27 de juny, 2022

Fragnes- Chalon sur Saône- Fragnes

La nit del diumenge, 19 de juny va ser dura, per la calorada. La de diumenge a dilluns, molt millor. Després d'esmorzar i de recollir-ho tot, vam sortir i vam fer la resclosa que ens separava de Chalon. 

Després de tants dies navegant per canals, tornar a fer-ho per la Saône és curiós. Que ample! Ens vam col·locar a l'únic lloc lliure que vam trobar al port de Chalon. En Joan Salvador va anar al Carrefour a carregar d'aigua, llet, cerveses (begudes, en general) i jo hi vaig anar després, per comprar "coses per menjar de veritat".

La nit del dissabte, a Fragnes,  havíem dexidit veure, per enèssima vegada, la saga de El padrino, completa. Entre dissabte i diumenge, ens vam passar la primera. Ja a Chalon, ens vam passar la segona i la tercera, cosa que ens va servir per recordar com n'és de bona, aquesta trilogia! El que deia, quan es pot, s'ha de revisar els clàssics! 

El dimarts, 21 de juny, encara feia una calor del dimoni. Però es va posar a ploure i, per sort, va refrescar una mica l'ambient. A la nit, no només ens acompanyava la pluja, sinó una bona tempesta de trons i llamps. Molt bonica, des de la protecció de la nura! El port era ple, no hi cabia ni un vaixell més.

Dimecres, 22 de juny, després de la pluja, ja estàvem més tranquils. La calor aixafa tothom, grans, petits, homes, dones, fins i tot als animals... La Taca, velleta com és, ho nota tant o més que nosaltres. Es va revifar completament, i vam sortir, amb el paraigua, per si de cas, a fer una volta "en vile". Vam tenir el temps just, en arribar de nou a la Nura, perquè es va tornar a posar a ploure, amb moltes ganes. La temperatura va baixar considerablement, cosa d'agrair!

---

Dijous, 23 de juny, quan a Catalunya tothom pensa en la revetlla, nosaltres... també. Trobem a faltar la coca! Però sabem que divendres arribarà en Jordi amb els nens i ens portaran una coca...

Divendres, 24 de juny. S'aixeca un dia gris, com si hagués de ploure en qualsevol moment. Aprofitem per anar al Carrefour (com sempre, primer l'un, després, l'altra). És el que té tenir un gos vell. La Taca, de jove, es quedava al vaixell rondinant una mica al principi, però després es tranquil·litzava. Ara no se la pot deixar sola, perquè és sorda, ja fa temps que no sent res, però tampoc se sent a ella mateixa i si la deixes sola fa uns udols que sembla un llop... Semba que l'estiguin martiritzant! Total, que aquest haurà estat l'any en què la Taca no s'haurà pogut quedar sola en cap moment.

En Jordi, amb els nens, arriben al voltant de les sis. Ens fa molta il·lusió, i, tenint en compte que han fet 700 km per venir a vure'ns, que hauran de fer, altra vegada, diumenge... és d'agrair! Com que arriben relativament d'hora, sortim a fer una volta per la "vile". Sopem hamburgueses "Charolais", fetes a la barbacoa,  a bord. A l'hora d'anar a dormir, l'interior de la Nura sembla una discoteca en hora punta, o, si voleu, el camarot dels Gemans Marx. Criatures, bosses, andròmines, la Taca, buf... Els nens i jo demanem connectar la tele a través del wifi, per veure un "Especial Eufòria". Ho passem molt bé, dormim "d'aquella manera"...

Dissabte, 25 de juny. Sortim de Chalon per fer, primer, la volta a l'illa del port de Chalon, i enfilar altra vegada la resclosa que ens separa de Fragnes, que no ho he dit, es diu Crissey. Arribant a Fragnes, mentre avis i nets "fem coses", en Jordi agafa la bicicleta i se'n torna a Chalon (9km) per portar el cotxe, que havia quedat allà. La capitana del port ens diu que a "l'après midi" ha de ploure, i que, sota el gran porxo del davant de la capitanerie, a la nit hi ha una festa a la qual ens podem sumar: una mena de karaoke per la gent del poble, piza i begudes (molt bé de preu, sobretot pels petits). Decidim fer la barbacoa per dinar,  que la teníem pensada per al vespre, però entre la pluja que s'anuncia i la festa, que ens fa gràcia... canviem els plans.

