Avui n'he fet 40, de piscines, fins ahir només havia arribat a 30. No tinc pas la intenció de batre cap rècord, però espero poder fer un parell de quilòmetres (80 piscines) de dos a tres cops a la setmana, que tampoc no és demanar-los massa als meus meniscs, dic jo! a més, no faig braça, que és el que tinc prohibit i que va ser la meva especialitat quan nedava i feia compatició per allà pel Pleistocè... encara guardo alguna medalleta, tot i que a mi no serà per medalles... hehehe... doncs això: que mentre no m'operi, nedar ja em va prou bé.
He portat dues bosses de llibres "al pis de baix", perquè ja no m'hi caben, els llibres, a casa, i tampoc no és qüestió d'estar tota la vida amb caixes per terra, que era el que passava ara. Així que, molt a pesar meu, hi ha una colla de llibres que viuran a baix "amb els nens", que només vénen el cap de setmana. Pobrets (els llibres, que no els nens)... la Ramona m'ha explicat un bocinet de la seva vida. És un encant. Ara està aprenent català i el parlarà en quatre dies! a casa hi ve dos dies a la setmana i jo no havia vist mai una persona tan treballadora enlloc del món mundial. Jo crec que l'hauríem d'adoptar (de fet, té edat per ser una filleta) però molt em temo que el seu marit no hi estaria pas d'acord, hehehe... li he demanat permís per escriure sobre ella. Algun dia potser ho farem: una novel·la de la seva dura vida. Però sembla que l'Angeles Caso se m'ha avançat, coi d'escriptores que s'avancen als aconteixements, txts, txts... i van i a més a més guanyen el Planeta, apa, com si res!
M'he endut la Taca al veterinari (hi treballa en Jordi, però les mares dels veterinaris han de pagar trinco-trinco com els altres, com els altres, en dono fe perquè no se'm pogués confondre mai amb un millet qualsevol, ep!) La Laia, que és dermatòloga d'animalons, m'ha dit que la Taca ha agafat una infecció vés a saber on... tant pot ser quan salta i corre per la platja com quan salta i corre per la "punta del Tordera", però des que ens van tancar "Pinya de Rosa", que ja us vaig dir que ho va comprar un rus que hi va posar tanques, no hi ha cap lloc en condicions per treure els animalets perquè corrin. Tot és brut i deixat i si vols treure els gossets els has de treure lligats i apa... que es fotin! A França això no passa. Entres a un restaurant i preguntes que puc entrar amb el gosset? i et miren estrany com volent dir i per què no hi hauríeu de poder entrar, amb el gosset, ànimes de càntir? l'any passat, a Estepona hi havia un senyor que gastava un mega-iot i un gos d'aquells tan macos que valen una pasta, no com la pobreta Taca, que és un no t'hi fixis amb careta de Beagle i cos de cilindre amb potetes, tot i que és una gossa encisadora. Però les coses són com són i la taca és com és. Bé, doncs el súper milionari del mega-iot i el gos guapíssim, estava prenent una copa en un dels bars del port i xerrava amb uns de la taula del costat. Jo tenia l'antena posada i vaig sentir que havia deixat d'anar a un hotel d'aquells súper-súper, perquè no li acceptaven el gos. I es veu que els va dir:
Adonde voy yo va mi perro conmigo y si no me lo aceptan, buscaré otro sitio. Y a ver si así se dan cuenta de que los animales de compañía - si tienen dueños formales- no tienen por qué ser (com es diu rebutjats en castellà?) doncs això!. ¿Discriminados? no, no era això el que va dir, però venia a ser alguna cosa semblant. Fins i tot em va caure bé i tot, el súper-mega-milionari del súper-iot i del súper-gos. Vaig acariciar la Taca i li vaig dir: Taqueta, a partir d'ara, si no et deixen entrar en algun lloc on jo consideri que no molestes, jo tampoc no hi aniré. (Tampoc no es tracta de dur-la al Liceu, no us penseu que sóc tan babaua) en fi, que ja m'enteneu!
imatge: google
Total: que la Taca té una infecció que ha "pillat" en algun dels terrenys bruts i fastigosos i plens de merda (amb perdó) que tenim... que si veiessiu el bosquet de sota de casa, fa fàstic... ple de llaunes, paperots, roba bruta, restes de menjar, caques de gossos dels que els seus amos són uns impresentables (que no els gossos), burilles, kleenex bruts, bolquers, compreses i altres mandangues... ja callo, ja callo!
I a la tarda he sortit amb la mare a fer un cafè i hem anat al Portal a comprar peix i... ostres, es cansa molt, la trobo fluixeta, pobra mare... com s'ha de fer, per tornar la il·lusió a algú que l'ha perduda fa molt temps? ja ho deia jo... analítiques, metges, especialistes... buf,buf,buf... i ara si que paro, que encara ploraré.
imatge: google
_____________________________________
A veure, qui és el guapo que s'atreveix a fer aqua gym amb "Bisbal"? eh? eh? eh?
