03 d’octubre, 2016

Se'm va ocórrer...

Se'm va ocórrer explicar  al facebook breument el que m'han de fer, i ràpidament vaig rebre uns quaranta-sis missatges de suport (i ja ho vaig dir, allà)...és que la xarxa no és tan dolenta com la pinten.

Pot ser-ho, si es fa servir malament, esclar, també pot ser una arma mortífera un ganivet de pelar patates, però quan el fas servir per pelar patates, és ideal perquè les patates quedin ben pelades. En fi, desvariejo.

Ahir vam celebrar el trentè aniversari del meu fill petit, en Gerard. De fet,és avui, que els compleix, però a efectes logístics, anava millor celebrr-ho ahir.

Una festa entranyable. Senzilla, però que em va deixar un regust tan agradable, que serà el que faré servir quan entri a la sala d'operacions a què em reparin l'espatlla. Intentaré, abans que m'adormin, pensar en totes les imatges precioses que vam viure ahir, de les quals us en penjo alguna (totes, seria massa, i algunes de molt maques, no m'atreveixo, perquè no tinc el permís corresponent).

Per si algú que hi era ho llegeix, agraeixo infinitament l'ajuda inestimable dels amics d'en Gerard (amics des que eren adolescents, alguns i de la carrera, d'altres). L'ajut inestimable de la Sara, la seva parella, que em va ajudar a aconseguir els correus dels amics, i sobretot, el silenci que es necessita, a tres o quatre mesos vista, perquè l'homenatjat no tingui ni la menor idea del que s'està coënt.

En Gerard anava "a la festa de jubilació" de sa mare. Li estranyava que sa mare fes un dinar multitudinari per aquest esdeveniment, però no m'ho va qüestionar mai.

I, finalment, agraeixo a tota la meva família, els que hi eren, perquè hi eren, i els que no hi eren, perquè van enviar videos preciosos de felicitació en una data tan assenyalada per l'homenatjat (i per la seva mare, ep!)

Un dia entranyable!!!

 Però, què passa? Què és, això?

 nyam,nyam!

 30, són 30!

Recordeu el goig de trepitjar les basses després de la pluja?

5 comentaris:

pons007 ha dit...

30 anys! Qui els tingués! Ah... espera... jo els tinc! xD Felicita’l de part meva que segur que li fa il•lusió que algú tan important com jo el feliciti :P

M. Roser ha dit...

Montse, moltes felicitats per el teu fill i per a tu que el vas parir!!!
Pensant en la festa les hores se't faran més curtes.
Petonets.

xavier pujol ha dit...

És una bona idea pensar en coses belles en moments difícils.
Que vagi tot bé: la intervenció i l'operació.

Joana ha dit...

Aquesta intervenció serà un no res! I amb bons pensaments, positius és com s'hi ha d'anar al quiròfan.
Prou que ho se!
Molta força reina!

Olga Xirinacs ha dit...

El mirall de la bassa reflecteix la teva cara perquè és una estrella que es mira.
Que vagi molt bé l'estada al quiròfan i somiïs angelets.
Una abraçada des de l'altre mar, vull dir el de més avall.