Tot com sempre

Aviam, què tenim, avui?

Moltes coses, moltes (com sempre, des de ja fa anys).

El "zasca monumental" del què parlen a les xarxes que el Tribunal Europeu dels Drets Humans, quan va dictaminar que el judici d'Otegi no havia estat amb garanties, sembla que a Espanyase'l passen per allà on els dóna la gana. I així anem, i així estem.

Esperar a què amb el judici (que encara s'ha de fer) dels presos polítics hi hagi "ni així "de justícia, és com esperar que el PP i Cs obrin els ulls i s'adonin del mal que estan fent: és esperar en va.

I, per una altra banda, si el TEDDHH s'ha de pronunciar, haurem d'estar-nos deu anys (diuen que set, però ja em direu...) d'aquí a set anys ja haurem canviat totes les cèl·lules del cos (ja sé que és llegenda urbana, això darrer. Tot el que he dit abans, és una realitat). Si llavors li foten el "zasca monumental" a Espanya, ja sabem que li entrarà per una oïda i li sortirà per l'altra, com sempre. I no es farà res.

I se'ns hauran tornat a pixar a la cara, mentre hauran anat dient dient que plou. I

 ves que no convoquin eleccions i, com diu la llei de Murphy, si alguna cosa pot sortir malament, hi sortirà. I si pot sortir pitjor, serà pitjor.


D'això de les hipoteques i els impostos que ha de pagar "el client" ja ni cal que opini. En cap moment (EN CAP MOMENT!!!) no em vaig creure que potser ho pagarien els bancs. Que no sóc nova!


Calcem-nos!

Què?

Alguna vegada heu sospitat que us fotien diners (pocs... allò que se'n diu "sisar", sense que acabin de ser robatoris en tota regla)?

Està clar que no es pot acusar ningú sense proves, però està clar, també, que de vegades "sabem" el que està passant, i veiem com se'ns pren per imbècils.

Però no hi ha proves.

Que trist!

En les altes instàncies polítiques, amb proves i tot, se'ns pren per imbècils, també. I mira que allò sí que són robatoris en tota regla!

I després hi ha l'altra banda: aquells que fabriquen proves incriminatòries falses.

Seriosament: o som imbècils o ens falta ben poc per ser-ne.

No pensem fer res? Ens quedarem amb els braços creuats o mirant la tele i llegint i escrivint al twitter?

NO FAREM RES?

killing me softly

Escoltar la ràdio és perjudicial per a la salut.

Sentir alguns tertulians, mata (a poc a poc, com diu la cançó)

Viure sabent que fa anys que t'estan tractant de nazi, i d'altres coses pitjors (si és que hi pot haver coses pitjors) fa que et plantegis quan, com i de quina manera ens van començar a enganyar i quan, com i de quina manera, ens vam refiar massa del que teníem al davant i no vèiem (per bona fe o per mandra, ves a saber)...

Un estiu estranyot, aquest estiu. Vam decidir fer les vacances pel juny, pensant que la temperatura seria més agradable i ens vam trobar amb les onades de calor... que, tot i que una mica minvades, encara fan que el cos i l'esperit no estiguin per pensar massa.

Estic molt decebuda amb el món que m'envolta. No parlo del "meu" món, que aquest és el millor que tinc a la vida. Perquè al final, allò que compta és la família i aquell nucli d'amics en qui pots confiar sempre.Però tot allò que queda fora, a tocar, però fora d'aquest nucli, està ben podrit!

La pregunta torna a ser aquesta:

En quin moment ens van començar a enganyar i com és que no ho vam veure?

Que tingueu una bona entrada a la segona quinzena d'agost. Ànims!

Ep! Sempre endavant i amb ganes de fer coses, moltes coses!!!  

Victimisme? Segur?

Feu-me un favor:

Llegiu, complet, de dalt a baix, amb tuits inclosos, aquest article de l'Àlex.

Gràcies.

No hi ha més paraules, Senyoria.

Banda Sonora Original

Diu Catalunya:
(més o menys)  yo no te pido la luna!

Respon Espanya: (més o menys)  bla bla bla bla

Diu, al seu torn, Catalunya: (més o menys) No, no, no, no serem moguts!

I en fi...

A quien corresponda!

Dia "divertit"

Ja ho va dir, en Montull, que "ens divertiríem".

