30 de juny, 2012

Des de Decize amb amor

Granja del Diable, a la Saône. No és la primera vegada que "surt" en aquest blog, però aquesta foto té quatre dies!

Uns quants bistecs previs. Coneixeu les famoses "charolais"? Doncs això! jo, que sóc més vegetariana que carnívora, en menjo algun i la veritat és  que són boníssims! Pobrets bous, pobretes vaques, mentre pasturen aquí tan panxes no s'imaginen el seu final a la brasa...
Ara que ho penso, em sembla que els veritables "charolais" són completament blancs. O no. Jo què sé! Però les vaques i els bous mentre pasturen i es banyen són ben bonics.

La lluna de Diou, la nit passada. Una passada.

I no me'n puc estar: l'aquarel·la de la Carme (encara no he pogut entrar al seu blog, je suis desolée)
Mil i pico de gràcies, carme. (uix, mil i escaig!)


26 de juny, 2012

Saint Léger sur Dheume

Ui, havia dit que les avaries s'havien arreglat? quina mentida tan gran!

Aquest matí, a 3/4 de 8 hem sortit de Chalon sur Saône. A la primera resclosa per entrar al Canal du Centre ens han fet esperar tres quarts d'hora. Espera i aguarda, espera i aguarda. La porta completament fermée, els semàfors de cap color, ni verd, ni vermell ni vermell i verd, que equival al taronja (àmbar?)... res! Hem trucat a un telèfon que hi havia a la guia i m'ha sortit un contestador. Com he pogut, els he dit que estàvem allà tirats, deixats de la mà de déu, sota la pluja, i que la guia deia que a les 8 del matí la resclosa s'obria. "Tap-tap-tap-tap" (amb el peu dret, les mans a la cintura, bé, una mà. L'altra, al telèfon). Res.
A les 9, un paio, tot xino-xano, després de fer el cafetó i llegir El mundo deportiv... ai, no! a les 9 en punt, l'éclusier ha posat el semàfor verd i ens ha obert la porta. Un cop passada la resclosa, ja érem al canal. Alleluia!

A la primera resclosa de canal (la segona d'avui, doncs) una servidora ha pujat l'escala, ens hem ben lligat als norais i quan he accionat la palanca perquè la resclosa s'omplís... no ha passat res! Al cap de 10 minuts, encara no havia passat res i els del Taka i els del Blauet estaven amarrats als norais amb cara de "no anem bé". Sota la pluja.
Finalment hem pitjat el botó de "socors" i al cap de mitja horeta ens han vingut a "salvar". La resclosa no funcionava bé! "Nous ne allons pas bien, m'sieursss"...

A partir d'aqúesta segona resclosa del dia, totes les altres han funcionat perfectament, per sort! Ha plogut a estones i altres estones no. Després de setze rescloses hem arribat -una mica cansats- a Saint Léger sur Dheume. Dutxa i un quart d'hora justet de "siesta", estem esgotats, més que una mica cansats!!!

Després de la dutxa (a bordo) hem descobert que la bomba de la sentina "ne marche pas", amb la qual cosa, podríem trobar-nos, la Taca i jo, dient "Mi capitánnggg, el barco zozobra"!  per això deia que era mentida que les avaries estaven arreglades; no per res més!

I ja tenim el capità arreglant la bomba de la sentina, la Taca clapant i jo, explicant les batalletes de l'abuelo Cebolleta.

Em diu la Pilar que vaig canviar de nom el llibre i té tota la raó, perquè en lloc de dir-li "dama" li vaig dir "dona". I, us puc assegurar, que totes les protagonistes, de blanc o no, són unes veritables dames! El llibre es diu La dama de blanc!

Em diu el Paseante que posi una foto de la Taca amb l'armilla salvavides que li va petita... ara la busco, un moment!
Ja sé que no es veu gaire i que la pobra bèstia surt tallada, però per fer-se una idea d'on li arriba el salvavides ja n'hi ha prou, no?´
Je suis desolée, però és que quan li feia la foto, la molt dallonses s'ha mogut!

