05 d’octubre, 2009

Trobo a faltar...

Un cel.
Un cel de cel i un cel de ciutat.
Ja no diré res més, de Mâcon,  és un lloc on hi viuria sense problemes.


Mâcon, viatge de tornada. 22 d'agost. Capvespre.

7 comentaris:

Cesc ha dit...

Sempre hi ha un cel, un mar enyorat, sempre hi ha quelcom anhel·lat...

poesiaula ha dit...

Els cels són del color que tu els pintis...

F.Puigcarbó ha dit...

Mira quina plantilla he trobat, les fotos es poden canviar i el color del tipus de lletra també.

http://provathuresbloc.blogspot.com/

Deric ha dit...

hi ha cels molt especials però el que els fan més especials som nosaltres i la companyia que tenim al costat

el gatot ha dit...

dones...
bueno va... et llisco una mica pels genolls... però no t'hi acostumis, eh? eH? EH?
:)
marremiaus!

Striper ha dit...

Potser eel pots visitar de tant en tant.

Joana ha dit...

Sempre hi podem tornar, ni que sigui en somnis....