Cornèlia Abril

 Els possibles lectors d'aquest blog — que encara queden — ja deuen saber que pertanyo al grup literari que escriu i signa com a Cornèlia Abril, amb trajectòria des del 2015 i que ja ha publicat tres llibres.

Suposo que també saben que estem preparant un quart llibre per al 2021.

Però la qüestió no és només aquesta, sinó dir-vos que darrerament hem ampliat el blog, convertint-lo gairebé en una pàgina web. Aquí en teniu el link, per si us ve de gust passar-hi...

Salut i lletres!

CORNÈLIA ABRIL

Si es fa fosc...

I bé... no va guanyar la Juventus. Llàstima.

No penso felicitar a qui no m'estima.

El cava, però, va ser obert (mai no es pot dir no a una copeta de cava)

I sobre la tragèdia de Londres, no tinc paraules.

Algú de vosaltres veu "House of cards"? Voleu dir que no és que van "copiant" el que està passant?

"Nosaltres som el terror", diu la Claire. I jo ho poso en boca de molts polítics actuals, de tots els països, començant pels... callo, que em llegeixen!

I parlant de llegir...

Ja heu llegit "Si es fa fosc"? Noooooooo?

Doncs recordeu, d'aquí a 9 dies (nou) en farem la presentació a Blanes.

BLUES &WORDS-CORNÈLIA ABRIL

Gràcies

Ahir vaig anar al Centre d'Art Santa Mònica, a celebrar el Dia de la Poesia, i també el Dia mundial de la Síndrome de Down.

L'organització, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions de la Unesco (crec).

A veure l'Olga Xirinacs.

A sentir el seu poema,  "Preneu les roses", recitat en uns quants idiomes (fins i tot en xinès i en quetxua).

A sentir la Laura Borràs en una dissecció mot acurada del poema de l'Olga.

A sentir-lo en català en la veu de la Beatriz, una noia amb síndrome de Down, que ens va donar una lliçó magistral de com es llegeix un poema.

A sentir el poema musicat per un duet (Mirna i Xavi), que també van cantar altres poemes d'altres autors.

A gaudir del moment.

A descobrir, una altra vegada, la bondat i la senzillesa d'aquesta grandíssima escriptora, que ens ho dóna tot, a qui no li fa por baixar al món dels "mortals", a qui mai no li ha pujat la fama enlloc, i això que, amb la seva trajectòria, hauria pogut passar, s'hauria pogut aïllar al seu món "d'allà dalt".

Jo ja no sé com explicar-ho, perquè suposo que tots els que la coneixem, a través d'aquest món blogaire, devem sentir més o menys el mateix:

Quina sensació més enorme, poder parlar de qualsevol tema, amb algú a qui has llegit i a qui has admirat a través de la seva literatura.

I quina sensció tan agradable, aquest tracte tan humà, aquest poder sentir de la seva veu : "No deixis el blog, eh? fes el favor d'escriure-hi!"

A més, darrerment ha passat per una malaltia que la podria haver fet allunyar-se de nosaltres, i, en lloc d'això, ens ha acollit amb aquell somriure ample!

Que guapa estàs, Olga! ja t'ho vaig dir, i m'hi reafirmo!

Carpe diem!

I gràcies, moltes gràcies.

Quadernet que contenia el poema d'Olga Xirinacs "Preneu les roses" en diversos idiomes.

Laura Borràs, xerrant amb Olga Xirinacs

                                                               Ram de 21 roses que li vam regalar els blog"Olgaires" a O.X.

O.X., en acabar l'acte, rebent un bonic ram de roses blanques, de part de l'organització oficial.

Premi d'honor de les Lletres Catalanes

Maria Antònia Oliver s'ha endut el premi, aquest any.

Jo formava part d'un grup, iniciat per Júlia Costa, al facebook, al seu blog i en un altre blog que havia obert la Júlia, per reivindicar aquest premi de l'Òmnium Cultural, per a l'estimada escriptora Olga Xirinacs, injustament oblidada, després d'haver-ho guanyat tot, a Catalunya.

No ha pogut ser, no aquest any. Però els que la reivindiquem, no perdem la fe.

Xirinacs ha estat escollida Poeta del Dia de la Poesia. I aquest fet ens alegra molt, als que la coneixem. (Mai no coneixem ni a la persona que tenim al costat, però ja m'enteneu). La coneixem no solament a través de la seva obra, sinó també a través del que ella mateixa ens explica, quan ens obre la finestra del seu blog, amable, oberta i cordial, sempre cordial, sempre generosa, sempre a punt d'ajudar, en temes literaris, i n'estic segura, en temes diversos que ara no vénen al cas.

Dit això, penso que ja era hora que Òmnium premiés una altra dona, ja tocava! I que no se'n torni a oblidar!

