BON NADAL des d'una bogeria col·lectiva

Estem vivint una cojuntura de bogeria col·lectiva.

A mi no em van ensenyar a comportar-me "així", ho sento molt.

Jo vaig aprendre la fraternitat, l'amor pels animals, i per la natura, allò de fer el bé sense pensar a qui li fas... allò de compartir, allò d'ensenyar tot el que saps, a esforçar-me per aconseguir els meus desitjos...

Un munt de coses oblidades, a dia d'avui.

Estic molt trista, ja us ho diré ben clar.

Per això, des d'aquest blog,  i després de fer-vos saber el que penso, tot i que em sembla que ja ho sabeu...

Vull desitjar unes bones festes (i mireu, ho poso amb minúscula, perquè ja ni m'atreveixo a dir-ho ben alt i ben clar), un bon Nadal, si això és possible, que compreu, mengeu i beveu amb moderació, però que ESTIMEU (això sí, en majúscules) i us convido a reflexionar sobre allò que va dir Sant Agustí:

La millor mesura de l'amor és estimar sense mesura".

Ara sí.

BON NADAL!

La Puríssima, dia de muntar el pessebre?

Fa un parell d'anys que ho fem. Aprofitem "el pont" per agrupar tots els néts que vulguin o puguin venir (ara néts aniria sense accent, oi?) l'avi munta la part estructural del tema com els llums i les muntanyes, i decideix per on passarà el riu i on anirà la cova.

Un cop muntada la infraestructura, els néts (o nets, que en qualsevol cas son néts que van nets o són nets que a més a més són néts. Apa, per què us fiqueu amb els diacrítics, llamp de llamp?), bé, doncs, els fills dels nostres fills (o hauria de dir els fills i filles dels nostres fills, perquè no tenim filles, sinó joves. Vaja, que només tenim nois) són els que col·loquen les figuretes.

Per resumir: fa dos anys que el dia vuit de desembre s'ha convertit en el dia que a casa es munta el pessebre. Els néts que poden, vénen i hi col·laboren. I els que no poden venir el dia vuit, canvien el que volen, quan poden. Per exemple, els pastors, la dona que renta, el pescador, el caganer... perquè està clar que els Reis no poden canviar el seu itinerari, i els habitants de la cova (amb bou i mula inclosos) tampoc no es poden canviar de lloc!

Ah! Algun dinosaure fa companyia les oques, els ànecs, els porquets, els xais... i algun cotxe i algun que altre tractor... perquè a casa som molt modernets.

Apa, ja està dit.

Tot escoltant el disc de la marató... us desitjo un bon "el que queda del pont"!