tinc gana

Tinc gana, però a casa meva estan veient la retransmisió del funeral de Montserrat Caballé.

El Rèquiem de Verdi és preciós.

La diva es mereixia un funeral d'aquestes característiques.

La retransmissió és nefasta.

Ho sento, no tot poden ser alabances. A nivell de so, encara ho han arreglat una mica, però hi ha talls cada punt i moment (se'ls queda la pantalla en negre, perquè no vull creure que sigui del nostre televisor). Vaja, que crec que podrien haver-s'ho currat una miqueta més.

Apa, aquí queda.

Quan acabi, dinarem, si els déus ho volen.

Aquesta tarda tinc un esdeveniment literari d'una Cornèlia: la Matilde Nuri, que presenta el seu llibre de poemes. Em fa molta il·lusió. Si em deixa, posaré alguna foto, però he de demanar-li permís!

Tingueu un molt bon cap de setmana!

Ostres, ostres, ostres

No sé per quina raó, encara tinc un correu electrònic que no faig servir mai (un telefonica.net). Doncs avui, com qui no vol la cosa, he rebut al correu de gmail, un correu de telefonica.net (crec que mai els vaig acabar de desconnectar, al decidir utilitzar "Mail", que és una espècie d'"Outlook", però de Mac,  malgrat que sé que es pot fer)...

Sigui com sigui, ja no rebo gairebé res "allà". Però avui he tingut una sorpresa (desagradable)

Obro un correu d'algú que no sabia qui era, i que he decidit obrir per donar-me de baixa (allò de si us plau, no em torneu a enviar correus com aquest, que jo no he demanat mai de rebre)... i què em trobo? Doncs que em deien que si volia fer-me sòcia, donar calés, col·laborar, donar suport, a...................................................................... Falange española!!!!!

Toca't els nassos!

El primer gest hauria estat engegar el correu a la paperera sense més, però l'he contingut.

El segon gest, després de pensar-m'ho un moment, ha estat respondre (no era pas un noreply) que, si us plau, no em tornessin a enviar MAI MÉS propaganda de cap tipus.

Suposo que no ho veurà ningú, però jo m'he quedat més a gust que si, senzillament, hagués enviat el missatge a la paperera.

I parlant d'aquest tema... o de temes així, quan he vist, avui, un bocí dels actes que s'han fet en commemoració (crec que de l'acabament de la primera guerra mundial). Ha sonat un momentet del Bolero de Ravel i he vist tot de gent a la cerimònia. Anaven parlant i jo anava veient gent i polítics, i crec (dic crec, perquè no escoltava del tot), que parlava Macron, en un discurs d'aquests que fan. I li he comentat al Capità que no sé per quina raó, en aquest acte que estaven donant per la tele, em podria haver emocionat i tot, però que quan fan actes al país veí, no sóc capaç d'emocionar-me ni un instant, i només em ve ràbia...

Per què deu ser?

I ara digueu-me supremacista, si voleu, que és el que deuran sentir, entre d'altres "coses boniques", aquells que, d'aquí a una estona, vegin l'entrevista de la Inés.

Jo, com que no la suporto (supramasista, ca vius a Matrix, ca només penses an al prusés, al 3 par sen, i etc...) veuré algun capítol de "Mr. Robot", que està força bé.

Apa, que tingueu una bona nit!

Tot com sempre

Aviam, què tenim, avui?

Moltes coses, moltes (com sempre, des de ja fa anys).

El "zasca monumental" del què parlen a les xarxes que el Tribunal Europeu dels Drets Humans, quan va dictaminar que el judici d'Otegi no havia estat amb garanties, sembla que a Espanyase'l passen per allà on els dóna la gana. I així anem, i així estem.

Esperar a què amb el judici (que encara s'ha de fer) dels presos polítics hi hagi "ni així "de justícia, és com esperar que el PP i Cs obrin els ulls i s'adonin del mal que estan fent: és esperar en va.

I, per una altra banda, si el TEDDHH s'ha de pronunciar, haurem d'estar-nos deu anys (diuen que set, però ja em direu...) d'aquí a set anys ja haurem canviat totes les cèl·lules del cos (ja sé que és llegenda urbana, això darrer. Tot el que he dit abans, és una realitat). Si llavors li foten el "zasca monumental" a Espanya, ja sabem que li entrarà per una oïda i li sortirà per l'altra, com sempre. I no es farà res.

I se'ns hauran tornat a pixar a la cara, mentre hauran anat dient dient que plou. I

 ves que no convoquin eleccions i, com diu la llei de Murphy, si alguna cosa pot sortir malament, hi sortirà. I si pot sortir pitjor, serà pitjor.


D'això de les hipoteques i els impostos que ha de pagar "el client" ja ni cal que opini. En cap moment (EN CAP MOMENT!!!) no em vaig creure que potser ho pagarien els bancs. Que no sóc nova!


Calcem-nos!

Què?

Alguna vegada heu sospitat que us fotien diners (pocs... allò que se'n diu "sisar", sense que acabin de ser robatoris en tota regla)?

Està clar que no es pot acusar ningú sense proves, però està clar, també, que de vegades "sabem" el que està passant, i veiem com se'ns pren per imbècils.

Però no hi ha proves.

Que trist!

En les altes instàncies polítiques, amb proves i tot, se'ns pren per imbècils, també. I mira que allò sí que són robatoris en tota regla!

I després hi ha l'altra banda: aquells que fabriquen proves incriminatòries falses.

Seriosament: o som imbècils o ens falta ben poc per ser-ne.

No pensem fer res? Ens quedarem amb els braços creuats o mirant la tele i llegint i escrivint al twitter?

NO FAREM RES?

Queen

M'agrada molt, el cine.

Quan era jove i tenia el "nòvio" a la mili, vaig "esgotar" la cartellera. Em buscava amigues, amics o familiars per anar-hi. I si no hi havia ningú disposat, hi anava sola.

Vaig esgotar la cartellera, s'entén que de pelis que volia veure. Si una pel·lícula no em cridava l'atenció ja no ho intentava.

Era el temps de l'Art i assaig, o sigui, el que avui en dia s'anomena V.O.S. (versió original subtitulada). Recordo una pel·lícula que em va agradar molt, que es deia "Le genou de Claire". Diria (i si busqués bé fins i tot ho trobaria) que ja n'havia parlat. També recordo haver anat (amb gent d'Història de l'Art) a veure "Lancelot du lac". Aquesta darrera la vaig dormir profudament. Quiiiina llauna! (per això la recordo, no pas per bona)

Ah, però del que volia parlar és de la que he anat a veure avui. De fet, crec que avui mateix s'estrenava, així que dec ser una mica més friki del que em sembla.

"Bohemian Rhapsody". Freddie Mercury. Queen

Si us agrada/agradava mitjanament Queen, no us la perdeu. Si no us agrada/agradava ni mitjanament ni de cap manera, llavors, no. No hi aneu.