Maria Antònia Oliver, autora mallorquina, concretament de Manacor, té una extensa obra i va formar part en el seu dia, del col·lectiu Ofèlia Dracs.  Segons l'editor del col·lectiu Cornèlia Abril, del que sabeu que formo part, Cornèlia i Ofèlia seríem cunyades (broma que és tot un honor pe la Cornèlia, que tot just acaba de néixer).

Jo només li he llegit dues obres: "Crineres de foc" i "Joana E.", però em posaré les piles (al menys, els premis que serveixin per alguna cosa; en el meu cas, serviran perquè intenti conèixer una mica més aquesta autora).

Vaig conèixer M.Antònia Oliver el dissabte, 12 de febrer de 2011, a Vallderroures. Ho recordo perfectament, perquè vam fer la presentació del llibre col·lectiu "Un riu de crims", publicat per un editor que hores d'ara està desaparegut, junt amb la seva editorial, però que en el seu moment va tenir força èxit! Dec ser dona de col·lectius, jo!... Vint-i-quatre autors vam escriure relats i microrelats, que van formar aquest llibre de què us parlo. La Maria Antònia Oliver era l'autora convidada i va fer una dissertació, seguida d'un debat interessantíssim, sobre el gènere negre.

Maria Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Olga Xirinacs, Poeta del Dia de la Poesia.

Felicitacions efusives a ambdues autores!

Cornèlia Abril a Horta!

Demà, dijous 14 de gener ,a les 19.00 hores, a la sala d'actes de la biblioteca d' Horta "Can Mariner",  presentarem  el llibre 'He d'anar-me'n'. De conflictes i decisions que capgiren la vida, de Cornèlia Abril, a qui ja coneixeu!

Tots aquells que no vau poder assistir a la presentació que vam fer a l'octubre a la Biblioteca de Catalunya, ara podreu conèixer la Cornèlia i les seves vuit ànimes!

No hi falteu, us encantarà, i a més, podreu comprar-vos el llibre, amb aquell "vale" que, de vegades, han portat els Reis i que no sabem en què gastar! 

Aquest primer treball de Cornèlia Abril serà presentat per les coautores que hi ha sota aquest pseudònim:

Sílvia Armangué
Mercè Bagaria
Pepa Bagaria
Maria Cirera
Montserrat Medalla
Matilde Nuri
Marta Pérez i Sierra
Carmen Sanzsoto

Es tracta d'un recull d'històries ben diverses amb un nexe comú: la decisió. Editat per Edicions Els Llums .

També comptarem amb la presència de l'autor Isidre Grau i l'editor Joan Ramon Riera.

Entrada lliure. Aforament limitat.

Fins demà!

Cornèlia Abril a Girona

Quan estic en "mode àvia-on", acabo esgotada. I això que hi ha la presència dels pares de les criatures! No em puc imaginar si no hi fossin! (ara, aquí, hauria de posar l'emoticona del whatsapp, de la careta espantada).

Abans no entenia quan la meva mare em deia que fer d'àvia era esgotador, encar que es quedés els nens amb moltíssim gust.

 "No n'hi ha per tant", pensava jo. Ara ho entenc. És tan meravellós com esgotador.
És meravellós quan arriben i és meravellós quan, després que ja hagin marxat, has recollit la cuina i el menjador, has passat l'escombra, has recollit tot el que hi havia pel mig i has passat la fregona. Llavors, t'asseus i deixes anar un esbufec (de satisfacció, ep!)

Aprofitaré per dir-vos que el proper dijous, 10 de desembre, a les 18,30, farem la presentació de "He d'anar-me'n", de Cornèlia Abril, a la Biblioteca Carles Rahola de Girona.

I aquí dic el mateix que vaig dir al facebook (els que em seguiu "allà" ja ho sabeu): Ni jo ni cap de les ànimes   de la Cornèlia Abril tenim familiars ni gaires amics o coneguts a Girona.

Les persones que viviu a prop de Girona i que em llegiu habitualment, ja deveu intuir que la Cornèlia Abril en general i les ànimes de la Cornèlia Abril en particular, agrairem enormement la vostra presència i també que,  en cas de conèixer-nos només virtualment, us doneu a conèixer, perquè no és el mateix "una abraçada virtual" que una bona abraçada en viu i en directe.

Apa, doncs, ja ho sabeu!

I ara us deixo algunes fotos de la presentació a L'Ametlla del Vallès.

 Albert Benzecry, que ens va presentar, i Matilde Nuri, obrint l'acte.

 Marta Pérez i Sierra i Matilde Nuri

 Sílvia Armangué, l'ànima gormanda. 

Darrere, Marta i Mati i, al fons, Mercè Bagaria i Carmen Sanzsoto.

 Pepa Bagaria, l'ànima felina.

