28 d’octubre, 2009

Deseduquem-nos

Eva Bach i Pere Darder proposen en un llibre anomenat "Des-educa't", una manera de viure i conviure millor. Jo diria que no és ben bé un llibre d'autoajuda (no m'agraden, els llibres d'autoajuda, en general, tot i que sempre pots trobar alguna perla). No és, doncs, un llibre d'autoajuda, sinó un llibre que fa una sèrie de reflexions, que vaig llegint i vaig pensant "ostres, això és el que jo hauria volgut escriure i no escriuré mai perquè ja se m'han avançat", que és el que penso tantes i tantes vegades quan llegeixo coses que m'agradaria haver dit jo.

Un exemple:
(...) Les actituds rsponsables, solidàries, democràtiques...,no les aprenem quan ens les expliquen sinó quan les vivim en la pròpia pell (quan sentim el seu valor o patim la seva manca) i aconseguim assignar-los un significat integrador.(...) (pàg. 77)

I encara un altre:
(...) Amor i coneixement no són dues coses alternatives, sinó que l'amor és el fonament de la vida humana i el coneixement només n'és un instrument. La cita és d'Humberto Maturano(...)  i ells la subscriuen. i jo també.

Doncs això. Que hauríem de ser capaços d'anar incorporant les emocions i els sentiments a la nostra vida. 


imatge: http://www.bancoimagenes.com/cd291/cd291f5_a.jpg


Què en penseu?

No del llibre (és evident que si no l'heu llegit no us puc demanar l'opinió del libre) sinó què penseu de la meva darrera frase, que també surt al llibre (i a la primera pàgina, a més) però que és un concepte que no considero que prengui i plagiï a ningú si me'l faig meu, perquè és el que penso des de fa taaaaaaaaaaant de temps! (sempre se m'avancen, oixxxx)

I el llibre, el recomano. Evidentment.

Eva Bach i Pere Darder: Des-educa't. Una proposta per viure i conviure millor.
Llibres a l'abast
Ed. 62

(No he demanat permís a ningú per copiar les frases que he copiat, demano disculpes als autors des d'aquí, però és queeeeee... em sembla que citant la font, la pàgina i recomanant el llibre ja compleixo, no?)

27 d’octubre, 2009

per tu... bona nit



doncs això. Per tu, i per tu, i tu, i tu també...


bona nit!

Diversos

Aguantaaaaaaaaaa!
Més corrupció, apa!
Passo de parlar-ne, francament. Fora.
Regidors,alts càrrecs, polítics, empresaris... quin fàstic!
________________________

Ara llegia un amic blogaire que diu que no entén com és que quan ens fem grans (no gaire, només al cap de pocs anys d'haver acabat la carrera, per exemple) llavors ens adonem que no ens cal sortir a la nit a dir i fer la quantitat de bestieses (i no bestieses) que dèiem i fèiem "abans".

Diumenge, el nostre fill petit (23) deia exactament el mateix. Ara ja no li agrada "perdre" les nits dels divendres, ni dels dissabtes. Prefereix - de bon tros - un sopar amb els amics a casa d'algun d'ells, veure una pel·li o jugar una estona a la consola tots junts, o fins i tot a un joc de taula (tornen els jocs de taula model monopoly o scrabble) o veure el partit de torn, per exemple.

Dissabte passat hi havia fires a Girona. És la primera vegada després de molts anys, que el veig quedar-se a veure el partit, menjar-se una pizza amb els "amigotes" i gaudir de la nit a casa, sense necessitat de jugar-se la vida a la carretera. Val a dir que la seva colla (nòvies incloses) mai no se l'havien jugat, la vida, a la carretera, perquè sempre n'hi havia un que no bevia i era el que conduïa i si tenien intenció de beure un parell de copes, agafaven un taxi entre tots (o dos taxis, o tres)... una bona mesura que sempre ens ha fet confiar cegament en ells.

Tot aquest rotllo l'explico perquè... per què l'explico? potser perquè m'agrada saber que hi ha una bona part del nostre jovent que "puja" de la manera que a tots els pares i mares ens agrada que "pugin" els nostres fills. Dels més grans ja no en parlo, però l'orgull de mare-lloca no me'l treu ningú.

Quina sort tenim!
__________________________

Orgull de mare i orgull de mare d'amiga de...

L'Anna Corbella, amiga de l'Aleix, ha acabat amb èxit la Mini-Transat. Felicitats, Anna!!!!!!!!!!
_____________________________________________

Una mica de música?