 I com que tinc tot el Blauet de potes enlaire (les avaries és el que tenen, que calen eines i les eines sempre solen estar - per la llei de Murphy- a sota dels seients de la dinette... Estic segura que això, en un bon iot de "casa bona", no passa! catxis...
Com que no puc fer altra cosa que el que estic fent (a part d'anar a comprar una baguette per sopar abans no tanquin, que aquí, a la France, tanquen a les set) vaig a veure si us puc empetitir una foto del paisatge d'avui, que ha estat espectacular.


A que mola?

I ara n'he trobat una altra de la Taqueta... aquí va:

I amb aquest senzill i emotiu acte, m'acomiado fins... potser demà.

Demà toca fer-ne 27, "només". En fi... quan dic que sóc massoquista...

ah, però val la pena!

25 de juny, 2012

Relax a la Saône

Ahir vam arribar a Chalon sur Saône. Per avui hi havia pronosticat un dia de pluja (que no s'ha acomplert) (els homes i dones del temps francesos també s'equivoquen) i com que hi havia reparacions vàries per fer als dos vaixells (un vaixell sense una reparació per fer no és un vaixell) vam decidir reposar un dia, abans d'enfrontar-nos a les 35 rescloses de canal que tenim el dia que sortim d'aquí.

Al final ens ha plogut una mica (quatre gotes) mentre dinèvem, però res d'important. Avaries arreglades. Hem aprofitat per anar a un "Animalaire" que hi ha prop del port, a comprar un arnés i una corretja per la Bruixeta. Nosaltres li regalem; quan vam adoptar la Taca, ara fa... ostres, "ja" fa quatre anys! érem tots a Andalusia (que recordo que abans de posar-li Taca li volia posar "Ronda" o "Bijou" i em van mirar com si hagués dit una collonada - amb perdó-). Bé, doncs quan vam adoptar la Taqueta, els srs. Taka li van regalar "l'armilla salvavides", que ara li arriba a mig llom però encara fa el fet. Si cau a l'aigua sempre la podem recollir amb la gafa (el bitxero).

Aprofito wi-fi una mica a pedals, però no va malament del tot (només no es poden mirar notícies radiades o sèries com la riera, cagundena...) perquè si ho faig, em poleixo els 20 € en cinc minuts!

Intento enviarf unes fotos que ja vaig empetitir. A veure...
Sortida de sol quan encara navegàvem pel mar; de Roses a Frontignan. Vam fer la travessia de nit i ens va "enganxar" la matinada (és clar)  Xula, eh????


En aquest bonic indret es va morir la Mel, pobreta...

Sempre m'ha fascinat el paisatge urbà de Lyon. Els que em llegiu sovint ho sabeu. A Lyon és on es separen els rius: pots continuar pel Roina o anar cap a la Saône, que és el que nosaltres fem. (uix, ara se'm mulla la pantalla... cauen gotes, PLOU!)

Aviat, més fotos. Ara anem a fer una volta (bé,quan escampi) per Chalon.

lectura: continuo amb "La dona de blanc". M'està encantant.

24 de juny, 2012

De les cuques de llum a les coques de pinyons

Ahir a la nit, revetlla de Sant Joan al Blauet, amb els companys de viatge, l'A, en C i els seus germans/cunyats, que passen les vacances amb ells. Hi havia una inquilina nova. Us vaig explicar que s'havia mort la Mel? Doncs n'han adoptat una altra... es diu Bruixa i és una monada. Així que tingui una bona connexió enviaré foto de la nova tripulanta del Taka (vaixell). La Taca (gossa) té una mica de "gelets" de la Bruixeta, però és el que hi ha, ja s'hi acostumarà, ahir li marcava territori, com dient-li "Aquest és el meu vaixell, xata!".

Els Srs. Taka ens van portar una coca feta  "maison", o sigui feta per ells al vaixell. Amb fruites i pinyons, comme il faut. Amb amics així dóna gust!

Vaig trobar a faltar els petards... però ja hi estic acostumada, ja fa gairebé deu anys que per Sant Joan no som a Catalunya i llavors... no hi ha petards! no vam ballar, perquè normalment, ja la ballem prou i perquè a l'esplanada del port on érem (Mâcon) la música era... RAP! (a mi el rap m'agrada a la marinera)... en fi, que som uns carcamals, ja ho sabem i ho asumim, nosaltres som de l'època de les revetlles que cantava Sisa...

