30 d’agost, 2012

Notícies fresquetes (i plou)

Mentre esperem que arribi la peça (sembla que avui arriba) que el mecànic la instal·li i sortir d'una punyetera vegada de Valence per continuar tirant avall... hores d'ara ja hauríem de ser a casa, però Murphy és important! vaig enviar un escrit a l'Associació de relataires en català, ja sabeu que en formo part i sempre que organitzen concursos en els quals hi pugui participar (o sigui: que no siguin de poesia) ho faig. Aquest cop, a Paris vaig escriure aquest relat, que presento al concurs "L'estimem perquè és la nostra", referint-se a la nostra llengua.
Com que quants més la llegiu i opineu, molt millor per ser escollida per a formar part del llibre col·lectiu, aquí us deixo l'adreça, perquè hi pugueu anar, llegir i, si voleu i us ve de gust, opinar (o no!)

Uix, acaba d'arribar el mecànic amb la peça! que guai!
aquí el relat:  Cada terra fa sa guerra

Recullo trastets, que em posaran el Blauet de potes enlaire en un moment!

Au revoire...







25 d’agost, 2012

Coses que passen

Aquest ha estat un estiu  d'avaries, al Blauet. Des del pilot automàtic, reparat no-se-quantes vegades (que ara funciona), l'escalfador d'aigua (canviat a París... qui és el guapo que es dutxa amb aigua freda amb les temperatures que hi havia? Ahh, ara si, ara, amb la calor, cap problema, però quan dorms amb el nòrdic cada nit, què, eh? eh? eh?), la bomba del wc (canviada i actualment en funcionament), la bomba de la sentina (canviada i actualment en funcionament), en fi... com veieu, Déu n'hi do! i sort, soooooooooooort que el capità és un manetes i que té un munt de caixes d'eines que farien les delícies de qualsevol aficionat a la mecànica (i de qualsevol mecànic de bo de bo). La darrera ha estat aquesta setmana, que no sé què ha passat amb un injector del motor (jo vaig preguntar innocentment "nosaltres en tenim, d'injectors, al motor"?) bromes a part, això ens potcostar haver-nos de quedar a Valence fins dimecres o dijous, la qual cosa a mi em faria arribar tard a unes quantes activitats que tinc programades per fer, així queés possible (m'ho estic pensant) que el dia previst, agafi un tren (o em vingui a buscar algun "nen")  i torni abans d'hora, deixant el pobre Capità Manetes tot sol per tornar amb el Blauet.

"Gajes" de l'ofici. (Prometo buscar com es diu gajes en català).

I tots els problemes del món mundial fossin com aquests! ja hi firmo! (d'aquí a poc tornaré amb fotos, que ara no puc).

17 d’agost, 2012

Declaració d'intencions

 Recordo a uns quants blogairs i blogaires que des que vaig sortir de casa no he pogut entrar al seu blog... no els citaré perquè la llista és molt llarga, però no sé què coi passa. El que observo és que quan vaig a les vostres pàgines, en lloc d'allò del blogspot.com.es, em surt blogspot.fr, i s'esborra el com i l'es. Amb alguns blogs no passa res i s'obren normalment malgrat el canvi  i en d'altres, no hi ha manera. Que ho sapigueu!!! (ehhhhhhhhh, Carme, Marta blava...etc,etc?)

I ara una altra intenció. La podria anomenar Arrels i no tindria res a veure amb Kunta kinte (això només ho entendran els que tenen les arrels grisoses com les meves, que fins ara em tapava amb química pura i dura, perquè aquests segur que van veure "Raíces" en el seu dia). I dic que me'ls tapava fins ara perquè el mes passat vaig decidir que tenia ganes de veure com són els meus cabells "realment actualment". Als vint-i-cinc anys vaig començar a tenyir-me perquè em sortien cabells blancs (dos o tres, en tenia, ai senyor) i fins fa un mes pel meu cap han passat tots els colors de l'Arc de Sant Martí, excepte el vermell i el verd. El blau també (en forma de perruca,i en un carnaval, ho confesso). Ha arribat l'hora de la veritat: no per dur els cabells d'un altre color "semblarà" que sóc més jove. Tinc l'edat que tinc i punt.  Arf,arf (agafo aire, que fa moltíssima calor).

Més intencions... hmmm... com que sóc tan "gafe" que enfonso editorials, em fa l'efecte que acabaré autopublicant-me el ditxós llibre, acabat fa més de dos anys.

