28 de maig, 2022

De Lyon a Mâcon, passant per Trevoux i Montmerlé.

Dimecres, 25 de maig. Sortim de Lyon a les 8 del matí, com sempre, després de treure la Taca i esmorzar. Travessem Lyon a poc a poc expressament, perquè la trobem una ciutat preciosa, que es fa admirar. A les 9,25 arribem a Couzan, la primera resclosa de la Saône. 

Les poques rescloses de la Saône són molt grosses, però molt més baixes que les del Rhône. De tota manera, si hi ha un vaixell de mercaderies o de passatgers, cal esperar-se igualment. Així doncs, pots "perdre" temps de la mateixa manera que el perds amb les del Rhône. Per amarrar-te, no tens norais flotants, que, d'alguna manera, donen seguretat, ja que el vaixell puja amb ells. En aquest cas, hi ha norais a les parets, i t'has de fixar amb dos caps diferents en un norai, que, a mesura que vagi pujant l'aigua, hauràs de canviar pel norai immediatament superior (com una mena d'escala). 

En aquesta primera resclosa no ens hem entès amb la resclosera (ella sí que ens ha entès a nosaltres: volíem passar. Però no hem entès que ens poséssim darrere del vaixell de passatgers i, quan hem arribat al davant de la porta oberta i amb el semàfor verd, ens ha tancat la porta davant del nas). Hem tirat enrere i li hem preguntat què passava. Ens ha dit que, si preferíem pujar sols, que ens esperéssim. Ens hem esperat, doncs, i a fe de Déu que millor que ho haguem fet, perquè després hem vist la mida desproporcionada del vaixell, que, segurament, ens hauria deixat l'última escala de norais, la del costat de la porta, on s'hi fan unes onades que sembla que siguis a la centrifugadora. Hem esperat, com deia, i hem entrat sols. Sort! La centrifugadora ha actuat, també, al mig de la resclosa, tot i no tenir els motors del vaixell de passatgers davant nostre... Sí que se'ns ha afegit un altre plaisancier, un veler que hi havia al port de Lyon, al nostre costat.

Continuem navegant per la Saône, que és un plaer, i a les 14,40 arribem a Trevoux. Hem anat a passejar una estona i hem aprofitat per comprar algunes "gourmandises" (llaminadures). no són "xuxes", no. Hem comprat aquell tipus de galetes que els francesos en diuen "maquerons", que consisteix en una mena d'entrepà de pasta, recoberta de "color" i farcida d'algun producte del mateix color. Per exemple: les de  fruita de la passió, són de color taronja. Les de llimona, grogues. Les de pistatxo, verdes... fan patxoca i són... hmmmmm!

Dinem tranquil·lament a bord i a mitja tarda caminem per la vora del riu, per un passeig magnífic i que, si tens ganes de caminar, no te l'acabes! 

El 26 de maig, dijous, sortim amb direcció Montmerlé. No tenim cap resclosa. A les 10,30 ja hi som, i a més, és dia de mercat (dijous). El mercat són tres parades de fruita i verdura. Comprem, doncs, fruita i verdura. Fem un tomb pel poble, que és molt petit i hi ha molt poca cosa oberta. Tres perruqueries quasi seguides, que no sé pas de què viuen... si no és dels turistes que baixen dels vaixells de passatgers... o de gent com jo, que, amb la calor de la setmana passada, vaig tenir al cap tallar-me els cabells com si hagués d'anar a fer la mili... cosa que no he fet (encara).

En Joan Salvador fa unes reparacions petites que calia fer (no tenim pas pensat fondejar, però el molinet d'ancles no funcionava).  Quan s'ha posat a fer la reparació, ha descobert que hi havia un cable desconnectat, així que ha estat poca cosa. Dinem (verdura de la que hem comprat al mercat) i descansem una mica, llegint i fent el gos. A mitja tarda jo he fet una sessió de ioga, per moure'm una mica i perquè ja feia massa dies que no en feia. Surto a caminar i en Joan Salvador pinta els dibuixos que va fent al quadern de bitàcola. 

