Sortir del vici em va costar poc. Tornar-hi a entrar ja m'està costant més. Perquè vol temps. Hores. Visites. Comentaris. Llegir, pensar, digerir, meditar, respondre... tot això, vol, ser a blogger.
Però és taaaaan agraït!
Avui, dia de conversa amb algú que necessitava uns tocs d'atenció.
Heu confiat mai en algú amb un trastorn per dèficit d'atenció? (TDAH) Jo sí.
Una molt bona persona, a qui tot li surt malament. Perquè són barroerots. I topen amb tot, i cauen, i ... posen frenètic! però val la pena "perdre-hi" una estona, perquè acaba sent una estona guanyada.
Una molt bona persona en qui gairebé mai ningú no hi ha confiat.
I us asseguro que costa. Costa molt, perquè quan hi parles, li has d'estar cridant l'atenció tota l'estona (ja ho diu, el trastorn)... però que és agraïda, com els blogs quan t'hi dediques.
I perquè, finalment, quan concedim confiança, la persona en la qual mai ha confiat ningú, acaba donant la raó a allò de la "profecia autocomplerta".
Si hi creus, ella també creu en ella. Si hi confies, ella es farà digna de la teva confiança.
Tot és qüestió de paciència i insistència. I no deixar-se portar per la ira, o per la impaciència... perquè la persona en qüestió no és "que no vulgui". És que no pot.
En fi... per què em dec haver jubilat, jo?
Però és taaaaan agraït!
Avui, dia de conversa amb algú que necessitava uns tocs d'atenció.
Heu confiat mai en algú amb un trastorn per dèficit d'atenció? (TDAH) Jo sí.
Una molt bona persona, a qui tot li surt malament. Perquè són barroerots. I topen amb tot, i cauen, i ... posen frenètic! però val la pena "perdre-hi" una estona, perquè acaba sent una estona guanyada.
Una molt bona persona en qui gairebé mai ningú no hi ha confiat.
I us asseguro que costa. Costa molt, perquè quan hi parles, li has d'estar cridant l'atenció tota l'estona (ja ho diu, el trastorn)... però que és agraïda, com els blogs quan t'hi dediques.
I perquè, finalment, quan concedim confiança, la persona en la qual mai ha confiat ningú, acaba donant la raó a allò de la "profecia autocomplerta".
Si hi creus, ella també creu en ella. Si hi confies, ella es farà digna de la teva confiança.
Tot és qüestió de paciència i insistència. I no deixar-se portar per la ira, o per la impaciència... perquè la persona en qüestió no és "que no vulgui". És que no pot.
En fi... per què em dec haver jubilat, jo?