27 d’abril, 2007
¿Va a ser que no?
22 d’abril, 2007
Un petó, fin i s'acaba!/ ¡Un beso, fin y se acabó!
Dije que muchísimas gracias a todos y a todas los y las que me habéis leído todo este tiempo, que sin darme cuenta llevais haciéndolo, entre el blog del msn y éste, un par de años.
UNos llegaron, otros se fueron, algunos pasaron de largo, algunos se quedaron... es la vida misma, porque esto no es más que el reflejo de la vida.
Puede que antes del día 1 todavía escriba algún otro post, pero no me queda claro, ya que, como os digo, ando liadísima de aquí para allá. Y por si acaso no pudiera daros el último abrazo (que espero que sí), os doy uno bien grande ahora mismo...
La foto que os colgué ahí es el momento de la ceremonia de la boda en que salieron los testigos (¿testigos? ¿testimonios? hay que ver qué lapsus lingüísticos tengo a estas alturas, madremía) en fin, que, como dicen algunos por ahí en los comentarios, más que testigos parecen guardaespaldas (el sentido del humor es lo primero, en ésta, vuestra casa) (qué bien me ha quedado eso, ¿verdad?)...
En fin, que si no pudiera despedirme , vaya este post como despedida. Que volveré y que muchísimas gracias a todos.
Oichs!
Ho sento, ahir no us vaig dir res, però hi havia una raó de pes...
¡tenía una cita!
tenia una cita!
Au va, feliciteu-me!!!!
¡Vaaaaa, felicitadme!
19 d’abril, 2007
¿Vosotros "me" veis?
17 d’abril, 2007
Arare Caótica
Votar per correu
Deixeu-me acabar de dir que els cops polítics són els que més m'han dolgut, perquè m'han fet anar desconfiant, a poc a poc, els que m'han anat decebent de tot allò amb què jo creia fermament, de totes aquelles idees sobre la justícia que m'havien inculcat des de menuda. Ja m'ho va dir una vegada, el meu pare, que en pau descansi:
- Nena, no es pot confiar ni en la justícia. No et pensis pas que anant amb la veritat pel davant en sortiràs sempre ben parada. Malgrat tot, tu ves sempre amb la veritat pel davant.-
Jo hi veia una contradicció, en les paraules del meu pare, però mai li vaig discutir. Ara veig que tenia molta raó.
Però jo us volia parlar, avui, del vot per correu. De com resulta, de complicat, el fer-ho!Nosaltres, com ja sabeu tots els que em llegiu, el dia 1 de maig - si res no ho impedeix, ep!- marxarem. Avui hem anat a Correus on ens han informat, molt amablement, de tot el que hem de fer. Resulta que, després d'haver fet la sol·licitut (avui) ens hem d'esperar a què ens arribin les paperetes a casa. Jo em pregunto si ens enviaran una papereta de cada partit, suposo que si! perquè puguem escollir la que vulguem. Llavors haurem d'anar personalment a Correus altra vegada (malgrat que avui ja ens hem identificat i tot això) i enviar les paperetes definitives.
Jo em pregunto si tindrem temps... amb tanta trava, sembla ben bé que no vulguin que votem! En fi... i si no votem, doncs... "ja s'ho faran". Els mecanismes són ben rebuscats, ja us ho diré ben clar. Malgrat tot, per intentar-ho, que no quedi!
Traduzco por la tarde.
16 d’abril, 2007
Que quede constancia
15 d’abril, 2007
Carmen
Al blog de l'Herald de l'Eixample podeu trobar més informació. Jo no sóc prou objectiva per analitzar aquesta obra, perquè, tot i que, com us dic, m'ha encantat, no m'ha arribat a l'ànima, com m'hi arriben, per exemple, les coreografies de Maurice Béjart (que no és en absolut comparable)... i no m'enrollo més, va. Us deixo un fragment de l'òpera, també, au!
14 d’abril, 2007
Olors, aromes , fragàncies, essències...
11 d’abril, 2007
Matizando, que es gerundio
10 d’abril, 2007
la veritat
- Sigues feliç-
I punt.
Sense "però recorda que..."
sense "però no facis..."
sense "però no diguis..."
sense "i tingues en compte que..."
No.
Estimar de veritat és dir:
- Sigues feliç, sigues tu.
I punt.
Així si!
Estimar de veritat és dur!
09 d’abril, 2007
Desestructurada
05 d’abril, 2007
Proust, Crist i la tarta Tatin (sembla un embarbussament)
Sobre Proust... després del toc d'atenció de Jaka, aquell dia que vaig parlar de les lectures que em volia endur a París... em vaig adonar que molta magdalena i molta història, però que jo no havia llegit mai Proust. I ni curta ni gandula (com es tradueix, ni corta ni perezosa, eh? eh?) vaig anar-me'n a Fnac (si, encara que ho critiqui, hi vaig, què passa?) i m'hi vaig comprar la primera part, del mític "A la recerca del temps perdut", que es veu que són sis llibres (sis). Us he de confessar que encara no l'he començat. Jaka, em pots dir de tot i més, que m'ho mereixo. En aquell moment estava amb la biografia de la Roig - que ja vaig acabar- i després vaig agafar "París no se acaba nunca", aquell de Vila Matas que em va recomanar la Frac i que ja he acabat. I també en tinc dos que esperen ser llegits, tots aquests, abans de Proust: l'un es diu "El fil d'Ariadna", és d'una tal Mariona Masferrer, que no conec, i que em va deixar la Feli, l'amiga que ve amb mi a caminar i de vegades a córrer. Quan correm no li cal suportar les meves confessions, perquè no puc dir fava i només se sent "buf buf buf". Quan caminem, la pobra m'escolta en confessió i gairebé diria que de vegades em dóna l'absolució i tot. Beneïda sigui, té el cel guanyat!