___________________________________________
 

25 d’octubre, 2009

quina barra!

Quina barra!!!!!!!!!!!!!

Ens truca Telefonica fa uns quants dies i ens proposa que paguem 4 euros més al mes per augmentar la velocitat del nostre ADSL (o la velocitat de connexió o el que sigui que fa funcionar la línia ADSL).

Els diem que nosaltres tenim 6 megas contractats i que amb això ja fem. Immediatament, al cap d'unes hores se'ns ralentitza la línia "un piló". Després vaig tenir el problema de Houston que s'havia de resoldre i que s'ha resolt gràcies a que he fet un formateig de C, perdent no sé quants llençols d'aquells de la bugada que dèiem. Ahir em va ajudar en Ferran a fer "el pitjor" i després, amb santa paciència, que NO és la millor de les meves virtuts, vaig anar configurant tot el que havia quedat desconfigurat, vaig anar posant programes, etc,etc,etc. He perdut, val a dir-ho, una pila d'adreces de correu vostres, així que, si no és gaire molèstia, em podríeu enviar un correu a mmontsem@gmail.com o bé a mmontsem@telefonica.net, per tal que jo recuperi les adreces que em falten, que són mooooooooltes!

Però la barra la té Telefonica, que, en fer, ara fa una estona, un test de velocitat, perquè ens moríem esperant que  s'obrissin les webs i tot això... va i em surt aquesta pantalleta que copio i enganxo a sota. És a dir: se li contracten 6 megas (megues? meigues?)
però només ens en dónen 5.1 i es queden tan frescos i ens diuen que la velocitat és la correcta. Manda huevos.

I no ens dóna la gana de pagar quatre euros més, perquè ... perquè... per "puntillu"!

Au, doncs, que qui li faci ilu que jo continui tenint la seva adreça (a mi em faria ilu tenir totes les que tenia, però no les puc controlar, s'han fos) que m'enviï un email, sisplau, porfaplis! i així us tornaré a tenir controlats  :D

 
Velocidad efectiva medida:


5.1 Mb/196Kb
Velocidad máxima contratada

6 Mb/320Kb
¡Velocidad Correcta!

 

23 d’octubre, 2009

Tenim un problema, Houston!

Si no ho visc en les meves pròpies carns no m'ho crec.

Se m'ha espatllat un DLL de l'ordinador que no deixa carregar windows (és comprat i pagat, no pas piratejat)... el que no em passi a mi no li passa a ningú més (en informàtica!) (bé, en algunes altres coses, també)

Així que tinc tot el pecé desconfigurat, i tot i que veig perfectament els arxius, aquests no es poden obrir perquè em falten els programes (se m'ha cascat el Office, per exemple), PER SORT, tinc un disc dur extern on "de tant en tant" guardo la informació (sabeu allò del gat escaldat i tal i tal? doncs això)... però no ho faig amb la freqüència que ho hauria de fer... alguna cosa dec haver perdut. Com diu de vegades la Júlia, a cada bugada es perd un llençol i jo dec haver-ne perdut més d'un.

Demà vindrà en Ferran i - pobreeeeeeeeeet- li tornarà a tocar intentar manegar el que sa mare ha desmanegat (porca misèria)

En fi, que als meus gñññññññññññgññññññññññ anys, continuo sent UN DESASTRE INFORMÀTIC!!!!!!

Que tingueu un bon cap de setmana!

La pregunta del dia és:


Us ha passat alguna vegada, que se us ha desconfigurat tot,tot i tot sense que sigueu conscients d'haver tocat res? (que jo no he tocat res, ho juro!)

22 d’octubre, 2009

Lletania


****


Cas Millet: una vergonya.

Cas Gürtel (ocomesdigui): una vergonya.

Corrupció a Mallorca: una vergonya.

Propostes de Zapatero per als pressupostos de l'Estat: una vergonya.

Batalletes dels polítics entre ells: una vergonya.

Baralles per ocupar poltrones i càrrecs: una vergonya.

Protecció del català a cop de multa: una vergonya.

Brutícia a les nostres ciutats (més aviat parlo de Barcelona): una vergonya.

Tolerància amb els elements d'inseguretat ciutadana: una vergonya.

Tolerància amb els trinxeraires forasters que vénen a casa nostra a fer bretolades perquè a "ca seu" els fotrien unes multes del dimoni i en canvi "aquí" ho poden fer tot: una vergonya.

