des de Viviers amb amor

Continuem baixant. Avui Viviers, amb paisatge de tardor i un mestral que tira d'esquena. Dema Avignon, dema passat Aigues Mortes, despres Frontignan, posar el pal i cap al mar. Amb una mica de sort, l'onze de setembre podrem anar a portar flors a... no, no cal. A casa. Per l'onze de setembre, si els deus i Murphy es posen d'acord, a casa.

L'ordinador no ha ressucitat. Els miracles no existeixen... i em sembla que l'altre dia vaig posar l'adreça de les fotos de Picassa malament... aqui va de nou, a veure si ho trobeu, que jo encara em faig un embolic.

fotos (o no)

Des d'aqui mateix: gracies a tots els que encara aneu llegint (no trobo el signe d'interjeccio,aixxx)

Comiat per culpa de Murphy i la calor...

Seurre. Des de Capitanerie. Amb teclat frances, sense accents i tot allo que sempre dic.
Se m'ha mort l'ordinador. La culpa es de la calor, li va caure un ventilador per sobre i el va esclafar _ pobret_ el que em sabria mes greu seria perdre les fotos, espero que no passi perque hi ha fotos realment boniques.
Be, boniques i bonics, aixo es un acomiadament _ momentani_ fins que practicament torni a casa, a no ser que pel cami de tornada trobi algun que altre cyber...
Je suis desolé!
Molts petons i fins aviat.

Wifi. Lent, però wifi al cap i a la fi.

Doncs això.
Saint Jean de Losne, de baixada, un munt de vaixells de lloguer que res tenen a veure amb el patró estandard del que us parlava l'altre dia (els vaixells de lloguer els lloguen sens títol. Vull dir que no cal que se sàpiga navegar perquè et lloguin un vaixell d'aquests. Nosaltres els anomenem "barcos de choque") hi ha moltes bases de lloguer, però solen estar en llocs en els quals no cal fer 35 rescloses al dia per fer camí... com per exemple, a la Saône, on les rescloses estan espaiades i els va molt bé. En una setmana "es fan" 100 km amb 4 o 5 rescloses i prou. També hi ha trossos d'alguns canals, com el de la Marne a la Saône, el de la Borgonya o el del Rhon al Rhin, on hi ha bases de lloguer. Però per trossos amb poques rescloses.

Hi ha pocs bojos com nosaltres, a Catalunya, a Espanya. Normalment els resclosers de canals d'aquests en què per navegar sembla que hagis de pujar una escala (una resclosa de 3 m cada mig quilòmetre, per exemple) ens diuen que de vaixells espanyols en veuen pocs. Més ben dit: no en veuen gairebé cap. Hi ha anglesos, alemanys i holandesos, bàsicament. Els francesos també, però aquests són molt de la vela.

Fora d'Espanya no es pensa que navegar sigui "cosa de rics". Hi ha molts molts moltíssims vaixells de vela (no gaires motores, encara que també n'hi ha, és clar). Els nens i nenes de pobles costers aprenen a navegar com qui aprèn a nedar. De la mateixa manera que hi ha qui es compra una autocaravana (a França n'hem vist a cents) hi ha qui es compra un veleret. En lloc de l'apartament a la platja. O, qui pot, a més a més (suposo). Però a França es navega. I a Holanda, no vegis!!!!

Us deixo: arriba el capità (han anat al súper amb el capità delTaka) i ara dirà les paraules màgiques:

- Va, que "desenxufo".

I em deixarà sense wifi. I em posaré els guants per no pelar-me les mans amb els caps (o les cordes) i "desamarraré" i sortirem en direcció "avall". Espero que avui arribem a Seurre (si hi ha lloc, no oblidem que a les altes nàutiques només hi caben 3 o 4 vaixells)... per arribar a un altre port-port, caldrà esperar a Chalon sur Saône. Ja ho coneixeu!

A veure si em deixa enviar una foto... a veureeeeeeeee... arggggggggg... "desenxufa"!!! un petó.

Estadístiques d'estar per casa

Foto: Colmar: La petite France.
________________________________________________
Som a Port sur Saône de nou.

Hem estat força dies sense accés a internet (ni falta que feia, per una altra banda, ep!)

Això s'acaba. Bé, acaba de començar a acabar-se, no sé si m'enteneu.

El patró del navegant de riu i canal (exceptuant el dels vaixells de lloguer) normalment sempre és el mateix:

- La modalitat més extesa és una parella de iaios hetero, amb un gos.

Variacions:

- Una parella de iaios homo, amb o sense gos. (N'hem comptat dues al llarg de tot el viatge)

- Una parella de iaies homo, amb o sense gos. (N'hem comptat una al llarg de tot el viatge. Sense gos)

- Un iaio -normalment vidu- amb o sense gos. (Força. Tant amb gos com sense)

- Un senyor (edat de iaio) sol, que la seva dona treballa. (N'hem comptat un)

- Una família sencera composta per:

iaio-iaia (els amos del vaixell) fill o filla amb parella i fills o filles, o sigfui, néts, nétes o néts i nétes del iaio i de la iaia. Aquests darrers solen anar amb peniches o vaixells especials de canal, normalment de entre 15 i 20 metres. Alguns semblen el barco del Popeye, d'altres semblen motores de mar, però amb diferències. Si se'ls acudeix anar a navegar pel mar amb aquestes motores, no crec que durin gaire. Al canal no hi ha vent i, si n'hi ha, és tan suau que "no passa res". Una altra cosa diferent és al riu, ep! (Rhône, Rin)... etc.

A nosaltres ens agradaria, això de poder tenir un gran vaixell de riu/canal per fer viatges amb la família, però molt em temo que amb els que som, necessitaríem una Transmediterrània o similar. No exagero, feu números, a saber:

Cinc nois, tots amb parella, cunyats amb els seus dos nois que també tenen parella. De moment, només hi ha tres vailets (en Martí, que és el nostre nét-nét i la Mar i en Roger, que són els nostres "nebonéts").

Només que als nostres "retoños" els dóni per "gatinar"... només que "gatinin" dos nens/nenes per parella, ens n'anem a 10 néts -néts (no compto pas els possibles altres nebonéts)... d'això -que jo sóc de lletres - ho he comptat bé?

No em feu gaire cas: l'aigua "Perrier" (una mena de vichy francesa) pot pujar al cap tant o més que la cervesa, hics!

Bé: la qüestió és que som a Port sur Saône, que tenim wifi i que ja em fa mal el cul després de llegir-me tot el correu, pujar fotos a picassa... per cert, doncs, si les voleu veure... espero que l'adreça estigui bé... doncs res, que ja "m'estic rallant" i que necessito sortir una estona. Ja tornaré, possiblement a la nit. Em vindrà de gust llegir-vos!

Salutacions des de Nancy

Si; es diu com la nina. Una ciutat preciosa.
Des d'un cyber.
Sense trobar els accents (com sempre) i amb un MAC! quina passada, gent! el meu proper ordinador sera un Mac. He dit.

Tornare quan pugui. El canal des Vosges ha estat una passada, ja us ho explicare.

Fins aviat!