Mentre camino, recordo que, avui fa 45 anys, jo era a la clínica, amb el meu primer nadó als braços: en Ferran. Qui m'havia de dir, a mi, que quaranta-cinc anys després, estaria vivint una aventura de rius, canals, vaixells i rescloses?!

27 de maig, divendres. A les 8,15 sortim de Montmerlé. A les 9,05 entrem a la resclosa de Dracé, de la qual en sortim a les 9,18. Ha anat ràpid perquè estava preparada, quan hem arribat. A les 10,45 arribem a Mâcon i dubtem si posar-nos al pantalan flotant de Saint Laurent, que és el poble que és a l'altra banda del riu, però no ens hi quedem i acabem de tirar fins al port de plaisance de Mâcon. 

Aquest port ha canviat molt des de la darrera vegada que hi vam ser. Hi ha molts més pantalans, bar, guinguette, restaurant, botiga de recanvis nàutics, etc. A la tarda ens arribem fins a l'Auchan, que és a un quilòmetre, més o menys. La fórmula sempre és la mateixa: un de nosaltres entra, i l'altre es queda a fora amb la Taca. després, es canvia el torn, a no ser que tinguem claríssim el que volem, que llavors amb que hi entri un, ja n'hi ha prou. Tres perruqueries més em criden, des de dintre de l'Auchan. Resisteixo a la temptació, perquè ja m'han crescut prou els cabells, com per agafar-me'ls amb una cua, però la temptació continua viva...

Ens aventurem i ens fem una pizza amb la barbacoa. Divertit. Es crema una mica (no gaire) de sota, però de sobre queda la pasta una mica crua (crua del tot, no. És comestible!). Hem de fer noves provatures, segur que ho aconseguirem! Només era la primera vegada que ho provàvem. 

Després de sopar sortim a treure la Taca i descobrim aue, a prop de la botiga nàutica, hi viu una família de conills. Semblàven gats, però no hi ha gats amb orelles de conill!

Dissabte, 28 de maig, anem caminant (2 quilòmetres) fins a Mâcon-centre. Jo tinc una petita/gran decepció, perquè una llibreria enorme i preciosa que hi havia... ja no hi és! L'últim cop que hi vam ser, era el 2012. Al seu lloc, em sembla que hi ha una parafarmàcia, si no vaig errada. També podria ser que l'edifici on era situada, fos un que ara és a terra, per fer pisos nous... no sé per què, però em ve una certa tristesa...

Deixo la foto d'una de les pintures del capità.  I AQUÍ les fotos de Lyon a Macôn (Saône)



24 de maig, 2022

Les Roches de Condrieu - Lyon

21 de maig

De Valence vam anar cap a Les Roches de Condrieu. Continuava l'onada de calor, que ens feia estar neguitosos, perquè va ser força espectacular, amb temperatures no habituals al mes de maig. Com que sembla que això va ser a tot arreu, el consol era un pobre consol, però acceptat amb paciència i resignació cristianes.

Com a mínim, el vent ja no hi era, hi havia una calma absoluta, que feia, de la navegació, un plaer. La primera resclosa que vam fer estava tota plena de troncs que porta el riu arrossegant, i perquè no s'enganxin a l'hèlix, cal anar amb molt de compte. A la segona resclosa, la de Gervans, ens va caldre esperar un vaixell de passatgers. Nosatres hi vam entrar al darrere, no sense haver d'esperar, també, un veler que teníem al costat, a L'Epervier, Valence. Aquesta maniobra (esperar, entrar darrere, esperar el veler, pujar i sortir de la resclosa) ens va retardar una hora. És el que hi ha, a les rescloses del Rhône i ja ens ho sabem. Més paciència i resignació. Acabes agafant-t'ho amb calma i aprofites per fer un cafè (per això portem un termos, ja que, sense corrent, no podem pas fer anar la cafetera). Entre "pitos i flautes", vam arribar a Les Roches de Condrieu a les 15,20, amb una calor de mil redimonis. És un port que té de tot, però no resulta confortable (Bé, si no hi ha res més...) tot i l'amabilitat del capità de port. Té un gran espai de "loisirs" nàutics. Hi ha una part del Rhòne on han fet una zona per practicar l'esquí aquàtic, molt concorregut. També hi ha una part de platja, que a la gent d'allà li va de primera. Nosaltres, dutxa i tancadets a la Nura, intentant fugir del sol!

