25 de juny, 2010

Del viatge 12. Hyères: Porqueroles.

Ahir vam fer una travessa molt bona (la Taca i jo ho vam agrair). Gairebé gens de vent (només el vent aparent) i prenent el solet a la popa totes dues.
La Taca, normalment, quan es posa nerviosa perquè el Blauet es fa un tip de saltar i botar, es queda amb mi una estoneta, la justa per notar les meves esgarrifances esporàdiques. Jo crec que ella, a part de sentir-se, com jo, dins d'una rentadora mentre centrigufa, olora la persona que té al davant o al costat. Quan s'adona que jo tinc les mateixes sensacions que ella, es dirigeix directament a sota les cames del Joan Salvador, que continua mantenint-se serè, malgrat el vent, els salts, els bots i el que calgui.

Val a dir que si jo no fes tant de "bulto" de vegades també ho faria: m'acurrucaria entre les cames del capità, que és el que no solament no pateix gens ni mica, sinó que sembla gaudir enormement de la situació centrifugadora.

A part de tot això, lamento moltíssim la desgràcia que hi va haver a Castelldefels la nit de la revetlla, però no puc estar-me de comentar que la gent, així, en general, tenim molt poca estima per la nostra vida. Ens sembla que som immortals i no és així. A ningú se li hauria d'ocórrer travessar les vies del tren "a la brava"... quan passen desgràcies d'aquestes t'adones de la feblesa de la condició humana i tambné de la facilitat per intentar trobar culpables en qualsevol accident.

En fi, aquí queda la meva reflexió (políticament incorrecta, n'estic segura). I el meu condol per a totes les famílies afectades.

I ara vaig a veure si la roba que tinc a la "laverie" ja està en procés de centrifugat, i en uns minutets més la puc treure de la màquina i emportar-me-la al Blauet, estendre-la i fer que sembli un vaixell de transmundistes (la imatge de la roba estesa al voltant del vaixell fa aquesta sensació)

Acabo de preguntar al capità com se'n diu, del "cable" que rodeja el Blauet, que va de candeler a candeler i em diu que es diu "guardamancebos". M'acaba de sonar el tel. És l'hora aproximada que la roba ha acabat, així que he de marxar a la laverie.

En un altre moment us diré com se'n diria del guardamancebos en català...

fins avita.

23 de juny, 2010

Del viatge 11 (crec). Toulon

Una abraçada des de Toulon (la terra de la Vaca Lechera)

:)

Bona revetlla a tothom i moltes felicitats als  Joans, Joanes i derivats.

20 de juny, 2010

Del viatge 10. Marsella.

Fotos.
L'havíeu vist mai,navegant, el Blauet?

és guapo, eh? eh? eh?


Aquí amb una vela... com que nosaltres no ens fem les fotos mentre naveguem, que ens les fan els del Taka... no en tenim cap amb les dues veles desplegades! quan ens en facin una amb la major i la gènova, prometo posar-la.

La nit passada no hem dormit, amb vents de fins a 40 nusos...
a veure si amaina d'una vegada, que ja tocaria marxar d'aquí...

Aquí a baix una foto dels vaixells de la regata de clàssics. Buf, que guapos!

Au, fins demà, me'n vaig a entomar el vent (en el sentit literal)

19 de juny, 2010

Saramago - Del viatge 9- Marsella.

Ahir, des de Marsella, vaig sentir la notícia: José Saramago havia mort. Només fa quatre dies us deia que la darrera obra d'ell que vaig llegir va ser justament la darrera que va publicar, el 2009: Caïm. Algun dia potser comentaré per què vaig comprar-me aquesta novel·la, ja que de Saramago, jo, havia llegit unes quantes obres i només m'havia agradat "de veritat" "Ensayo sobre la ceguera", i els poemes. Per mi ha estat un autor difícil.


