Entrades
Ahir vaig anar al Centre d'Art Santa Mònica, a celebrar el Dia de la Poesia, i també el Dia mundial de la Síndrome de Down.
L'organització, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions de la Unesco (crec).
A veure l'Olga Xirinacs.
A sentir el seu poema, "Preneu les roses", recitat en uns quants idiomes (fins i tot en xinès i en quetxua).
A sentir la Laura Borràs en una dissecció mot acurada del poema de l'Olga.
A sentir-lo en català en la veu de la Beatriz, una noia amb síndrome de Down, que ens va donar una lliçó magistral de com es llegeix un poema.
A sentir el poema musicat per un duet (Mirna i Xavi), que també van cantar altres poemes d'altres autors.
A gaudir del moment.
A descobrir, una altra vegada, la bondat i la senzillesa d'aquesta grandíssima escriptora, que ens ho dóna tot, a qui no li fa por baixar al món dels "mortals", a qui mai no li ha pujat la fama enlloc, i això que, amb la seva trajectòria, hauria pogut passar, s'hauria pogut aïllar al seu món "d'allà dalt".
Jo ja no sé com explicar-ho, perquè suposo que tots els que la coneixem, a través d'aquest món blogaire, devem sentir més o menys el mateix:
Quina sensació més enorme, poder parlar de qualsevol tema, amb algú a qui has llegit i a qui has admirat a través de la seva literatura.
I quina sensció tan agradable, aquest tracte tan humà, aquest poder sentir de la seva veu : "No deixis el blog, eh? fes el favor d'escriure-hi!"
A més, darrerment ha passat per una malaltia que la podria haver fet allunyar-se de nosaltres, i, en lloc d'això, ens ha acollit amb aquell somriure ample!
Que guapa estàs, Olga! ja t'ho vaig dir, i m'hi reafirmo!
Carpe diem!
I gràcies, moltes gràcies.
Laura Borràs, xerrant amb Olga Xirinacs
L'organització, a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d'Associacions de la Unesco (crec).
A veure l'Olga Xirinacs.
A sentir el seu poema, "Preneu les roses", recitat en uns quants idiomes (fins i tot en xinès i en quetxua).
A sentir la Laura Borràs en una dissecció mot acurada del poema de l'Olga.
A sentir-lo en català en la veu de la Beatriz, una noia amb síndrome de Down, que ens va donar una lliçó magistral de com es llegeix un poema.
A sentir el poema musicat per un duet (Mirna i Xavi), que també van cantar altres poemes d'altres autors.
A gaudir del moment.
A descobrir, una altra vegada, la bondat i la senzillesa d'aquesta grandíssima escriptora, que ens ho dóna tot, a qui no li fa por baixar al món dels "mortals", a qui mai no li ha pujat la fama enlloc, i això que, amb la seva trajectòria, hauria pogut passar, s'hauria pogut aïllar al seu món "d'allà dalt".
Jo ja no sé com explicar-ho, perquè suposo que tots els que la coneixem, a través d'aquest món blogaire, devem sentir més o menys el mateix:
Quina sensació més enorme, poder parlar de qualsevol tema, amb algú a qui has llegit i a qui has admirat a través de la seva literatura.
I quina sensció tan agradable, aquest tracte tan humà, aquest poder sentir de la seva veu : "No deixis el blog, eh? fes el favor d'escriure-hi!"
A més, darrerment ha passat per una malaltia que la podria haver fet allunyar-se de nosaltres, i, en lloc d'això, ens ha acollit amb aquell somriure ample!
Que guapa estàs, Olga! ja t'ho vaig dir, i m'hi reafirmo!
Carpe diem!
I gràcies, moltes gràcies.
Quadernet que contenia el poema d'Olga Xirinacs "Preneu les roses" en diversos idiomes.
Ram de 21 roses que li vam regalar els blog"Olgaires" a O.X.
O.X., en acabar l'acte, rebent un bonic ram de roses blanques, de part de l'organització oficial.
13 comentaris:
Només refermar tot el que dius Montse. Va ser una diada plena de poesia i plena d'Olga.
I va ser molt bonic posar cara a Xavier Pujol, a la M.Roser, a l'Helena Bonals... i tornar a veure la Júlia Costa, la Marta sempere (fanal blau), i les meves estimades Cornèlies, Mati Nuri i Mercè Bagaria!
T'enllaço el blog al grup de facebook dedicat a l'Olga
Ara ja hem d'anar meditant en què posarem pels blogs l'11 de maig que és l'aniversari!!!
Del tot d'acord!
Jo també vaig tenir l'honor de conèixer l'Olga i estic molt d'acord amb el què diu la Montse...Bella per fora i bella per dins!
Petonets.
jo em quedo amb això que dius: 'Quina sensació més enorme, poder parlar de qualsevol tema, amb algú a qui has llegit i a qui has admirat a través de la seva literatura.'
Perquè 'allà dalt', com tu assenyales, sempre passa igual: hi falta l'aire, com més amunt, més. En tot cas, resoldre els conflictes derivats de la fama (o de la pedanteria?) és qüestió d'intel·ligència emocional
.
D'acord, Júlia, gràies! Hi anirem pensant.
Fanal, sense la teva bonica idea, potser no hauria estat possible!
Siii, M. Roser!
Intel·ligència, emocional i "de l'altra", és el que ens demostra l'Olga!
No hi havia pensat: "allà dalt", hi ha ua manca d'aire important... i per pensar bé, cal oxigenar-se força! ;)
Perquè 'allà dalt', com tu assenyales, sempre passa igual: hi falta l'aire, com més amunt, més. En tot cas, resoldre els conflictes derivats de la fama (o de la pedanteria?) és qüestió d'intel·ligència emocional
instagram takipçi satın al
instagram takipçi satın al
instagram takipçi satın al
instagram takipçi satın al
instagram takipçi satın al
instagram takipçi satın al
instagram takipçi satın al
Publica un comentari a l'entrada