Si mirem les flames, del foc de Sant Joan
li veurem les (què era?)
el barret i els guants!

dec tenir ressaca de cava (que d'això si que en portàvem! cal ser previngut, que el champagne és molt car i els nostres caves són excel·lents)

Navegant cap a Chalos sur Saône i anar-hi anant!
Fotos, quan la connexií sigui "normal" (si és que ho arriba a ser en algun moment)

Bon Sant Joan a tothom i felicitats als Joans, Joanes i derivats!

p.d. Sapigueu que no puc entrar a la majoria dels blogs (connexions lentíssimes) i quan puc entrar-hi, no em deixa deixar comentaris la major part de les vegades que ho intento!

Carme, no puc entrar a veure l'aquarel·la... no em deixa... ja la veuré! Petons!

18 de juny, 2012

cuques de llum

Ja he acabat Incerta glòria i li he passat al Carles, del Taka (que no de la Taca).

Ara començaré  La dama de blanc, que em va enviar la Pilar de A encesa de llum. Encara conservo el post-it que em va enganxar a la tapa:

Tant de bo que gaudeixis de la lectura, com jo ho vaig fer
Pilar

Rebre una postal de Nadal per part de la Marta (Fanal blau), rebre aquest llibre, desinteressadament, per part de la Pilar, haver rebut, en el seu dia, el llibre dedicat del Veí de Dalt, o un exemplar de les Transformacions, quan existia el blog amb el mateix nom, on trànsformàvem (com el seu nom indica) un text de Mercè Rodoreda, gràcies a una iniciativa del Pere/Miquel/Saragatona... , rebre un parell de llibres de la Júlia Costa quan ens vam trobar en una galeria d'art on exposava el nostre fill Miquel...

Aquestes coses et fan adonar que la xarxa vessa cultura per tots els porus... si, si, també hi ha quelcom de negatiu: però jo no ho trobo, potser perquè no ho busco? (o potser perquè tinc taaaaaaaaanta sort!)

Una de les millors coses que m'han passat aquesta vegada al port de L'Epervier de Valence ha estat que, a les nits, encara s'hi poden veure cuques de llum...

feia tants anys que no en veia! tants!

serà que no les trobava? (o que potser no les buscava?)

17 de juny, 2012

Navegant pel Rhône (Roina)

 
Posted by Picasa

No tinc ni idea de com he arribat a poder publicar aquesta foto, ho he fet a través de Picassa, però si ara em demaneu com ho he fet, no us ho podria explicar.

Som a Valence (encara a la Val du Rhône). Ahir vàrem arribar, des de Viviers. Vàrem sortir a les 8 del matí de Viviers i teníem 58 quilòmetres i tres rescloses per remuntar. Cinquanta-vuit quilòmetres semblen molt pocs quilòmetres per tardar tantes hores, ho sé, però els vam fer en vuit hores, aproximadament. Quan jo dic que navegar per rius i canals és com anar a peu, no em creieu, i tanmateix és així. Res a veure amb llogar una peniche o una penichette i navegar pel canal du Midi (bé, una mica si, que hi té a veure).
A les rescloses del Rhône, de vegades ens cal esperar una hora o una hora i mitja, perquè tenen preferència els vaixells de càrrega i els petrolers; tant és així, que ahir ens va suposar estar-nos mitja hora esperant  a la primera resclosa, a la sortida de Viviers, i una hora i mitja a la darrera resclosa, deu quilòmetres abans d'arribar al Port de L'Epervier, a Valence. Això és el que menys m'agrada del Rhône, que no deixa de ser una maleïda autopista.

Quan entrarem als canals, que són molt més petitets i "coquetos", això no passarà, malgrat que llavors treballarem el triple amb les rescloses i en cinquanta quilòmetres potser ens en trobarem vint-i-cinc!. Sí que tenen preferència les peniches, que són enormes, però allà no hi ha tantíssim trànsit. Per no haver-hi, ens molts trams, no hi ha ni bases de lloguer de les conegudes (com aquestes que us dic, de fer el canal du Midi, molt popular, que molta gent coneix i que és preciós, però tota una altra història).