Déus de l'Olimp, pregueu per nosaltres, amén.
 ______________________

 **** No és una joia de la Madonna, és un rosari!
________________________________

Em sembla que aquesta lletania-telegrama-queixa l'hauria d'haver fet Marededeusenyor. Però l'he fet jo, ves per on...


_________________________

20 d’octubre, 2009

Beste mundu (Des del més enllà)

Sóc en un altre país dintre del país i des d'allà aprofito per saludar-vos. M'he emportat la besàvia a passar uns dies i no tinc gaire temps per dedicar-me a escriure (les besàvies dónen molta feina, a fe dels déus, al menys la de casa)... aprofitant la seva migdiada i la del JS (que diu que està mirant com es barallen els peperos i els socialistes amb això dels pressupostos, però fa uns roncs que deunidó) m'he dedicat a entrar a saludar-vos.

No sabeu on sóc? au, vaaaaaaaaaaaaaa...mireu la foto...

Ikusiko gara amatxorik gabe joan gaitezenean
Besarkada handi bat neure baitan eta zure familiarentzat, Begoña!

(Espero estar diciendo lo que quiero decir, Beg, tengo que fiarme del traductor)



Escrit a la tarda, enviat ara mateix.
______________________
ÚLTIMA HORA

16 d’octubre, 2009

El meu oncle Amadeu

El meu oncle tenia 16 anys quan va morir al front de l'Ebre.
Ja, ja ho sé, que és un de tants. Ja ho sé, que se n'ha parlat molt, ho sé, que és temps d'oblidar (o si més no, de recordar intentant guardar-nos els sentiments). Jo no el vaig conèixer, però el meu pare es va passar la vida recordant-lo i explicant-me - sense que jo ho acabés d'entendre fins que vaig ser una persona adulta - la tristor i el desencís, la impotència i el sentit d'injustícia que suposava haver perdut un germà un any més gran que ell, en una guerra absurda - com totes les guerres -

Ahir el president Montilla deia moltes coses sobre el president Companys, assassinat vilment... no cal que expliqui ni la història de Companys, que tots la sabem, ni el que deia ahir el president Montilla.

Però penso que al país, en aquests moments, tenim molts problemes que exigirien - dic jo - reunions i assamblees extraordinàries per veure com ens en sortim tots plegats, que exigirien una mica de ganes de treballar conjuntament en lloc de buscar-nos les pessigolles els uns als altres, més que no pas discursejar sobre el president Companys, al cel sigui.

Per cert, el meu oncle es deia Amadeu. I ningú mai no l'ha anomenat en una reunió important de polítics importants. Ni a ell ni a tants altres...

15 d’octubre, 2009

Que els déus ens Emparin (gràcies Júlia)


 imatge de google

Artur Mas està parlant de diners i de talons i a mi, que se me'n va l'olla (que ja faig catúfols, vaja) m'ha vingut la imatge dels polítics amb un feix de bitllets als dits i... amb talons.

No em feu cas...



imatge de google










imatge:http://blogs.que.es/blogfiles/6527/Queixesdaltrespol%C3%ADticspelfinan%C3%A7amentperCatalunya.jpg

14 d’octubre, 2009

Una lacrima sul viso

Estic escoltant músiques nostàlgiques.  Com diria un castellà "tengo delito". Però m'encannnnta, sentir aquestes cançonetes que em recorden quan sonaven a la pista de patinatge que hi havia prop de casa meva (sobre ciment, eh?) i que jo em mirava des del terrat mentreveia les parelles agafades de la mà, donant voltes per la pista i pensava "el dia que sigui gran també patinaré agafada de la mà d'un noi que m'agradi"...

Però quan vaig tenir edat de patinar ja ho vaig fer a la pista de gel de Can Barça i recordo que les músiques ja eren unes altres... i també recordo que m'encantava que els nois de hoquei, que quan acabaven l'entrenament es quedaven a la pista, em fessin volar  per damunt del gel (quins records)... llavors a la pista de Can Barça els dissabtes a la nit (de 10 a 1) érem quatre i el "cabo" i després anàvem a prendre alguna copa al Niu Guerrer (algú se'n recordarà, del Niu Guerrer, segur, segur!)

I quan es van posar de moda els patins en línia per anar pel carrer me'n vaig comprar uns i anava a patinar amb els meus fills i les seves amigues... i després... després...