22 de maig, diumenge. 

Les Roches de Condrieu - Lyon. Després dels rituals de sempre (treure la Taca, esmorzar i omplir el termos de cafè), a les 7,40, sortíem de l'amarre. Vam fer la primera resclosa a les 8,15. Tot i que ja estava preparada, ens vàrem haver d'esperar que arribés un mercant i entrar-hi al darrere. Després, 30 km fins a la propera resclosa, la de Pierre Benite, que ja seria l'última del Rhône.

A les 12,30 arribàvem al Port de plaisance de Lyon. Tot ho vam trobar igual que la darrera vegada que hi havíem estat, el 2012, excepte l'edifici de la Capitanerie, que abans era un contenidor adaptat i ara és un edifici, que no té res per envejar als edificis moderns que conformen el que en podríem dir "barri"de la Confluence, que és el punt on es troben els dos rius: el Rhône i la Saône.

Però ara ja som a la Saône.

Al vespre va fer un ruixat que va permetre que les temperatures baixessin una mica i ens deixessin respirar. 

23 de maig, dilluns: Lyon. Al matí, aprofitant que no feia tantíssima calor, vam sortir a passejar per la zona de la Confluence. Per anar al centre de Lyon, hi ha autobusos, tramvies i fins i tot un vaporetto (com els de Venècia, però lyonesos). No volen gossos en cap dels llocs, a no ser que siguin gossos pigall. Com que no és el cas de la Taca, vam passar d'anar caminant fins al centre. És lluny. La Taca ja el va fer, el trajecte, a peu, però era molt jove. Ara tots tres ja ens hem fet grans, per no dir vells, que queda fatal... i que és la realitat. A més, com que ja ho coneixem, doncs no hi havia dubte: No gos, tampoc nosaltres. Vam fer un café olé (café au lait) bonísssssim, en un local que recordaré, perquè crec que és una cadena: Étienne. A mig matí jo me'n vaig anar al Centre Comercial (enorme, amb un Carrefour, també enorme, a dintre) i vaig aprofitar per comprar verduretes i fruita, que ja ens ho havíem ventilat tot. Al migdia, una tempesta amb pedra i tot, va durar poc, però va refrescar l'ambient de manera que es podia viure perfectament, ja no calia fer invents tancant-se a la Nura i fugir del sol. Una delícia. A la tarda, vaig tornar al centre comercial, aquest cop, per passar-hi l'estona i visitar una llibreria molt gran, on em van cridar un parell de llibres (m'agrada molt, quan soc a França, llegir en francès). Me'n vaig comprar un de Mahir Guven, "Les innocents", i un altre de Maud Ventura, "Mon mari", del qual, Amélie Nothombe diu "Un délice irréssistible!".  

24 de maig, dimarts: Ara que estic escrivint tot això, anuncio que avui en cauran un parell més,de llibres... ahir em vaig quedar amb les ganes...

Una cosa que no té massa a veure amb navegació ni literatura. Ens hem emportat moltes pelis (som dels friquis que encara tenim lector de dvd's)... Dissabte vam reveure "Carrie", la primera que van fer als anys 70, la que tots coneixem (o quasi tots, els avis, almenys). I ahir, dilluns, ens vàrem passa "Blade runner". Brutal! (de tant en tant cal veure cine clàssic!)...

Aquest matí hem anat a fer un altre café olé a l'Etienne. Que bons, mare meva! 

Demà, cap a Trevoux (ai, ara no tinc la guia a mà, però juraria que es diu i s'escriu així) Si no és així, quan torni a posar el blog al dia, ho rectificaré.

I ja som a la Saône! Ja s'han acabat les altíssssssimes rescloses del Rhône. El que ve ara és molt més —com dir-ho?— "humà".

Si voleu veure una altra tanda de fotos, cliqueu AQUÍ.

I ara us deixo una foto que vaig fer ahir, des del pont que cal travessar per anar al centre comercial de la Confluence.

