Dia D

Ja sabeu, perquè ho he dit moltes vegades, que jo sóc anti "Dies de..." el que sigui.

O sigui que sí: sé que avui és el Dia de la poesia. Ja ho sé.

I jo repeteixo: per mi, cada dia és el dia de la dona, el dia del nen, el dia del pare, el dia de la poesia, el dia de la solidaritat, el dia de... 

i dit això,

FELIÇ DIA DE LA POESIA per tothom.

Sóc contradictòria fins a extrems que no sabria explicar. Perquè, gràcies a Déu, sóc atea, com deia aquell...

Buscant per la xarxa, he trobat aquesta foto que m'ha agradat, per això la poso aquí:

Hi ha un detall, però, que no té a veure amb la foto, sinó amb el lloc on he trobat la foto, que és un diari digital que es diu Catalunyapress i que jo no havia llegit mai.

El que m'ha sobtat és, fullejant virtualment aquest diari i entrant a diverses de les seves pàgines, trobar-me una fotografia d'Amancio Ortega, amb aquesta frase a sota:

Amancio Ortega ES cau del podi dels més rics del món.

Ohmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!

Profes de català del món, UNIU-VOS i ensenyeu bé la llengua, si us plau!

Entrevistadors agressius

Algú va veure, ahir al vespre,  a La6, l'entrevista d'Ana Pastor al President Mas?

Quan jo era petita, i després joveneta, i després més gran, i després madura i ara, a les portes de la tercera edat, el que comptava, a l'hora de relacionar-se amb els altres, era la bona educació, el saber fer, el saber estar, el saber escoltar i el ser professional.

Avui en dia, per vendre, el que compta és la mala educació, la pressa, el no escoltar, el no deixar respondre i l'agressivitat.

Com més "educada" és una persona, més vocabulari tindrà. Però si aquest vocabulari ratlla l'agressió, per mí, que sóc una mòmia (però una mòmia activa, que ningú no es confongui), continua sent UNA  PERSONA MAL EDUCADA.

En fi, ja callo, que ja fa dos dies seguits que xerro i això no pot ser (gaire) bo!

Quetingueu - els que en teniu- una molt bona entrada al cole, a l'insti, a la guarde... o a qualsevol tipus de feina!

p.d. definitivament, no puc enviar fotos. Torno a intentar-ho, que no sigui dit...doncs no hi ha hagut sort!

Apostasia

Curiós: fa un parell de dies que no puc entrar a l'editor de Blogger d'una manera "normal". Hi he d'entrar fent la volta, com si m'haguessin amagat les claus. Busco lel perfil, del perfil vaig allà on Déu em dóna a entendre i després acabo a https//draft.blogger i etc,etc,etc. Per la porta del darrere!

Bé, aprofito que ja sóc a dintre per comentar que l'examen de dilluns va anar "regular" i que de l'examen d'avui n'he sortit amb el cap com un bombo. Sabeu allò de sentir-se "mentalment cansat"? doncs estic mentalment no cansada, no, esgotada! espero aprovar, però. I encara em queda l'oral, el proper dilluns.

Ahir, venint de Barcelona, vaig assistir a l'intent de genocidi cultural que representa el fet que, a les vuit en punt del vespre, Catalunya Ràdio deixés d'emetre per al País Valencià.

Sento pena i vergonya, un sentiment somort a dintre que em fa tornar als anys d'infantesa quan, si volíem sentir "Bon dia, Catalunya!", només teníem una opció: Ràdio Scope, a Ràdio Barcelona, amb Salvador Escamilla. Molta gent no deu tenir ni idea de què estic parlant, però molta d'altra, si.

Un es pot fer apòstata d'un país que ja no estima?

directament, MERDA!

Al facebook ja ho vaig iniciar, i ara ho faig aquí. Aquí, com que hi ha més capacitat, ho faré en menys sessions. per començar, només un parell de fotos per donar testimoni de com està el bosquet de sota casa, entre el carrer Vidal i Barraquer i el carrer de la Font (a Blanes).