A mi, tot plegat, em fa molta basarda. I moltíssima mandra.

I moltíssima ràbia.

Au.

A pastar fang, tots, tots i tots.



Vaja... oh! Miracle!

Ara mateix també parlen de la financiació irregular del PP!

MIRACLE!

Ai mira...

Si els miracles existeixen, potser encara remuntarem, hahahahaha!

llei

Senyores i senyors:

La llei és igual per a tothom.

Són les set del matí, Bon dia, Catalunya

Així em desperto, gairebé cada dia.

Avui, només despertar-me, m'informen-altra vegada- d'això de la pujada de la llum.

Tal com ja vaig dir ahir al facebook, el missatge és aquest:

"Com més fred faci, més us apujarem l'energia, trossos de quòniam! I com més errors cometin els responsables, més els seguirem premiant.  Perquè sabem que, fem el que fem, ens continuareu votant, imbècils!"

Més o menys.

Ja ho sé, queaquest no és el preu de l'energia: és el preu dels impostos, més el de l'energia. Ja ho sé.

També sé que, per variar, a Espanya, degut al proteccionisme que hi havia hagut en temps de la dictadura, mai no s'havia apujat el preu als nivells de la resta d'Europa.

Perquè sempre anem a destemps!

Però continuem votant-los!!!!!

En fi, ho havia dit, ja, allò de "jo vull baixar a la propera"? (per no dir aquí mateix, al mig de les vies...)

malgrat tot, són (ara) les 7,40 del matí: Bon dia, Catalunya!

Adoctrínense!

Pertanyo a una generació que, a l'escola, els nois havien de fer F.E.N. per nassos. Les noies ho teníem millor: fèiem Hogar. I dintre de l'hogar, fèiem labors. Si tenies sort, et tocava una bona mestra de labors, com a mi. Que ens feia les classes molt agradables, explicant-nos històries... i a qui vaig estimar molt.Anys més tard, vam arribar a ser companyes de feina i tot. Gràcies, Maribel!

Personalment no recordo que m'adoctrinessin, però potser ho feien. Amb mi no sé si se'n van sortir, perquè m'encantava portar la contrària. Com ara.

I jo, des del 73 fins al 88, vaig ensenyar a llegir i escriure a unes quantes generacions de nens i nenes. Tampoc no crec que els adoctrinés, només em preocupava per si no aprenien a llegir i escriure... per si no entenien els nombres, que a mi m'havia costat moltíssim i els podia entendre (als nens i nenes) per això vaig acabar fent psicodallonses i logopèdia, per esbrinar els perquès i posar-hi remei.

Als nens castellans, en aquells moments, els vaig ensenyar en castellà, i als catalans, en català. I no era fàcil, perquè teníem més de 30 nens a l'aula, de diferents nivells, i als quals intentàvem tractar individualment, si és que amb més de 30 nens a l'aula es pot individualitzar alguna cosa.

I els pares i mares, quan tornàvem de passar dos dies fora (colònies) o d'alguna excursió, venien a buscar els seus fills allà on ens deixava l'autocar i ens deien: "Gràcies, senyoreta, per haver tingut cura del meu nen/a". 

I si un alumne s'obria el cap  o es feia un tall o una bona pelada al genoll, o queia de la llitera en cas de les colònies  (coses que poden passar) el portava al "dispensari" i quan el pare o la mare el venia a buscar, deia "Gràcies, senyoreta, per haver tingut cura del meu nen/a".

Com ara? Diria que no.

I ara el sr. Garcia Albiol m'ha de venir a ensenyar A MI el que he de fer. PATÈTIC! I em ve a dir que he adoctrinat! JO! I tota la meva generació de mestres, que, normalment, ens fèiem mestres perquè teníem vocació!

VAHOMEVA!

Eixe món... o l'altre? O cap dels anteriors?

Juro per tot allò jurable que NO ENTENC RES.

Em pregunto què és millor:

A) Viure dins el sistema i fer el préssec...

B) Viure fora del sistema (però vivint DEL sistema i per damunt de tot, no adquirir cap mena de responsabilitat) i observar des de les altures com els altres fan (fem) el préssec...

C) Cap de les anteriors

Misericòrdia!

Homeeee, que una vegada vaig votar la C.U.P.! (diria que vaig fer el préssec!)

Jo no sóc d'eixe món. La meva opció, acabarà sent la C. Una llàstima.

