13 de setembre, 2014
09 de setembre, 2014
1 L'Edgar Cotes, un jove escriptor que promet, aqui vaig tenir el goig de conèixer en la meva etapa de presidenta de l'ARC, m'ha nominat per un d'aquests jocs literaris/blogaires.
Com que fa molt temps que no hi participava, en aquest tipus de jocs, que fa temps s'anomenaven "memes", m'ha fet gràcia, a part que és la segona vegada que l'Edgar em nomina i l'altra vegada no hi vaig participar. Gràcies, Edgar!
A veure, ara he de seguir unes passes, per tal de no "desfer la cadena". Aquí va.
1) Donar les gràcies a qui m'ha nominat (fet)
2) Nominar 11 blogs (això serà difícil, perquè darrerament la gent no està massa per la labor, però malgrat tot, ho faré) (feeeet, quina feinada, arf,arf,arf...)
1. Quin és el teu gènere
literari preferit? El que m’atrapi
en cada moment (novel·la, poesia, divulgació, temes relacionats amb la feina…)
2. Com et vas animar a escriure un blog?
Ui, ja ni me’n recordo! Vaig començar a
escriure un blog el 2004, però no era a blogger, ni recordo on era!
3. Prefereixes sagues o llibres sense
continuació?
Llibres.
4. Quin és el llibre que has rellegit més
vegades?
Em sap greu, perquè sona a tòpic, però Cien
años de soledad (en castellà) i Jardí vora el mar (en català). García Márquez i
Rodoreda.
Però n’he rellegit moltíssims més. Aquests
dos són els que ara em vénen al cap.
5. Quin és el millor llibre que has llegit
aquest últim any?
El millor per mi, és clar! Jo confesso, de
Jaume Cabré.
6. Quina és la teva portada preferida?
La que em va pintar per Dones de vidre
(llibre meu, per cert), el meu fill Miquel. Sens dubte!
7. Quin llibre t'emportaries a una illa
deserta?
Un manual de supervivència.
Sino, no duraría ni dos dies! (i tot i així, ja ho veuríem)
8. Quin és el teu personatge literari
masculí preferit?
Buf, jo què sé!
9. Quin és el teu personatge literari
femení preferit?
Tampoc ho sé. N’hi ha molts.
10. Que li diries al teu personatge
literari preferit?
Gràcies pels bons moments que m’has fet passar!
11. Quin és el teu autor o autora preferit?
N’hi ha massa per poder-ne dir un de sol.
No ho faré.
I ara les nominacions:
Tens un racó dalt del món
Amb vetusta gonella
La Cerdanya des de Can Fanga
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc
Blog de l'Assumpta
Jugant amb Barcelona
Un salt al món
Joana Torres
La vida breu
Col·lecció de moments
Vivències
I ara les nominacions:
Tens un racó dalt del món
Amb vetusta gonella
La Cerdanya des de Can Fanga
Si dubto és que sóc, si penso és que sóc
Blog de l'Assumpta
Jugant amb Barcelona
Un salt al món
Joana Torres
La vida breu
Col·lecció de moments
Vivències
08 de setembre, 2014
(V) ICTUS
Estic tan cansada "d'ells" que fa fàstic.
Han tingut un ICTUS? I és clar, això els ha fet pupeta.
Són al·lèrgics a les V...
Quin fàstic més gros, mare meva...
Vinc poc, ja ho sé. Però és que el meu estiu ha estat una mica dels que no s'obliden! Coses bones, acompanyades de moments duríssims, grans felicitats acompanyades de moments amargs, en poques paraules, la vida mateixa, què hi farem?
L'important és això: la vida mateixa, que transcorre a través del temps, inexorable.
No crec que torni, ja, fins passat l'11 de setembre.
Tram 18, samarreta vermella i l'agradable companyia de l'Àlvaro i la Beni, que s'han apuntat amb totes les conseqüències, per fer-nos costat en la nostra demanda de llibertat.
Ells són gallecs.
I l'Aurora també s'hi ha apuntat. Ella no vindrà, fa una setmana que va perdre el seu fill i, a més, viu a França des de fa molts i molts anys... però s'hi ha apuntat. Per fer-nos costat. Avui m'ha confirmat que ha rebut el correu de l'ANC...
En fi: això, la democràcia.
Ai, la democràcia!
I ara una dedicatòria als impresentables que ens governen des d' "allà".
Han tingut un ICTUS? I és clar, això els ha fet pupeta.
Són al·lèrgics a les V...
Quin fàstic més gros, mare meva...
Vinc poc, ja ho sé. Però és que el meu estiu ha estat una mica dels que no s'obliden! Coses bones, acompanyades de moments duríssims, grans felicitats acompanyades de moments amargs, en poques paraules, la vida mateixa, què hi farem?
L'important és això: la vida mateixa, que transcorre a través del temps, inexorable.
No crec que torni, ja, fins passat l'11 de setembre.
Tram 18, samarreta vermella i l'agradable companyia de l'Àlvaro i la Beni, que s'han apuntat amb totes les conseqüències, per fer-nos costat en la nostra demanda de llibertat.
Ells són gallecs.
I l'Aurora també s'hi ha apuntat. Ella no vindrà, fa una setmana que va perdre el seu fill i, a més, viu a França des de fa molts i molts anys... però s'hi ha apuntat. Per fer-nos costat. Avui m'ha confirmat que ha rebut el correu de l'ANC...
En fi: això, la democràcia.
Ai, la democràcia!
I ara una dedicatòria als impresentables que ens governen des d' "allà".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)