Blogger, de vacances?

Ahir vaig intentar comentar en alguns blogs, respondre als comentaris del meu, fins i tot penjar un nou apunt, però el senyor blogger estava de vacances! he llegit al blog de l'Assumpta que google chrome no donava problemes, però puc donar fe que si que en donava, perquè jo ho vaig provar amb l'explorer, amb el chrome i fins i tot amb mozilla. Per cert, aquest darrer ja fa molt temps que no l'utilitzo perquè justament és el que més problemes em dóna.

Tornaré més tard, que ara tinc cosetes a fer...

VOTS I REBOTS

Aquells que diuen que "tots els vots nuls són deguts a errors però no tenen cap mena d'intencionalitat" que s'ho facin mirar, sisplau.

Hom es pot equivocar ficant dues paperetes en un sobre, hom es pot equivocar trencant sense voler una papereta... però ni hom ni don no s'equivoca si escriu una parida a la papereta, directament i clara.

Allò, senyors meus, és un claríssim missatge:  Us poso una parida que anula el meu vot, perquè no m'agrada ningú però tampoc no vull afavorir ningú: és a dir: No vull votar en blanc, però tampoc no vull votar ningú. Però SI que vull anar a les urnes i SI que (encara) crec en la democràcia... bé... hi creia...

... em sembla que hi creia...

... ai, no sé...

Alea jacta est.

Si res no li escau, foteu-li blau (però hi ha blaus, blaus i blauets... no?)

consti que a mi el color -color ja m'agrada.

Però com a color polític... buf, buf,buf... ai!

... ai!

... que els déus ens agafin confessats!

Indignada

No estic acampada, però sí indignada, així que:

ni partits, ni blancs ni negres ni verds ni res.

Jo no voto: em reboto!

i així ho faré.

Com?

encara no n'estic segura, en les hores que em queden per reflexionar, ja hi reflexionaré.

Voto a Bríos!

Torno a estar com sempre (i és que no sé si em falla la memòria o és que la meva memòria és tan extremadament selectiva que esborra tot allò que només ha de fer servir cada quatre anys). Torno a estar com sempre, dic, i és que no recordo què coi passa amb els vots en blanc:


 on van a parar? 


al partit que treu més vots? 


en un sac de no-res que es podreix i no serveix per fer avergonyir els candidats que no han estat elegits sinó canviats per bocins de paper blanc?


 per què serveix, el vot en blanc, a part de per tranquil·litzar la consciència dels que tenim consciència i no volem deixar d'exercir el nostre dret?

Aix, gairebé se m'oblida: aquí us deixo un paràgraf d'un apunt de la Júlia. Fareu santament en anar a llegir-la sencera. És d'una lucidesa que no deixa indiferent. Amb (sense, en realitat) el teu permís, Júlia...

(...)La tranquil·litat ben peixada sovint és avorrida. Malgrat la crisi mengen el que volem, tenim roba barata a l'abast, no passem fred i podem accedir a biblioteques, ensenyament i metges amb comoditat. Les retallades, deixem-nos de fer volar coloms, es veien a venir. Que hi ha moltes maneres de fer-les potser és veritat però he vist passar plantilles d'escoles de nou mestres a vint-i-dos en pocs anys per pur electoralisme i sense cap necessitat de tanta gent. Els recursos es poden optimitzar molt i hem estirat més el braç que la màniga durant força temps. El mateix en la nostra vida quotidiana. Altrament no haurien demanat entrades per Wembley més de noranta mil persones ni els restaurants omplirien a mitja setmana ni la gent es queixaria pel fet que en lloc d'anar a la Patagònia haurà de fer vacances al Montseny.(...) Extret de La panxa del bou


Per què no es presenten a les eleccions persones com la Júlia? així no hauria de votar en blanc..

Buscando en el baúl de los recuerdos

De quan jo escrivia en castellà... fa taaant de temps (un email a una llista de distribució quan encara no tenia blog)
Això era cap al 2003!

I també era... quan jo tenia els genolls sans i feia spinning (així em va anar després, maremevasenyor!)

I, a més, vaig enviar aquest email, amb música (algú recorda els famosos i horrorosos "midis"?) Doncs això! Ara us buscaré un youtube, "molt més millor"...

Aquí va la redarça:


7,40 de la mañana. Entro en la sala y Bibi, la monitora, me recibe con una sonrisa de oreja a oreja (ay!)... Trini, Yolanda, Joana, Roser, ya tienen las toallas y las correspondientes botellas de agua situadas en las bicis. Pere y Manel también.- ¡Buenos díassssssss!- les saludo. Devuelven el saludo.