Passem un dia molt agradable, i, efectivament, la méteo no falla i cap a les cinc es posa a ploure. Primer, un xim-xim. Després, la cosa es desmadra una mica, però no el suficient com perquè, cap a dos quarts de nou, no es pugui anar a la festa! Les pizzes són de primera qualitat. Les pannacota per postrets, també. Les begudes dels nens estan incloses amb el tiquet. Els adults les paguem a part. Tot i així, el sopar resulta deliciós i l'ambient és molt bonic. No vull parlar de la música. Elss karaokes els carrega el diable! No crec que ningú, de la gent que cantava, hagués pogut arribar a la final d'Eufòria, ni tan sols passar el càsting, però ens ho passem tan bé, que valia la pena ser-hi! No. Nosaltres no cantem!!! (hauria plogut encara més). La Taca ens acompanya a sota la taula durant tot el sopar, i no es queixa per res... bona minyona! A la Nura ja hi ha l'entrenament del dia anterior per dormir, i dormim molt millor que la nit anterior.

Diumenge, 26 de juny, ens llevem, ens posem en marxa, esmorzem, preparen bosses i motxilles, entrepans per a la tornada, l'avi i els nets van a veure un vaixell-hotel (el "Finezze",el mateix que fa dies ens va col·lapsar les rescloses), van a veure com passa per la resclosa que hi ha una mica més amunt, perquè el vaixell és tan gran, que l'ocupa tota ell sol. Un espectacle. Cap a les 11, ells marxen i la Nura es queda buida. Ha estat bé, però s'ha acabat... "Zafarrancho" a la Nura. Al cap d'una estona, ja no sembla que hagi passat l'exèrcit i tot queda al seu lloc. Els trobarem a faltar!

Tot el diumenge plou, des de l'après midi, fins que ens n'anem a dormir. I continua plovent tota la nit... dilluns (quan escric això) serà igual. Exactament: plou i no para. Bona temperatura... Demà marxarem, Saône amunt, cap a Seurre.

Unes quantes fotos AQUÍ.

18 de juny, 2022

...I de tornada, abans del previst (No, no, el viatge continua, si no ens desfem tots de calor)

Dissabte 11 de juny — avui fa una setmana— vam tornar a Paray le Monial. Copio (i tunejo a la meva manera) del quadern de bitàcola:

Estem sols a l'Haute Nautique. Comença a fer calor i ens mullem amb la dutxa de popa, que, si no t'esperes una mica, surt calenta i encara és pitjor... Després de dinar, fem una mica el mandra i ens armem de valor per anar a comprar al Carrefour Express. Cal tornar a omplir la nevera. Visitem la basílica, primer l'un i després l'altre, perquè a la Taca, ni la deixen entrar, ni se li ha perdut res, a l'església. És bonica. Un romànic d'aquells que t'hi estaries una bona estona. Ens sorprèn la quantitat de gent que hi ha resant, dintre i fora de l'església. Quan sortim, anem a l'oficina de turisme i preguntem què és tota la parada que estan fent al costat de l'alta nàutica. Es tracta d'unes estructures tipus envelat (unes carpes enormes) i n'hi ha moltíssimes. Quan anàvem de pujada, tot just les començaven a muntar, però no sabíem què era. A l'oficina ens diuen que no es tracta de cap fira de mostres, d'entitats o semblant, sinó que és "per als pelegrins". No ho sabíem, però es veu que a Paray le Monial hi va haver aparicions, de la mare de Déu i del Sagrat Cor. Ho mirarem a casa, si ens recordem de fer-ho. Degut a aquestes aparicions, cada any hi ha pelegrins que hi van, per resar, de la mateixa manera que poden anar a Lourdes, a Fàtima o fins i tot a Santiago de Compostel·la. L'explicació de la quantitat de carpes d'aquest any, és perquè sembla que pel juliol i l'agost, se n'esperen moltíssims i han d'habilitar la zona. Paray le Monial té 9200 habitants i hi ha vuit congregacions religioses. Déu n'hi dó!

