Llibertat!

El que he pogut trobar per internet... (gràcies, moixarno, per pujar el video)



 jo ho vaig veure tot, tossudament escarxofada al sofà, però profundament emocionada. Tornaré a parlar-ne, però ara no puc!

Sant Pere... canta?

Ja ho veurem.
Diuen que pagant, Sant Pere canta.
No sabem què fa quan el foten a la presó. Tampoc sabem què farà Mr. B. Potser tampoc cantarà perquè no li donaran temps (abans, el treuran de la garjola perquè el fiscal, el jutge, els notaris i la mare que ho va parir tot s'han equivocat)...

Jo (no) he sentit allò que (no) ha sentit ningú del món perquè ho ha prohibit un... jutge? fiscal? a mi, que sóc d'allò més virtuosa, m'ha faltat temps per anar a youtube i escoltar-ho.

Que tiri la primera pedra qui no ho hagi fet!

Ai, Senyora del País de les meravelles! quina vergonya em fa que sigui del meu poble! em fa venir vomiteres!

Que tingueu un bon Sant Pere!!!!

Felicitats als Peres, Perets i derivats...

Revetlla amb tots els honors

Aquest any la revetlla de sant Joan ha fet els honors als moments grisots que estem passant. Què hi farem?

La coca, però, era tan bona com sempre i el cava... hmmmm!

Míster Wert continua pixant fora de test i el país se n'està anant a la merda sense remei.

Continuamos para bingo!

Senyores i senyors, bona continuació d'entrada d'estiu!

i una mica d'humor nostàlgic dels 80

La morenor

Fa molt temps que no dic allò de:

Avui el meu mar és pla com un mirall; i és que gairebé ni em fixava en com estava, el meu mar, enganxada tot el dia a "l'actualitat", seguint-la, escoltant els uns i els altres, opinions de tots colors i de tota mena, contrastant colors polítics i opinions subjectives que volen semblar objectives... etc. Fa tres o quatre dies que passo olímpicament. Ho escolti o no ho escolti, el meu país petit continuarà igual, així que tanco les orelles.

Avui el meu mar és pla, però no com un mirall perquè hi ha una lleugera brisa i un sol preciós que cremarà els guiris que no es posin protecció i els nadius que es pensin que la seva pell no es crema com la dels guiris (es crema igual, el que passa és que no ho nota tant, potser per aquell coloret més "mediterrani")... jo - m'ho deia la meva àvia- tinc la pell de color de (ja sé que és poc romàntic) merda d'oca. O grogós. O groguenc. O "fosforito", que quan em trec els pantalons a ple sol, sembla que encara hagin encès un llum suplementari.

Si, tchts,tchts... aquell coloret de pollastre a l'ast que agafa tothom (o gairebé tothom) quan passa uns dies a la platja (protegint-se del sol), aquell coloret tan bonic (per sort, l'olor és una altra que la del pollastre a l'ast) aquell coloret no l'agafo mai o gairebé mai! Quan era jove, si! quan era jove agafava un to morenet claret que em quedava molt bé (o això em deien). Ara ja fa anys que en lloc del to morenet claret, em surten pigues que s'ajunten les unes amb les altres i que no em queden gens bé. Ai!

No us heu trobat mai, amb aquella afirmació que se us fa (a la cara) quan us diuen allò de:

- Estàs molt blanca, eh?

A mi em fa una ràbiaaaaaaaaaaaa... t'ho diuen tots: amics i suposats enemics. Els que t'estimen i els que no t'estimen tant. Tothom et diu "Estàs molt blanca" com si tu tinguessis la culpa de tenir la pell de color de merda d'oca.

Així doncs, demano als que m'estimen i als que m'estimen menys, que aquest estiu s'abstinguin de dir-me que estic molt blanca. Que es fixin en els cabells, per exemple i em diguin:  trobo que els cabells blancs t'afavoreixen molt! I no caldria que afegissin: "malgrat lo blanca que estàs!". No cal!

Que tingueu un bon diumenge assolellat, que gaudiu de la platgeta els que hi aneu, i que agafeu aquell to de pollastret a l'ast tan suggerent! nyammm...

I si no existís internet?

Si no existís internet, no hauria pogut fer psicopedagogia per la UOC.

Si no existís internet, no hauria conegut una colla de gent molt vàlida amb qui m'he relacionat i encara em relaciono.

Si no existís internet, no hauria conegut una colla de gent molt estúpida amb qui mai no m'he relacionat.