Ètica i política

José Luís López Aranguren (q.e.p.d.)

El vaig anar a sentir en una conferència, allà pel Pleistocè.

I tinc un llibre, d'ell, només un: "Lo que sabemos de moral".(Gregorio Del Toro, editor, 1967), que vaig haver de llegir per imperatiu "legal" del moment, a l'Escola Normal. L'assignatura devia ser filosofia (suposo) i el professor es deia Àngel Aguirre. No feia honor al seu nom, per temes que potser ara no vindríen al cas, però les classes les feia interessants, que consti a les actes.

Segurament,  aquest llibre, que ara tinc damunt la taula, tot subratllat... ara mateix el llegiria i no m'agradaria, perquè tinc altres filòsofs de capçalera, com poden ser Terricabras o Norbert Bilbeny.

Però recordo, com si fos ara mateic, quan el sr. Aranguren va parlar de la moral de cadascú, dient que allà on entrava l'ètica era, justament en la pràctica. No pas en la teoria. Per resumir i no cansar: si tu tens una filosofia de vida i la segueixes amb totes les conseqüències, pots estar equivocat o no, però estaràs sent ètic amb tu mateix.

Només recordar que avui en dia, que tothom que té un càrrec polític (molt alt o no tan alt) es mou "a cop d'enquesta" i a veure què diu el facebook, a veure què diuen al twitter i a veure quina cara em posen i a veure si em tornen a votar, i ai, ves, que no em fotin al carrer!

Avui en dia, dic,

- impera la doble moral,

-l'ètica se n'ha anat de vacances (i potser ni tan sols tornarà)

- apel·len a la responsabilitat de cadascun dels simples mortals desgraciats que prou feina tenim per

       anar pagant la hipoteca
       per buscar-nos un cangur que ens cuidi els fills quan agafen la grip i hem d'anar a treballar.
       o una persona que ens cuidi la iaia durant el temps en què no podem fer-ho nosaltres, etc,etc
      ...per no dir, ja, aquells que no tenen ni per pagar el gas o l'electricitat i, al damunt, el govern central, a cop de tribunal de la santíssima constitució de tots els sants amén, me'ls deixen sense llum...

Sense ètica, sense moral, sense res, amb tots els egos inflats com si fossin galls de corral, i amb tota la caradura acumulada, la prepotència, la mentida, la desinformació i la falsedat...

Pretenen donar-nos lliçons de política, d'ètica i de moral.

El que vaig dir ahir! però avui no ho dic, perquè ja està dit.

imatge : https://periodicoexpresionzac.wordpress.com/2012/09/21/como-hacer-que-un-politico-sea-mas-etico/

Papers, paperots i a fer punyetes.

Ja sabem tots que arriba un moment en què ho engegaries tot a rodar.

Perquè ho sabem, no?

Cada dia em llevo pensant "a veure amb quina altra barrabassada  dels polítics i de les celebrities (amb perdó del sr. Barrabàs) ens sorpendran avui".

I... sabeu què? Ja no tinc la capacitat de sorprendre'm!

Ara, una cosa si que us dic:  havent après (al llarg dels anys) que tot és
una xufla
una burla
una immensa bogeria
un autèntic "timo",

i havent sentit per primera vegada i amb cert astorament, allò de "A la mierda!" (Fernando Fernán Gómez)

i havent-ho tornat a sentir uns quants anys més tard per part d'una persona a qui jo tenia per algú important i amb carisma, que em va decebre profundament "A la merda" (Marta Ferrusola)...

... m'atreveixo a dir-ho jo, directíssimament:

A LA MERDA!

Per tantes i tantes raons.
Perquè m'han enganyat.
Perquè m'han fet creure que amb la veritat s'arriba a tot arreu.
Per haver-me fet creure que l'ètica, en la política i en totes les coses, era un valor en alça.
Per fer-me sentir com si fos idiota.(QUE NO HO SÓC)

 Deixin-me en pau.
 No em demanin res més.
 Respectin el meu espai i els meus valors (si és que en tenen vostès, per respectar els dels altes)

 Apa, ja s'ho faran!

A LA MERDA!

Maremeva!

Ara ho acabo de posar al facebook.

Intento crear un grup nou de correu, perquè he de fer varis missatges amb un grup de gent, durant un temps.

