Entrades
Em penso saltar tota l'època pop i em penso saltar The Beatles, The Rolling Stones, més endavant The Who, Pink Floyd, Supertramp, Dire Straits, etc ... fins i tot em saltaré el jazz, que m'agrada molt , m'encanten, però com a cinquena música "meva" parlaré d'una fantasia.
Me voy a saltar toda la época pop y no pienso hablar de The Beatles, The Rolling Stones, más adelante The Who, Pink Floyd, Supertramp, Dire Straits, etc... incluso me saltaré el jazz... todo lo que digo me encanta, pero como "quinta música preferida" hablaré de una fantasía con una música concreta.
¿Coneixeu Dimitri Shostakovich? Jazz music. (sencera) seria la meva cinquena música, però permeteu-me que esculli el vals .
Em vesteixo de blanc i surto de bracet amb un cavaller, al mig de la pista, a qualsevol palau imperial de qualsevol vella capital europea. Ballem el vals tots dos, tota la pista per nosaltres, mentre ens mirem als ulls. S'acaba el vals, s'acaba la fantasia. The end. Innocent, no? (a priori, si. El que vingui després del vals pertany a l'àmbit privat, apa)
¿Conoceis a Dimitri Shostakovich? Jazz music (entera) sería mi música número cinco, pero permitidme que escoja el vals.
Me visto de blanco y salgo del brazo de un caballero, a la pista de baile de cualquier palacio imperial de cualquier vieja capital europea. Bailamos mirándonos a los ojos, toda la pista para nosotros. Se acaba la música, se acaba la fantasía. The end. Inocente ¿no? (a priori, si. Lo que venga después del vals pertenece al ámbito privado, hale)
I ara...
Us prometo estar-me calladeta durant un dia (com a mínim)
Y ahora...
Os prometo quedarme calladita durante un día entero (como mínimo)
4 comentaris:
Segurament és casual, però del Dimitri tinc les simfonies 5 i 9. Com diu el Sagarmat una mica de blues sempre va bé, sobretot al capvesprol davant la mar. Cercaré el David Rosell, ai Russell.
Buscaré sobre David Russell, a quien no conozco (¿debería?) dentro del jazz incluyo el blues (¿Sacrilegio?) aixx... bueno, vale, aprenderé, prometido!
También dejé de mencionar a los cantautores, pero coñe, es que no se puede concentrar toda la música en cinco piezas, convendrás conmigo, eh?
Gracias, sargamat, vigila que no se te suban los humos! ;) beso para ti
Molt bona selecció, les seleccions tenen això, sempre ens en deixem. Més enllà de la qualitat de la cosa, estic lligada per sempre a cançons i músiques de la meva infantesa i joventut: la cobla de la Piquer, el Vendrell, les sardanes que posava el papa cada matí de diumenge, els Shadows i fins i tot el Duo Dinàmico, servituds de la vida.
Com es menciona The Shadows, jo no tinc més remei que citar el seu cantant Cliff Richard. I també, un altre nom oblidat és Tommy Steele, que va demostrar els seus mèrits amb la pel.lícula LA MITAD DE SEIS PENIQUES. Tommy era el Rei del Rock, però per mèrits propis, va destronat per l'home de Graceland.
Publica un comentari a l'entrada