23 de juliol, 2013

E la nave va

L'estiu continua, la platja s'omple a les hores que toca. Jo només hi he anat un dia. A deshores,però, continua tan trista com sempre: pols de les obres del port, poca sorra - al llarg dels anys ens hem anat quedant sense aquell llamp de platja que caracteritzava la badia de Blanes- l'aigua plena de meduses, gent bruta que sempre hi ha,al costat de gent neta que, per sort, també sempre hi ha, mares, avis, àvies, tietes, amb nens i nenes que porten les galledes i les pales de sempre i que juguen als jocs gairebé ancestral de fer túnels o castells...
A les places, iaios a l'ombra - a l'hivern es posen al sol- o sigui: el que és lògic.

Sabeu què penso? penso que abans aquestes coses no eren notícia i no sortien als diaris ni als telenotícies: la vida quotidiana no formava part de la premsa, ni dels mitjans de comunicació, ni dels blogs (perquè no hi havia blogs, és clar!)

Amb aquesta darrera afirmació em refereixo a què ha arribat un moment en què qualsevol cosa "sembla" que hagi d'interessar als altres.

Que un determinat equip de futbol fitxa un jugador o un entrenador, és notícia!

que determinat actor o actriu es separa, té un fill, agafa el xarrampió, o es compra un vestit nou, és notícia!

que fulano de tal ha assassinat els seus fills - pressumptament- i que l'estan jutjant, és notícia!

que hi ha uns quants (molts, massa!) polítics corruptes que s'han enriquit a costa del poble (com es diu, en català, "pueblo llano"?) és notícia!

que hi ha espietes que espien com dues dones dinen i treuen la pell a tires a una coneguda família? és notícia!

que algú insulta tot un poble i no és destituït, és noticia!

que algú insulta tot un poble i és destituït, és notícia!

que a tal o qual país hi ha una nova guerra , és notícia!

Ep! No us adoneu, que he barrejat uns conceptes que són imbarrejables? (una altra paraula que m'acabo d'inventar)... a mi sempre m'havien dit que no es podien ajuntar peres i pomes per fer una suma (és clar, eren matemàtiques...)

A mi què m'importa, al capdavall, tot plegat? hi ha coses que m'importen molt i coses que em són totalment indiferents.

M'importa saber que no hem vingut en aquest món a patir sinó a ser el màxim de feliços que puguem, m'importa veure com surt el sol i com es pon cada dia, m'importa veure créixer els meus néts i fer-me (més) vella al costat de qui estimo. Això si que m'importa!

A veure si aprenem a distingir el que és notícia del que no ho és (per cadascú de nosaltres, ep!)


I què tal unes cançonetes d'estiu? (que s'abstinguin de sentir-les els joves, perquè me les tiraran pel cap, hehehe)

20 de juliol, 2013

Tour-tour-tour

Els meus estius, des de ben joveneta, es veuen marcats pel Tour. Aquelles migdiades amb la musiqueta de fons (recordo que fa molts anys, hi havia música, a part dels comentaris... o potser la música era per anunciar le tour i després callava?) aquell avorriment que servia per llegir i deixar que el Tour marqués el compàs de les tardes d'estiu fins a l'hora de berenar...

Ai, admirat, recordat Indurain! (es dopava, aquest?)

I el país, de fons, anava tirant, tirant... fins que va arribar a tirar tant que ara ja no en queda ni la pell, del meu país (el gran i el petit)

Ara, que els esportistes es dopen, ara que tot serveix per fer política, fins i tot la podridura més bruta, ara, que m'he fet gran, trobo que a l'estiu no és el mateix!

Ara, que ja no es passa calor, abans no hi havia climatització! Recordeu aquelles "caravanes" per anar i tornar de la platja, amb les finestretes avall per no morir-se fregits?

Ara, que ja no esperem amb candeletes l'hora de regar el jardí - l'hora en què el sol deixava d'atacar- perquè estem ben fresquets a dins de casa...

Ara ja no queda res de la innocència amb què ens miràvem el món.

Trist?

No. Diferent.

Nairo Quintana, felicitats. Has guanyat l'etapa. M'agrada el teu nom!

Ara passem a la piscina municipal de Montjuïc, amb la veu monòtona de la Tarrés.

o potser... o potser un cafetó de mitja tarda i un bon llibre?

Bonjour, tristesse, estic llegint, ara (ja quasi l'estic acabant!) Françoise Sagan... m'agrades més en V.O.!!!


17 de juliol, 2013

teatre

Obra: 28 i mig

Direcció i espai: Oriol Broggi
Adaptacions i treball de text: Jeroni Rubió.

Podria fer una bona ressenya de l'obra, dels actors i actrius, del vestuari, la presentació, les llums, en fi, de tot el que entra en una obra de teatre, en una bona obra de teatre, però no ho faré. (Pots explicar que els teus personatges són d'una determinada manera, o pots demostrar-ho amb fets)

Amb fets: ahir a la nit, a la Biblioteca de Catalunya (Carrer Hospital, 56), vaig gaudir d'una obra de teatre que dura més de dues hores, com feia temps i temps que no gaudia.

Una veritable lliçó de boníssim teatre, amb un cóctel literari, visual i emocional que em va deixar un agradabilíssim gust de boca.

