BON NADAL des d'una bogeria col·lectiva

Estem vivint una cojuntura de bogeria col·lectiva.

A mi no em van ensenyar a comportar-me "així", ho sento molt.

Jo vaig aprendre la fraternitat, l'amor pels animals, i per la natura, allò de fer el bé sense pensar a qui li fas... allò de compartir, allò d'ensenyar tot el que saps, a esforçar-me per aconseguir els meus desitjos...

Un munt de coses oblidades, a dia d'avui.

Estic molt trista, ja us ho diré ben clar.

Per això, des d'aquest blog,  i després de fer-vos saber el que penso, tot i que em sembla que ja ho sabeu...

Vull desitjar unes bones festes (i mireu, ho poso amb minúscula, perquè ja ni m'atreveixo a dir-ho ben alt i ben clar), un bon Nadal, si això és possible, que compreu, mengeu i beveu amb moderació, però que ESTIMEU (això sí, en majúscules) i us convido a reflexionar sobre allò que va dir Sant Agustí:

La millor mesura de l'amor és estimar sense mesura".

Ara sí.

BON NADAL!

Nadal i els absents

Per a tots aquells éssers estimats que ja no hi són.

Allà on sigueu, sapigueu que a la nostra taula de Nadal, sempre hi sou recordats.

Josep, Teresina, Manolo, Lauro, Miquel, Jaumet, Roser, Salvador...

...Leonard...

Caga, tió!

Tió,
Caga torró
D'avellana, d'avellana

Tió,
Caga torró
D'avellana i de pinyó

Si no vols cagar per mi,
Caga per Nostre Senyor!

Hi ha mil versions, però aquesta la cantava el meu pare, amb una de les músiques de "La Patum", com a bon berguedà.

Els nens d'avui en dia, ara ho deia en un comentari a un altre blog, són molt, molt, molt espavilats!

Arriben a 8 o 9 anys i, tot i tenir dubtes... creuen!

A no ser queeeee... ja faci temps que són uns descreguts, però fan la gara gara als pares, avis, oncles, ties, tietes i altra fauna familiar, per tal que aquests, els grans, no perdin la il·lusió.

I si no... penseu-hi bé.

Felicito els amos d'aquest tió! El de casa s'hi assembla, però no és tan complet. Consti a les actes que m'ha costat moooooolt trobar una imatge d'un tió "normal". O sigui, que no tingui cara, ulls, nas i

 no-se-quantes-coses-més. 

imatge trobada a:

https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSlh3TBzwgRUb_qpIgD43c7b_eoN7qtHE81vs0qS2ElpwweGsEhXA

Molt Bones Festes, blogaires!

BON NADAL

Malgrat tot...

MOLT BON NADAL!!!!!

Aquí us deixo un parell de cançons de Nadal.

L'altra és un clàssic...

aquest aqüeducte

Cada any, quan arriben aquestes dates, em passen dues coses contradictòries. Per una banda, una finíssima nostàlgia m'envaeix i em recorda que d'aquí a quatre dies estarem celebrant les festes de Nadal. Pura contradicció: festes desitjades i entendridores i al mateix temps, festes odiades que em produeixen una mena de ràbia pels que ja no hi són, però també pels que encara hi som.

La setmana passada voltàvem per la fira de Santa Llúcia i vaig experimentar aquesta paradoxa.
M'agradava, per un costat, tafanejar entre figuretes de fang, de plàstic, de resina, de fibra... (quan jo era petita només n'hi havia de fang o de plàstic), entre grèvol i molsa (no eren espècies protegides? per què se'n pot fer negoci, si estan protegides, eh?), entre cintes brillants i altres ornaments dels de tota la vida i paradetes de caganers.com, que em donaven un cert malestar,  perquè una cosa és posar el caganer en un raconet del pessebre, per tradició i una altra cosa ben diferent és convertir a qualsevol persona mínimament famosa en caganer. Pur negoci, pura especulació. I a mi no em fa gràcia. Cap gràcia. I no pel fet de veure la reina d'Anglaterra, en Ronaldo, en Piquer i la Shakira, o tota la colla de polítics de casa nostra i de l'exterior en un acte tan íntim, que al cap i a la fi, tots en fem, de caca, per què ens hauríem d'enganyar? sinó perquè no entenc que a algú li pugui agradar posar al seu pesebre el Jordi Pujol, en Mas o el Zapatero cagant, per dir-ne un. En fi, que jo no ho entengui no vol dir res, perquè jo no sóc ningú.

