16 d’agost, 2012

Al bell mig del no-res

Avui és el darrer dia del canal de la Marne a la Saône. Demà ja deixarem el canal i tornarem al riu. I així, a poc a poquet, fent camí cap a casa.
Indret, el d'avui, enmig del no-res, sense corrent, sense aigua, només les reserves del Blauet (bateries i dipòsit), amb els caps lligats amb piquetes clavades a terra artesanalment.

Olor de vaques, cants d'ocells nocturns, pau, tranquil·litat, ni un poble a la vora on comprar una baguette demà al matí per esmorzar...

...però amb connexió a internet (paradoxes de la vida).

Una d'aquestes paradoxes és allò que ens encanta la natura, ens delim per un bell paisatge, ens agradaria tornar a... ves a saber a què...però això si: no renunciaríem pas a les "Nike" ni al mòbil ni a les xarxes socials...
ai...


Bona nit, bons germans, que dèiem quan érem kumbaiàs.

4 comentaris:

miquel ha dit...

Bona nit, reina en el no-res de la natura pura (amb connexió)

esborrall ha dit...

Quina calma més plaent...La connexió cap problema, ja que som nosaltres qui triem.

El porquet ha dit...

Saps què? Aprofita i gaudeix de les teves (nostres) pròpies contradiccions!

Elfreelang ha dit...

quines vacances més maques! qui no te contradiccions! natura, pau i xarxes internet perquè no?