De Lyon a Mâcon, passant per Trevoux i Montmerlé.

Dimecres, 25 de maig. Sortim de Lyon a les 8 del matí, com sempre, després de treure la Taca i esmorzar. Travessem Lyon a poc a poc expressament, perquè la trobem una ciutat preciosa, que es fa admirar. A les 9,25 arribem a Couzan, la primera resclosa de la Saône. 

Les poques rescloses de la Saône són molt grosses, però molt més baixes que les del Rhône. De tota manera, si hi ha un vaixell de mercaderies o de passatgers, cal esperar-se igualment. Així doncs, pots "perdre" temps de la mateixa manera que el perds amb les del Rhône. Per amarrar-te, no tens norais flotants, que, d'alguna manera, donen seguretat, ja que el vaixell puja amb ells. En aquest cas, hi ha norais a les parets, i t'has de fixar amb dos caps diferents en un norai, que, a mesura que vagi pujant l'aigua, hauràs de canviar pel norai immediatament superior (com una mena d'escala). 

En aquesta primera resclosa no ens hem entès amb la resclosera (ella sí que ens ha entès a nosaltres: volíem passar. Però no hem entès que ens poséssim darrere del vaixell de passatgers i, quan hem arribat al davant de la porta oberta i amb el semàfor verd, ens ha tancat la porta davant del nas). Hem tirat enrere i li hem preguntat què passava. Ens ha dit que, si preferíem pujar sols, que ens esperéssim. Ens hem esperat, doncs, i a fe de Déu que millor que ho haguem fet, perquè després hem vist la mida desproporcionada del vaixell, que, segurament, ens hauria deixat l'última escala de norais, la del costat de la porta, on s'hi fan unes onades que sembla que siguis a la centrifugadora. Hem esperat, com deia, i hem entrat sols. Sort! La centrifugadora ha actuat, també, al mig de la resclosa, tot i no tenir els motors del vaixell de passatgers davant nostre... Sí que se'ns ha afegit un altre plaisancier, un veler que hi havia al port de Lyon, al nostre costat.

Continuem navegant per la Saône, que és un plaer, i a les 14,40 arribem a Trevoux. Hem anat a passejar una estona i hem aprofitat per comprar algunes "gourmandises" (llaminadures). no són "xuxes", no. Hem comprat aquell tipus de galetes que els francesos en diuen "maquerons", que consisteix en una mena d'entrepà de pasta, recoberta de "color" i farcida d'algun producte del mateix color. Per exemple: les de  fruita de la passió, són de color taronja. Les de llimona, grogues. Les de pistatxo, verdes... fan patxoca i són... hmmmmm!

Dinem tranquil·lament a bord i a mitja tarda caminem per la vora del riu, per un passeig magnífic i que, si tens ganes de caminar, no te l'acabes! 

El 26 de maig, dijous, sortim amb direcció Montmerlé. No tenim cap resclosa. A les 10,30 ja hi som, i a més, és dia de mercat (dijous). El mercat són tres parades de fruita i verdura. Comprem, doncs, fruita i verdura. Fem un tomb pel poble, que és molt petit i hi ha molt poca cosa oberta. Tres perruqueries quasi seguides, que no sé pas de què viuen... si no és dels turistes que baixen dels vaixells de passatgers... o de gent com jo, que, amb la calor de la setmana passada, vaig tenir al cap tallar-me els cabells com si hagués d'anar a fer la mili... cosa que no he fet (encara).

En Joan Salvador fa unes reparacions petites que calia fer (no tenim pas pensat fondejar, però el molinet d'ancles no funcionava).  Quan s'ha posat a fer la reparació, ha descobert que hi havia un cable desconnectat, així que ha estat poca cosa. Dinem (verdura de la que hem comprat al mercat) i descansem una mica, llegint i fent el gos. A mitja tarda jo he fet una sessió de ioga, per moure'm una mica i perquè ja feia massa dies que no en feia. Surto a caminar i en Joan Salvador pinta els dibuixos que va fent al quadern de bitàcola. 

Mentre camino, recordo que, avui fa 45 anys, jo era a la clínica, amb el meu primer nadó als braços: en Ferran. Qui m'havia de dir, a mi, que quaranta-cinc anys després, estaria vivint una aventura de rius, canals, vaixells i rescloses?!

27 de maig, divendres. A les 8,15 sortim de Montmerlé. A les 9,05 entrem a la resclosa de Dracé, de la qual en sortim a les 9,18. Ha anat ràpid perquè estava preparada, quan hem arribat. A les 10,45 arribem a Mâcon i dubtem si posar-nos al pantalan flotant de Saint Laurent, que és el poble que és a l'altra banda del riu, però no ens hi quedem i acabem de tirar fins al port de plaisance de Mâcon. 

Aquest port ha canviat molt des de la darrera vegada que hi vam ser. Hi ha molts més pantalans, bar, guinguette, restaurant, botiga de recanvis nàutics, etc. A la tarda ens arribem fins a l'Auchan, que és a un quilòmetre, més o menys. La fórmula sempre és la mateixa: un de nosaltres entra, i l'altre es queda a fora amb la Taca. després, es canvia el torn, a no ser que tinguem claríssim el que volem, que llavors amb que hi entri un, ja n'hi ha prou. Tres perruqueries més em criden, des de dintre de l'Auchan. Resisteixo a la temptació, perquè ja m'han crescut prou els cabells, com per agafar-me'ls amb una cua, però la temptació continua viva...

Ens aventurem i ens fem una pizza amb la barbacoa. Divertit. Es crema una mica (no gaire) de sota, però de sobre queda la pasta una mica crua (crua del tot, no. És comestible!). Hem de fer noves provatures, segur que ho aconseguirem! Només era la primera vegada que ho provàvem. 

Després de sopar sortim a treure la Taca i descobrim aue, a prop de la botiga nàutica, hi viu una família de conills. Semblàven gats, però no hi ha gats amb orelles de conill!

Dissabte, 28 de maig, anem caminant (2 quilòmetres) fins a Mâcon-centre. Jo tinc una petita/gran decepció, perquè una llibreria enorme i preciosa que hi havia... ja no hi és! L'últim cop que hi vam ser, era el 2012. Al seu lloc, em sembla que hi ha una parafarmàcia, si no vaig errada. També podria ser que l'edifici on era situada, fos un que ara és a terra, per fer pisos nous... no sé per què, però em ve una certa tristesa...

Deixo la foto d'una de les pintures del capità.  I AQUÍ les fotos de Lyon a Macôn (Saône)