 Carmen Sanzsoto, Montse Medalla, Pepa Bagaria, molt pensatives, i Pau López, el nostre Corneli particular, que va enregistrar un dels moments.

Montse Medalla i Carmen Sanzsoto, signant llibres, relaxades,al final de la presentació.

No us perdeu la propera! Ja ho he dit. GIRONA!

Plou

Plou.

Aquest matí, volia anar-me'n amb la Taca a passejar "llarg", i ens hem hagut de conformar amb el passeig "curt", al bosquet de sota de casa, perquè plovia considerablement.

Ja sé que fa massa dies que no dic res, i no és pas que no tingui coses a dir.

Finalment, el dia 5, vaig fer la meva xerrada a la Biblioteca de Blanes, i va anar súper bé. Va ser una vetllada molt gratificant, però molt, molt, eh?

I una setmana més tard, el dia 12, vam presentar "He d'anar-me'n", de Cornèlia Abril, a la mateixa biblioteca. Des d'aquí i amb massa temps de retard, dono les gràcies a tothom, perquè ambdues vetllades van ser inoblidables. Són "aquelles petites grans coses que romandran per sempre a la memòria". Però per bé!  Gràcies, moltes gràcies, Biblioteca Comarcal de Blanes, Gemma Ciuró i... tots i totes els que hi vau assistir! (inclosa la família, ep!)

Aquest dijous passat, vam presentar-lo a La Garriga, a una granja-cafeteria que es diu "Ca la Mila", curiosament, la protagonista del meu relat al llibre "Secrets i solitud", també es diu Mila. Va ser simpàtic, parlar-ne amb la Mila de Ca la Mila!

Ara, sense més, buscaré algunes fotos perquè veieu l'ambient de cada presentació.

Dels esdeveniments negatius del món, dels moments que ens està tocant viure, que estic segura que no havíem pensat mai de la vida que ens tocaria viure... no en vull parlar. Me'ls guardo per mi. Per ara.

Els llibres, col·locats de manera exquisida, per la Dolors, de la llibreria Llibresca, de Blanes, on els podeu trobar.  I ara aprofito per fer una miqueta de publicitat: "He d'anar-me'n" pot ser un bon regal per Nadal!!

D'esquerra a dreta: l'editor, Joan Ramon Riera, la Maria Aladern, escriptora de Blanes, la Mercè Bagaria i jo mateixa, dues de les Cornèlies, en l'acte de presentació.

Totes les Cornèlies (n'hi ha una que substitueix la "verdadera", perquè aquesta, està de baixa maternal). D'esquerra a dreta: Clàudia López, substituïnt a la Maria Cirera; Pepa Bagaria, Mercè Bagaria - si, són germanes!- Montse Medalla, Mati Nuri, Marta Pérez Sierra, Carmen Sanzsoto, la pintora, i Sílvia Armangué. 

Signatura de llibres.

Mati Nuri i Montse Medalla, a la presentació a La Garriga.

Dretes, al darrere: Mati Nuri, Mercè Bagaria, Sílvia Armangué, Pepa Bagaria, Montse Medalla, Carmen Sanzsoto i Marta Pérez Sierra. A davant, Marta Sempere, escriptora de L'Ametlla, que ens va presentar a La Garriga, i la Mila, de "Ca la Mila".

Un dels moments de l'acte. Hi havia força públic! Vam estar molt bé, la veritat. Gràcies, Mila!

Mati Nuri i Marta Pérez Sierra, en un altre moment de la presentació.

I ja no marejo més... vaig a aprofitar un "lapsus" en què no plou... Taca! Sortim!

tic-tac... mitja horeta!

D'aquí a mitja horeta sortiré, tranquil·lament, per trobar-me amb la Maria Aladern, i fer petar la xerrada fins a les 20h, que anirem cap a la Biblioteca Comarcal de Blanes, on he de fer una xerrada per als lectors del club de lectura, que s'hauran llegit Dones de vidre, i també per als alumnes que ho desigin de l'Escola de català, que també s'hauran llegit el meu llibre.

Estic una mica nerviosa, per què ens hem d'enganyar? 

I constato - i que els escriptors em ratifiquin o corregeixin- que quan escrius un llibre, estàs en un moment determinat de la teva vida; quan te'l publiquen (si ho fan) estàs en un altre moment. I quan, després de més d'un any de publicar-lo, saps que te l'ha llegit una pila de gent, et fa una il·lusió tremenda, però saps que ja estàs en un altre moment, de la teva vida.

I sé que ja no podré parlar igual del llibre que jo vaig escriure, que el dia de la primera presentació. Ni que el dia de la segona, ni de la tercera.

Saps que, potser, si fos ara, que estiguessis escrivint-lo, hi hauria paràgrafs sencers que canviaries. O que ja ni escriuries. O que enfocaries el tema d'una altra manera o des d'un altre punt de vista.