Ocupo una bici y miro el reloj... si, ya casi es la hora, así que ya no me bajo de la bici. Mis piernas aún sienten la tibieza de las sábanas y mis pies pedalean sin ganas. Miro a Bibi. Otra megasonrisa (ay! ay!)


Bibi pone la música y aquello parece una disco-misa "elevemos los corazones"... porque sólo de empezar a oirla, los corazones ya se elevan, junto con las rodillas, no sabemos muy bien adonde. Poco a poco va llegando más gente, hasta que todas las bicis quedan ocupadas.


¡Hale-hop! veeeeeeeeeeeeeeeeeengaaaaaaaaaaaa! ¡todos p'arriba! ¡Al uno! Empezamos al uno, pero en 15 segundos nos ponemos al 2 y en otros 15 segundos al 3 y en otros 15 al 4. Ahíiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii! ¡Venga, venga! ¡Aúuuuuuuuuupa! ¡Brazos pegados al manillar, culo p'arriba, barriga adentro, respiren,respireeeeeeeeeeen! Aúuuuuuuupa!


La música, a toda leche, nos va marcando qué debemos hacer con los pies y las piernas, aunque vayamos siguiendo las indicaciones de Bibi. Dos gruesas gotas (ni de lágrimas ni de sangre, eh? no fastidiemos. De sudor, eso es, de sudor) caen al suelo delante de mi. Ya empezamos... Muuuuuuuuuuuuuuuy biennnnnnnnnnnnnn, esto fue el calentamiento, graciaaaaaaaas! Ahora empezamos, ¡EA! (diosmio de mi vida, aun me quedan 40 minutos ) hale hop! hale hop!


La música nos acompaña todo el rato, y las palabras-gritos de Bibi nos ayudan en nuestro tour particular de cada cual. Miro discretamente a mi alrededor y compruebo que todos y todas estamos sudando la gota gorda. Mis pensamientos vuelan, al ritmo de la música y elaboro un email para vosotros que nada tiene que ver con éste... lástima de ordenador "a mano", tchts...


No me fijo demasiado en la música, que es todo el rato txunda-txunda- bum-bum-bum, hasta que de pronto- dioses del olimpo- suena Mark Knopfler (siiiiiiiiii, es él) y me transfiguro. ¡Ea! ¡Rodillas arriba, al 5! ¡Venzamos la resistencia! ... empiezo a pedalear como una bestia subiendo mi propio Turmalet (¿se escribe así?) y, miren por donde, esa música me llega más que las otras, ya ven qué cosas... y lo consigo. Llego a la cima. ¡Ooooooooooolé! ;)


Y es que a veces, una música vale más que mil palabras...


Que tengais un buen día, amigos!

Alguna cosa passa amb Blogger

Sembla que alguna cosa passa amb els blogs. Encara no he esbrinat per què, però a mi, per exemple, m'han desaparegut un parell de comentaris, concretament, el de la Fanal blau i el de la Joana, de l'apunt dedicat a l'aniversari de l'O.X. Vés a saber on deuen haver anat a parar...

Ahir vaig anar al cine. Midnitgh in Paris. Woody Allen, continues sent gran! No us passa, que de tant en tant us poseu una pel·li d'Allen, encara que sigui Manhatan, vista mil i un cops? (perquè jo, les pelis de Woody Allen les he vist mil i un cop. Bé, no totes!)

Ahir al vespre vaig tenir l'honor de gaudir de París, una vegada més, i de fantasejar, com el protagonista, amb les converses amb Hemingway, Picasso, Belmonte (el torero), Buñuel, Dalí... i encara, Toulouse Lautrec, Gauguin, Degas... Cole Porter, i no amb Maria Antonieta, però gairebé.

Un divertimento encertat. Un caramelet pels que, com jo, necessitem carregar piles de tant en tant pensant en coses boniques i escoltant bona música.

La conclusió: No qualsevol temps passat fou millor, però quan ens pensem que si no som els únics...

Qualsevol temps passat fou... anterior.

Hi ha un mar com un mirall. I yo con estos pelos!

Ahir, l'Olga Xirinacs va complir anys

Si els sants tenen vuitada, Olga, espero que els aniversaris també.

PER MOLTS ANYS!

He trobat aquest article, escrit des de l'ànima d'una persona que sempre li deixa comentaris al blog i que li ha editat algun llibre, al menys, Óssa Major, el magnífic llibre de poemes que va treure l'any passat i que tinc a la meva tauleta de nit, per quan em ve de gust llegir un poema.

Aquí us en deixo un, sense permís, però - espero- amb el seu permís.

REBEL

Jo llegeixo poemes vora el mar
i les atzavares avancen, les barques tornen
i les paraules creixen de terra
per configurar el mapa del dia,
de límits distints segons la densitat,
d'acord amb la forma de les hores
i de les idees que hi són engendrades.

