Nit d'Òscars

Em sembla que he sentit que aquesta nit es concedeixen els Oscars... i jo m'he dit "altra vegada?"

Ja ha passat un any?

I ara no em posaré a filosofar. Però que fins i tot el meu nét em comenti que el temps passa molt de pressa, em fa reflexionar (una mica).

Ahir, calçotada enmig de la neu. Aquesta calçotada la recordarem, la meva família i jo, perquè normalment, fa fred, però és que ahir, a més mentre els grans vigilaven els calçots, els petits feien ninots de neu.

A la meva família hi ha grans cuiners: pastissos de verduretes diverses, "mandanguetes" per l'aperitiu fetes artesanalment i, per postres, pastissos casolans per endolcir una mica aquesta passa de frisança que vivim tots plegats: un dia per fer família. Un dia per recordar!

A veure a qui li donen l'Oscar a la millor pel·lícula, aquesta nit...

IRA

Vols llegir un microrelat que he escrit a Relats en català i que envio al concurs de microrelats organitzat per l'ARC (i que va dels pecats capitals?)

... si el vols llegir, aquí te l'enllaço (espero que funcioni l'enllaç, que ara fa molt temps que no ho faig, això i la meva memòria ja comença a ser de peix).

si t'agrada, el pots valorar. O comentar. O no. Tu mateix/a.

El pecat capital que toca ara és la ira.

Trobo que s'escau. Jo, que mai no faig microrelats, m'hi he trobat com peix a l'aigua...

Bon el que queda del diumenge (tres minuts escassos)

Pa chulo yo!

.. això deuen dir tots els membres del govern central...(i alguns que no en formen part, però que tampoc no es queden curts en xuleria, dels d'aquí, dels d'allà, dels del nord, dels del sud, dels de l'est, de l'oest...)

però havíem dit que havíem de salvar el blog i que no havíem de parlar de... ja callo, doncs!

però això dels toros...

aix, perdó!

Però és que el culebrot de l'Alícia no té desperdici, ehhh?

que si, que ja callo, que ja callo!

... però jo no vull ser com ells, no vull ser així, no vull ser representada per ells, no vull ser governada per ells!!!!

per qui?

Per CAP d'ells!

sisisi, callo, ho prometo!

Com diu el meu nét de dos anys... marededeusenyor, quin jaleo! me'n vaig! Adéu, Andreu!

Salvar el blog de la crisi?

va, que avui no he llegit el diari ni he escotlat les notícies ni res... i ara transmeten el Barça, i això que encara no ha començat!

potser vaig pel bon camí, a l'hora de salvar el blog!

... i continuo espriuejant, això si!

i jugant a l'scrabble; la meva estoneta diària de posar paraules no me la treu ningú, vade retro els sudokus, visca les paraules! malgrat que diuen que ja no s'ha de distingir entre ciències i lletres, jo... jo... jo sempre "em pensaré" que sóc de lletres!

i demà tindré festa de l'escola i els nens unes quantes hores... Biennnnnnnnnnnnnn! (perdoneu, però, malgrat la meva defensa absoluta de la nostra llengua, una és filla del que és filla: mai no abandonaré el castellà, forma part de la meva vida... així que... Biennnnnnnnnnnnnnnn!)

Darrerament no em ve de gust posar fotos baixades de la xarxa i el meu maquinari està tan obsolet que no accepta la tarja de la màquina fotogràfica (hauré d'anar fent un pensament, em sembla que al meu pecé li queden pocs telenotícies)

Bon diumenge de Carnaval a tohom. Jo continuo de maruja, la disfressa més fàcil i la que es porta més!

Per Carnaval, tot blog val!

He estat absent de blog durant una setmaneta. Tenia virus! si, si, tenia uns virus diguem-ne "legals". El Babylon i un altre que ara no recordo què. La qüestió és que no podia entrar al meu propi blog. Cosetes de les que em passen a mi de tant en tant... si em llegeix la Pilar, somriurà ;)

Fa dies que tinc ganes de participar en aquest joc dels refranys blogaires, però com que no sé on anar a veure els que ja hi ha, de moment en poso alguns que m'he empescat (tampoc no maten).  En cas que ja hagués sortit per alguna banda, que ningú es pensi que és plagiat. Qualsevol semblança amb un altre refrany que hagi aportat un altre blogaire és pura casualitat (juro solemnement, creuant els dits a l'estil gitano. Si voleu, també escupo a terra). I bé, alguna ànima caritativa blogaire ja em dirà on puc veure el recull de refranys, que (torno a jurar) no tinc temps d'entrar a tots els blogs... buf,buf, vaig de cul, com sempre darrerament. Aquestes presidències fan estralls en les iaies, hahaha!

I aquí va:

Per l'abril, de bolgs, mil! (per l'abril, aigües mil)

Si vols que a la xarxa et facin un lloc, fes-te tu mateix el blog! (si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit)

No és bon català qui no blogueja quan veu bloguejar. (no és bon català qui no pixa quan veu pixar)

On en bloguegen dos, en bloguegen tres. (On en mengen dos, en mengen tres)

Molts, del blog es queixen, però no el deixen! (Molts del món es queixen, però no el deixen)

A blog mut ningú no hi comenta (A boca tancada, mosca no hi entra)

Blog i meló, surti com surti! (Casament i meló, surti com surti)

I, finalment, tenint en compte que avui és dissabte de Carnaval,

Per Carnaval, tot blog val.  (Per Carnaval tot s'hi val)

De què us disfresseu? (jo avui m'he disfressat de maruja, que tocava fer dissabte de paperots i rollos d'aquests...)

Lladres!

No tinc res més a dir que el que ja he dit al títol...

O si?

Va, provem-ho.

Avui he entrat en uns quants dels vostres blogs i m'adono que hi ha temes que ni els toqueu... afortunats, que podeu fer que aquests temes us rellisquin... com es fa?

Fa una estona li deia a un bon amic al seu blog, que és molt millor llegir poesia com fa ell, que veure telenotícies i llegir el diari. Com diu ell, parafrasejant (o parapoetitzant?) Maria Mercè Marçal, mosseguem la vida!

però haurem d'anar amb compte, no sigui que la vida ens mossegui a nosaltres, ai...

Me'n torno a espriuejar; li he agafat el gustet!