També anem a fer una Pérrier en un bar i ens obsequien amb un tros de pastís de cireres (clafoutis), però ells n'hi diuen d'una altra manera, que no recordo en aquest moment.

El dia 12 ens quedem allà mateix (la calor es va intensificant). En JS no entén que jo em posi a rentar algunes peces de roba, quan —diu— tenim els dos armaris plens. Jo li repeteixo per enèssima vegada que les peces que rento són absolutament necessàries, perquè els armaris, els de casa també, sempre estan plens de "res per posar-se". No hi ha manera humana que ho entengui. Tampoc entén que, mentre rento roba, em vaig remullant i em passa (una mica) la calor!

El dilluns, 13, seguim cap a Genelard. Una alta nàutica molt xula, envoltada de cireres, amb unes cireres molt petites i jo me'n menjo unes quantes de grogues (que són verdes) i que l'endemà em serviran per anar sense problemes al lavabo. Les que no són verdes, que són de color granat, a mi no m 'agraden, són massa dolces. A mi m'agrada la fruita mig verda, tingui el color que tingui.  Aquí sopem amb els últims raigs de sol, encara... i quan ens fiquem al llit, es podria llegir amb llum natural. Sembla mentida, però fer rescloses cansa! (I repeteixo, com sempre, que no és una queixa, de cap manera. Només ho explico).

El dimarts tornem a anar a parar a Montceau les mines. Aquesta vegada no ens sembla tan lleig, perquè, en ser dia laborable, hi ha vida. Els diumenges, per mi, són horrorosos a qualsevol lloc. Ens hi quedem dues nits.

Dijous, 16, fem el trajecte fins a Saint Leger sur Dheune. Dur. És el dia de les 28 rescloses. Per sort, aquest cop, en fem 9 de pujada i les 19 que queden, són de baixada. La feina és similar, però és menys feixuc baixar-les que pujar-les. A Saint Leger la calor és tan intensa, que a les 18h, la banyera de la Nura marca 37 graus. Estem a punt del col·lapse i donem gràcies d'haver-nos comprat un petit aparell d'aire condicionat. Ens salva la vida a tots tres. La Taca sembla morta, quan fa tantíssima calor. I nosaltres també. Suposo que tothom, a tot arreu!

Divendres, 17: la intenció és tornar a Chalon sur Saône, però el dia es torça perquè un vaixell de passatgers (quatre: un, dos,tres,quatre. I almenys deu persones de la tripulació), col·lapsa totalment les rescloses. Tenen preferència sobre tots els plaisanciers, com nosaltres, els avis del Lautrec, els altres avis holandesos, els altres que també són holandesos... vuit o deu vaixells esperant a què els senyors (ep! que aquests paguen!) (Nosaltres també, ehhh?!) Bé... la cosa acaba sent així: el rescloser s'excusa i ens diu que potser, quan arribarem a Chalon, "il n'y aura pas des places". Ens parem tots a Fragnes. El dia "de merde", s'acaba convertint en una descoberta perfecta: una alta nàutica que no coneixíem, preciosa, amb arbres que fan ombra (Ohhh!) gespa, un parc al costat, "laverie", podrem rentar llençols i tovalloles!, aigua, electricitat, un preu magnífic... una autèntica descoberta, a quatre o cinc quilòmetres de Chalon. 

Dissabte, 18: de bon matí visitem una granja familiar on comprem uns formatges de cabra i uns iogurs que fan molt bona pinta... i la resta del dia anem entomant la calor com podem. Ara mateix, les 19 h, la Nura encara marca 36 graus. En JS s'està dutxant amb la mànega... diu que està gelada (que bé, ara vinc jo!). Demà ens hi quedarem i no anirem a Chalon fins dilluns, si tot va bé. 