M'adono que "Mail" no funciona igual que "Outlook exprés", que era el meu programa de correu quan feia servir pc. Ara (fa dos anys) faig servir Mac. Mai no m'he acabat d'acostumar als programes de Mac de "fotos" i "iphoto", i agafo més d'una "rabieta" per aquesta qüestió (què voleu? l'edat no perdona i la meva paciència és molt més limitada que fa un temps)...

Però això d'avui ja no sé com qualificar-ho: No me'n recordo com es fa un grup de correu amb "mail". A l'ajuda, no existeix "crear un grup nou", i no se m'acut amb quin nom pot sortir aquesta entrada (sortir? entrada? quin embolic, maremeva)

Total: em sento, per primera vegada, com si, de cop, m'hagués fet moooooooolt gran!

No us ha passat mai? Allò que penes "Montse, ja no ets la que eres i això no es nota només a l'hora de córrer, que els genolls ja no aguanten córrer, sinó que a poc a poc, es va notant en tot".

Em poso nerviosa quan no em surten les coses, em poso noerviosa quan he d'anar a un lloc amb cotxe i no em sé el camí, de manera que, en lloc d'aprendre'n, o d'utilitzr el gps, decideixo no agafar el cotxe perquè no em refio de mi mateixa i tinc por.

Em col·lapso.

No és pas una desgràcia, suposo que són "gajes del oficio de hacerse mayor".

Una desgràcia és tot el que està passant, en què estem convertint el món en què vivim.

Ni sé què pensar ni què dir dels atemptats d'ahir a Brusel·les! Ni sé què pensar ni què dir davant tantes coses que ens està tocant viure...

Per sort, sempre ens queden les coses boniques, com l'orquídia de la meva terrassa, que està pletòrica, o la poesia, que encara podem llegir amb un somriure als llavis, o veure créixer els néts, o sortir a passejar sota el solet de primavera, o contemplar aquest mar nostre, aliè a tot plegat, que continua portant les seves onades a la sorra, i acariciant-la.

Així doncs, me'n vaig a "despejar-me" de les dues hores que porto intentant obrir un nou grup de correu, a veure si l'aire i el sol, arran de mar, em posen les neurones a lloc.

maremeva, com ens hem de veure...

Mandra infinita

Ara que "he tornat" a l'activitat blogaire, m'adono de com en sou de productius, alguns blogaires (llegeixi's alguns/algunes, productius/productives)

Ara mateix acabo de fer un comentari al blog de Salvador Macip. En un magnífic article, ens parla de dretes i esquerres i ens fa una molt bona anàlisi.

I no fa gaire estona, a part de confessar-li a en Francesc Puigcarbó que no coneixia un autor que hauria d'haver conegut -que els déus em perdonin la meva ignorància- no me n'he pogut estar de donar-li la raó quan parlava dels polítics (bàsicament, de Mas).

I és que ha arribat un moment en el qual no tinc prou capacitat per discernir. M'explico: sento Baños (avui l'han entrevistat al Via lliure de Rac1) i me'l crec. Sento Mas i me'l crec. Sento Junqueres i me'l crec.

Sento qualsevol manifestació per part de PP, PSC/PSOE, C's o Podemos i no me'ls crec.

Malgrat que em cregui més als uns que als altres, aquests que em crec, només em convencen en part.

D'acord: Mas està contaminat. Ho està. No perquè directament hagi fet res mal fet (que no ho sé, però intueixo que no), sinó per haver tolerat certes coses que "sembla" que ha tolerat. Perquè idiota, no ho és. I si no és idiota, no s'enten res. O gairebé res.

D'acord: Junqueres, encara que no ho digui cantant, ho diu xiulant: li encantaria ser president de la Generalitat. No em mireu així: ja ho sé, que no ho diu cantant, ja ho he dit!

D'acord: Baños és moooooolt honest (i tota la CUP). Però coi... qui no va a l'era no agafa pols! I ells només critiquen i diuen que volen un país nou (jo també!) però quan se'ls proposa que es mullin el cul o que vagin a l'era... ahhhhhh, no! llavors no! En què quedem? Hem d'anar a fer un país nou o només hem d'anar a enfonsar un senyor que no és idiota, però que està contaminat? O què hem de fer?

- Aixequem-nos i aneu-hi-

No em feu parlar d'aquesta frase... perquè entraríem en terrenys llefiscosos i ens carregaríem alguna patum que ara no toca carregar-se.