Aprofito per comentar que, tal com en Joan Salvador va dir que obria un compte a Instagram, de la mateixa manera, després que (jo) li pengés dues fotos, ha decidit tancar-lo, congelar-lo. No li agraden les xarxes socials. Així que podeu seguir el meu Instagram (mmontsem1), on, tot i que no tot és nàutic o literari, podeu veure-hi més fotos que al d'ell. Moltes més!

Fins aviat...



Port de plaisance de Lyon- Confluence
La Nura és al mig de tot, es veu petita, al costat de vaixells tan grans.


20 de maig, 2022

D'Arles a Valence- fotos

 Espero que ho pugueu veure aquí.

Continuem a Valence, perquè hi ha molt de vent. Demà sortirem cap a les Roches de Condrieu.

Bon divendres a tothom!


19 de maig, 2022

Avignon-Viviers-Valence

Avui dijous, 19 de maig, som a Valence, al Port de l'Épervier. Tenim records, d'aquest port, perquè la darrera vegada que hi vam ser, el 2012, baixant d'Estrasbourg, hi vam haver de deixar el Blauet, per una avaria de motor. Recordo que ens van venir a buscar l'Aleix i en Gerard (dos dels fills) i quan el mecànic de Valence va haver arreglat el motor, l'Aleix i en Joan Salvador van venir en tren i van tornar el Blauet cap a casa. Una aventura que va acabar bé, però no tant com ens hauria agradat. Amb la Nura és la primera vegada que venim.

Explicaré que d'Avignon vam anar a passar dues nits a Viviers. 

Viviers compta amb un port arreglat des de fa quatre anys, amb unes dutxes noves, instal·lacions modernitzades, i una guinguette (xiringuito) que obre a les set del vespre i posa uns llumets de colors que et fan pensar en les nits d'estiu pre pandèmia. Un luxe de poble, acurat, endreçat i preciós.  El dia que vam passar allà vam anar "a plaça", vam comprar verduretes i fruita, i a la tarda, lectura i fer el gos.


Foto: la Guinguette de Viviers

Per arribar des d'Avignon a Viviers s'han de passar ters rescloses, crec que ja hem dit que les rescloses del Rhône són enormes, però vam fer la més grossa de les que farem en tot el viatge, perquè nosaltres deixarem el Rhône a Lyon, i seguirem per la Saônne. Les dues primeres rescloses les vàrem fer relativament bé, tot i que ens vam haver d'esperar una estona, res comparat amb l'hora i mitja llarga que vam esperar davant la resclosa de La Bolenne, de 23 metres d'alçada. Imposa. Imposa molt, però com que ja l'hem feta amb el Blauet (tres vegades de puajada i tres vegades de baixada), doncs ja sabem el pa que s'hi dóna.  

En Joan Salvador diu, al quadern de bitàcola, que vam fer aquell tram, rescloses incloses, amb bona marxa i els motors a 2400 rpm. 

Després del dia i mig a Viviers, el dimecres,18 de maig (ahir) vam fer el tram Viviers-Valence (L'Épervier). Ens vam llevar a les 7,30h, vam treure la taca, esmorzar, i posar-nos en marxa. Vam haver d'esperar perquè a la resclosa, de Chateauneuf, que és a mig km, hi havia un vaixell que transporta gas, que ocupa gairebé tota la resclosa, a part que els petrolers i els que transporten gas, tenen preferència absoluta, i entren sols, per temes de protocol de seguretat. Vam sortir de la resclosa a les 8,55, així que potser podríem haver dormit mitja horeta més i no hauria passat res! 

El Rhône, per la part que vam fer anant cap a Valence, té unes zones canalitzades, que fan que hi hagi més corrent. Com que anem de pujada, el corrent ens va en contra i ens frena. 