Anem amb retard, amb les fotos, però els que ns seguiu per altres xarxes, jan aneu veient el que hi vig penjant. Fotos  AQUÍ

12 de juny, 2022

Digoin-Pierrefite sur Loire

 El divendres, 10 de juny, és un dia de bojos. Sortim de Digoin a les 8,55, amb la intenció de parar en una Alta nàutica entre Digoin i Dézice, on arribaríem dissabte. Passem el pont-canal entre Digoin i entrem al Canal lateral à la Loire, on ja ens trobem des de la primera resclosa. D'ara endavant, les rescloses són manuals i es necessita el rescloser. No pots fer tu mateix el que ells en diuen "l'éclusage". Això vol dir, entre altres coses, que entre les 12 i les 13,30, haurem de parar en algun lloc, perquè els resclosers estan dinant. I nosaltres també ho farem.

Amb aquests pensaments, tots positius, al cap, anem fent. A les 12,09 parem davant la resclosa amb el pintoresc nom de Putay. Ens hem d'esperar, com ja sabíem. Mentre esperem, doncs, nosaltres també dinem. Per postres ens mengem unes cireres d'un cirerer que és a tocar, tot i que les cireres de més avall, a les quals hi hauria accés, ja no hi son (normal), però en fem caure unes quantes amb la gafa (el bitxero). A les 13,30, arriba el rescloser, ens fa passar i li comentem una cosa que ens ha preocupat, que ens havia dit una resclosera: Hi ha una gran quantitat d'algues, diguem-ne "desenfrenades", als canals Nivernais i de la Bourgogne. Ell diu que sí, que la senyora que ens ho ha dit té raó, però que ja ho van netejant i que "pas de problèmes". Seguim. 

Quan arribem a l'última resclosa que havíem de fer, no hi ha ningú, és tancada, el semàfor en vermell, l'aigua és "a baix" i decidim esperar-nos, no fos cas que hi hagués un vaixell que ve per l'altra banda. I espera i aguarda, espera i aguarda... Comencem a parlar de les algues i que tots dos hem entès que aquell "pas de problèmes", aquell senyor ho ha dit amb la boca petita... perquè la resclosera que havíem trobat abans, ens havia preguntat si el nostre motor refrigera amb la mateixa aigua del canal, i la resposta  a la pregunta és afirmativa. Ens ha dit, només, que, abans d'entrar als canals que preteníem fer,  ens informéssim bé. Mentre dinàvem, en Joan Salvador havia consultat per internet i havia trobat molts articles, on es parlava precisament d'aquest problema (perquè és un veritable problema)...

Quan portàvem gairebé mitja hora esperant el rescloser i no hi havia ni una ànima vivent (cap vaixell) que pugés ni baixès, per unanimitat, hem decidit recular i canviar l'itinerari. Així doncs, hem fet la volta i hem tornat a la resclosa del nom pintoresc. Com volíem que hi hagués el rescloser, si allà hi havia quatre o cinc resclosers fent la cerveseta, i celebrant ves a saber què?

S'han estranyat una miqueta, en veure'ns tornar, i ens han preguntat "Què us fa por?" "Les algues", hem dit. I ens han mirat com si fóssim extraterrestres. "Pas d'algues", anaven dient... però, com ja he dit, amb la boca mooooolt petita. Ells devien pensar que les algues que ens feien por eren les del Canal lateral à la Loire, on, n'hi ha (perquè n'hi ha, i moltes) però no arribes a tenir la sensació que puguin col·lapsar els motors.

Finalment ens hem parat a l'Haute Nautique de Pierrefite sur Loire, molt gran, hi caben força vaixells, només que no hi ha ni aigua ni llum. Bé, sí: hi ha una font, que és on jo he aprofitat per rentar quatre cosetes. Per una altra banda, calma total, paisatge preciós i la constatació que a França cuiden la gent. Hi ha uns parcs enormes, per petit que sigui el poble i, en general, tot és molt net i endreçat. Caldria veure "la lletra petita", però a priori, sembla que és així. 

Aquestes algues de què parlàvem, son plantes invasores que, segons ha llegit en Joan Salvador, provenen d'aquaris, inicialment, i es van propagant, pel tema de la globalització, de la qual també formem part nosaltres, evidentment, com el tema dels cargols-poma, i espècies d'animals i plantes que acaben en llocs llunyans als seus propis origens.

Els vaixells com la Nura, refrigeren el motor a través de la mateixa aigua del canal. Si tens la mala sort que aquestes algues se't fiquin al motor i el taponin, pot passar que el motor es reescalfi i el pugui arribar a fer malbé. Que se'l carreguin directament, vaja. No passa això amb alguns dels vaixells destinats a lloguer, perquè refrigeren d'una altra manera, per això, a ells no els preocupa gaire, almenys, en apariència.