Imagino que cada matí
són dictades les ordres convenients
per disposar continents i continguts,
i els que hi són continguts, i els que contenen,
però aquells elements que les componen
han de saber que som material rebel.

Podria ser que ja l'hagués posat, algun altre dia, aquest poema, fa molt temps! I és que m'agrada molt. Sobre tot això del material rebel.

Per tu, Olga. Una peça de piano... diferent.Però que a mi m'agrada molt!

Uns quants punts i molta mala llet/ Acció Cultural, una multa contra tots

Punt nº 1.-  Si tenia algun dubte, ara ja no. El PSC ja no em tornarà a veure a cap urna ni de lluny.

Punt nº 2.- Tot plegat fa una pudor que empesta. Ahir, al mercat de Blanes hi havia un "comprador" "excepcional". Me'n vaig apartar com si anés a trepitjar una caca de bulldog. L'Albert Rivera. Vade retroooooooooooo!!!!

Punt nº 3.- Caaaaaaaaada vegada que hi ha eleccions es passegen pels mercats, pel metro... Els altres dies no necessiten ni comprar ni agafar el metro. És que per un vot es deixarien treure un queixal! (o coses pitjors)

Punt nº 4.- Intentava fer un post/apunt una mica irònic però la mala llet no em deixa, així que ho deixo aquí i me'n vaig a treure la Taca.

oichs... oichsssssssssssss, em sembla que no tornaré a posar la ràdio (cap emissora, cap!!!) fins que passin les eleccions.

És que em posen a mil!!!!!!!!!!!!!

__________________________________________________
I ara, em solidaritzo amb:

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Help me, please

post adreçat a la gent que entra en aquest blog i que és una mica (només una mica) més entesa que jo en assumptes informàtics diversos:

Atenció, pregunta!

Com redimonis puc "exportar" la "Libreta de direcciones" del meu Outlook express a un altre ordinador?

Cal que copiï una per una totes les adreces? (deumeeeeeeeeeeu)

Jo penso que primer ho dec haver d'exportar i després importar... no? és que l'ajuda que ve amb el programa està feta per gent amb carrera (de ciències). No per mi!!!

O bé està fet per la part dels coll... bé, deixem-ho córrer (Sóc una inútil total)

Testimoni gràfic de l'assumpte

I finalment... la presentació d'Il·lusions i incerteses a Blanes.

Agraeixo de tot cor a tots i a totes els que em varen acompanyar en aquest acte, de la mateixa manera que en el seu dia ho vaig agrair als que van venir a la presentació de Barcelona.

Us diré qui són/som:

Juanma Garcia, M.Lluïsa Gascón, Francesc Sànchez (l'editor), Joan Adell (escriptor blanenc que va fer la presentació del llibre), la següent ja la coneixeu!  i la que està parlant en aquests moments és la Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes, que estava donant la benvinguda.

De moment seguim amb una valerianeta al dia, que se'm posa molt bé!

bufffffffffffff (segona valeriana)

Vosaltres creieu que és normal que a les enquestes surti que els més corruptes seran els més votats?

En quina mena de país estem?

Jo no el vull, aquest país que m'estan proposant, on la corrupció és la norma i on les trampes de tots tipus  (no solament esportives) es premien!

No el vull!
_________________________

D'aquí a dues hores estaré a la Biblioteca Comarcal de Blanes presentant per enèssima vegada (però per primera vegada a Blanes) Il·lusions i incerteses.

Avui no he estat capaç ni d'anar a tai-xi... segur que no hauria pogut coordinar ni un sol moviment! Quan he tret la Taca al matí l'he deixat saltar i brincar més de l'habitual, que fins i tot em mirava i devia pensar (si és que podia pensar) Què li passa, a aquesta, avui, que no em va cridant a l'ordre?

Tornant a casa m'he pres la primera valeriana del dia i ara acabo de prendre'm la segona.

Veig que no se'm traven les tecles, espero que no se'm travi la llengua quan sigui l'hora de parlar!

aix...

Vaig a relaxar-me amb Sarabande, de Haendel. M'acompanyeu? (nonono, sisisi, és la música de Barry Lyndon, però primer va ser Sarabande i després Barry Lyndon)

Va de dones

Va de dones - programa que han emès aquesta tarda, dedicat a l'escriptura (meva)...

El vols escoltar? Clica aquí i després al programa del 4 de maig!


Amb uns quants de vosaltes ens veurem divendres, a les 20h. a la sala Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal de Blanes, eh? que presentarem  Il·lusions i incerteses i parlarem d'Un riu de crims!