Arribats a Valence, ens acomoden en un pantalà carregat de vaixells que nosaltres diem (asseguro que ho diem amb tota la simpatia, i que no s'ofengui ningú) "de penjats". De gent com nosaltres, és clar, però que encara passen més temps als vaixells, perquè hi viuen. Hi ha una família de pare, mare i quatre fills tots molt petits, que viuen entre un catamarà mig "no-sé-com", no trobo l'adjectiu, i una furgoneta on hi viuen dos gossos (suposem que tots no hi caben, al catamarà). També hi ha un avi (en un altre vaixell) que es passeja pantalà amunt i avall, amb les seves crosses. Saluda i es posa a la punta, a observar els vaixells que passen de llarg i els que entren (des que vam arribar, no se n'ha quedat cap). Davant per davant, tenim un magnífic vaixell "de mar", habitat per un home sol, que deu tenir més o menys la nostra edat. Aquest no saluda, però s'hi fixa. Al nostre babord, un altre vaixell (de canal) amb un altre home sol, però que al matí desapareix (deu anar a treballar). Observar tots aquests veïns dóna per escriure una novel·la, cosa que no faré ara mateix, tothom tranquil!

A tot això, fa una calor de mil dimonis! Aquest matí (matí de dijous) ens hem llevat d'horeta i hem fet un viatge fins al Géant-Casino (No, no ens hem anat a jugar el patrimoni: és un súper!) hem entrat per torns, ja que la Taca no pot entrar... en Joan Salvador ha comprat coses "de navegant" que sempre es necessiten en un vaixell, encara que tinguis mil caixes d'eines plenes a vessar de tota mena de "gadgets"... i després he entrat jo, per allò de la intendència. Que bé s'hi estava, a dins del súper... amb l'aire condicionat posat... En sortir, m'ha caigut el sol al damunt. Val a dir que ara no es fa tan llarg com es feia el 2012, que anaves, quasi jugant-te el físic, al costat de la carrertera. Actualment hi ha un pas per les bicicletes i pels vianants, amb la qual cosa, el quilòmetre i poc que hi ha des del port fins al Géant, és molt més amable de fer.

Arribant a la Nura, el capità m'ha fet saber que demà encara farà més vent que avui (vents del sud, però que per fer les rescloses ens poden molestar) i ha decidit que ens quedarem aquí, perquè dissabte ja no hi haurà ni gota de vent i anirem més còmodes. Doncs bé: el capità sempre és qui té l'última paraula!

Per veure les fotos de Sète al Rhône, cliqueu aquí

També ens podeu seguir al meu Instagram (mmontsem1), i al meu facebook (Montse Medalla), només que al meu fb també hi trobareu altres coses. 

Dir-vos que en Joan Salvador ha obert, també, un compte d'Instagram, que es diu Nura_Canals_ Fancesos, on, fins ara, només hi ha penjat una o dues fotos, veurem quant de temps li dura l'afició, perquè és anti-xarxes socials (qui avisa no és traïdor)


14 de maig, 2022

Sur le pont d'Avignon

Nosaltres som "sous le pont d'Avignon" i no dansem, encara que la ballem una mica.

Hem estat aquí un munt de vegades, abans, i sempre hi havia un lloc per als "plaisanciers", o sigui, per als vaixells com el nostre, que no estan sotmesos a cap multinacional i que no són "grands bateaux" per portar moltíssima gent i fer negoci.

Reivindico unes quantes places per als viatgers petits, aquells que "fem gasto" comprant a les botigues, igual que els que venen amb els grans vaixells, i potser encara més, perquè comprem també per menjar i beure, no només souvenirs! I dit això, passo al que ha escrit en Joan Salvador, que és molt més interessant per als navegants, però ja sabeu que no faig "copy-paste", sinó que jo també hi fico cullerada.

El 12 de maig, sortim a les 8,30 del matí i, saltant saltant, durant mitja hora, l'estona que hi ha des de Sète fins a l'entrada del Canal du Rhône a Sète, aconseguim arribar-hi. La "mer peu agitée" no era tal. Era "mer agitée". Entrant al canal, calma total.

Observem més trànsit de vaixells de comerç. De fet, estan arreglant el canal. Hi ha alguns llocs on s'hi pot fer nit, tot i que no tens ni aigua ni llum. T'hi pots estar 24 hores, si tens la sort de trobar lloc. Ara és fàcil, temporada baixa. No sabem com estarà a l'estiu. La contrapartida és que ja s'hi han instal·lat llocs de lloguer d'embarcacions cosa molt lloable, però que també juga desfavorablement als petits com nosaltres. 