Però, sabent tot això, t'estimes el llibre, igual que s'estima un fill. (Bé... ja m'enteneu)

Estic escrivint això, ara mateix, perquè tinc uns nervis que no me'ls acabo i ja no em puc prendre cap més til·la perquè no podria apartar-me del bany (massa líquid!)

Aprofito, parlant de llibres, per recordar al personal, que dijous vinent, a les 20 h, a la mateixa Biblioteca Comarcal de Blanes, tindrà lloc la presentació de "He d'anar-me'n", de Cornèlia Abril. Jo sóc Cornèlia Abril. I la Mercè, i la Pepa, i la Sílvia, i la Mati, i la Marta, i la Maria, i la Carmeta*.

Perquè, no ho oblideu, Cornèlia Abril, té vuit ànimes!

Tornaré, donant la vara, perquè no us oblideu de venir!

Imatge: Cornèlia Abril

*Pintora: Carme Sanzsoto

Cornèlia Abril a l'atac!

Bon dissabte!

La vida ens dóna coses i ens en pren d'altres, com ja sabeu, perquè ens passa a tots.

No, no, no m'ha pres res, aquests dies, la vida. Bé, si, es va quedant amb el meu temps, com es queda amb el de tots vosaltres, per fer-nos a tots una miqueta més experimentats (i vells, també), però no he perdut res important, volia dir.

Durant la setmana hi ha hagut un parell de falses alarmes amb la iaia, però que han quedat amb això: falses alarmes. No res que no solucioni un bon antibiòtic i quatre mimos.

La Cornèlia Abril té vuit ànimes, com ja deveu saber, i les vuit ànimes estan/estem disposades a fer-vos passar una bona estona llegint set històries ben diferents, però amb un fil conductor que ens uneix i a gaudir de la contemplació d'unes imatges precioses, acompanyades de petits poemes, que ens ofereix l'ànima etèria i artística de la Cornèlia.

El llibre, a part d'elegant, és una petita joia, us ho asseguro. I no ho dic perquè sigui una de les ànimes, sinó perquè sóc objectiva. (No rieu!)

Què ha de dir, una mare, d'un fill seu, veritat?

Espero i desitjo que el proper dimecres, 28 d'octubre, vingueu a gaudir de la presentació de "He d'anar-me'n". Recordeu on? Si us ho vaig dir! Aquí:

Biblioteca de Catalunya- Sala de la Caritat

És la porta de sota l'escala

En aquesta biblioteca, en els meus vells temps, quan estudiava magisteri, hi anava amb el meu grup d'amigues, a preparar exàmens. Era, i és, un entorn privilegiat, us ho asseguro. 

I quan baixava per la Rambla, sentia els ocells, veia com els jardiners municipals regaven i mullaven el paviment i tota la Rambla feia olor de flors... en aquella hora - d'horeta, al matí- hi havia molt poqueta gent. Després, s'omplia. Però en aquell temps encara no era un parc temàtic com és ara. Ho trobo a faltar.

O potser és aquesta part de vida que se m'ha endut un gran bocí del meu temps... o que em faig gran!

En fi... fins dimecres, ànimes!

OLGA XIRINACS

La Júlia Costa, del blog "La panxa del bou", ha engegat un grup a Facebook, per fer pressió perquè se li concedeixi el PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES a l'Olga Xirinacs.

També ha muntat un blog, amb el mateix objectiu. 

La finalitat del blog, diu la mateixa Júlia, és fer arribar tot el que es vagi publicant a Facebook, a aquells i aquelles que no hi tenen compte.

Aquí us deixo el que ahir vaig publicar, al meu facebook, enllaçat al "grup" creat, com us dic, per la Júlia.

Ja sé que per a qui no fa servir Facebook, pot resultar una mica complicat. Bé, no passa res, perquè a partir d'ara, el mateix, s'anirà publicant al blog (clicant l'enllaç que us he deixat, hi arribareu).
____________________________

publicat ahir, dimarts, 13 d'abril de 2015

Col·laboro amb el grup que demana el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes per a l'Olga Xirinacs. Acabo de publicar-hi un dels seus poemes.

Montse Medalla‎PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES PER A L'ESCRIPTORA OLGA XIRINACS

Amb el teu permís, Julia Costa. 

L'any 2013 ( el temps passa tant de pressa...) l'Olga va anar a Tordera, convidada en un acte cultural. Me'n vaig assabentar i vaig anar-la a veure. Es va emocionar en veure'm, i jo més, pel fet que una gran escriptora com ella s'emocionés amb la meva presència...
Record d'aquell dia és el seu llibre de poemes "La taronja a terra", que em va dedicar, llibre del qual extrec aquest poema que us deixo i que recull, d'alguna manera, els temors que manifesta sovint l'Olga: la mala fi que fan els llibres: no solament els seus, sinó tots els llibres.

