02 de juliol, 2022

Fragnes-Seurre-Auxonne-Dole

Dilluns havia plogut fins al migdia. Després, com ja estava anunciat, va sortir el sol.

Dimarts, 28 de juny, sortim a les 8,50 i anem cap a la resclosa. El rescloser ens fica a la resclosa junt amb una péniche (de plaisanciers) i surt prou bé, tot i que hi cabem justet. La peniche, quasi toca la porta del davant, i nosaltres quasi toquem la porta del darrere, però "c'est pas grave". Entrem a la Saône i enfilem "cap amunt". Quan arribem a la resclosa d'Écueilles ens trobem la Dulcinea (un vaixell de passatgers) que ens fa la santíssima. Hem d'esperar. Sortim de la resclosa a les 13,15 i al cap d'una hora arribem a Seurre. Hi ha força lloc i ens instal·lem abarloats en un pantalà. El poble ens sembla molt ben endreçat, com tants pobles de França, però no hi ha cap botiga a prop tret d'una boulangerie. Com que tenim de tot, no ens preocupa.

Dimecres, 29 de juny sortim de Seurre en direcció Auxonne, però pensant que ens quedarem a Saint Jean de Losne. Resulta que no ho podem fer, perquè, tot i que arribem al port H2O, que ja coneixem, de Saint Jean de Losne, veiem, astorats, que les algues s'estan menjant literalment el port. No volem entrar allà! i anem a veure si als pontons del davant del poble hi ha lloc. no n'hi ha. Per tant, seguim fins a Auxonne, perquè jo li demano a en Joan Salvador. Ja hi hem estat quatre vegades en altres ocasions, i m'ho conec. A mi tot el que és desconegut em fa basarda, així, d'entrada. Però sé que l'endemà farem el Canal del Rhône al Rhin, que desconeixem totalment...

Aquest tram de la Saône es diu "La Petite Saône". Des de Saint Jean de Losne.  Per arribar a Auxonne fem  una altra resclosa, de mida de canal, i no pas de riu. Ens instal·lem al pantalà, davant d'un grup de cases que la meva iaia hauria anomenat "cases barates" o "cases del Governador"... A mi em sembla mentida que un poble tan bonic com Auxonne hagi deixat construir aquest tipus de blocs, que semblen dels anys 50 i lletjos a més no poder. Ep, és la meva opinió! Ell, que és més optimista que jo, em diu que "des de dintre, les cases no es veuen". I té raó. La vista que tenen sobre el canal, els deu compensar la lletjor. Ves a saber... Al mati, abans de sortir de Seurre, la Taca ens ha caigut a l'aigua, per fer-se la xula. Ha volgut saltar per on no tocava i xoffff! El resultat ha estat que feia una pudor inaguantable, així que una de les tasques a fer a Auxonne, abans de fer res més, ha estat dutxar-la. Almenys, la pudor que ha passat a fer, ha estat la de "gos moll", però rentat amb el seu xampú! A mitja tarda ens armem de valor i anem a fer una volta pel poble, que, a part dels pisos del nostre davant, és preciós. Fa molta calor. Aprofitem per fer dos-cents metres més del que faríem, i ens arribem a l'Aldi, perquè ens queden pocs queviures pel "dia a dia". Comprem i tornem a la Nura.

El campanar de l'Església de Notre Dame d'Auxonne és una preciositat. De fet, gairebé tots els edificis del centre-centre ho són. Però el campanar és ben tort, ja li diuen "Le clocher torçu". A les fotos el veureu.

Dijous, 30 de juny, sortim de l'amarre a les 8,30 h, amb la intenió d'anar fins a Dole. No sabem per què li diuen Canal du Rhône au Rhin", perquè en realitat va de la Saône al Rhin, però...

A la primera resclosa, el rescloser ens dona un maletí amb un comandament antic, però que ens permetrà pujar o baixar les rescloses de manera automàtica.  Comencem força bé, però a partir de la tercera resclosa ens trobem una grande péniche comercial que va a 3/4 km/h, a part d'estar-se molt estona per fer cada resclosa. Gairebé desesperats (caminant hauríem arribat abans), arribem a Dole, pensàvem que hi dinaríem, cap a les 13 h, i en realitat hi arribem a les 15,50, l'hora de berenar! Just quan acabem d'atracar, es posa a ploure. Hem fet just!

Dole és una petita meravella (ja sé que fins ara només parlem de petites meravelles, troballes de pobles encantadors, però... és que és així). La preciositat de Dole ens treu la mala llet d'haver estat tantes hores per arribar-hi.

1 de juliol, divendres. Ha plogut tota la nit, però el dia es lleva amb un sol esplèndid, i amb una temperatura perfecta (en tot el dia no passem dels 20 graus). Al matí i al vespre, "rebequeta". Un gust! Descobrim la petita ciutat admirant-nos com uns badocs amb tot el que ens envolta. Hi ha un passatge que passa per sota del canal, la mar de curiós. Dole és la ciutat natal de Louis Pasteur. Hi ha un tros, rodejant la casa de Pasteur, que li diuen "La pétite Venice". Crec que a totes les ciutats on hi ha aigua, t'hi trobes una "Pétite Vénice".  Ens agenciem una capseta de 12 macarons (l'altra vegada vaig escriure maquerons, i després vaig veure que no. Macarons!). A euro vint el macaró, poc més gran que una hòstia de les que combregàvem, esdevé un "manjar de dioses". No n'hi ha per tant. Eren més bons els de Trevoux. A la nit, pel·lícula que no veiem, perquè estem cansats de no fer gaire res... paradoxal!

Dissabte, 2 de juliol. Avui. Per unanimitat hem decidit que marxarem dilluns. Avui ha fet molta més calor, la qual cosa ja ens esperàvem. No podia ser, allò d'ahir! Malgrat tot, hem passat un dia molt agradable. Ara, "a s'hora baixa", decidim posar al dia el blog i enviar-vos (moltes) fotos!!! AQUÍ