I allà  al Niu Guerrer arreglàvem el món, evidentment. Com ara, que l'arreglem als blogs. Només que ara algunes ja no podem patinar!

Apa, apa, embolica que fa fort.
Això que deia: una lacrima sul viso.
"Tengo delito", coi!

El meu mar, encara...


des del Blauet estant...



Que tingueu un bon dimecres!

12 d’octubre, 2009

Gràcies!

Arribada a aquesta edat...




Gràcies a tots per les vostres felicitacions!

11 d’octubre, 2009

aix, snif...



Moltes gràcies a qui m'ha enviat aquest video.

Efectivament, avui faig anys... glups!

Esteu tots convidats a pastís, cava o qualsevol beguda que us vingui de gust, fins i tot hi ha llet fresca a la nevera, ep!... si veniu i no hi sóc - ja sabeu, la Taca ha de sortir una estona - agafeu el que vulgueu, poseu-vos còmodes i quan marxeu deixeu la porta oberta... perquè pugui entrar tothom!

I moltes gràcies, també, als que m'heu felicitat via feisbuk!!!


09 d’octubre, 2009

Lectures d'estiu - 4

I li va tocar el torn a Millenium 3, o sigui, "La reina al palau dels corrents d'aire", de Stieg Larson

 Confesso que sóc una lectora de pa sucat amb oli. I atenció: el pa amb oli és boníssim, ep!

Vejam: vaig descobrir el Millenium 1 l'any passat, el vaig comprar mentre tornàvem del viatge a Andalusia, quan se m'havien acabat tots els llibres que portava per llegir-me a l'estiu. Vaig entrar en una llibreria de Moraira - diria que era de Moraira - i li vaig preguntar a la llibretera  Quin llibre m'aconsella, així, que sigui distret però que al mateix temps estigui ben escrit? i em va respondre Acaba de sortir aquest (Milenium 1) fa molt poc i sembla que està agradant força.

En tenia tres i em va dir que n'havia tingut uns quinze, a la pila. I que es veu que la gent s'ho deien els uns als altres. No m'ho vaig pensar dues vegades, el vaig comprar i en una setmana me'l vaig polir. Després vaig passar-lo a tota la família i quan va sortir el segon el vam comprar de seguida. I ens el vam polir de seguida.

Pel tercer, el capità no va tenir espera i el va comprar quan va sortir en francès. Jo el vaig començar però em feia molta mandra llegir-lo en francès, així que a mig llibre el vaig deixar i quan va sortir pel juliol, aprofitant aquella tornada a casa que sempre fem a mig estiu per veure besàvia, nét, fills, traumatòleg genoller i el que faci falta, me'l vaig comprar en castellà.

He confessat moltes coses, i ara en confessaré una altra: aquest tercer em va costar molt més de llegir. Ja no sé si va ser perquè no em va començar a interessar fins a la pàgina 200 aproximadament (i això és un grapat de pàgines llegint i llegint "a veure si passa res interessant") i després el vaig acabar perquè no fos dit. Però li vaig trobar un defecte molt gros: vaig trobar que el vocabulari no era ni la meitat de ric que als dos primers llibres, la qual cosa em va fer pensar que:

- o bé l'havien editat de pressa i corrents perquè la pela és la pela i la gent estava impacient per llegir-lo i havien fet un semi-nyap

- o bé jo ja m'havia tornat molt més exigent, després de llegir tanta crítica i d'haver llegit tanta gent que criticava els que llegíem Larson i jo ja estava contaminada

- o bé em va sobtar que el tercer volum en francès ocupés cent pàgines menys que en castellà (amb un tipus de lletra semblant)

- o bé, realment i definitiva, és un nyap que el senyor Larson no sabia com acabar!

Confesso - també- que al JS li va agradar més que els altres dos. Però és que ja us he dit que el va llegir en francès (i potser li van quedar algunes llacunes, hehehe, que dolenta sóc) (o que es feia menys pesat en tenir 100 pàgines menys)


image: http://www.librairiepantoute.com/img/couvertures_300/295003.jpg

I ja està: quina penitència em poseu, per haver llegit aquesta trilogia? ÔÔ


imatge de google
D'acord, doncs la penitència us la poso jo a vosaltres. Ara estava fent temps abans que comenci la pel·li de la 2 i escoltava (siiiiiiiiiii, més confessions) cançons de quan era petiiiita-petiiiiita!
Aquí us en deixo una que em vaig aprendre de memòria i castigava a qui em volgués escoltar, hehehe...
va, no és obligatori que l'escolteu. Per si en teniu ganes, i per als més vellets, perquè els vinguin records d'aquells temps.. aquí va:



08 d’octubre, 2009

Pensar, dir, fer...

