17 de juny, 2014

El Blauet torna a navegar!

Demà, si no plou a bots i a barrals i el mar està, diguem "normal",  o sigui, allò que per un navegant de pro seria una mariconada (amb perdó), sortirem en direcció nord, o sigui cap al sud de França, passant per uns quants ports de la Costa Brava, que fa dos anys que no hi anem i ja torna a tocar!

Aquest any tenim un valor afegit: ens emportem el nét gran, per una setmaneta. Estem taaaaaan contents! 

A veure si tinc bones connexions i puc escriure de tant en tant.

Per cert... el dia 19 de juliol, que ja haurem tornat, presento el llibre d'una escriptora, la Carme Melchor. El llibre es diu "La filla de l'escocès" i el presento juntament amb la Maria Aladern, una altra escriptora de Blanes. Em fa molta il·lusió que hagin pensat en mí per aquest afer.

Si no "ens veiem", que tingueu un mooooolt bon estiu!




08 de juny, 2014

Activitat per al dimarts, 10 de juny, a les 7 del vespre





Traducció lliure del targetó virtual, que no sé si veieu prou bé (si el faig més gran, encara s'esborronen més les lletres)...

Us convidem a la presentació del llibre

Dones de vidre, de Montserrat Medalla 

a càrrec de Mònica Rabassa (col·laboradora de la revista local Recvll),  i amb la col·laboració de Mercè Bagaria (escriptora i ex vicepresidenta de l'ARC), Georgina Sàez, estudiant de magisteri, cantant i actriu i Guerau Martínez, actor.


Traducció dels logos:

Biblioteques de Barcelona
Sagrada Família

Ònix, editor.

Us hi espero!

Qui hagués anat a la presentació de Blanes, que sàpiga que aquesta presentació no té res a veure, l'únic en comú és el llibre presentat, l'acte serà ben diferent, així que si ja hi heu estat, veniu, que no us avorrireu, perquè serà diferent (ni millor ni pitjor).

Repeteixo (again)  Us hi espero!

03 de juny, 2014

retir "espiritual"?

Si les coses fossin fàcils (si fossin més fàcils) m'agradaria fer una mena de "stage" d'un parell de dies amb algunes dones que em fan sentir en pau.

Hi hauria gent molt propera i també hi hauria algunes persones una mica més llunyanes però que jo sento com a molt properes.

Hi hauria - com a mínim- un parell o tres d'escriptores, reconegudes o no.

Hi hauria alguna persona de la família, si tot fos fàcil.

Hi hauria alguns trets importants, pensaments comuns, per parlar-ne, per teoritzar, per escriure o perquè el vent s'acabés emportant les paraules.

I no és que les coses siguin difícils, que no ho són (o no ho són tant). Només que, de vegades, vénen ganes de tranquil·litat espiritual.

Apa! Us asseguro que no estic pensant en un retir espiritual a l'estil "religiós" (o si?) Ostres, em faig gran, ja ho veig!



foto feta a Hortsavinyà