A les 13,30 arribem a Aigues Mortes, on per poc que no xoquem amb un altre barco que venia a tota castanya i sense respectar les preferències... hi ha gent per tot, a pertot. Al vespre fem una volta i sopem en una pizzeria, on la Taca no para de tocar allò que no sona. Una iaieta que ja se'n vol anar a dormir i no respecta les ganes de "jolgorio" dels seus humans.


Foto: passejant pels afores immediats d'Aigues Mortes.

El 13 de maig sortim a esmorzar, pensant que ens quedarem un dia més, però a mig esmorzar decidim que no volem fer les 10 o 12 hores que ens separen d'Avignon. Hi ha un port a Saint Gilles, a prop de la primera resclosa abans d'entrar al Rhône, i allà anirem i hi passarem la nit. Mentre fem aquestes elucubracions, veiem el seguici d'un casament, amb la núvia pelant-se de fred i quatre noies que li porten un llamp de cua. M'agradaria quedar-m'hi per veure tot el que es pogués veure, però en Joan Salvador i la Taca decideixen que no som reporters de l'Hola sinó viatgers... Baixo a la terra de nou.

Fins a Saint Gilles hi ha tres hores. Les tres hores que estalviarem demà (avui, en realitat, quan ho escric).

A la tarda no fem res. Llegim, fem el gos, ens dutxem, omplim d'aigua... jo veig "Encadenados", d'Alfred Hitchcock, que me l'havia emportat... tarda de relax. 

I avui hem sortit cap a Avignon. El capità encaraa no ha escrit res, del dia d'avui, així que ja quedarà per una altra entrada.

Ah! Podeu anar mirant unes quantes fotos, aquí

10 de maig, 2022

Seguim endavant, després de la tramuntana

La nit del 3 al 4 de maig vam dormir fatal. Amb la tramuntana, les amarres tiraven molt, feia fred, la Nura grinyolava amb les ratxes... La nit del 4 al 5 va ser més tranquil·la, en Joan Salvador havia organitzat les amarres —no em pregunteu com— i la cosa va funcionar, perquè el vent potser era més fort, però no grinyolava gaire. Una mica, sí, però no era tan escandalós com la nit anterior.

A mig matí jo em vaig quedar escrivint i ell se'n va anar a caminar fins a la Selva de Mar, a uns 4 km. És un poble molt bonic, que em va recomanar tant, que el dia 6 hi vam anar tots tres, Taca inclosa.  Vam anar a fer un cafè en un bar on vam conèixer dues noies que havien arribat escapant de la guerra d'Ucraïna. Molt amables. Tant, com per ser capaces d'estar-se fent un vocabulari castellà-català-ucraïnès i, tot i fer només dues setmanes que havien arribat, dir-nos bona tarda, què desitgen i saber-se el nom de la gran varietat de maneres de dir  "canya" de cervesa, en català i en castellà. Té mèrit! 

Dissabte hi vam tornar, aquesta vegada, amb en Jordi i la Maria Teresa, que ens van venir a veure. 

Diumenge, 8, vam fer una caminada des de la Nura fins a un far que hi ha al camí de ronda que va a Llançà. Crec que es diu "Punta de S'Arenella".

Dilluns, per fi, vam sortir de Port de la Selva i vam arribar fins a Gruissan. Vam sortir a les 7,55, amb mar plana, que semblava mentida que el dia abans encara hi hagués aquell vent, i a les 14,15  entràvem per la bocana de Gruissan. Va ser bo, perquè ens van donar el mateix lloc on havíem estat l'altra vegada (abans de la pandèmia), quan havíem anat al Canal du Midi.

Gruissan és un lloc turístic, amb botigues per guiris (com nosaltres), i ni un sol súper en condicions per comprar vianda "de veritat". Ens va fer gràcia (o no tanta) l'edat mitjana de la gent que s'hi passejava, comprant o no comprant: la nostra. 