El llibre és una joia:
LA TARONJA A TERRA
Olga Xirinacs
Editorial Òmicron (Col·lecció Charta Avrea)
1era edició, 2011

ET MORIRÀS AL MAR

He nascut amb el mar sobre el cos
i he rentt els meus ulls a les aigües marines;
blaus profunds i corrents costaners
dibuixen noves rutes cada dia,
i jo, amb la tassa de cafè a la mà,
miro el reflex dels déus fins que em fereix.
També em fereix la mirada de l'home,
el silenci de l'home que no ha vist el mar,
el de qui ha vist el mar i no m'hi troba,
¿sóc cendra abans de temps?

Sí, amiga meva, ets cendra i,
com van fer aquells infants amb el teu llibre
una tarda que el vas deixar en un banc
seguint la moda del bookcrossing,
et llençaran a l'aigua, on tots els fulls dispersos
esborraran la teva sang de tinta.
Et moriràs al mar, tal com vas néixer.

I també...

Aquest dissabte, 18 d'octubre, seré a la llibreria Serret, a Valderrobres, signant "Dones de vidre".

Ja us ho havia dit?

És que sóc molt pesadeta!

Au va, si no voleu comprar el llibre, no ho feu. Veniu a veure'm, allà estaré, al costat de l'Octavi, aquest veritable dinamitzador de la cultura.

Us explicaré un secret: si no hagués estat per l'Octavi, potser aquest llibre no hauria sortir mai a la llum. Sí, com ho llegiu: ell va ser un dels meus motors!

Propaganda literària, amunt els llibres!

Ahir a la tarda, amb una caalor de mil dimonis, però amb el cor ben gran, vaig tenir el goig de presentar, junt amb la Maria Aladern, el llibre de la Carme Melchor, La filla de l'escocès.

Ja us ho havia dit, com sempre que faig alguna presentació (no meva, que també) cada vegada que he presentat algun llibre de l'ARC, els nervis se'm menjaven, però me'n vaig anar sortint prou bé. Ahir, penso que també. La Carme és tan bona comunicadora que no hauria necessitat ningú que li presentés el seu llibre, que repeteixo, per si no em vau entendre, us recomano moltíssim.

No ho hauria necessitat, però em consta que va estar molt contenta de comptar, a la seva taula de presentació, amb la Maria i amb mi, i també amb la presència de la Dolors (de la Llibresca, llibreria de referència a Blanes), que va ser qui va muntar tota l' "operació".

I jo que els ho agraeixo enormement a totes tres: a la Dolors, per comptar amb mi com a escriptora, a la Maria, perquè va ser la companya ideal per dinamitzar la presentació i, sobre tot, a la Carme, per confiar en nosaltres.

Et voilà! us deixo una foto perquè us en feu una miqueta el càrrec.

Actes literaris és el que ens fa falta, i no xerrameca buida de polítics!

Amunt els llibres!

Us ho he dit, que us recomano efusivament La filla de l'escocès?

Ah!, té raó, si, ja us ho havia dit!

I com que som a l'estiu i a part que tota cuca viu, cal llegir força, us recomano, també, el penúltim llibre de la Maria: Camins d'arrels, que acabo de començar i ja em té atrapadíssima! (i dic el penúltim, perquè a l'octubre en publicarà un altre).

I també us he de recomanar que no deixeu de comprar el meu llibre,  Dones de vidre, els que encara no el teniu!

Els que us moveu per Blanes, a part de la Llibresca, el trobareu també a la Sant Jordi i a Ca l'Espigulé.

I els que us moveu per Barcelona, el podeu trobar a La Central i a Laie. va, va, va, a què espereu, eh?, eh? eh?

Us recordo que no solament de llibres d'autors mediàtics viu l'home (ni la dona, ep!)

Va, vinga, una foto:

Ah... moltes gràcies, Joan Adell  i Teresa, jo vaig estar molt contenta que hi fóssiu, i la Maria, em consta que també! Una abraçada!

Presentació de llibre

Dissabte que ve, us recordo que faré la presentació, juntament amb la Maria Aladern, del llibre de la Carme Melchor,

La filla de l'escocès.

A veure qui s'anima!

Mentre el llegia he gaudit molt, us ho asseguro. És un llibre altíssimament recomanable! I no ho dic per dir, ho dic de tot cor.

Nota de premsa

Montserrat Medalla tracta la figura del Don Juan femení a “Dones de Vidre”, el seu primer llibre en solitari 

L’escriptor Joan Adell ha fet el pròleg del recull de relats, que tracten temes com les segones oportunitats amoroses, la vida i la mort, el lesbianisme i el món de les dones sense excloure els homes 

Blanes, a 07 de maig de 2014.- Montserrat Medalla Cufí, escriptora de vocació i mestra, psicopedagoga i logopeda de professió, va presentar ahir al vespre el seu primer llibre que publica en solitari: Dones de Vidre. Van acompanyar-la en l’acte que es va fer a Casa Saladrigas l’escriptor blanenc Joan Adell, qui precisament ha tingut cura del pròleg, així com Mònica Rabassa, del cos de redacció de la revista Recvll, que es va encarregar de fer la presentació en una sala a vessar de públic.