I mentre em passejava per les paradetes, sonava una música d'aquelles entranyables de tota la vida: cançons de Nadal. Que em produïen basarda, no pel fet de ser cançons de Nadal, que m'agraden molt, sinó perquè encara faltava un mes per Nadal. I això em rebenta! (de tota manera, com aquell que diu, a mitjans d'octubre ja m'estaven desitjant Bones Festes en alguns grans supermercats. I això també em rebenta!)

en fi... sentiments enfrontats entre tradicions mal portades que han acabat esdevenint pura especulació, pur intercanvi monetari i que s'han emportat qualsevol esperit nadalenc que encara pogués quedar al meu interior.

Per cert, us deixo amb Paolo Conte, que no canta precisament  cançons de Nadal (que jo sàpiga) i que vaig poder gaudir a la cloenda del Festival Woll-Damm de jazz d'aquest any. Permeteu-me una sola crítica:

L'Auditori no té carisma. (Que el Paolo si!)

I ho dic perquè ja havia anat a sentir Brad Meldhau trio fa uns quants anys i em va passar el mateix. Em va encantar la música, però no l'entorn...

I és que els concerts de jazz s'haurien de fer en llocs més íntims (i carregats de fum i tot això... que em podeu discutir els que hi entengueu més que jo)

No?

Caga tió, tió de Nadal...

A casa, quan el tió caga mandarines, està anunciant que ja no cagarà més.

i a casa vostra?

Bones Festes!

Des del meu mar us desitjo Bones Festes!

NADAL

REFLEXIÓ D'ESTAR PER CASA. EM PREOCUPA. HI PENSO.

La nit de Nadal és nit d'alegria, diuen.

No saben, els que ho diuen, que hi ha qui celebrarà el Nadal en un pis-patera, envoltat de compatriotes que es necessiten mútuament perquè tenen les seves famílies a mils de quilòmetres?

No ho saben, els que ho diuen, que aquest vespre els locutoris i cybers - que han crescut com a bolets a casa nostra - s'ompliran d'immigrants que desitgen felicitar el Nadal als seus pares, als seus marits o dones, als seus fills... a través d'una web cam d'un ordinador que fa pudor de suat, en lloc de poder abraçar-los al costat d'un pessebre, un arbre de Nadal ple de boles de colors o de qualsevol familiar o amic disfressat de Santa Claus, mentre a la taula fumeja una bona escudella o un besuc al forn, un capó farcit i plates a vessar de torrons i neules?

No ho acabo de veure, que sigui nit d'alegria, quan veig aquesta cara de la moneda... i malgrat tot, em dic, Arare, no hi pensis, o pensa-hi i intenta posar-hi el teu granet de sorra, però no t'hi obsessionis, perquè potser per aquest mal encara no s'ha trobat la vacuna.

Haurem de continuar lluitant per trobar-la... si ens deixen.