Si us agrada el bon teatre, gaudiu-ne! (no tinc accions ni m'han subornat perquè ho digui).




L'espai - no sent un teatre- és excel·lent! A més, a mi em porta molt bons records, de quan hi anava a estudiar per preparar la "Prueba de madurez" de magisteri, amb les meves amigues IBM, Rosó, Conxita, Maria... potser venia algú més, però ara mateix les recordo a elles.



13 de juliol, 2013

Somnis


Avui he somiat una casa enorme, una espècie de palauet, recarregada per dintre com una mala cosa. Pel meu gust hauria necessitat una bona remodelació i hauria quedat una cosa minimalista, blanca i habitable. Però "algú" m'ha convidat a sopar i en aquella casa-palauet, hi havia una parella, sopant! no es respecta res, als somnis! ni tan sols ens han esperat fent un aperitiu. No, no, s'han posat a sopar sense els convidats! la parella en qüestió era ben peculiar: ella devia tenir més o menys la meva edat actual, jo era més jove (algun significat especial, per aquesta apreciació?) i ell tenia més o menys l'edat del meu pare quan va morir, però no s'hi assmeblava gens. Diria que quan hem arribat l'havia vist llegint el diari en un sofà penjat del sostre, model hamaca, però en forma de sofà de tota la vida, però quan hem acabat d'entrar, ja era assegut a la taula (és el que tenen els somnis).

El meu acompanyant era el fill d'aquella parella i m'ha presentat com la seva futura dona. No li he vist la cara, així doncs, no tinc ni idea de qui m'ha convidat al palauet i m'ha presentat els seus pares. Hauré d'esperar a una segona entrega del somni, si és que els omnis tenen segones entregues. No es pot dir que jo estigués especialment emocionada. El que m'agradava més era la casa.

Em parlaven en castellà...

El que tinc molt clar és que és més fàcil que s'acompleixi aquest somni que el de veure algun dia una Catalunya lliure.

Que no? ja ho veurem...

09 de juliol, 2013

El meu mar, el meu món...

Escoltant i llegint mitjans de comunicació, no teniu la sensació que vosaltres no sou d'eixe món?

us deixo amb Raimon (però amb una altra cançó)


06 de juliol, 2013

en família

feia anys que un dissabte de juliol no dinàvem en família.

aquest any fem "any sabàtic" de Blauet.

a casa s'hi està molt bé, també. He dit també.

un dia d'aquests treurem el Blauet a navegar una estona, pobret, que està trist. O potser el que està trist és el capità, que necessita navegar... hmmmm

d'acord: un dia d'aquests trauré a navegar el capità i el Blauet.

i aprofitaré per banyar-me (si no hi ha gaires meduses), per prendre el sol (i omplir-me de pigues), per llegir "a bordo", que ara llegeixo tossudament escarxofada al sofà, de la mateixa manera que vaig veure el concert l'altre dia...

parlant de concerts, ahir, un concert de jazz a les Caves Montferrant. Molt bé! I el 13, "La locomotora negra" a Lloret. I el  14, Nadal a l'estiu (coses de família) i el 16, Biblioteca de Catalunya, teatre: "28,5" (es diu així, l'obra!)

i intentar trobar un dia per veure'm amb una amiga que tinc moltes ganes de veure (difícil, però no impossible!)

aquest estiu pinta de conya!

òndia... he fet vaga de majúscules? (juro pels déus de l'Olimp que no ho he fet expressament, però totes les frases m'han sortit en minúscula) (i és que els dits van més de pressa que el cervell... o és al revés?) (maremeva... serà que... serà... nananannaa. de vella, res! sénior i prou!)


Aquí la meva patilla, el meu gat, la meva estelada (que no es veu bé perquè el fotògraf només ha agafat la part de baix) i el meu mar, diluït, al fons)


04 de juliol, 2013

Per la patilla

Ja tinc mig estudi arreglat. Només mig, però encara gràcies, podria continuar estant fet una cort, com fins ara...

Avui m'he tallat una part dels cabells. La meva perruquera, ara que no m'ha de tenyir i que em veu poquet, em troba a faltar (o potser troba a faltar la factureta mensual...) i s'inventa pentinats impossibles per fer amb els meus cabells que s'encrespen com eriçons.

Però avui m'he tallat els cabells: una part.

-Què en fem, d'aquest "bunyol" de patilla que tinc, tot encrespat... i gris?, el tallem?- he dit jo
- I si el rapem?- ha fet ella- He obert uns ulls com a taronges, però m'he deixat fer.
- Jo no miro. I he tancat els ulls.

Ara semblo una iaia, igual que abans, però una iaia amb una patilla rapada i l'altra no, guai.

I si em posés un pircing al melic? Seria una iaia, però amb pircing al melic!

I si em fes un tatuatge, per estar una mica més al lloro? Amor de madre, Nasía pa sufrí, Visca Catalunya lliure, Un cor que digui Joan Salvador, com la Mélanie! Ostres, aquest me l'hauria de tatuar en vertical! I si em tatués el meu nom complet? Maria Montserrat (ostres, ostres, ostres) Necessitaria el braç sencer, des de l'espatlla fins al canell! 

Deixo de dir bestieses i us penjo un tatuatge- tatuatge!