Trattoria Trebbio, Menú di San Silvestre

Com que l'avui se'mfa feixuc, m'he endinsat en l'ahir. Però un ahir recent. Un ahir de fa set anys.

Tot era dieferent, la bombolla encara no havia esclatat, els anhels de la gent eren uns altres, segurament molt més superficials que els d'avui, els esdeveniments s'anaven desengrunant a poc a poc i no hi havia gaires dissonàncies cognitives al meu cap.

Aquest matí, endreçant (una mica), he guardat als calaixos dels (mals) endreços llibres que algun dia em van agradar, i alguns dels quals avui podria abominar (o no).

Buscant al bagul dels records, com deia la Karina, m'he topat amb el Menú di San Silvestre, de la Trattoria Trebbio, 50123, de firenze. Via delle Belle Donne, 47/49R. Si algú vol el telèfon, que me'l demani.

Qui sap? potser a hores d'ara, després de set anys, aquesta trattoria ja ni existeix... potser li han canviat el nom... potser ara hi ha un MacDonalds o s'ha convertit en una botiga de cigarretes electròniques. Vés a saber!

Ah, que voleu saber el menú? doncs aquí va:

Antipasti

Salmone marinato
Sformatino di carciofi e pesto alla rucola

Primi

Risotto bufala affumicata e radicchio rosso
Penette sull?anatra

Secondi

Carrè di vitella arrosto
con purè di patate e verdure bollite
Assagio di zampone e lenticchie

Dolci
Assortimento di dolci

Vini
Bianco Torre di Giano
Chianti Classico San Leonino
Prosecco Col dei Salici


Bon appétit! (ai, com era, en italià?)

Partits i partits

Fa mesos que dubto.

Donar un cop de mà a qui s'ha posat enfront de les demandes del poble?

O continuar amb la meva línia, malgrat alguna decepció puntual i tri-dallonses?

Hi ha algú que ha fet molta feina. Admiro força aquest algú.

L'altre, em meravella amb la generositat de demanar el vot diguem-ne útil, encara que no sigui pel seu partit.

Dubtes raonables altra vegada.

I ahir a la nit, un parell de tuits amb una imatge que em va posar els pèls de punta:

L'abraçada de dos grans traïdors a la "meva" causa. En un context lleig, molt lleig...

i una altra imatge, una musculatura fastigosa i prepotent i que ... què té a veure? MOLT!

I pensar que, per donar un cop de mà a algú que està fent una bona feina per una banda, estic fent un favor a algú que hi ha dintre de la mateixa formació, encara que lluny... però a prop.

Lluny, vivint com un rei.  Que no ha estat capaç d'anar a un fisio que l'ajudi a ajudar... per què hauria d'ajudar jo?


Mama por.

Massa dubtes.

Ho sento pel cop de mà.

Ho sento, noi. Haver-te desempallegat de qui tocava, quan tocava. Em sap greu...

Me'n vaig a votar.

Emocions contingudes

Se'm fa difícil explicar que vagi sentir el dia de la presentació de Dones de vidre. Ho havia esperat taaaaaant!

Em vagi sentir molt, molt i molt ben acompanyada. Una sala on hi cabien 60 persones, era plena de gent asseguda, gent dreta  i gent a fora, perquè ja no hi cabia més gent a dintre.

La meva família i els amics, recolzant-me des del primer minut fins al darrer... en fi, no puc explicar l'emoció que vaig sentir, veient com tothom  es va bolcar amb l'esdeveniment. 

Ònix editor, l'Òscar, la persona que va creure en mí quan va llegir les meves històries, també, fent-me costat tota l'estona. 

La meva presentadora, Mònica Rabassa, una noia de 22 anys acabats de fer, un encant!

L'escriptor Joan Adell, que em va fer el pròleg, allà, somrient i donant-me ànims en silenci.

Els meus "espónsors" (Cava Ses Vernes i Cor de Cambra Sota Palau) em van recolzar des del principi fins al final! 

Un èxit total de públic que em feia companyia. Bona venda de llibres, tenint en compte que molta gent que hi era, ja se l'havia comprat abans.

Jo diria que no puc dir res més que... gràcies!