L'altre llibre que tinc és un que em va deixar l'Andreu, que tocarà la guitarra el dia ... però això ja ho explicaré quan toqui, si ho faig. El llibre en qüestió és de José Maria Loperena i es diu "El circo de la justicia". M'hi estic fent un bon panxó de riure, el vaig començar ahir mateix, però em va quedant la constatació que, efectivament, la justícia és "un cachondeo", com deia aquell alcalde de no sé quin poble d'Andalusia, que no sabíem pas en aquell moment la raó que tenia...
Vaig patir com feia temps que no patia. Però vaig entendre que, si les coses van anar d'alguna manera, segurament, van anar precisament de la manera que Gibson va pensar i no pas en plan romanticon, com a les pel·lícules que estàvem acostumats a veure quan erem petits, aquelles que ens endollaven per Setmana Santa, amb un Jesucrist d'ulls blaus i cara de místic. Ja he dit alguna vegada - em sembla que ho he dit al meu Camí de Santiago- que Jesucrist és, per mi, una de les figures importants de la Història. Independentment que sigui o no creient. I que segurament, si hagués viscut a la seva època, l'hauria seguit sense miraments i estic convençuda que me n'hauria enamorat sense remei. Que hagués estat corresposta o no, això ja són figues d'un altre paner i producte de la meva imaginació malaltissa.
Ya he vuelto y ya estoy con la comida de hoy (nueve, otra vez.... dioses del Olimpo, quiero descansaaaaaaaaaaaaaaaaaaar!!!)
El otro libro que tengo es uno que me dejó Andreu, el amigo que toacrá la guitarra el día... pero eso ya lo explicaré en su momento, si lo hago. El libro en cuestión es de José María Loperena y se llama “El circo de la justicia”. Me estoy riendo bastante con él, lo empecé anteayer y me va quedando la constatación – una vez más- de que la justicia es “un cachondeo”, como dijo aquel alcalde andaluz no recuerdo cuando ni por qué motivo, no sabíamos entonces cuánta razón tenía, el hombre...
Antes de irme al mercado (el día que lo escribí) os dije que el miércoles por la noche (¿o fue el martes?) vi un trozo de la película de Mel Gibson “La pasión de Cristo”, que ya había visto en el cine, precisamente con Andreu, ya que ni Montserrat, su mujer, ni el capitán, quisieron ir con nosotros. Decían que para ver una peli de la que ya conocen el argumento y encima, en arameo, que no venían. Y no vinieron. Me hizo sufrir mucho, la película. Pero entendí que, si las cosas fueron de alguna manera, es más probable que fueran como en esa película que como en otras, mucho más romanticonas,que nos han ido endilgando a lo largo y ancho de los años, con unos Jesucristos guapos, de ojos azules y cara mística. Alguna vez he dicho – creo que en mi camino de Santiago- que Jesucristo, para mi, es una de las figuras más importantes de la Historia. Independientemente de que yo sea o no creyente. Y que, si hubiera vivido en aquél tiempo, me habría enamorado perdidamente de él. Que hubiera sido correspondida o no, eso ya es otra historia, producto de mi imaginación desbordante (que no desbordada, todavía). Y ahora añado que ya sé que para los creyentes este comentario puede llegar a ser uuna blasfemia. Pues pido perdón humilremente, pero lo sostengo.
Y ahí ya lo dejé, que tenía que ir al mercado, que por la noche tuve invitados. Repetí una tarta tatin, el miércoles por la noche ya hice una y puedo decir que esta vez quedó igual de buena pero menos bonita de aspecto (me faltó media manzana para “tapar agujeritos”) habría quedado más mona, pero en fin... que estaba – dicen, porque a mi no me gusta- riquísima.
02 d’abril, 2007
Quin horror
Luego lo traduzco, que voy a merendar.
Que merienda más larga, ¿verdad?
no, en realidad es que ya he cenado y todo. Bueno, veamos: lo que digo más arriba y en catalán es que esta tarde he ido al cine a ver 300 y he salido a media película porque no la aguantaba más y ya no sabía ni cómo sentarme. Cuando he visto la pinta que llevaba Jerjes, que parecía una drag queen, ya me he echado a reir yo solita. Creo que la mía ha sido la carcajada que ha desencadenado a su vez un chorro de carcajadas entre palomita y palomita de los niñatos que no llegaban ni a los 12 años, que esa es otra. Mi capitán ha aguantado estoicamente, porque en realidad estas pelis tipo tebeo a los hombres os encantan. Si, no niego que la mujer de Leónidas está muy buena, pero francamente, para ver señoras estupedas no haría falta ver esa película. Y para ver sexo cutre de pacotilla, tampoco. Ahora bien, si lo que gusta es ver piernas, brazos y cabezas volando, sangre por doquier y cómo los "buenos" de los espartanos engarzan a los "malos" de los persas como si fueran aceitunas rellenas, pues bueno... entonces sí.
Total, que yo pensaba que era una antigua, pero ahora ya no. Ahora me temo que soy ...
cielos!
¡soy una momia!
Jolines, casi me convencéis... vale, os dejo el trailer. Que no niego que, como juego de ordenador, está muy bien hecho. No, eso no os lo niego.
Amors /Amores
01 d’abril, 2007
Per molts anys, mare/Felicidades, mamá
Aquest és el primer ballet que vaig veure (Coppelia) ... recordes? em va agradar tant! i fa tants anys!...
PER MOLTS ANYS!