Per atracar a Pierrefite-sur Loire, hem passat per damunt/costat/a tocar, d'un bon gruix d'aquestes algues, que anaven fregant el casc i feia molta angúnia. Dues o tres vegades, navegant, n'hem "agafat" amb l'hèlix, i calia fer marxa enrere bruscament perquè es desenganxessin. És així com, encara que no ho vulguis, pots formar part de l'expansió d'aquesta "bèstia", i distribuir-la pels diferents canals.

Continuarem quan tinguem les fotos d'aquesta etapa de tornada cap a Paray-le-Monial, on ens trobem ara, mentre escric aquesta crònica. No ens volem allargar o serà un totxo que no hi haurà qui l'aguanti!

 De moment, us en deixem una, per il·lustrar les ditxoses algues.

Ep! Que la imatge no es carrega, ho tornarem a intentar... o ja la veureu a la propera! Els que ens seguiu al meu Instagram (mmontsem1) o al meu facebook (Montse Medalla) ja deveu haver vist videos que hem enviat, amb imatges de les algues. De tota manera, la que anava a posar aquí, ara la penjaré altra vegada.


09 de juny, 2022

Chalon sur Saône- Digoin

 El 3 de juny tampoc no marxem, perquè la meteo encara és més xunga del que era. Hi ha d'haver pluges i tempestes amb grops... la prudència fa que continuem a Chalon, doncs. El capità aprofita per arreglar una pèrdua d'aigua que hi ha, que fa que es dispari la bomba cada dos per tres.  En teoria, la cosa queda arreglada. Després d'un dia de pluges, a les sis de la tarda fa un sol que crema... però cap a les set, es tapa tot, així, de cop, i fa una pedregada considerable, amb pedregots de la mida de pilotes de ping-pong! Patim perquè no se'ns foradi el bimini (el tendal). Llamps, trons i pluja, tota la nit.

El 4 de juny, dissabte, sortim a fer una volta per la ciutat, que ara ja ens coneixem bé, fem un cafè crème (una mica més gros que el café olé). A la tarda fa moltíssima calor, jo aprofito per fer una rentadora i assecadora, en Joan Salvador s'arriba al Carrefour per comprar quatre coses i...

Per fi, el diumenge, 5, sortim de Chalon, i arribarem fins a St. Leger sur Dheume. A dos quarts de nou sortim de l'amarre, amb 1728,5 hores de motor, a les 9,10 entrem a la resclosa de Grissey, que ens porta al Canal du centre. Per fi hem deixat el riu i ja som, efectivament, als canals de França! Arribem al nostre destí a les 16,30 i amarrem al port municipal. Aquí tenim electricitat, però no tenim aigua. Com que la Nura porta el dipòsit ple, cap. problema. 

El dia 6, dilluns, sortim cap a Montceau les mines, mentalitzats que serà un dia molt dur, ja que tenim 19 rescloses de pujada i 13 de baixada. Les de baixada, rai! Les de pujada són difícils, perquè estan pensades per vaixells grans, i qui ha de posar en marxa el mecanisme de la resclosa sóc jo. És a dir: les portes s'obren, el vaixell entra, i a mi em toca estirar la corda del mecanisme, que està situada en un lloc bastant inaccessible per als mortals model "jo", que hem de fer equilibris per arribar a la citada corda. Un cop t'agafes a la corda, s'ha d'estirar amb força (que no tinc). Acabaré el dia amb els bíceps, els tríceps i tot el que tenim als braços, fet caldo. Per què? Perquè m'he de "penjar" de les cordes de sa p... mare! I algú ha de portar el vaixell. Vull dir que en Joan Salvador porta el vaixell. I jo faig tot "lo" altre, i no ens és fàcil. Ep! Tot això ja ho sabem, de cada vegada. No és una queixa, sinó una constatació de fets. Dos fets: ho sabíem, i ara som 10 anys més vells (glups!). Malgrat tot, és una passada... En un moment donat, se'ns "enganxa" un iaio que va sol i, com que és gat vell, se'ns col·loca al darrere. D'aquesta manera, ell no ha de fer res de res, perquè de la corda m'hi penjo jo, que vaig al vaixell del seu davant. No està malament (per ell)... Després de l'última resclosa de pujada, parem a dinar i a treure la taca a fer pipí (és una jabata, pobreta, el que aguanta, amb lo iaieta que és) i després continuem, sabent  que, a partir d'aleshores, les rescloses seran de baixada, molt més còmodes de fer. Arribem a Montceau les mines a les 17,14 (bona xifra). Dutxa a bord, sortida per la ciutat (que, amb tots els meus respectes, és lletja, però endreçada) i llavors es posa a ploure, per sort, un ruixadet i prou.