________________________________________

BLOCAIRE INVISIBLE. Pista 4.
Ahir vaig cometre un error garrafal amb les meves manifestacions - massa explícites - al meu blocaire invisible, je suis desolée, que diria si fos francesa. Però com que "els altres" no ho sabeu, continuaré - impasible - posant algunes pistes, a veure si l'endevineu. I aniré pensant què li puc regalar a una persona que té un blog carregat de qualitat, amb molt i molt de pes. I aquesta és la meva pista, avui. Ell ja prou que ho sap, ai, Arare, quin desastre informàtic estàs feta!
________________________________________

CANÇÓ DE NADAL
La meva nadala d'avui és - per mi- no la millor, però potser la més popular arreu del món. Deixaré només una versió, amb els meus millors desitjos per tots i totes, perquè aquesta nit i el dia de demà sigueu una mica més feliços que abans, però que aquesta felicitat duri i duri, com allò de les piles del conillet aquell. Ignoro si es pot fer publicitat als blogs, per això no les anomeno. I perquè fa poc nadalenc, ves!

________________________________________

BON PROPÒSIT
No sé per quants dies em podré aguantar sense escriure, però prometo intentar deixar-vos en pau al menys tres dies... això no vol dir que no escrigui a ca l'àvia... o a Liter-a-tres... o que escrigui per mi. Els que som a Blogville sabem que costa molt passar un dia sense escriure, com era allò "nulla dies sine linea"?
__________________________________________

BON NADAL!

Nadales - 6

Avui només una. No em digueu que no és preciosa... va, avui no us atabalo més. Bona nit!

Nadales 4-ACTUALITZAT

Actualitzat!!!

Vejam...


Aquesta primera cançó em porta records molt especials. Me la cantava la meva mare quan jo era petita i el que m'agradava i em sorprenia era que per "aprendre de lletra" s'hagués d'anar "a costura" en lloc d'anar "al col·legi". Al youtube no trobo cap versió que m'agradi més que aquesta, tot i que suposo que n'hi ha moltes més. L'altra que trobo és de la Marina Rossell i no m'agrada gens ni mica ni gota ni res, per això no la poso.


_____________________________

Aquesta no sé si és ben bé una nadala, "veig" els meus pares assajant-la amb la coral de la qual formaven part. Recordo el nom del director, "el Sr. Llàtzer"... i una nit, prop de la nit de Nadal que assajaven a casa nostra, mentre cantaven precisament aquesta cançó, va sonar el telèfon: un oncle de la meva mare s'acabava de morir. Va ser la primera vegada que vaig prendre consciència de la mort i sempre he associat aquesta música amb la mort de l'oncle Rossend.

Ahir us vaig dir que la coral assajava a casa. mentia. Després vaig recordar que els que assajven eren uns quants - no tota la coral- perquè havien de cantar aquesta peça a la missa del gall. Si fins i tot hi havia mossèn Joan (em sembla que era mossèn Joan, ara no em voldria equivocar)... era impensable, ficar tota la coral al menjador de casa, però els records sempre poden traicionar.

He trobat algunes variacions, en aquesta peça que jo pensava que era de Schubert.

El tema és un nen que passeja pel camp i es troba una rosa de bardissa. Li agrada tant que vol agafar-la però la rosa l'atura i li diu "pensa que si m'agafes, jo moriré, però a tu et punxaré". El nen no fa cas del que li diu la rosa i l'agafa. La rosa mor i el nen es punxa.

ATENCIÓ!



La Merike m'ha buscat més informació - gràcies merike - jo no me'n recordo mai, de la wikipèdia i és genial! allà podeu veure toooota aquesta informació (tant de bo jo hagués comnençat per aquí).




Buscant buscant he anat a parar a un blog on he trobat la lletra i - oh sorpresa!- veig que aquesta segona variant no la dóna com a una obra de Schubert sinó de Harm.H.Werner.Continuo buscant i, efectivament, tot indica que seria de Werner i tanmateix, el títol de la cançó és el mateix... sigui com sigui, em quedo amb el dubte i continuaré buscant. Queda clar, al menys, que la primera és una cançó i la segona n'és una altra, amb el mateix títol, amb el mateix tema, una de Schubert, l'altra de Werner. O no?


________________

Aquí us deixo la lletra que cantaven a casa. Ho feien amb la música de la versió de Werner, no pas de la de Schubert. Si la voleu cantar... és preciosa!


ROSA DE BARDISSA

I una rosa un nin trobà, rosa de bardissa
fresca i tendra el va encisar

Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa

Diu el nen jo et trencaré, rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
per que te'n recordis bé,
car ne sóc punxadissa

Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa

I ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa;
i la flor el va punxar,
i ell, de bo de bo plorà
car n'era punxadissa

Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa


Tradicional alemanya ( Harm. H. Werner)

Nadales 3 + dedicatòria a la Neus

Avui dues versions d'una cançó dolça, de melodia inoblidable. Ja sabeu, jo busco i, amb el que trobo pel youtube, vaig fent. Aquesta versió, per la seva senzillesa, l'he trobat força reeixida:



No pot faltar l'Escolania de Montserrat. M'agrada molt més que el Virolai, algun dia us tornaré a explicar per què... o no.



La versió de la Raquel Xiberta també és magnífica, però com que no em vull repetir, si la voleu sentir, al seu blog la podeu trobar.

Avui hem estat d'aniversari: la meva cosina "petita" n'ha complert cinquanta... la Neus. Aquella nena... aquella noieta... aquella noia... aquella dona! no pot ser, però és! ens en portem poquets, ep! ;)

PER MOLTS ANYS, NEUS!!!!!! ha estat una festa magnífica.
Em permets que, entre nadales, et dediqui un tema? (però l'has d'escoltar des de casa, eh? a la feina no!!!)

per tu, amb tot el carinyo:

Nadales 2

Continuant amb aquesta dèria que m'ha agafat aquest any, avui dedicaré el post a versions de "El primer Nadal", que només trobo en anglès o en versió instrumental, així doncs, "The first Noel".

Per què tinc tanta afició a les nadales? per què m'agraden tant? Us ho explico: no m'agraden les nadales "fora de lloc". És a dir que abomino - com tanta gent- de la música de Nadal "de grans superfícies". Però tinc un gran record de les nits de Nadal en les quals, després de la missa del gall, arribant a casa, el meu pare posava un disc, un L.P.(de 33 rpm, de vinil, per suposat) La mare, làvia i els tiets se n'anaven a dormir. El meu pare seia a la seva butaca preferida i tancava els ulls. Les meves cosines Maite i Neus i jo, ens estiràvem a la catifa del menjador, ja amb pijama, i no recordo si tancàvem els ulls o no, però escoltàvem el disc sencer per les dues cares. Si el busco em sembla que encara el trobaré... a l'arca dels records...

Una de les cançons que més m'agradava era aquesta que ara us poso.

Versió d'Ella Fitzgerald (la més gran)



i ara, una versió molt simpàtica i carrinclona que, ho sento i ho confesso, m'ha agradat! i això que és carrinclona amb ganes!



Reconec que les frases de propaganda que van sortint al video no acompanyen gaire! sobre tot quan surt aquella de la pesca de la mosca a Xile. Però és el preu que hem de pagar per veure videos que d'una altra manera no sé si veuríem...així que feu veure que no veieu els anuncis, d'acord?

I per últim, aquesta altra versió, molt més standard (més i tot que la de la Fitzgerald), però que a mi se m'emporta cap als meus nadals, els meus nadals, les meves nadales...

Nadales 1

Amb aquell eclecticisme que em caracteritza, m'he proposat incloure una nadala cada dia fins al dia de Nadal. Començo per una versió del "Dimoni escuat" de l'obra "Jisas de Nazarit" del genial Pau Riba.



I continuo amb una altra versió de la mateixa cançó que he trobat a youtube i que m'ha semblat magnífica i sense gens de carrincloneria. Aquí la teniu. Ella és Raquel Xiberta i jo, abans d'ara, no l'havia sentit mai. Me n'alegro d'haver-la sentit. M'agrada.

No val a pensar (tant)

Imatge:http://www.surynorte.net/www/IMAGENES/madrehija.jpg

El dia de Nadal ha arribat a la seva fi.
Mentre en J.S. mira una peli - avui ens hem saltat Polònia - jo reflexionava sobre les relacions mares-filles (atenció, mares-filles, que no mares-fills). I he trobat aquest article tan interessant i encara m'he posat a pensar més i més i ara tinc un cap com un bombo i em sembla que és que una de dos:

O no s'ha de pensar tant
O no s'ha de pensar en segons quins temes

A part que l'escudella, el cava, les neules, els torrons i tantes hores asseguts a taula formen un poti-poti que no pot ser bo de cap manera!

3/10 blogaire invisible, escudella i poema

Pista 3/10
Al meu / la meva blogaire invisible li agrada força cuinar!

Per cert, que us vagi molt bé l'escudella, la carn d'olla, el capó farcit, les neules i els torrons. I que després algú us digui "la dècima" enfilat dalt d'una cadira!
Sigueu generosos quan passi el plateret! no sigueu rates, que un euro no us treurà de la misèria i en canvi pot ajudar força aquell nebodet o nebodeta que fa un esforç allà damunt la cadira havent memoritzat un petit o gran poema, com el que us deixo aquí, de la Isabel Barriel:

Pujaràs a la cadira

per dir el vers de Nadal

i sentiràs un ritme dèbil

d'una cançó medieval.

S'omplirà tot de fum i sutje

mentre el foc s'avivarà:

són les festes més lluides

dels nostres avantpassats.

Celebren llum,

celebren neu,

celebren collita pel futur

celebren que el dia és breu.

I en retornar recitaràs

aquest poema ben rimat

sobre les festes hivernals

per desitjar un bon Nadal.

Per Nadal, cantem!

Són maneres diferents de dir-vos

BON NADAL!

I a tu, quina t'agrada més, eh? eh? eh?

Còctel de pensaments sense ordre ni concert

Jo que li volia posar Joia o Vanessa i no em van deixar... avui, veient que han proposat Penélope com a millor actriu secundària per als "Goyas" (Vicky, Cristina, Barcelona), mentre passejàvem, li deia:

- Taca, ara penso que t'hauria hagut de posar Pe. Ets la millor actriu secundària de casa. La primera sóc jo, evidentment. Totes dues sabem posar la careta de pena quan volem aconseguir estovar el cor d'en J.S. però em sembla que jo ho faig més bé ;)

L'he portat a passejar per la gran platja, ara inexistent, que tenim (teníem) al passeig de S'Abanell. Aquella que l'any passat van omplir amb sorra de no me'n recordo quin lloc. Bajanades. La natura és la natura i no val portar-li la contrària.

De tota manera, la Taca i jo hem gaudit d'un matí assolellat corrent pel que queda de platja. Espero que demà no ens fallin els genolls (això de córrer per la sorra, no sé jo...) en qualsevol cas, ella ho té pitjor, que en té quatre!!!

Me'n vaig al festival de l'escola, que vull veure els petitons dalt de l'escenari. La mestra de música ha tingut una feinada i tinc moltes ganes de sentir aquestes nadales que han preparat amb tota la il·lusió.

Buscava un video adient i em sembla que aquest, tot i que no té res a veure amb nens cantant, us agradarà. Unes nadales amb so de guitarra.

Bon Nadal, tieta!

Aquesta és la millor felicitació de Nadal que he rebut aquest any. M'agradaria compartir-la amb vosaltres.

Gràcies, tieta!

Del blog d'una amiga m'emporto aquest video, que t'agradarà molt, tant a tu com a tothom que em llegeixi. (si fas clic damunt de la paraula amiga, arribaràs al blog, però després, per tornar aquí, has d'anar a la fletxa "enrere". I si no, mira, doncs tornes a obrir el blog, perquè no sé com explicar-t'ho... per sentir el video has de clicar a la fletxa del video)

Bon dia a tothom!

