06 d’octubre, 2009

El banc aquell... si no fos...


Hay que operar... pero no corre prisa.

Sort! perquè com aquell que diu, acabo d'arribar de vacances, començo a la feina i si vaig i els dic que estaré de baixa primer per un genoll i després per l'altre igual em miren de biaix!

Bé, doncs, el que ja em pensava. Hi ha vida amb els meniscus trencats, però sempre fa menys mal que no ho estiguin (obvi). Prohibit l'aeròbic, el córrer, caminar a lo bèstia i altres esports d'alt risc per una iaiona.

"Pulutant": s'ha acabat el gym, s'ha acabat posar-se a fer la cabra boja amb la Taca per la muntanya de Sant Joan o per la sorra (ui, la sorra es veu que és el pitjor) i comença l'etapa d'anar a collir floretes i contemplar el paisatge, d'anar a nedar (esquena i crawll, res de braça, la braça prohibidíssima) i d'anar-se pensant que un dia o altre acabaré amb els dos genolls passats pel quiròfan.  I la Taca haurà de córrer tota sola mentre jo la miro (snif) i ja no podré fer carreres amb ella per les escales que pugen de Cala Bona fins a la carretera i ja no... i ja no... i ja no...

ostres

si no fos...

15 comentaris:

fanal blau ha dit...

però sí...però sí...però sí...que segur que hi ha una muntanya més alta de coses que pots fer, que la muntanyeta de coses que "no hauries de fer" o no li va bé als teus genolls que les facis.

Emprenya, empipa...estem d'acord...!

Unes "artroescòpies" en diuen?
Anar a collir floretes també pot ser divertit...si vols et passo alguna pilota de tennis i la Taca s'ho passarà rebè.

I mira, si mai t'avorreixes, pastissos de carxofes, empanades gallegues, tatíns...i totes aquestes delícies gastronòmiques...;)

si no fos...

una abraçada!

Deric ha dit...

però ja veuràs com aviat se solucionarà i podras tornar a fer la cabra boja!

Marta ha dit...

Pensa en positiu, deixaràs de fer algunes coses però en descobriràs de noves igual o fins i tot més gratificants.

el paseante ha dit...

A fer bondat, noieta. A veure si t'operen aviat i la recuperació no és massa pesada. Amb lo valenta que ets tu, tornaràs a córrer en quatre dies. No te'ls he comentat, però he llegit els posts anteriors. M'has fet venir gana. Coi de cuineres...

Glòria ha dit...

Alguna cosa sí que es pot fer...
Vinga, ànims! Tot i que intueixo certa "ironia" al post, je je je.
Allò de "collir flores i contemplar el paisatge"... m'ha arribat!

Striper ha dit...

No t'amoinis que aixo es transitori i podras tornar a fer de cabreta.

Joana ha dit...

Vinga, vinga!
Després tornaràs a fer.ho tot, n'estic segura!!
Petons

poesiaula ha dit...

mentre es pugui operar, "arrai"... gràcies a les operacions es poden solucionar els problemes de mates i dels genolls (i del que faci falta,- ihihih- )
Sort!

Júlia ha dit...

Ai, ai, ai, això és a causa de les nits boges a bord del Blauet, moderació, moderació, que ja no tens quinze anys, amb mesura, amb mesura, que cantava Pi de la Serra.

La realitat és que tot arriba i que millorar, millorar, no millorem en res més que en experiència, amb els anys.

Clidice ha dit...

ves amb compte, si vas a un altre metge te'n dirà una de diferent, que amb això dels genolls no s'aclareixen :) de tota manera si et refies d'aquest pren-t'ho amb calma i busca alternatives, que n'hi ha :) un petó i ànims!

Arare ha dit...

CLIDICE-JÚLIA-IBM-JOANA-STRIPER-GLÒRIA-PASSEJADOR-MARTA-DERIC-FANAL BLAU:

Gràcies a tot "quisqui" pels bons desitjos, els ànims i tal i qual.

De moment, tenen prioritat altres coses, que passaran al davant dels genolls, però de moment faré bondat.

Vaig a comprar-me el gorro de natació (snif, mira que són letjos, eh?) i una altra capseta de voltaren (glups)

GRÀCIES!!!

Arare ha dit...

d'això, IBM, això de les operacions per fer matemàtiques m'ha encantat. Tu creus que amb els meus meniscus es podria fer alguna equació xula?

poesiaula ha dit...

...segur que sí... i tb els podries ficar a una campana de Gaus (que és com un tobogan d'harmonioses ratlles!)
IBM

pere ha dit...

Ànims, Montse!
I d'aquí quan sigui a tornar a començar :-)

zel ha dit...

Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, bessonaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa....deixa't operar els meniscs, dona, ja veus, jo torno a amar al gimnàs, això sí, res d'aeròbic, ni d'esteps ni de muntanya ni de córrer, però estic de conya, au va, sense por!!!!


Petons!