Els meus amics i veïns es queixen d'altres parts de Blanes que fan més o menys el mateix fàstic. Tenen raó.

i no es tracta solament de fàstic per la brutiícia que tira la gent (en el cas del bosquet de sota casa, sol ser canalla, adolescents que es reuneixen per xerrar de les seves  coses, la qual cosa no és dolenta en sí, per descomptat, però que s'emporten paquets de "snaks" i llaunes de begudes, cigarrets i altres delicatessen, que, després, deixen tirats allà on han estat). Amb vocabular de carreter: "deixen la merda allà on caguen".

I que em perdonin els finolis, però és així de bèstia.

Es tracta, també, de fàstic perquè als nostres pobles i ciutats, s'inicien moltes "obres de millora" que no continua ningú i, o bé es deixen a mitges, o bé, un cop acabades, mai més ningú no s'hi acosta per al més mínim manteniment.

Ja ho sé, que això no només passa a Blanes. Ja ho sé. Però com que jo hi visc, doncs parlo del que conec.

No vull anomenar culpables, perquè no sé si n'hi ha (fora de la gent bruta i descuidada, maleducada i sense escrúpols). Segur que es comencen coses "amb bona voluntat", i després els calés no arriben... però no estaria malament recordar-se dels pobles i ciutats quan no és època d'eleccions.

Comencem amb les vores d'aquest improvisat mirador, que un dia caurà perquè ja fa temps que les pluges han fet que les fustes es mantinguin en precari equilibri. El dia que un dels adolescents  - o dels adults- que s'hi arrepengen o s'hi asseuen directament es foti daltabaix, en sentirem a parlar.

El que llencen - una part del que llencen- des del "mirador", quan acaben de beure, menjar (i molts etcèteres)

Apa, demà més.

Sant Pere... canta?

Ja ho veurem.
Diuen que pagant, Sant Pere canta.
No sabem què fa quan el foten a la presó. Tampoc sabem què farà Mr. B. Potser tampoc cantarà perquè no li donaran temps (abans, el treuran de la garjola perquè el fiscal, el jutge, els notaris i la mare que ho va parir tot s'han equivocat)...

Jo (no) he sentit allò que (no) ha sentit ningú del món perquè ho ha prohibit un... jutge? fiscal? a mi, que sóc d'allò més virtuosa, m'ha faltat temps per anar a youtube i escoltar-ho.

Que tiri la primera pedra qui no ho hagi fet!

Ai, Senyora del País de les meravelles! quina vergonya em fa que sigui del meu poble! em fa venir vomiteres!

Que tingueu un bon Sant Pere!!!!

Felicitats als Peres, Perets i derivats...

Constatacions vàries

La primera constatació és trista:

Cadascú va a la seva bola.

La propera vegada que calgui votar, votarà sa tia la del poble.

________________________________

La segona constatació és realista:

Quan t'adones que en acabar de fer punxa als llapis de colors del pot et queden les mans endolorides, t'adones no pas que t'estàs fent gran, no! T'adones que ja t'has fet gran!!!!

Porca misèria...

Las Vegas a Catalunya? Més por que una pedregada!

No em fio ni de l'ombra del senyor Sheldon Adelson, que vol portar l'horterada de L.V. a casa nostra. No me'n fio gens. No solament perquè sempre hem sigut uns ingenus que ens deixem enredar i després continuem sent uns cornuts que paguen el beure sinó també perquè el reguitzell de "condicions" que imposa aquest home fan un tuf que ho empesta tot. De veritat, algú es creu que la majoria de llocs de treball que es creïn els ocuparan catalans? No m'ho puc creure, que siguem tan babaus! Per començar, una de les condicions és aquesta: passar-se pel folre de l'americana (i mai més ben anomenada la seva jaqueta) les lleis d'estrangeria. Què vol dir, això? doncs que la majoria de treballadors que contractarà seran de tots els països menys ´"d'aquí". I els "d'aquí" faran la feina de pringat que ningú, en condicions diguem-ne "normals" no vol fer. Com quan els espanyols emigraven a London i a Alemanya i feien aquelles feines que ningú d'allà no volia fer. No em feu especificar. