30 de juny, 2013

Llibertat!

El que he pogut trobar per internet... (gràcies, moixarno, per pujar el video)



 jo ho vaig veure tot, tossudament escarxofada al sofà, però profundament emocionada. Tornaré a parlar-ne, però ara no puc!


4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'ho vaig passar pipa... :DDD

I em vaig recordar dels escarxofats... que consti!!! amb tots els que hi érem però des de casa i així sumàvem molts més.

Clidice ha dit...

sis hores van ser un pèl massa, vaig acabar mig adormida, sobretot per la punyetera cançó de "Tossudament alçats" que s'hauria d'haver dit "tossudament clapats". Quin trunyassu de cançó! Però bé, el que calgui per defensar la llibertat de pensament.

Montse ha dit...

:)

La última cançó d'en Llach, unha de dues: o és un avorriment tota ella, o no se l'havia après ningú i va quedar fatal!

Penso que va ser entranyable però musicalment força fluix. Des de la versió de Pastora (es van carregar directament la cançó) fins a la desafinamenta de tanta gent, com per exemple la Beth i les altres dues que van cantar Laura (és la pitjor interpretació d'aquesta canço que he sentit mai)

Malgrat tot, però... li dono un aprovat alt (per contingut i grau d'entranyabilitat)

(tomaaaa, com invento paraules!)

Gràcies a totes dues, Clidice i Carme!!!

el paseante ha dit...

Jo també em vaig escarxofar al sofà. Els seients del Camp Nou són massa durs per aguantar sis hores :-)