Una feina ben feta, s'ha de fer tots junts. Treball en equip. Cooperació. Junts (pel que sigui). Treball per objectius. Objectius comus. Feina ben feta i honesta.

Com ens en sortirem? Jo què sé! Només sé que tot plegat em fa una mandra infinita.

Ep! Això no vol dir que no vulgui continuar lluitant! Només vol dir que, a hores d'ara, em fa una mandra infinita. I molta pena.

VOLEM PA AMB OLI!

Aquí, el gran Peret!

Convençuda

Ja m'he convençut totalment del fet que el món ha embogit.

No se salva ni Orient ni Occident, ni el Nord ni el Sud.


Per mostra, un video que avui ha arribat a les meves pantalles (anava a dir mans, però de fet, m'ha arribat per internet)

Ara, sumeu-hi tot el que se'n deriva, de tot...

Ara, sumeu-hi la bogeria dels nostres governants. A casa nostra!!!! Barallant-se com aus carronyeres (perquè el símil de la baralla al pati de l'escola no és vàlida: els nens a les escoles són molt més ben educats, i molt més comprensius!)

Ahir llegia un tuit que deia més o menys: "Patètica una societat que s'escandalitza més pel cas Neymar que pel cas Castor."

Ho va dir un tal Xavier Valls (em sembla que és un periodista) però en tot cas, va plasmar exactament el que jo estava pensant!

Ara, sumeu-hi la bogeria del capitalisme, la del comunisme actual, la de... no cal que continuï.

Què ha passat?

Què se n'ha fet, d'aquelles flors?

Sempre ha estat tot igual i era jo que estava cega?


Què podem fer?

Alguna suggerència?

(V) ICTUS

Estic tan cansada "d'ells" que fa fàstic.

Han tingut un ICTUS? I és clar, això els ha fet pupeta.

Són al·lèrgics a les V...

Quin fàstic més gros, mare meva...

Vinc poc, ja ho sé. Però és que el meu estiu ha estat una mica dels que no s'obliden! Coses bones, acompanyades de moments duríssims, grans felicitats acompanyades de moments amargs, en poques paraules, la vida mateixa, què hi farem?

L'important és això: la vida mateixa, que transcorre a través del temps, inexorable.

No crec que torni, ja, fins passat l'11 de setembre.

Tram 18, samarreta vermella i l'agradable companyia de l'Àlvaro i la Beni, que s'han apuntat amb totes les conseqüències, per fer-nos costat en la nostra demanda de llibertat.

Ells són gallecs.

I l'Aurora també s'hi ha apuntat. Ella no vindrà, fa una setmana que va perdre el seu fill i, a més, viu a França des de fa molts i molts anys... però s'hi ha apuntat. Per fer-nos costat. Avui m'ha confirmat que ha rebut el correu de l'ANC...

En fi: això, la democràcia.

Ai, la democràcia!

I ara una dedicatòria als impresentables que ens governen des d' "allà".

Fora la merda!

Quanta feina tenim al nostre país!

Si,si: he dit al nostre!

Presa de pèl

Bon dia i bona hora (una mica avançada, ja)

Ahir, com tanta i tanta gent, vaig veure "Salvados". Qui estigui lliure de pecat...

A mesura que anava transcorrent el programa, m'anava posant nerviosa. El capità i jo, amb uns ulls com unes taronges, no donàvem crèdit al que vèiem i sentíem. Hi va haver un moment en el qual tenia ganes de plorar, per la gran estafa que suposava el fet que durant més de trenta anys m'haguessin fet creure una cosa que després representava que era una mentida. (Una mentida més).

Reconec que quan vaig veure allò del Flotats vaig pensar que podia ser un muntatge, però el fet de veure persones tan serioses com les que apareixien al documental, em va fer continuar creient allò que estaven veient els meus ulls i sentint les meves orelles. No segueixo tots els programes del Jordi Èvole, però els diumenges a la nit, pocs programes se salven i ahir, la importància del cas, s'ho valia, que ens quedéssim mirant-lo.

En un moment donat, vaig arreplegar la tauleta de damunt la tauleta (tal qual), i vaig escriure un tuit. Vaig dir que em sentia totalment estafada. Vaig llegir un tuit d'una persona a qui segueixo, que deia textualment que no pensava anar a votar mai més, donada la gran farsa que ens havien venut durant més de trenta anys.