De Marsella som a l'illa de Frioul, a aproximadament una milla i mitja o dues del Port Vell marsellenc (o marsellès?). Per anar al centre ens cal agafar una "navette", una mena de transbordador (que no porta cotxes), una espècie de vaporetto venecià, o, si voleu, una espècie d'autobús aquàtic. Aquesta serà la quarta nit que passarem aquí, al port de Frioul i  això és perquè vam decidir, tal com us vaig comentar, que ens quedaríem uns quants dies a Marsella, per conèixer una mica la ciutat i també perquè fa uns vents que no surten ni els regatistes (per alguna cosa deu ser)... i aixòque hi ha dues regates diferents, que és per això que no tenim lloc al Port Vell. Una de les regates és de vaixells clàssics que són una meravella. L'altra és  la regata "Audi Med Cup". Fa força goig, veure tants vaixells.

Demà continuarem aquí. Aquesta nit descarregaré les fotos que hem fet avui i demà us en penjaré alguna. De moment acontenteu-vos amb aquesta, feta abans d'ahir, des de la navette. Es tracta de l'illa d'If, allà on Edmond Dantés va estar tancat... bé, qui no coneix la història de "El conde de Montecristo"? eh?eh? eh?

15 de juny, 2010

Del viatge 7. I demà cap a Marsella.

Demà, si els déus ens ho permeten, sortirem de bon matí cap a Marsella.

I, si anem a Marsella hauríem d'escoltar La marsellesa... no?




Aquí, a Saintes-Maries-de-la-mer s'hi està molt bé, però fa un fred que pela. Sembla ser, però, que això de la pluja i el fred és general, així que és millor que no ens queixem, que podria ser pitjor (en peores plazas hemos toreado, que diuen).

I jo amb vestidets d'estiu, buf,buf,buf, sort dels "trajes d'aigua" i del polar!!!

Doncs això... fins a la propera.

imatge de google, esperant poder canviar-la per una de meva.

14 de juny, 2010

Cinc anys sense Moncada

Aprofitant que tenim wi-fi - com deia abans- em proposo fer la meva contribució montcadiana, després d'haver llegit en Pere, i tants d'altres.

Em sap greu, Jesús Montcada, però encara no he llegit "bé" Camí de sirga. Que consti que fa molts anys el meu pare me'l va recomanar i me'l va deixar. Que el vaig començar unes quantes vegades i no vaig poder...

Senyor Moncada, no m'ho tingui en compte, si us plau. Vostè sap, allà on deu ser, molt més enllà del bé, del mal i de qualsevol literatura, que encara hi sóc a temps. I li prometo, com a homenatge, en el cinquè aniversari de la seva mort, que em faig el propòsit de llegir-lo "del tot". Encara que només sigui com a exercici de disciplina literària.

Perdoni'm, jo no sóc una bona lectora, però si els meus amics blogaires més íntims me'l recomanen amb aquest fervor, no tinc més remei que creure-me'ls.

Descansi en pau allà on sigui. I no m'ho tingui en compte, d'acord? Faré els deures!

_________________________

Per què Sandro Rossell? ÔÔ (No ho entenc, jo tampoc, Pere)

Del viatge 6. Saintes Maries de la mer.

Doncs si: aquest matí, en contra de tots els pronòstics, hem navegat fins a aquest petit poblet costaner del delta del Rhône.

Resulta que aquesta nit passada, segons la méteo, hauria hagut de fer uns temporals enormes que havien d'haver-nos frenat durant quatre o cinc dies, com us explicava ahir. Doncs bé: no solament no ha bufat ni una gota de vent en tota la nit, sinó que el dia - fins ara- ha estat tan magnífic que els capitans han decidit alliberar amarres i sortir.

Hem navegat 18 milles amb una mica de mar de fons, però no la suficient com per no poder anar còmodament llegint -jo- i dormint la Taca, sense cap mena de cara de por, per part de cap de les dues.

A quarts de tres hem arribat i hem fet un dinar d'aquells ràpids, de pa amb tomàquet i fromage, una cerveseta i "tira que te vas". A la nit ja cuinarem.

Com que hem arribat amb una calor de mil parells de dimonis, servidora s'ha acostat un momentet a la platja, on s'ha remullat uns minuts amb una aigua semblant a la del delta de l'Ebre, però sense arròs. Vull dir: no era aigua neta i transparent, però tampoc era tan confosa com ho és al delta de l'Ebre (he dit confosa, no pas bruta, ep! ho dic per als susceptibles... que jo m'hi banyo amb tota tranquil·litat, al nostre delta)

Després de dinar he comprovat amb satisfacció que hi ha wi-fi (gratuït) i que funciona perfectament, la qual cosa sempre és un plaer.

Ara mateix ha començat a sentir-se una remor llunyana de vent, no m'estranyaria que aquella "xufla" que havia d'haver entrat ahir a la nit, ho estigui fent ara. Ja us ho explicaré.

De moment ens n'anem a explorar el poble. El nom és divertit: No és una sola Santa Maria, sinó unes quantes Saintes Maries. On vera.

Us deixo foto de la Taca embolicada amb un pareo (és que és molt coqueta)

13 de juny, 2010

Del viatge. 5.- Port Camargue.

Ui,ui,ui, que se m'acaba la tarja...

demà continuaré.

Avui, només una abraçada des de Port Camargue, on sembla que ens hi estarem quatre o cinc dies (aquest any el temps ens fa la pirula més que altres anys).

I és que els bons navegants iaios no naveguen amb més de força 4... que els temporals és millor passar-los a port!

Bona nit i fins demà.

perdoneu per la imatge, no en tinc cap més a mà i aquesta l'he baixat de la xarxa, demà la canviaré i en posaré una de pròpia i us explicaré més coses.

Bé, imatge canviada: La que teniu ara és una fotofeta al Taka des del Blauet, navegant des de Frontignan cap a Port Camargue.

10 de juny, 2010

Del viatge 4. I encara...

Són gairebé les set de la tarda i des que me'n vaig anar a dormir ahir a la nit que el vent no ha parat de bufar. Em sembla que si visqués a la terra dels vents estaria com el boig aquell de la cançó, ben tocat per la tramuntana, i això que ja us vaig dir que aquests vents són del sud.

Em fa l'efecte que tampoc podria viure a la terra de la boira, aquella que ens explica el Paseante. Ni a la terra de la pluja. Ni...

Ostres, voleu dir que puc viure en algun lloc?

He fet unes fotos que encara he de passar i uns videos que no es veuen per culpa dels codecs que em falten (quan no són codecs són naps i si no són cols, però sempre em falten coses, deumeu!) mentre escric això intento baixar-me els codecs, a veure si puc enviar el video bufa-vents al "teu tub" i el podeu veure. El que passa és el de sempre: que no té res a veure el que filmes amb la realitat de la cosa. Que els rebufos del vent i les onades no queden ben plasmats i quan ho veus en pantalla no fatanta por com a la realitat. Bé, porno seria la paraula... però una mica de iuiu si que fa!

I continuem a Frontignan (on per no haver-hi, no hi ha ni una pelu presentable per anar-se a tenyir les arrels, ai!) a veure si amb una mica de sort podem sortir dissabte, que ara mateix ha començat a esquinsar-se el vel i la bombeta sembla que comença - tímidament- a fer escalforeta i certa claror. Ara compta... a les set del vespre!

vaig a veure si puc enviar això del video... senyores i senyors, són les 7 i 20 de la tarda i encara no he aconseguit el codec. Així que...au revoire, queva dir Voltaire, en una nit de boira, amb la panxa enlaire, a sotad'un paraigua!

09 de juny, 2010

Del viatge 3. Frontignan (encore)

Doncs si. Continuem a Frontignan (i suposo que fins que passin les grosses tempêtes). Aquesta nit ha estat de vents del sud, però amb tanta contundència que hem dormit bressolats per les onades, tot i estar ben lligats al port. Sort, que estàvem ben lligats al port! si no, potser hauríem sortit volant!

Avui el dia no és tan gris com ahir. El sol surt tímidament i hi ha com una capa grisenca que ens envolta, però il·luminada per dintre, no sé si em sabré explicar, com si haguéssim agafat un vel i hi haguéssim embolicat una bombeta de molt baixa graduació, però que fa certa llum. És un bon auguri, tenint en compte el mal rollo que donava la grisor opaca d'ahir. Jo vaig tenir ganes de plorar. I feia molt temps que no em passava. Vaig plorar llàgrimes gruixudes que no portaven enlloc, però que em van alliberar una mica per dins.

Què surt, de dintre, quan una dona que aparentment ho té tot té la necessitat de plorar? algú m'ho hauria d'explicar. Segurament surten sentiments que havien quedat encallats algun dia i necessitaven ser alliberats. I

I va i  el sol i decideix no sortir.
I va el vent i es posa a bufar, sigui del nord o del sud.
I van els ulls i, sense encomanar-se ni a déu ni al diable, decideixen deixar anar els sentiments encallats.
I va i et pregunten què et passa, si tot va bé.
I tu no saps què respondre, perquè no passa res, però passa tot.
I et dius que les hormones no poden ser... o no tant com fa un temps... o és que ens enganyen, amb la història de les hormones?

I llavors al dia següent et trobes aquesta bombeta embolicada en un vel gris i et sembla que encara no està tot perdut i tornes a agafar confiança en el que t'envolta, malgrat les notícies als diaris i a les televisions locals, que reflecteixen un estat molt semblant al de la teva terra: al cap i a la fi tots som Europa.

I si: seguim a Frontignan i segurament, per dos o tres dies més.

I ja porto dos tes i em sembla que toca marxar d'aquest bar... potser fins demà...

a veure si trobo una altra foto (ahir no en vaig fer cap, el dia nos'ho mereixia)

Ella sempre sembla tristona, i això que és la gossa més feliç de la capa de la terra! (si pogués parlar us ho explicaria)

ara em fa vergonya quedar-me més estona només amb elconsum dels dos tes, per això no em poso a respondre els comentaris d'ahir, només donar-vos les gràcies.

I continuarem escrivint!!!

08 de juny, 2010

Del viatge 2. Frontignan.

De l'Estartit vam passar a Llançà, però no hi vam ser gaires hores. Hi vam passar la nit i prou. L'endemà, vam anar a comprar fruita i pa i vam continuar endavant fins a Canet Plage, on hi vam passar dos dies. No hi havia internet enlloc. Sembla mentida com n'estic, d'aviciada (quan no tinc la possibilitat de comunicar-me sembla que em falti alguna cosa i és que, de fet, em falta, em falteu!)

De Canet Plage vam navegar fins a Frontignan, on vam arribar ahir a la tarda. Hi ha un bar on fa un any tenies accés a la xarxa, però aquest any no funciona. Em sembla que des del 2007 fins ara estem anant enrere. El 2007 tenies la possibilitat de connectar-te des de Capitanerie. L'any passat, ja no, només des del bar. Aquest any ni des del bar. No anem pas bé! avui he trobat aquest altre bar on estic prenent un te a la mateixa hora en què els francesos ja comencen a demanar el dinar. No anem cronometrats.

Aquest matí fotia un fred que tallava el cutis. Ara s'ha arreglat una miqueta, però no fa bo per anar a la platja ni prendre el sol ni res. Hi ha anunciades "grosses tempêtes", així que se suposa que ens quedarem aquí un parell de dies, fins que puguem tornar a navegar amb calma. Només hi ha una diferència, aquest any, respecte al 2007 i a l'any passat (a part de les connexions a internet) i és que aquest any no hem de treure el pal del Blauet, perquè navegarem només per mar. No hem d'anar ni als rius ni alscanals, per això podem navegar ambel màstil sense problemes. O amb problemes, però amb el màstil.

Abans de sortir de Blanes em vaig comprar un llibre que potser no havia d'haver comprat, que es diu "Cómo NO escribir una novela", que m'està deixant K.O. Què se suposa que s'ha de fer, per escriure una novel·la, doncs? si tot el que diu aquest llibre és negatiu! (mare meva...)

He llegit un llibre de Saramago que es diu Caín.  M'ha agradat.
Ara, a part del de la No novel·la en tinc un parell més per començar, però no estic massa motivada. Em vaig endur "un clàssic" que em van dir que era molt estrany que no hagués llegit "Cumbres borrascosas" però el vaig començar i el vaig haver de deixar (no puc amb ell, és greu?)


Imatge: Cap de Creus (L'Encalladora), poques vegades es pot navegar tan tranquil·lament per aquí, normalment cal navegar "per fora" perquè sol haver-hi molta mar i molt vent. Per mi va ser la primera vegada, sempre havíem passat de lluny. És un paisatge que, al menys una vegada a la vida, val la pena veure. Ja ho deia, Josep M. de Sagarra: vivim al rovell de l'ou!

03 de juny, 2010

Del viatge-1. L'Estartit

Semblava que no havia d'arribar mai, l'estiu, i tanmateix, aquí el tenim, al nostre costat, al davant, al darrere i també per dalti per baix. La calor encara és suportable. Els primers turistes - escoles o autocars de gent de la tercera edat i potser també de la quarta - es deixen veure per tot arreu. La crisi es fa notar, a les botigues i als restaurants. Als bars i als supermercats. Als hotels i als cartellsde "·Se vende" Se alquila" "Liquidación por cierre"... és curiós, ni un sol cartell és en català.

Els submarinistes surten cada dia per anar a mirar peixos a les Medes. I segurament, per fotografiar-los. I també per fer cursos d'immersió. Per totes aquestes coses. A la platja s'hi veuen molt pocs banyistes, encara, l'aigua, sense ser excessivament  freda, encara és "fresqueta".

Si et vols comprar un biquini, un vestit de bany, una tovallola o qualsevol estri de platja, tens les botigues a dotzenes, a uns preus normalitzats i amb dependentes àrabs, rumanes... i algunaque altra catalana (les menys). I als bars, qui et serveix un cafè o un suc de pinya sempre és un cambrer de fora del país. De fora, però que és dins. O sigui: un immigrant. Que deu cobrar menys.

M'he comprat una revista perquè porto el vaixell ple de llibres per llegir i quaderns per escriure. I em venia de gust una revista d'aquelles que no serveixen per a res, subliteratura, subpremsa. Però hi he descobert un parell de receptes per aprimar-se molt, molt i quedar com la Twiggy en els seus millors (pitjors) anys  i també un parell de pentinats que - si tingués vint anys - em quedarien de conya!

I ara me'n vaig, perquè encara no tinc el pa pel sopar d'avui ...

No us puc posar cap foto, de moment, perquè això va tan lent que no se m'obren, les fotos. Un altre dia serà.

01 de juny, 2010

Economia i viatge

Em fa l'efecte que els nostres governants estan fent tot allò que no haurien de fer per tal de fer pujar el nostre país (que quin país? jo què sé!)

però tinc la impressió que, a través d'anar fent demagògia, no foten res.

Ara bé (que vol dir moro) jo no en tinc ni idea, d'economia. I per tant, no sóc ningú per jutjar-los.

Si no passa res (més) demà al matí el Blauet se n'anirà rumb a la France (altra vegada). La primera idea havia estat anar a Balears, però al final hem canviat l'opció. Anirem costejant fins a Marsella i després tornarem, també costejant. No tenim tant de temps com altres vegades, la besàvia es fa gran i no la volem deixar tant de temps (no està sola, però a ella li sembla que si)...

S'intentarà anar fent blog, però ja sabeu que quan estem al país veí no ens és tan fàcil com aquí, això de connectar-nos a internet, o sigui que es farà el que es podrà i es penjarà alguna foto o algun video...

Així doncs, és possible que el proper post ja l'escrigui des d'un altre lloc que no serà el meu poble.

No, no us deslliurareu fàcilment de mi (que ara ja hi estic acostumada, a això de comunicar amb vosaltres des d'allà on sigui i des d'allà on pugui)
imatge: un blauet, baixat de la xarxa


Una forta abraçada a tots els blogaires (i no blogaires) que em llegiu.