Jo crec que, com a dona de navegant, m'estic guanyant el cel, perquè posar una hiperactiva en un vaixell i fer-la navegar a quatre-cinc -com a molt, sis quilòmetres/hora, mirant paisatge i esperant a les rescloses, no és una cosa fàcil, creieu-me! No sé si la santa sóc jo o és el capità, hehehe!

E puor, si muove!

Però... m'encanta!

Dec ser una mica massoquista. No, bromes a part, és una altra manera de viatjar, ja us ho he dit moltes vegades. Molt i molt diferent de navegar per mar, molt i molt diferent de navegar de cap altra manera. Molt i molt diferent d'anar a peu o en bicicleta.

E puor... si muove!

Jo no sé si aquest any acabarem arribant a París, perquè no tenim tot el temps del món (jo sóc l'única que no estic jubilada, però tots tenim coses a fer, no solament la feina) així doncs, ens hem proposat ser a casa abans de l'onze de setembre. L'any 2007, quan vàrem anar a París, ens havíem agafat un any sabàtic i llavors si, teníem tot el temps del món i ens vam poder estar a París un mes i mig. Aquesta, en canvi, serà una visita llampec.

El millor d'anar a París navegant és el camí, com allò del viatge a Itaca, que està molt trillat com a comentari, però és el que hi ha.

Jo crec que només ens hem creuat amb dues persones joves en tot el que portem de viatge: eren una parella que transportaven un vaixell (un veler, amb el màstil al damunt, plegat, ep!). També et pots trobar algun penjat, com a tot arreu, però la majoria de gent que fa viatges d'aquests són jubilats, així que, a partir d'ara, proposo un canvi de nom a la navegació per la vall del Rhône. Seria Rhône-Mundet (pels que heu nascut després dels anys setanta: ara hi ha una universitat, però fa molts anys, hi havia les llars Mundet, una espècie d'assil )

Ara volia mirar - sant Google- a veure si l'estic vessant i encara existeixen les llars Mundet, però això va més lent queeeeeeeee... ja se sap, connexió wi-fi gratuïta al port... i va a pedals (però encara gràcies!) Bé, doncs. Viatge-llars Mundet-a Itaca.

Estic a cinquanta pàgines d'acabar Incerta glòria i crec que tothom l'hauria de llegir. Més que res per no repetir la història... que em fa l'efecte que estem a punt de repetir-la, maremevasenyor!

Avui que tinc connexió sense sortir del Blauet i que és diumenge i estem a 35 graus i no fa bo de sortir per no rostir-se, m'he "empollat" La Vanguàrdia digital i no ho veig pas gens clar. Monsieur Hollande no crec que ens ajudi gaire, Frau (es diu així?) Merkel, ens està agobiant. El Sr. Rajoy es pensa que és el rei del Mambo i que Espanya  és el regne que "a ells" els agradaria. El Sr. Mas és un incomprès i no hi ha manera de posar-nos d'acord els uns amb els altres i els altres amb els uns.  Avui voten els grecs i que els déus ens agafin confessats... a veure què passa, però creieu-me queno les tinc totes, jo! ja vaig marxar amb angúnia, tot i que sé que jo sola no puc fer res...

Benvinguts Omniums culturals i ANC's... benvinguda societat civil a mobilitzar-se/mobilitzar-nos, perquè si els deixem fer "a ells" ho tenim molt cru!

On vera...


per cert, la foto és un bocinet del que es veu navegant per aquests rius dels déus...


15 de juny, 2012

Viviers

Des de Viviers, un cyber petit i esquifit.

A Avignon vam intentar comprar un aparell d'aquests petits que es connecten a l'ordinador per USB, per poder connectar-nos des d'on volguéssim. Veritat que a priori sembla una operació fàcil? Ets a frança, doncs compra'l a França, perquè si et portes el pirulí espanyol pagaràs el gust, les ganes i la línia telefònica a preu d'or. Doncs... No n'hi havia! Ens van dir que no els en quedaven perquè "il y a beaucoup de touristes" i els havien venut tots! Manda dallonsis! No sabien si en tornarien a tenir fins al setembre i tot just acabem d'inaugurar el mes de juny (gairebé)...

Per al Paseante: Hem remat a base de bé per fer tots els quilòmetres que ens separaven de Frontignan fins a Viviers! si sapiguéssis com m'he posat de braços! hehehe!