Publicada per Ònix editor, Dones de Vidre no és “un altre llibre de dones”, sinó un recull de relats adreçats especialment a elles, tot i que no busca excloure els homes, a qui també els podrà agradar. Tracten temes prou diversos com ara les segones oportunitats amoroses, els trastorns d’alimentació o bé el lesbianisme. És precisament dins aquest darrer àmbit on aprofundeix sobre un aspecte gens tractat en literatura, la figura del Don Juan femení. 

La violència de gènere, l’assassinat indirecte per omissió, el sentiment de culpa per un no-res derivat de l’estricta educació rebuda, la devastadora malaltia de l’Alzheimer o bé un petit homenatge al geni del cinema Luis Buñuel són altres temes que es troben entre les planes de Dones de Vidre. Precisament el títol triat podria ser la mateixa essència que s’amaga darrera els relats que ens proposa l’escriptora: conèixer dones fortes i fràgils alhora, indestructibles si les circumstàncies així ho requereixen, però que poden caure ferides quan els sentiments són la seva única brúixola.

Potser per captar aquest darrer aspecte, el què s’explica a la contraportada és prou entenedor al respecte: “Els cossos en estat vitri es caracteritzen per presentar un aspecte sòlid amb certa rigidesa i que, davant d’esforços extrems, es deformen de manera generalment elàstica. Això és el que li succeeix al vidre, però no és, alhora, similar a allò que, sovint, li passa a una dona?”.

Després que l’acte es va encetar amb unes paraules introductòries d’Òscar Esquerda, d’Ònix editor, Mònica Rabassa va presentar Dones de Vidre remarcant el seu caràcter anti-convencional, perquè trenca amb els estereotips que la societat veu com “normals”. Ho fa a través dels relats que ofereixen 12 maneres de pensar a través de 12 noies/dones que, tal i com al·ludeix Joan Adell al seu pròleg, són dones de vidre però adaptables, fortes però que també es poden trencar.

La presentació de Dones de Vidre va tancar-se amb una breu actuació del Cor de Cambra Sota Palau –que va interpretar tres peces i un bis a petició del públic-, així com una degustació del cava de Blanes Ses Vernes. Val a dir que la portada del llibre l’ha dissenyat el reconegut pintor blanenc Miquel Gelabert.

Del diari a la xarxa passant per les llibreries

Montserrat Medalla Cufí va néixer a Barcelona l’any 1953. A banda de ser mestra, psicopedagoga i logopeda de professió, és llicenciada en Història de l’Art. Des dels 18 anys s’ha dedicat al món de l’educació i, des de fa relativament poc temps, s’ha retrobat amb l’escriptura gràcies a la xarxa. Quan va detectar que allò que escrivia agradava a una bona part dels qui ho llegien, va començar a publicar en obres conjuntes: Hojas de otoño, poemas en la red; Micro-relats de terror; 365 contes, Històries veïnals i altres.

Del 2004 al 2007 va ser col·laboradora de Diari de Girona amb una columna setmanal d’opinió. Va ser precisament l’any 2007 quan va guanyar el premi literari Dona més dona, el concurs de Relatsencatala.com dedicat a les noves tecnologies i el certamen Peregrinas en la red amb el relat d’una experiència viscuda, el camí de Sant Jaume. L’any 2007 va quedar entre els cinc finalistes al premi Joaquim Ruyra de narrativa dels Premis Recull de Blanes amb el treball Dones de vidre i altres relats, algun dels quals estan inclosos al llibre que ha publicat ara.

Més endavant, Montserrat Medalla també va participar en l’elaboració de la novel·la col·lectiva Il·lusions i incerteses amb gent de les terres de l’Ebre, així com a L’arbreda ebrenca, i al recull de relats de gènere negre Un riu de crims, publicats tots ells entre 2009 i 2010.

Animada, es va associar a l’ARC (Associació de Relataires en Català) i va participar en els reculls col·lectius Garbuix de contes, Barcelona t’estimo, Criatures fantàstiques, Temps era temps, Segona oportunitat i L’aigua. Durant un any (des de l’octubre de 2012 fins a octubre de 2013) va ser presidenta de l’ARC i va col·laborar en l’editorial de la revista literària digital Lo Càntich.

Des de l’any 2004 manté el blog personal Des del meu mar (http://elmeumar.blogspot.com.es) i participa en d’altres, alguns d’ells de caire literari.