Nota de premsa

Montserrat Medalla tracta la figura del Don Juan femení a “Dones de Vidre”, el seu primer llibre en solitari 

L’escriptor Joan Adell ha fet el pròleg del recull de relats, que tracten temes com les segones oportunitats amoroses, la vida i la mort, el lesbianisme i el món de les dones sense excloure els homes 

Blanes, a 07 de maig de 2014.- Montserrat Medalla Cufí, escriptora de vocació i mestra, psicopedagoga i logopeda de professió, va presentar ahir al vespre el seu primer llibre que publica en solitari: Dones de Vidre. Van acompanyar-la en l’acte que es va fer a Casa Saladrigas l’escriptor blanenc Joan Adell, qui precisament ha tingut cura del pròleg, així com Mònica Rabassa, del cos de redacció de la revista Recvll, que es va encarregar de fer la presentació en una sala a vessar de públic.

Publicada per Ònix editor, Dones de Vidre no és “un altre llibre de dones”, sinó un recull de relats adreçats especialment a elles, tot i que no busca excloure els homes, a qui també els podrà agradar. Tracten temes prou diversos com ara les segones oportunitats amoroses, els trastorns d’alimentació o bé el lesbianisme. És precisament dins aquest darrer àmbit on aprofundeix sobre un aspecte gens tractat en literatura, la figura del Don Juan femení. 

La violència de gènere, l’assassinat indirecte per omissió, el sentiment de culpa per un no-res derivat de l’estricta educació rebuda, la devastadora malaltia de l’Alzheimer o bé un petit homenatge al geni del cinema Luis Buñuel són altres temes que es troben entre les planes de Dones de Vidre. Precisament el títol triat podria ser la mateixa essència que s’amaga darrera els relats que ens proposa l’escriptora: conèixer dones fortes i fràgils alhora, indestructibles si les circumstàncies així ho requereixen, però que poden caure ferides quan els sentiments són la seva única brúixola.

Potser per captar aquest darrer aspecte, el què s’explica a la contraportada és prou entenedor al respecte: “Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d’esforços extrems, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que, sovint, li passa a una dona?”.

Després que l’acte es va encetar amb unes paraules introductòries d’Òscar Esquerda, d’Ònix editor, Mònica Rabassa va presentar Dones de Vidre remarcant el seu caràcter anti-convencional, perquè trenca amb els estereotips que la societat veu com “normals”. Ho fa a través dels relats que ofereixen 12 maneres de pensar a través de 12 noies/dones que, tal i com al·ludeix Joan Adell al seu pròleg, són dones de vidre però adaptables, fortes però que també es poden trencar.

La presentació de Dones de Vidre va tancar-se amb una breu actuació del Cor de Cambra Sota Palau –que va interpretar tres peces i un bis a petició del públic-, així com una degustació del cava de Blanes Ses Vernes. Val a dir que la portada del llibre l’ha dissenyat el reconegut pintor blanenc Miquel Gelabert.

Del diari a la xarxa passant per les llibreries

Montserrat Medalla Cufí va néixer a Barcelona l’any 1953. A banda de ser mestra, psicopedagoga i logopeda de professió, és llicenciada en Història de l’Art. Des dels 18 anys s’ha dedicat al món de l’educació i, des de fa relativament poc temps, s’ha retrobat amb l’escriptura gràcies a la xarxa. Quan va detectar que allò que escrivia agradava a una bona part dels qui ho llegien, va començar a publicar en obres conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals i altres.

Del 2004 al 2007 va ser col·laboradora de Diari de Girona amb una columna setmanal d’opinió. Va ser precisament l’any 2007 quan va guanyar el premi literari Dona més dona, el concurs de Relatsencatala.com dedicat a les noves tecnologies i el certamen Peregrinas en la red amb el relat d’una experiència viscuda, el camí de Sant Jaume. L’any 2007 va quedar entre els cinc finalistes al premi Joaquim Ruyra de narrativa dels Premis Recull de Blanes amb el treball Dones de vidre i altres relats, algun dels quals estan inclosos al llibre que ha publicat ara.

Més endavant, Montserrat Medalla també va participar en l’elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses amb gent de les terres de l’Ebre, així com a L’arbreda ebrenca, i al recull de relats de gènere negre Un riu de crims, publicats tots ells entre 2009 i 2010.

Animada, es va associar a l’ARC (Associació de Relataires en Català) i va participar en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t’estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L’aigua. Durant un any (des de l’octubre de 2012 fins a octubre de 2013) va ser presidenta de l’ARC i va col·laborar en l’editorial de la revista literària digital Lo Càntich.

Des de l’any 2004 manté el blog personal Des del meu mar (http://elmeumar.blogspot.com.es) i participa en d’altres, alguns d’ells de caire literari.


Servei de Comunicació Ajuntament de Blanes 
Eva Palau –