De moment les rescloses del R^hône les anem passant la mar de bé. Quan arribarem als canals, la cosa serà una mica més difícil, ja que aquelles són mig automàtiques, mig manuals. Que m'hauré de tornar a enfilar per les escales de gat, com els ídems, vaja! però encara ho superarem, que encara que els anys passen, encara estic fortota (i més després de tant remar, hahahaha!)

Aquest any no escric, però ho faré. Estic llegint "Incerta glòria" i m'està interessant tant que no el puc deixar, per tant no tinc temps d'escriure (ehem) a més, després de la desil·lusió de l'editorial que m'havia d'haver publicat el llibre fa un any... escriure... per què? (si, ja ho sé: per mi!) ho faré, ho faré. Però primer acabaré Incerta glòria.

S'ha mort la gosseta dels companys de viatge, la Mel. Era molt velleta i ja sabien que podia passar, però ha estat un episodi trist, molt trist. Ahir es va morir, aquí, en aquest bonic poble.  Avui ens hem quedat perquè ells necessitaven païr-ho. Demà continuarem viatge.

Ara fa una estona he intentat "baixar-me" la Vanguàrdia i llegir els articles d'opinió. Els he guardat en un doc per poder-los llegir tranquil·lament. A "La France profunde" no es troben diaris espanyols. Els francesos no entenen res d'això "que som catalans", que "c'est pas la même chose etre catalan qu'etre espagnol". Ni flowers! Ahir vam veure el partit Espanya Irlanda a un bar i és clar, cada vegada que hi havia gol, la gent ens mirava i ens deia Olé! i nosaltres no sabíem on mirar... no serveix per res explicar-los que no tot és paella, toros i castanyoiles. No serveix absolutament de res!

En fin...

Us deixo, que en lloc els 4 euros me'n voldran clavar 8 i no està la cosa per massa romanços.

Tornaré! Vejam si us pucenviar una foto...

no, ja veig que no puc... un altre dia!

05 de juny, 2012

Fora estrés

Estimats i estimades,

Com sempre, encallats a Roses amb la ditxosa tramuntana (que encara no bufa).

Demà a les 6 del matí sortirem a tota castanya (bé a la castanya que puguem donades les circumstàncies) i intentarem arribar a Frontignan - si, exacte, allà és on ens treuen el màstil i se'l queden fins a la tornada- se'l queden previ pagament d'un lloguer moderat. Si no fos moderat, hauríem de carregar el pal damunt del Blauet, de proa a popa (o de popa a proa), que hi ha molta gent que ho fa, amb la consegüent incomoditat que això suposa. Si traiem el màstil - per als que mai no havíeu llegit la nostra aventura de rius i canals- és perquè en deixar el mar i entrar per rius i canals, hi ha un munt de ponts. I amb el màstil, no passaríem per sota els ponts!

Perquè - pels no iniciats- un veler, com és el Blauet, té màstil. Que ja dic que és pels no iniciaaaaaaaaaaats!

Els altres podeu obviar la frase anterior.

Com que es tracta d'estressar-se el menys possible, he decidit que quan pugui escriuré i quan no pugui, no buscaré un lloc amb wi-fi com una boja tal com vaig fer quan vam anar a París la primera vegada o quan vam anar a Strasburg la segona vegada (la primera i la segona vegada respectives que vam fer canals, vull dir). Per mar és molt més fàcil trobar llocs amb wi-fi. La costa sempre està més massificada i això que fem és -dintre del que cap- molt més "salvatge". Que siiii, dintre del que caaaaaaaaaaaap. Que avui en dia, de salvatge, ja no queda res de res!

El primer any, vaig fer una quantitat de fotos enoorrrrrme. A dia d'avui puc afirmar rotundament que encara no n'he fet cap. És com amb el primer fill i els posteriors...

Així doncs, podeu anar lleginti buscant "les petites diferències" entre la primera vegada "Okamaku", la segona "Oka" i aquesta "Ops"...

Missatge pel Veí de dalt: la meva part de les HHVV ja està enviada. Si veus que em demoro massa amb el microrelat, no desesperis. Pensa que jo sempre compleixo, que sóc molt seriosa,jo!

Fa dos dies que no llegeixo diarisi veig molt poc la tele...encara existim?

Apa-li, fins aviat! (o no)