Servei de Comunicació Ajuntament de Blanes 
Eva Palau –

Sant Jordi

Es fa saber que demà, diada de Sant Jordi, seré a la paradeta de l'ARC, a Rambla de Catalunya, núm. 10, signant Dones de vidre, per a qui el vulgui llegir, i qualsevol altre llibre de l'ARC on "surto".

El meu llibre també es vendrà a la paradeta de l'Anna , que molt amablement, s'ha ofert a vendre'l. És a Rambles, núm. 1. No sé si podré ser als dos llocs, ja m'agradaria, però ignoro si ho podré aconseguir. Juro que ho intentaré, però encara no tinc el do de la ubiqüitat (tot arribarà, hehehe)...

Sapigueu que Dones de vidre també és a la venda a les llibreries més emblemàtiques de Blanes, Llibresca, Sant Jordi i Espigulé, en alguna llibreria de Tordera, de Malgrat, i segurament a Barcelona, però no he tingut temps d'esbrinar en quines (a Barcelona).

Emocionada, us adreço al blog de la meva estimada Mercè Bagaria, que m'ha fet una excel·lent crítica. Moltes gràcies, Mercè!

No us perdeu el post que ha fet l'Anna sobre els llibres de la seva parada, és súper interessant!

Bona diada de Sant Jordi a tothom!

“Piulades conjuntes a Twitter #03SE”

Us he d'explicar una experiència diferent i divertida que ha tingut lloc al meu Twitter (que amb prou feines domino, encara) des de finals d'agost fins al passat cap de setmana.

Es tracta de muntar una història conjunta (semblant a les Històries veïnals, a la novel·la col·lectiva en la que vaig participar, semblant, també, a Relats conjunts o a Itineràncies poètiques). Però, en lloc de ser a través del blog, és a través del compte de Twitter.

Tal com dic, una experiència que m'ha ensenyat força. De totes les experiències noves se n'aprèn, i no importa l'edat que tinguis: o t'adaptes o et quedes obsolet! i amb això no vull dir que si no tens twitter no ets ningú, eh? sinó que quan et fiques en un merder com jo he fet, o balles o et fan ballar! Com ha de ser! I si no, no t'hi fiquis.

Totes aquestes persones (perquè darrere d'un compte de twitter, com darrere un nick, darrere un blog, darrere un facebook... hi ha persones. Fins aquí hi arribem, no?) doncs bé, totes aquestes persones hem participat en la invenció d'una història - totalment surrealista- a partir d'una frase d'Espriu.

I aquesta història surrealista, la podeu llegir sencera aquí

O aquí

Només us poso dos llocs, per no embolicar la troca. I jo no he fet el recull perquè és una feinada de xinos. O no, però jo no sabria com posar-m'hi. o si, però no tinc massa temps per fer-ho. 

Sigui com sigui, agraeixo de tot cor a en Sergi, que, coneixent-me, va suposar que jo, que m'apunto a un bombardeig, m'hi apuntaria de seguida. No es va equivocar!

Vaig intentar posar una mica de "seny" en algun moment, a l'hora de participar, però em vaig rendir a l'evidència: la ficció és la ficció, sigui científica o no i, el que deia: si t'apuntes al ball, a ballar s'ha dit!

M'ho he passat molt bé i espero tornar-hi a participar!

Moltes gràcies a tots i a totes: Sergi,Alícia, Edgar, Ferran, Hugo, Mark, Miriquatre, Glòria i Setècel!!

 

Aquí els comptes dels "culpables":

 Sergi G. Oset

Hugo Camacho 

Alícia Gili Abad

Ferran Armengol
Edgar Cotes i Argelich
Mark Olsson
Miri Quatre

Pecadors!!!

Lliurament de Premis III Concurs ARC a la Ràdio i presentació del llibre "Pecats Capitals 7+1" 

 

Ara me n'hi vaig...

 

quins nervis!

 

Encara hi sou a temps, eh?

Tothom hi està convidat, faltaria més!

 

Tothom barrufa igual?

Dilluns, dia de l'espectador! Com no hi havia pensat? Cua de prop de 100 metres, entrades esgotades (jo, que pensava que a la versió en català només seríem quatre independentistes...) doncs també s'han esgotat les entrades a la versió en català!

Res, un altre dia barrufarem. Ens hem acabat donant un banyet (nooo, al cine noooo!) i veient un documental preciós (que recomano): "Planeta Océano" (si, en cstellà!, què hi farem?) ens el va regalar un dels nostres fills... i ha fet el fet.

O sigui: no hem barrufat, però al final hem triomfat. I un altre dia, amb més calma, i en un dia que no sigui "el dia de l'espectador", barrufarem els barrufets.

Estic llegint un llibre que em té atrapada (ja era hora, perquè fora dels llibres en francès per practicar l'idioma, aquest estiu no trobava res que em satisfés) (en els que no em satisfan no hi compto els llibres dels amics, que tinc, en una pila ENORME damunt la tauleta de nit).