7 de juny, dimarts. Montceau les mines- Paray-le-Monial. Al matí avisem a capitanerie que marxem, anem a fer un café crème, comprem fruita i verdura al mercat i decidim marxar, perquè la meteo diu que hi haurà pluges durant dos dies i no ens volem quedar en aquesta ciutat polida i endreçada, però que a nosaltres no ens agrada gens (molt d'asfalt, acostumats com estem al verd, el cel i l'aigua)... Marxem, doncs, cap a les 11,30. Tenim 14 rescloses (de baixada) per davant. Arribem a Paray-le Monial a les 18,10, amb 1750 hores de motor. El paisatge d'avui ha estat tan reconfortant, tan preciós, que ens reafirmem amb la nostra decisió, presa una mica a contracorrent, pensant que potser ens trobaríem la pluja pel camí (no ha estat així). Al vespre ens regalem una copa de cava, per celebrar la decisió. I per celebrar que avui fa 42 anys que va néixer el meu fill mitjà, en Jordi!

La diferència entre l'asfalt de Montceau les mines i  el paisatge verd de Paray-le-Monial, és considerable. Fem unes fotos, algunes les pengem a Instagram (recordeu, mmontsem1), de vegades les compartim a facebook (Montse Medalla) , i la selecció  des de Chalon sur Saône fins a Digoin, des d'on actualitzo aquest blog, les podeu veure AQUÍ.

A risc de resultar sacrílega i potser pedant, he de dir que, mentre fem el sopar primer, o mentre freguem plats després, el paisatge sembla una pintura de Hope. Les cases, reflectides a l'aigua, són precoises (com a paisatge), les formes dels núvols són increïbles, la posta de sol meravellosa... En fi, és allò que estàs contentíssim, de ser aquí i ara. No es pot desitjar res més, en un viatge!  Plou tota la nit, però sense vent ni tempestes. Aquell xim-xim que acompanya el son! En Siscu diria "On estaríem millor que aquí?"

Finalment, avui, 9 de juny, dijous, sortim a les 11,30 de Paray-le-Monial, després d'haver anat a fer un cafè crème al centre i fer unes fotos, no tan maques com les del capvespre, però  també molt maques. Fins a Digoin tenim només tres rescloses de baixada. Festa Major! Dinant fem la segona copa de cava, i encara ens en queda mitja per cadascú, pel vespre. Cal celebrar les coses, que la vida està feta de petits plaers que cal encadenar!

Pels navegants, avui, sortint del port, portàvem 1750,8 hores de motor (no sé per a què serveix, aquesta dada, però en Joan Salvador la va apuntant, deu ser important, doncs! A l'arribada a Digoin, són 1752,7 hores). Després de dinar, anem a visitar el poble. Ara ja no som al Canal del Centre, sinó al Canal lateral del Loire, amb el seu pont-canal, pel qual passarem demà i que hem vist avui, "des de fora". 

Esmento, per a qui li pugui interessar (no pas a gaire gent, però a mi m'ha resultat curiós) al carrer principal de Digoin hem comptat unes 13 perruqueries (Tretze!) No sé pas com es poden guanyar la vida... Però ells s'ho deuen saber! Des que ha deixat de fer aquella calor horrorosa, a mi m'ha passat la fal·lera per anar a tallar-me els cabells... Fins a la propera onada de calor! On vera!

