Ciclogènesi

Estic esperant la ciclogènesi, però no acaba d'arribar.

Sí que és cert, que a Blanes ha plogut tota la nit i el mar està força agitat, signe inequívoc de temporal. Però diria que n'he vist de molt pitjors.

La correcció política fa que, actualment, tinguem tots la pell molt fina - cada vegada més- de manera que no podem dir segons quines coses, i, des d'altes institucions, han de tenir moltíssima cura a fer recomanacions, per si es passen, sigui per la ratlla de dalt, sigui per la ratlla de baix. 

M'explico:

Si l'home o la dona del temps ens diu que plourà, una part de la població es posa contenta, i l'altra part de la població s'emprenya com una mona. 

Si després resulta que no ha plogut, hi ha una part de la població, aquella part que s'ho havia cregut, que estava contenta en un principi, perquè, sabent que havia de ploure, no havia sortit de casa, o havia sortit agafant el paraigua, que s'emprenya com una mona, perquè es considera "enganyada". Sigui perquè ha deixat de fer allò que havia pensat fer, sigui perquè ha sortit amb el paraigua, i l'ha hagut de carretejar tot el dia, per res. 

De manera que, l'home i/o la dona del temps que havia fet tal afirmació, s'ha d'empassar els gripaus que llegirà des de les xarxes socials, des de les trucades de la gent als mitjans de comunicació, etc.

La correcció política, fa, també, que certes paraules siguin considerades tabú. I aquí havia fet un paràgraf que he esborrat, perquè si sóc políticament incorrecta en les meves expressions, em plouran gripaus des de tot arreu i, com que tinc la pell molt fina, prefereixo que seguiu pensant que sóc molt guai.

I la ciclogènesi sense arribar!

I per culpa de la ciclogènesi, no s'ha fet la calçotada familiar que s'havia de fer, tchts,tchts...

Senyor, senyora del temps:   @#¬||REGRRRRR@$## (traducció: llamp,rellamp de rellamp de contra-rellamp)

Haddok dixit.

Imatge baixada d'internet, trobada a través de google.

Escultura? poesia? poesia visual? Escultura poètica?

Mireu, tinc una feinada que no me l'acabo, per tant, us remeto al blog de la Cornèlia Abril, perquè és allà on, dilluns passat, vaig explicar (com a ànima corneliana) allò de la inauguració d'una escultura, per part d'en Miquel Gelabert, el nostre fill artista.

Cliqueu aquí i ho podreu llegir i veure alguna foto.

Gràcies!

Tornaré, però no sé a quina hora ni si serà avui.

Avui només un apunt petitet

Diumenge de celebració: aniversari amb néts, amics de néts (i nétes), pares i mares, alguna àvia, alguna besàvia... oncles, ties, cosins, cosines, i molts etzèteres. (O etcèteres?)

Diumenge, també, de cuinar per la setmana. Quan vols seguir una dieta més o menys sana, resulta que tens una feinada de Ca l'Ample. No es tracta de l'amanideta i el pit de pollastre a la planxa. Bé, sí, d'això també. Però tenir verdures al vapor preparades per tota la setmana, cremes de verdures, crèpes de fajol pels esmorzars, compota de fruita per a les crèpes, i alguna coseta rara més, tens una feinada a comprar i també a cuinar. Feina feta no fa destorb, diuen. I per tant, dia d'aniversari, dia de cuinar, i ara, dia de veure una nova sèrie que hem descobert (gràcies a en Basté, que la va anomenar, i gràcies a un dels nostres fills, que també la coneix i també ens la va recomanar)... Algú ha vist mai "Borgen"? 

Jo havia vist "El ala oeste de la Casa Blanca" i no puc dir que s'hi assembli molt, però el tema és el mateix. La política. En aquest cas, la política danesa. Interessant, interessant de veritat.

Si realment, els polítics actuen a base de xanxullos, posturejos, marcar-se farols i coses d'aquestes (que sí, que ho fan!), pobres de nosaltres, els ciutadans que anem a peu... (com se'n diu, de "los ciudadanos de a pie"?) El poble, la gent, els treballadors, els "pringats"!

I a veure si, a través de l'ànima Cornèlia o de la de la Montse, que som la mateixa... o a través d'ambdues, un dia d'aquests us parlo de l'escultura "Esperança", que es va inaugurar divendres passat a L'Hospitalet de Llobregat, obra del nostre fill artista, Miquel Gelabert.

Però ja us en parlaré.

Ara toca un capitolet de Borgen. 

Aix, no sé què farem quan comencin "Joc de trons" altra vegada. 

Perquè també hem d'escriure! I també hem de llegir!

Se'ns acumula la feina!

aix

Llegir, escriure i prometre

De vegades, l'escriure em fa perdre el llegir, o sigui, a l'inrevés del que diu la dita.

Va arribar un moment en què només llegia a l'estiu. Sí que és veritat que podia llegir-me fins a 15 o 20 llibres, durant l'estiu, però no deixava de ser tristíssim que, durant la resta de l'any, no fos capaç de llegir ni un llibre sencer.

Vaig dir-me que havia d'arreglar aquest tema i crec que ho he aconseguit (més o menys).

Ara, fins i tot puc dir que llegeixo menys llibres, durant l'any, que els que llegia només a l'estiu, però això si: els llibres que llegeixo, no els llegeixo en diagonal, sinó "mastegant bé". I reconec que m'aprofiten molt més!

Un altre fenomen que he observat és que com que cada vegada tinc més amics escriptors, cada vegada llegeixo "menys clàssics" i menys coneguts/mediàtics, i més escriptors i escriptores novells, que, val a dir-ho, de vegades resulten molt més gratificants que els coneguts/mediàtics/clàssics!

Em fot molt aquells /aquelles escriptors/es que - al menys fa un temps, perquè ara o no me n'assabento o ho visc menys- treien un llibre cada any i es quedaven tn amples. Ja dic: potser ho continuen fent i jo no me n'assabento! però em molesten molt els que fan llibres com si fessin xurros. Escriure no és fàcil!

En fi, ara potser m'estic ficant en un jardí: si hi ha algú capaç d'escriure un llibre cada any, i a més a més, aquest llibre és BO (de debò), no hi tinc res a dir. Beneït sigui, beneïda sigui!

Em sembla que ja m'heu entès.

Apa, que és hora de fer el sopar.

I que el llegir no us faci perdre l'escriure (o era al revés?)

No he parlat, aquí, de Muriel Casals (si que ho he fet al facebook). Quina tristor, perdre persones tan vàlides! Des d'aquí, Muriel, i allà on hagis arribat amb el poc temps que fa que ens has deixat (potser encara ens estàs veient a tots, compungits i tristos perquè te n'has anat)... des d'aquest blog, et prometo solemnement que faré tot el que sigui pacíficament possible perquè s'acompleixi el teu somni, que també és el nostre!

Premi d'honor de les Lletres Catalanes

Maria Antònia Oliver s'ha endut el premi, aquest any.

Jo formava part d'un grup, iniciat per Júlia Costa, al facebook, al seu blog i en un altre blog que havia obert la Júlia, per reivindicar aquest premi de l'Òmnium Cultural, per a l'estimada escriptora Olga Xirinacs, injustament oblidada, després d'haver-ho guanyat tot, a Catalunya.

No ha pogut ser, no aquest any. Però els que la reivindiquem, no perdem la fe.

Xirinacs ha estat escollida Poeta del Dia de la Poesia. I aquest fet ens alegra molt, als que la coneixem. (Mai no coneixem ni a la persona que tenim al costat, però ja m'enteneu). La coneixem no solament a través de la seva obra, sinó també a través del que ella mateixa ens explica, quan ens obre la finestra del seu blog, amable, oberta i cordial, sempre cordial, sempre generosa, sempre a punt d'ajudar, en temes literaris, i n'estic segura, en temes diversos que ara no vénen al cas.

Dit això, penso que ja era hora que Òmnium premiés una altra dona, ja tocava! I que no se'n torni a oblidar!

Maria Antònia Oliver, autora mallorquina, concretament de Manacor, té una extensa obra i va formar part en el seu dia, del col·lectiu Ofèlia Dracs.  Segons l'editor del col·lectiu Cornèlia Abril, del que sabeu que formo part, Cornèlia i Ofèlia seríem cunyades (broma que és tot un honor pe la Cornèlia, que tot just acaba de néixer).

Jo només li he llegit dues obres: "Crineres de foc" i "Joana E.", però em posaré les piles (al menys, els premis que serveixin per alguna cosa; en el meu cas, serviran perquè intenti conèixer una mica més aquesta autora).

Vaig conèixer M.Antònia Oliver el dissabte, 12 de febrer de 2011, a Vallderroures. Ho recordo perfectament, perquè vam fer la presentació del llibre col·lectiu "Un riu de crims", publicat per un editor que hores d'ara està desaparegut, junt amb la seva editorial, però que en el seu moment va tenir força èxit! Dec ser dona de col·lectius, jo!... Vint-i-quatre autors vam escriure relats i microrelats, que van formar aquest llibre de què us parlo. La Maria Antònia Oliver era l'autora convidada i va fer una dissertació, seguida d'un debat interessantíssim, sobre el gènere negre.

Maria Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Olga Xirinacs, Poeta del Dia de la Poesia.

Felicitacions efusives a ambdues autores!

Carnaval, te quiero/ Lo riu

Dos esdeveniments, aquesta setmana (entre milers d'altres), però em centraré en dos.

Carnaval: us deixo una foto, semblant a la que he penjat al facebook, del que som capaços de fer, encara, "amb l'edat que tenim", algunes ànimes de càntir com jo. Capaços d'estar emprenyats amb el món sencer, o potser només amb el govern espanyol, i capaços, també, de posar el contrapunt, pintant-nos la cara  i enfotent-nos-en del mort i del qui el vetlla.

Voilà:

Lo riu és vida:
No hi hem anat perquè teníem un cap de setmana força complicat. Però estem, de totes totes, en contra de la monstruositat que pretenen dur a terme al Delta de l'Ebre.

Amunt, ebrencs, estem amb vosaltres, de tot cor.

Endavant la marea blava!

Sapigueu que Cornèlia Abril té un blog i vuit ànimes, com ella mateixa. El voleu visitar?