Llibres -diguem-ne- comercials, dels que es venen, n'hi ha mooooooolts, però els començo i em quedo indiferent. Llavors els abandono sense contemplacions. S'han acabat les èpoques en què m'ho empassava tot, tan si m'agradava com si no - la qüestió era no deixar un llibre a mitges- ara ja he madurat, en aquest sentit!

Us dic el que he començat i m'ha atrapat? el que em va deixar la Mati: "Suite francesa", d'Irène Némirovsky.

Seguirem informant.

Píndola de poesia, rapsodes, llibres, estrés i relax.

A les 7,00 sona el despertador.  La Taca s'espolsa les orelles, com dient-me "espavila't" i jo salto del llit, perquè avui se celebra la Gala final de rapsodes del II Concurs de rapsodes convocat per l'ARC i Lo Cantich més la presentació d'un recull de poemes, proses poètiques i textos, sota el títol "L'estimem perquè és la nostra".

L'estimem perquè és la nostra llengua! ( EL CATALÀ), dit així, amb força!

Bé doncs, deia...

Els peus a terra perquè sóc capaç de fer mitja volta, adormir-me de nou i que ni les espolsades d'orelles de la Taca em facin fora del llit. Au, va, si, sortim a fer un pipí (ella, eh?, jo el faig a casa). Au va, prenem un cafetó (jo, eh? ella no!)... dutxa, l'etern mirar-se l'armari per comprovar una vegada més que el tinc ple de res per posar-me, però finalment, em decideixo. Cal anar de primavera, perquè es primavera, però fot un fred que pela... i si canvio? Va, no. Ja s'aixecarà el dia. Au va, prepara't les coses, no t'oblidis el guió de l'acte, (seria dona morta si me l'oblidés).

A les 9,00 ja ho tinc tot preparat. No he de ser a la biblioteca de la Sagrada Família fins a les 11 i l'acte és a les 12, però a mi m'han ensenyat que cal anar amb temps, pel que pugui passar... i encara més si hi he d'anar jo sola i conduint!!! (ai, el trankimazin, que fa més petits els camions...) no, avui no cal perquè és dissabte i no hi ha (tants) camions. Un quart de deu: surto de casa i cap a l'autopista!

A les 10, 25 ja sóc davant la biblioteca, mirant-me a mi mateixa i pensant "podries haver sortit mitja horeta més tard", però ara ja hi sóc!. Decideixo tornar a esmorzar: entrepà i suc de préssec (un altre cafè seria mortal de necessitat, els tremolins els tinc des que hem tornat a entrar a casa després del pipí de la Taca).

A les 11 entro a la biblioteca. A partir d'aquí, nervis, nervis i nervis fins que acaba l'acte. Avui, que no havia de fer de pallassa com a la darrera presentació, que vàrem fer una mena d'obreta de teatre, avui que no m'havia de disfressar perquè l'acte era seriós, poètic i se'm necessitava serena... avui era el dia d'haver-me pres una truita de trankimazins!

L'acte ha estat molt i molt bé. Jo he anat de bòlid intentant no oblidar-me del guió. L'he oblidat. He fet el que he pogut, però ni trobava on era cada cosa, tan assenyaladet que ho tenia tot, marcadet amb fluorescent groc... deumeu!  Segons m'ha dit la IBM (que m'ha encantat que vingués) "des de baix" no s'ha notat que jo estigués... com estava! Suposo que han estat paraules de consol, aix!

Els deu finalistes han recitat amb tota la seva força, deixant la poesia allà dalt de tot, on ha de ser! M'alegro de no haver hagut de ser jurat: ho hauria tingut dificilíssim! Després de la primera votació han quedat només tres finalistes, que ho tenien mooooolt difícil. La guanyadora,  Alexandra Morera i Fargas, realment s'ho mereixia. Sé que des d'aquí no em llegirà, però la felicito igualment (ja ho he fet de viva veu, però ho repeteixo).

En el temps que ha durat la primera deliberació del jurat, hem fet la presentació del llibre (on també hi ha un text meu). Aquest tema, que domino una mica més, m'ha relaxat una mica, però després he tornat a recuperar els nervis i els tremolins (aix...)

Avui m'ha passat una cosa que no m'havia passat maaaaaaaaaaaaai de la vida: quan, en sortir de la biblioteca, he pujat al cotxe per tornar a casa... m'he relaxat! Jo, conduint, relaxada, per l'autopista! Insòlit!

Ser Presidenta de l'Associació de Relataires en Català és un honor, però estressa que no vegis!

Suposo que sortirà alguna foto al facebook (per sort, a les dues fotos que ha fet la IBM, se'm veu de lluuuuuuuuuny... per sort!)