Si no existís internet, no hauria viatjat deu o dotze vegades a Galícia a veure amics coneguts per internet.

Si no existís internet, no hauria participat en l'escriptura d'una novel·la col·lectiva i d'una colla de llibres col·lectius.

Si no existís internet, no hauria participat a les Històries veïnals.

Si no existís internet ara no seria presidenta de l'ARC.

Si no existís internet, no estaria ara aquí "perdent" el temps amb el meu blog, mig oblidat fins fa unes setmanes (i que ja està a punt de complir nou anys - nou a blogger, que abans ja en tenia un altre, jo, de blog, a messenger)

Si no existís internet ara estaria llegint un dels llibres de la pila de la tauleta de nit, que esperen per ser llegits.

 Si no existís internet, no m'hauria complicat la vida des de l'any 1997 fins ara...

Així doncs, no tinc ni idea si és bo o és dolent per mi que existeixi internet. Algú ho té clar?

Relax?

Entre relaxar-se amb una pel·li mediocre i fer-ho "aquí", m'he decidit per això segon.

Pensava que ja mai més a la vida faria un altre examen (mai no es pot dir d'aquesta aigua no en beuré, aquest capellà no és el meu pare ni... allò altre que queda tan lleig de dir i encara més d'escriure, per això no ho dic ni ho escric) així que ara sé segur que, si aprovo (que espero que si), el curs que ve em matricularé de 4art de francès i el curs següent de 5è i on vera... perquè a l'EOI de Blanes només arriben a 5è i em sembla molt que no és pas el darrer curs de francès per les escoles oficials d'idiomes.

Avui m'he assabentat que des del govern ens poden fotre troians a dintre dels ordinadors i així tenir-nos molt més controlats del que ja ens tenen a través dels dni's, targetes de crèdit, comptes bancaris, nòmines i altres mitjans que ni sabem (i que potser és millor que no sapiguem). Que guai! d'aquesta manera els podrem dir el nom del porc i s'ho trobaran als nassos.

Si tothom els diu el nom del porc, voleu dir que ens ficaran a la presó? O potser ens posaran una multa? O potser ens desmuntaran les peces dels ordinadors a distància o faran que s'obrin i es tanquin les aplicacions, que se'ns esborrin les novel·les o poemes que puguem tenir a les carpetes, reenviaran les cartes d'amor que tinguem guardades per als nostres amants... ooooooooooostres, que apassionant!

Algú amb imaginació (i sense imaginació també) ja pot començar a escriure la seva novel·la,  la seva carta d'amor o d'odi  al ministre de torn, o fer com jo, que des d'ara mateix els saludo amb un somriure d'orella a orella,  porcs desvergonyits que goseu entrar sense permís al meu ordinador, així se us assequin les poques neurones que encara us queden (si és que us en queda alguna) Apa, ja ho he dit!

I als que em llegiu per la via normal i a cara descoberta, que passeu una bona nit, que jo me'n vaig a descansar, perquè un examen de quatre hores en una altra llengua és una mica (només una mica) estressant!

I ara ja podré llegir tot el que he anat acumulant durant l'hivern, que no és poc!

Ens llegim!

Examen i tornada

El 4 de juny (dimarts) faré el meu examen escrit de francès.

Fins aleshores, no em permeto llegir res que no sigui en francès, ni veure cap pel·li ni escoltar cap música que no sigui francesa.

Digueu-me chauvinista.

L'examen s'ho val!

Estudiar a certes edats es fa més feixuc, però al mateix temps hi ha una espurna d'optimisme, de saber que "t'has fet gran però no tant com per no seguir ampliant coneixements"... i jo sóc de les de mitjana edat, a la classe... hi ha gent força més gran que jo! Chapeau per ells.

Ara que he tornat (més o menys) faig la ferma promesa de tornar encara més a partir del dia 4. Promis!

Aprofito per recomanar dos llibres, que jo estic llegint en francès, però que també els podeu trobar en castellà (i, buscant bé, potser fins i tot en català).

Daniel Pennac: "Chagrin d'école"

Anna Gavalda: "Je voudrais que quelqu'un m'attend quelque part".

I de pel·lis, a youtube n'hi ha un fotimer (en francès, vull dir); bé, n'hi ha en tots els idiomes, però el que m'interessa a mi ara és el francès. Diria que tinc el cul quadrat de "rester assisse" veient pel·lis, buf,buf... vaig a regar una mica les plantes, així aixecaré el cul de la cadira.

À bientôt!