Avui una recomanació. Mireu aquest video, si us plau. Dura 16 minuts, però crec que val la pena "perdre'ls".




imatge: http://www.nueva-acropolis.es/Fotos/Noticias_2008/empatia_ninos.jpg

Què en penseu? (mestres i no mestres)

Estem perdent la capacitat d'empatia per culpa de les exigències de la nostra societat?
Cal que l'escola eduqui? Que instrueixi? Que ensenyi a viure feliç?
Que domestiqui?
Que prepari ciutadans per ser el que la mateixa societat vol que siguin els seus ciutadans?
Una altra mena d'educació és possible?

Apa, Arare, que avui els faràs pensar!

Ho sento, tinc el dia pensador.

07 d’octubre, 2009

Avui

Un te negre,  Live-Player, Ràdio Jazz París, France (s'ha acabat la tertúlia de RAC 1 i estic tipa de polítics)  el quadern de bitàcola de l'estiu, les fotos que no es van perdre i a escriure la crònica per la revista del Club de vela Blanes!


Quan apreti la calor i el meu cul digui prou (ja sabeu, allò del cul d'en Jaumet) un banyet a la platja i a comprar fruita i verdura. Bé, amb l'ordre canviat; primer, l'obligació, després, la devoció. Avui toca dinar sobri, res de pastissos: verdures al vapor i un llucet a la planxa. Un préssec de Calanda (ara estan sortint boníssims) i a fer feina de l'escola; he de passar al pecé una pila d'informes - no n'hi ha cap d'inútil, "oju" - que en el seu dia vaig fer a mà i que toca informatitzar.

Vindran en Jordi i en Martí a berenar (seré capaç de berenar sobri? aixxx)



Visiteta a la besàvia.



Planxar dues o tres peces mentre miro "Passalacabra" (és l'únic que miro a telesinco, ho juro)




Fer el sopar (sobri, per tots els déus)

Avui és... dimecres... què deuen fer a tevetres- la teva? no ho recordo. Si no hi ha res que "moli" potser ens passarem un capítol de Fawlty Towers (Folti-taun, en diem nosaltres)... recordeu la sèrie? en el seu dia ens feia morir de riure; ara veiem que avui en dia no la deixarien fer, és políticament incorrectíssima! la vam comprar ( res de baixar-la per intenné, és lleig i encara ens vindran els de la sgae a requisar-nos el que ens hauria baixat la mula a empentes i rodolons)



Em sembla que per un dimecres de tardor, "nostamal".

M'he oblidat que a l'hora del cafè, com que ja no es mira "el cor de la ciutat", que ja no hi ha per on agafar-lo, el capità potser dormirà amb algun reportatge d'animalets (juro que és veritat) i jo brodaré l'enèssima floreta de la manteleria que vaig començar fa .... quants anys fa? (algun dia la podrem estrenar, potser quan seré besàvia?)

El que deia: "nostamal".



Au, al lloro!

Totes les imatges són de google.

06 d’octubre, 2009

El banc aquell... si no fos...


Hay que operar... pero no corre prisa.

Sort! perquè com aquell que diu, acabo d'arribar de vacances, començo a la feina i si vaig i els dic que estaré de baixa primer per un genoll i després per l'altre igual em miren de biaix!

Bé, doncs, el que ja em pensava. Hi ha vida amb els meniscus trencats, però sempre fa menys mal que no ho estiguin (obvi). Prohibit l'aeròbic, el córrer, caminar a lo bèstia i altres esports d'alt risc per una iaiona.

"Pulutant": s'ha acabat el gym, s'ha acabat posar-se a fer la cabra boja amb la Taca per la muntanya de Sant Joan o per la sorra (ui, la sorra es veu que és el pitjor) i comença l'etapa d'anar a collir floretes i contemplar el paisatge, d'anar a nedar (esquena i crawll, res de braça, la braça prohibidíssima) i d'anar-se pensant que un dia o altre acabaré amb els dos genolls passats pel quiròfan.  I la Taca haurà de córrer tota sola mentre jo la miro (snif) i ja no podré fer carreres amb ella per les escales que pugen de Cala Bona fins a la carretera i ja no... i ja no... i ja no...

ostres

si no fos...

