Un cel.
Un cel de cel i un cel de ciutat.
Ja no diré res més, de Mâcon, és un lloc on hi viuria sense problemes.
Mâcon, viatge de tornada. 22 d'agost. Capvespre.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
7 comentaris:
Sempre hi ha un cel, un mar enyorat, sempre hi ha quelcom anhel·lat...
Els cels són del color que tu els pintis...
Mira quina plantilla he trobat, les fotos es poden canviar i el color del tipus de lletra també.
http://provathuresbloc.blogspot.com/
hi ha cels molt especials però el que els fan més especials som nosaltres i la companyia que tenim al costat
dones...
bueno va... et llisco una mica pels genolls... però no t'hi acostumis, eh? eH? EH?
:)
marremiaus!
Potser eel pots visitar de tant en tant.
Sempre hi podem tornar, ni que sigui en somnis....
Publica un comentari a l'entrada