02 de juny, 2022

Macôn -Tournus-Chalon sur Saône

 El diumenge, 29 de maig, sortim de Macôn i comencem a fer un dels trams més bonics del que anomenen "Grand Saône". Ribes planes, vaques pasturant, platgetes naturals, que encara són verges de gent, en aquests dies. Cap a les 10,25 passem per davant la desembocadura de la Seille, que ens havíem mirat si ho fèiem o no... al final decidim seguir fins a Tournous. Com que per tornar hem de passar altra vegada per aquí, llavors decidirem. Tournus ens torna a agradar molt. Ja hi havíem estat. La primera vegada, l'any 2007, fins i tot vam assistir a un concert de la coral del poble, en una nau romànica preciosa. Les botigues de la zona de l'Abadia són les úniques que estan obertes (turístiques), tot i ser diumenge. N'hi ha una d'especialment gran, on venen uns cistells caríssims (i molt bonics). Nosaltres encara en tenim dos. Un, a la Nura, que fa servei per guardar-hi "de tot" i un altre, que li vaig regalar a la meva mare, i que vaig heretar, doncs,  que de moment tenim a casa, buit. Ja li trobarem alguna utilitat. El cafè amb llet davant l'Abadia és caríssim, com els cafès amb llet o les cerveses davant de qualsevol monument de qualsevol poble o ciutat turística.

Dilluns, 30 de maig, sortim de Tournus i arribem a Chalon sur Saône. Un dia molt maco, vent en calma una sola resclosa, que ens trobem oberta... a les 11h ja som al port de Chalon. Fem gasoil i anem cap a l'amarre que ens adjudiquen. Deixem la Nura endreçada i sortim a fer una volta. Ens adonem que tot és tancat. Com a tants llocs en què les botigues treballen els diumenges. Dilluns, no pots comprar-hi res, excepte pa, queviures i coses de farmàcia. Demà serà un altre dia, pensem.

Dimarts, 31 de maig. Repetim l'operació del dilluns, i aquesta vegada, tot és obert i a la ciutat hi ha vida. Ens prenem un cafè amb llet al Bar de l'Hotel de Ville, davant de l'Ajuntament. Per dinar ens fem uns entrecots que havíem comprat al Carrefour que tenim a 100 metres del port, a la barbacoa. És la tercera vegada que fem servir la barbacoa... Els entrecots surten molt millor que les pizzes (encara no hem perfeccionat el mètode, per les pizzes, però tot arribarà). A l'InterSport del costat del Carrefour fan unes rebaixes extraordinàries, perquè es veu que han de fer obres i ho liquiden tot. En Joan Salvador s'hi compra unes botes de muntanya excel·lents, per un preu molt raonable. També va a una botiga de bricolatge (a cadascú li tira el que li tira!) i en surt amb unes peces que "necessita", diu, per millorar el desguàs de la dutxa (pels canals, el més probable és que trobem poques altes nàutiques on les dutxes siguin mínimament potables, i llavors ens haurem de dutxar tant sí com no, a la Nura. Fins ara, quan ho hem fet, hem notat que l'aigua no acaba de marxar prou ràpid i prou bé). Sopm veient TV3, que agafem a través del wifi del port. La veritat és que les notícies, hi ha dies que val més no saber-les...

Dimecres, 1 de juny. El dia és similar al d'ahir. Al port hi ha molt moviment de vaixells. Nosaltres ja teníem decidit quedar-nos-hi uns quants dies, aprofitant que no anem amb presses. Aquesta ciutat és molt bonica i sabem que potser no hi tornarem mai més... no se sap mai, però. M'hi compro dos llibres més... Aquest any faré més lectures en francès, que nopas en català o en castellà.

Dijous, 2 de juny, despés de sortir a fer el cafè amb llet al mateix bar "de sempre", on fan un cafè excel·lent (si en un lloc s'hi està bé, per què canviar-lo, no?) i de passejar una bona estona per la ciutat, decidim que demà, divendres, marxarem per entrar, ja, d'una vegada, als canals. Així doncs, la propera actualització del blog ja la farem, segurament, des del Canal del Centre.

Si voleu continuar veient fotos, cliqueu AQUÍ.

Deixo foto del dibuix, encara sense pintar, que va fer en Joan Salvador, de l'Abadia de Tournus: