Un post antic, molt antic, que tenia guardat en un artefacte d'aquests que se'n diu "disc dur extern", antic, també. Tant, que ni tan sols puc esborrar documents que ja no m'interessen!
Que estic revisitant per rescatar escrits antics, molt antics.
Avui tot és antic, molt antic.
Un post que podria buscar entre els arxius del blogger, però que em fa molta mandra, ja que no era aquesta, la meva intenció. Me l'he trobat i punt.
I ara el copio aquí, sense canviar-ne ni una coma, perquè m'ha fet gràcia recuperar-lo.No hi ha títol, crec que es deia, precisament, "Sense títol". O no.
Perdoneu, però algú l'havia de recuperar, aquest post!
A més, de vegades, combatre la tristesa amb foteses és terapèutic.
Avui he dormit fins tard, molt tard,
tenint en compte que sempre em llevo a les 7 del matí.
Se m'han
enganxat els llençols? - us preguntareu-
Noooooooooooooo!
M'he despertat a l'hora de sempre, tot i que no havia posat el despertador
(darrerament m'he tornat moderneta i en lloc del despertador em poso el mòbil,
que he descobert que és igualment efectiu, ja que és molt llest, tu, que el
pares del tot i el paio es "desperta" a l'hora programada i fa un
escàndol que l'has de sentir vulguis o no.).
Bé, doncs,
per avui no l'havia programat, per tant, no ha sonat (és molt obedient). A les
set m'he despertat per inèrcia, per la força del costum, perquè el món em va
fer així o perquè tenia pipi. El motiu és el de menys.
Allò
veritablement important, interessant i també estrany, per què no dir-ho? és que
un momentet abans de despertar-me estava en
plena sessió del Parlament de Catalunya!!! Si, si, tal com ho
llegiu!
Jo no
m'estava asseguda, havia demanat permís per passejar-me amb una flamant camera
de fotos. El recinte, lluny de ser el Parlament de Catalunya- que ho era, al
menys en essència- era model plaça de toros. I mireu que jo no hi he estat mai,
en una plaça de toros, bé, si que hi he estat, però quan hi feien circ, no pas
toros. El que s'esdevenia allà, però, no era gaire diferent del que hi feien
quan jo hi havia estat veient circ. Era molt petita, jo. No, avui no, quan hi
anava a veure circ. Continuo.
Jo anava
fent fotos a tots els nostres parlamentaris - model fotògraf oficial de
casament, passant per les taules, que no eren taules, avui, eren una mena de
pupitres com els de l'escola dels anys seixanta. En un moment donat m'he parat
davant ... del Sr. Rajoy! (què hi fa, vostè, aquí?- li he preguntat) i m'ha
dit, en un català perfecte (aquí ja ho havia d'haver vist, jo, que allò era un
somni, coi, però no me n'he adonat, quin fallu),
m'ha dit, diu:
-Sóc un
inflitrat, a tu ja t'ho puc dir, pequè no ho xerraràs, però fes-me la
foto com si no passés res, perquè ningú més no m'ha vist.
Jo m'he
quedat molt parada, però molt, eh? tan parada que no he sabut què havia de fer
i m'he estat debatent amb el dilema:
Què faig?
Vaig a avisar algú o no dic res?, encara seran els de Polònia que estan fent
l'indio per aquí i jo faré el ridícul més vil de la meva vida-
Per tant, no
he dit res.
Llavors,
llamp de llamp, m'he despertat.
Us confesso
que no sé què fer. I si aviso els parlamentaris que tenen un inflitrat? Per
altra banda... algú de vosaltres sap si el Parlament s'ha canviat a la
Monumental? O a les Arenes? (quina és, la que encara funciona?)... L'equip de
Polònia té rodatge, les nits de divendres a dissabte? On és la meva camera?
...En fi...
jo avui tenia un altre post mig preparat, un que tinc pendent amb el senyor
Passejador, però des d'aquí li faig saber que aquesta visió nocturna era molt
important i que l'altre post veurà la llum un dia d'aquests. Li ho prometo!
Vaig a
fer-me un cafetó ben carregat, no fóra
que siguessi que fóssiga!*
* lingüistes
del món, uniu-vos i perdoneu aquesta pobra pecadora, amén.
Entrades