Encara més: aquesta ja la vaig dir. Si hi ha plaça, espero trobar-ne per estudiar francès a l'Escola oficial d'idiomes del meu poble (de la meva vila). D'anglès, a part que ja sé que no hi ha plaça, és que, francament, passo. I d'italià no en fan, així que per a l'italià me n'aniré, com feia fins ara, al centre cívic, igual que per fer tai-xi.

Vejammmm... més intencions de cara a la temporada tardo-hivern? suposo que no deixar el blog (això mai!) i lluitar per la nostra pobra, trista i dissortada llengua.

I  lluitar per tantes coses...

I, com no, estimar néts i nétes, que els fills ja neixen estimats (com la sèrie... ah, si, allò era "estrellats". Bé, ja m'enteneu).

Ja som a la Saône, tal com deia ahir. I d'aquí a una estona intentaré penjar fotos precioses, si puc.

si,si, teniu dret a dir-me que hi ha una expressió catalana per dir "gafe", i que és "mala estrugança". Doncs això.

16 d’agost, 2012

Al bell mig del no-res

Avui és el darrer dia del canal de la Marne a la Saône. Demà ja deixarem el canal i tornarem al riu. I així, a poc a poquet, fent camí cap a casa.
Indret, el d'avui, enmig del no-res, sense corrent, sense aigua, només les reserves del Blauet (bateries i dipòsit), amb els caps lligats amb piquetes clavades a terra artesanalment.

Olor de vaques, cants d'ocells nocturns, pau, tranquil·litat, ni un poble a la vora on comprar una baguette demà al matí per esmorzar...

...però amb connexió a internet (paradoxes de la vida).

Una d'aquestes paradoxes és allò que ens encanta la natura, ens delim per un bell paisatge, ens agradaria tornar a... ves a saber a què...però això si: no renunciaríem pas a les "Nike" ni al mòbil ni a les xarxes socials...
ai...


Bona nit, bons germans, que dèiem quan érem kumbaiàs.

10 d’agost, 2012

Agost francès i JJOO

Dóna gust. Al matí et lleves amb una fresqueta que enamora. Al llit t'hi has de posar una manta o bé el nòrdic (un d'aquests nòrdics "d'estiu", més finet que els d'hivern. Nosaltres el vam adquirir a Ikea, em sap greu donar marques, eh? de bon rotllo. ) Al migdia tens calor, com és normal, perquè tens cap a 30 graus, aproximadament. A la tarda, de vegades, puja una miqueta la temperatura, però no massa, el just per no molestar i al vespre... allò que ja vaig dir: rebequeta. Una delícia!

Quan podem seguim els JJOO de Londres. Avui, per exemple, que allà on som (Chaumont) veiem tots els canals de la tele, hem vist la final de natació dels 10 km (bufffff!!!) ara no recordo el nom del noi de Tuníssia que ha guanyat, desolé. Ousama alguna cosa. Chapeau per ell, i chapeau, també, per les noies de gimnàstica rítmica, que a mi m'agrada molt. Per cert, acaba "d'actuar" l'espanyola - tampoc noli recordo el cognom, és greu? el nom és Carolina - i ho ha fet rebé. El que passa és que li han posat música de flamenc. (Que estrany, oi?) ara, les coses com  són: no me l'imagino fent els exercicis al ritme d'una sardana ni d'una muñeira, ni d'una jota ni d'un aurresku) potser convindria que ens hi comencessim a acostumar, a veure els nostres representants fent servir altres músiques que no siguin "les de sempre", no? Inter nos (a mi, el flamenc, m'agrada)

Estem esperant l'A. i la N., que ens venen a veure i es quedaran amb nosaltres tres o quatre dies. La N. està molt embarassada, ja, espero que hi estigui còmoda, al Blauet, tot i que ella està moooooooolt acostumada a navegar! (per mar, ep!) Però molt molt, eh?

 ara mateix fa caloreta... és normal, és just, just l'aprés midi! 

Val a dir que potser he estat injusta amb el comentari del flamenc: no solament ha escollit aquest tipus de música l'espanyola. L'austríaca, també. I una altra. Ara actua la coreana, amb  "Madama Butterfly"... en fi, deu ser qüestió de gustos. A mi aquesta música m'hi agrada més. Ahhh, la francesa (Delphine Ledou) utilitza "Imagine"... hmmmm...

Un parell d'imatges del que encara estem veient?