Confesso que vaig arribar al final del documental ben feta pols i pensant que la democràcia que tenim era una gran merda. Arribant als crèdits, vaig veure amb estupor, que m'havien pres el pèl de mala manera. D'entrada, vaig escriure un altre tuit, aquest dirigit directament al Jordi Èvole, dient-li que s'havia passat.

Em vaig alegrar que allò hagués estat un malson i després va venir la reflexió: si m'han colat aquesta "broma" (de mal gust, segons el meu entendre), me'n poden colar qualsevol altre. No estic pas curada d'espants com em pensava.

No jutjaré si el programa va ser bo o dolent, no vull ni intentar fer el judici. A mi, personalment, em va molestar molt. I també em va molestar la tertúlia o el debat de després, totalment alliçonador, Continuaven manipulant-me (o intentant manipular-me).

L'Èvole s'ha apuntat un punt pel que respecta a "l'espectacle", però continuo pensant que tant ell com els que van col·laborar amb ell, s'han passat set pobles.

Digueu-me ingènua.

Una de les coses que més em va frapar va ser que realment haguessin aconseguit que Suàrez dimitís, així, tan "panxo". I l'altra, que, si tot era un muntatge, com era que hi havia hagut uns golpistes que s'havien passat uns quants anys entre reixes? (encara que vaig seguir pensant que potser era que, encara que representaven una farsa, potser a ells els hauria agradat que tot fos veritat).

En fi... que tot plegat continua sent una merda molt grossa.

I jo, una ingènua com una catedral. Burra!

Dubtes més que raonables

Una pregunteta de no res: si me'n vaig a qualsevol lloc de la resta de la península i vull escolaritzar els meus fills en català, obligaran a què tots els altres alumnes de l'aula del meu fill siguin escolaritzats en català? (en un tant per cent de les assignatures, tampoc no demanem tant)...

Ah, què? que no tenim dret, nosaltres?

Ni els valencians a València? ah, tampoc?

Ni els mallorquins, menorquins, eivissencs... ah, que tampoc?

ostres... no m'ho hauria imaginat mai!

Com era, allò? De fora vingueren i de casa ens tragueren? Anava així?

Deixarem que ens continuïn trepitjant?

 

 

De veritat, un govern amb majoria absoluta es pot passar pel folre tot el que li doni la gana? Ho tenim clar, això? Això és una democràcia? Segur?

Wertgonya

Avui, llegint l'Ara, m'he posat molt nerviosa. Hi ha un reportatge que parla de com el "senyor" Wert vol canviar el contingut de l'assignatura d'Història. Bé, entre altres coses . Ja no parlem de la filosofia, de la música, de l'ètica i la religió, etc,etc.

Pel que he deduit, sembla que la mena d'història que el "senyor" Wert vol que aprenguin els nens de tota la península, és semblant a la que apreníem els que avui dia ja som avis.

Encara recordo allò de "Se llama reconquista a la lucha que sostuvieron los españoles contra ..." o (a geografia) allò de Burgos tiene al norte "La Lora, tierra de páramos y de pastos..." jo, que fins que no vaig fer el reciclatge, no vaig saber les comarques de Catalunya, perquè durant tot el batxillerat me les havien amagat, per fer-me estudiar totes les de la resta d'Espanya. I que, si en sabia alguna, és perquè els meus pares, d'amagatotis, m'ensenyaven a llegir i a escriure en català i tot el que bonament havien après ells...

Aquest "senyor" què s'ha pensat? potser s'ha pensat que "la plebs" és ignorant, que la gent del poble som imbècils!

Aquest "senyor" aconseguirà que a les escoles se li boicotegi el seu "pla d'espanyolització". Això espero, al menys. Perquè a fe de Déu que si s'arriba a implantar la Lomce, d'aquí a un parell de generacions, sí que tindran una bona colla de rucs que els aniran dient "sí senyor", no sabran cap més idioma que el castellà i només votaran aquesta merda que tenim ara al govern central.

No tenim el que ens mereixem! Jo no m'ho mereixo, això, senyors! I no ho vull! 

Marxi, "senyor" Wert. Vagi-se'n a casa, que no el volem ni veure. Ens fa fàstic!


Fa vomitar!

Imatge extreta de google images.