Com que no agafem cap  cadena catalana (només per internet, amb la consegüent baixada de dades al telèfon), ens estem passant cada nit un capítol de "Sí, ministre" (en el seu dia ens vam comprar la sèrie en dvd). No ha passat el temps, per aquesta sèrie!

Per no allargar-me tant, només dir que avui, 10 de maig, hem vingut fins a Sète. No hem dinat, perquè aquesta gent fa uns horaris que distorsionen, si tu no t'acomodes amb ells. A partir d'ara ho farem: dinar a les 12 i a les 14h, tornar "a la feina". Ja ens ho sabem d'altres vegades! A mitja tarda hem anat a fer una volta i ara ens farem el sopar (ja ens comencem a acostumar, com veieu).

Demà ens quedarem a Sète. Ja falta menys per deixar el mar...

Us poso una foto d'un dibuix que ha fet en Joan Salvador, de La Selva de Mar


En breu (no sé si molt breu o poc breu), en Joan Salvador intentarà fer recopilació de fotografies que compartirem a través d'un link. Ja us el direm!

04 de maig, 2022

Ja hem sortit!

 Diari del capità:

03/maig/2022 Sortim de port a les 07,15. Mar plana i sortida de sol. Hem dormit malament. Fred, nervis i matalassos nous. 1655.3 hores de motor.

Diari meu:

Hem dormit fatal, hem passat fred, tot i les mantetes que, teòricament, ens havien d'abrigar. No us cregueu mai més que les mantes finetes abriguen. T'abriguen a casa, mentre mires la tele, com a les pel·lícules. Al vaixell, pel mes de maig, un bon nòrdic o un sac de dormir, com Déu mana. 

No marejarem gaire. Només tres fotos: una, de la Nura a Port de la Selva, on s'hi està de meravella, sense gent, amb tot el paisatge (i el port) per nosaltres! Aquí ens hi estarem fins que passi la tramuntana que encara no ha entrat. S'espera que entri aquesta nit, però val més prevenir que curar. Un dia, en Joan Salvador em va dir que un bon capità, les tempestes les passa a la cantina del port. O potser no va ser ell, devia ser algun altre dels bons navegants que conec!

De moment ja hem fet la primera desconnexió... i seguim!

L'altra foto, la Taca, prenent posicions.

I una tercera,  d'ahir, passant el Cap de Creus.






Fins aviat!


01 de maig, 2022

Compte enrere

 Perdoneu, fa quinze dies que no diem res. Han estat quinze dies molt intensos, de fer moltes coses que calia fer.

Si no passa res estrany, dimarts, dia 3 de maig, la Nura sortirà de port rumb —de moment— a Roses o a Port de la Selva. Tot dependrà del temps. Si fa bo, la segona opció és la més probable, voldrà dir que ens haurà permès passar el Cap de Creus. Esperem que sigui així.

Bé, doncs, aquí us deixem unes fotos, on continuem donant fe d'aquell caos aparent que es dona en un vaixell poc abans d'iniciar un viatge més o menys llarg (o més o menys curt: el caos sempre és semblant). En JS ha muntat una placa solar que ens anirà molt bé per quan haguem d'atracar enmig d'algun canal, el dia que no trobem lloc a cap alta nàutica (pot passar i passa). Si no depens del tot de poder-te endollar a port, com a mínim t'assegures de poder mantenir la nevera endollada, sense risc de quedar-te sense bateries.

Tot i que a les fotos encara hi ha un merder considerable, a hores d'ara ja us asseguro que està tot net i polit (i que duri). 

Només ens falta portar la roba a bord. Els llibres ja hi són. les begudes, també. Els aliments que es podrien fer malbé, han d'anar de nevera a nevera, així que seran l'última cosa que farem. 

Costarà que la Taca es torni a fer seu l'espai... tot i que navega des del 2008, ella a casa hi està molt bé!

Sense més dilació, testimoni gràfic:




Durant la instal·lació de la placa solar






La placa instal·lada. A baix, últims tocs de neteja (netejar vidres en un vaixell és com qui té tos i es grata la panxa, però si no es fa, no queda lleig: queda brut)







Esperem que la pròxima comunicació al blog ja sigui amb el viatge començat!