Ara torno... ja he tornat

El diumenge sembla fred. La Taca m'estira la màniga per indicar-me "recorda que tinc pipí, que tu et pots llevar a la nit a fer-ne, però a mi, a dins de la casa no me'l deixeu fer", per això, damunt del xandall em poso l'anorak per treure-la. Només trepitjar el carrer ja el fa, pobreta, tenia raó quan m'estirava la màniga! Entrem altra vegada. El Xat reclama el seu menjar i he d'aguantar la Taca perquè no se li tiri al damunt (del menjar, no del gat). Els poso els seus plats de pinso respectius i em faig un cafè amb llet mentre contemplo el meu mar pel finestral. El meu mar, qui ho diria, abans d'ahir es va emportar - altra vegada- gairebé la quarta part del passeig. Aquesta vegada es va endur mig restaurant, un que hi ha cap al final. Cada any igual! Deu ser que al mar no se l'ha de provocar tant. Acabarem tornant-li el que és seu?

Me'l miro. Avui està força pacífic, però el fred és intens. Les bèsties de casa acabem d'esmorzar i em dirigeixo directament al meu esport predilecte, abans d'anar a caminar: pal·ladejar una presa de xocolata (99% de cacau) mentre fullejo virtualment aquest gran llibre de blogs que tinc al meu davant, només pitjant un botó i fent anar el ratolí. Sublim! i després ens queixem... ens queixem, però tenim una colla d'artilugis que no teníem fa uuns quants anys, i que ni ens podíem imaginar que mai arribéssin a existir!

De moment us reenvio a un dels meus blogs de referència des de no fa massa temps. Sempre anem descobrint joies perdudes. Avui, en Sadurní Vergés ha penjat un video d'una coral que és un caramel. No el penjo directament perquè no li vull treure audiència a ell. Va, només és un clic i la música val la pena. Ja em direu què. Jo, de moment, surto a caminar, perquè la Taca em torna a estirar la màniga, aquest cop, dient-me noia, a veure si sortim, que és la meva hora de passejar! - ha vingut a estirar-me la màniga i ha deixat la corretja als meus peus. Després diem que els gossos no pensen en els detalls, tchts,tchts... tornaré per acabar el post.

Molt bé, ja fa més de tres hores que he tornat, però fins ara no m'hi he pogut posar, que hi havia molta cosa per fer. Al final, ahir no vam posar l'arbre de paper, que tothom va coincidir amb la idea que no cal ornamentar la casa tan aviat, que a veure si semblarem el caprabo o el corte inglés. Que val la pena esperar a Santa Llúcia, com "abans". El dia de Santa Llúcia s'acostumava a posar el pessebre i adornar la casa - al menys a casa meva- i ja no es treia fins al 2 de febrer, dia de la Candelera.

El que si que hem fet ha estat recuperar un tió que romania adormit des que els nens es van fer grans i ja no el feien cagar. Per què, arriba un dia , que aquestes coses deixen d'il·lusionar-los? En canvi, ara, tant els pares de la criatura com els oncles i tietes, s'han afanyat a dir "ens cal recuperar el tió"... i és que una criatura petita dóna vida al Nadal.

El nostre tió és un vell -molt, molt vell- tronc de cirerer, foradat pel mig, que va molt bé per a la seva missió. Està tan corcat que li haurem d'aplicar la mateixa teràpia que a les velles tauletes de nit - que, per cert, ja estan instal·lades i tot - o bé l'haurem de fer cagar a la terrassa perquè no se'ns inundi la casa de corcs!

Dues imatges del procés de restauració-recuperació de les tauletes de nit. Quan tingui pila a la càmera us ensenyaré com han quedat!

Doncs, una cosa similar haurem de fer amb el pobre tió... o anar a buscar-ne un altre!