Post escatològic

És lícit, que em llegeixin els sms's?

És lícit que ho facin amb un polític, del color que sigui, però il·lícit que ho facin amb mi?

On arriba, l'ètica? Què és, l'ètica? fa molts anys, amb la IBM (ella segur que no ho recorda) vam anar a una conferència del malograt López Aranguren. Parlava d'ètica i pol`´itica. També vam llegir el seu llibre, sobre l'ètica i la política. Quins temps, en que els conceptes quedven tan clars!

És lícit, que algú digui que el PP és una merda? I que digui que tots els partits polítics s'hi han convertit? Surto al carrer cada dia amb les bossetes de plàstic per recollir la caca de la Taca. Haurem d'anar provistos de bossetes de plàstic (o de paper, si som ecologistes) per recollir les caques que van deixant els polítics? Caram! Per què no se la recullen ells, la merda?

uix, m'he de dutxar, que arribaré tard a la feina!

05 d’octubre, 2009

Trobo a faltar...

Un cel.
Un cel de cel i un cel de ciutat.
Ja no diré res més, de Mâcon,  és un lloc on hi viuria sense problemes.


Mâcon, viatge de tornada. 22 d'agost. Capvespre.

04 d’octubre, 2009

Tatí (n)- Tatí (n)

La setmana passada (o potser l'altra, que el temps passa rapidíssimament) vam anar a buscar figues amb en Jordi, la Violeta i en Martí.

Després de repartir-ne unes quantes per cadascú (comptant besàvies ,oncles i altres espècies familiars) vaig fer un pastís amb les que van sobrar.

Una tatin de figues.

Millor veure'n reportatge gràfic, no?

Aquí el teniu, pas a pas, ja que del menú d'ahir no us en puc posar cap foto, senzillament perquè els uns pels altres, ningú no en va fer cap. Som una família despistada!

Au, aquí va el procés de la tatin de figues, que vaig tenir cura de fotografiar jo soleta amb mi mateixa mateixament:





 



Què tal, eh? eh? eh?

______________

Mercedes

Descansa en pau, Mercedes.

03 d’octubre, 2009

Menú

Primer plat: Empanada gallega ,pastís de carxofa i amanida.
Segon plat: Vedella amb bolets
Postres: Muffins borratxos amb xocolata (altrament dit mini magdalenes borratxes amb xocolata)
              Pastís d'aniversari, de xocolata, estil El racó de Can Faves

Cuiners:

Primers i segon - Arare
Postres - Capità

Per molts anys, Gerard (23), per molts anys anticipats, Arare (x + y + z = moooooooooooolts) !

Que en voleu?

Encara no tenim testimoni gràfic, espero que n'hi hagi i llavors ja el posarem.

Apa, bon cap de setmana!

01 d’octubre, 2009

Finançament, meniscs i carretons arnats

Sento la història del finançament de partits, sento que ara xerren i xerren contra Àngel Colom, un senyor amb qui vaig compartir estudis de magisteri en el seu dia, encara que ell feia un curs inferior al meu. Però tinc fotos d'una excursió a Rupit, amb una colla de sis o set persones, entre elles, l'Angel Colom. Aquesta només és una anècdota, evidentment i no té res a veure amb el que estan parlant.

Francament: en el tema de finançament de partits no hi entenc un borrall i no tinc ni idea de què està bé i què està malament, així que no puc opinar, només que suposo que tots els partits deuen fer el que poden per treure diners d'allà on poden. No sé si això és moral o immoral, tots fem el que podem per treure diners d'allà on podem per sobreviure en aquest món de mones (ja, ja sé que no és el mateix, ja ho sé, coi, només dic que el tema dels diners és molt complexe)

Coloms apart, aquesta menda té trencats els dos meniscs interns dels dos genolls. O sigui: tinc trencats el cent per cent dels meniscs interns que hom i don pot tenir. Quina sort, eh? ÔÔ

Encara no sé què em faran (glups) però suposo que alguna cosa hauran de fer, perquè de moment a mi em fa mal tot l'esquelet, ja no sols els genolls, es veu que és un tema de compensació.
No, si al final tindrà raó l'Artur, que diu que a certes edats som uns carretons arnats (ep, d'arnes jo no en tinc, eh? Encara no!)


arggggggg... vaig a passar l'aspiradora, snif, gññññ

Ahh, perdó, em deixva el més important: BENVINGUTS A L'OCTUBRE
____________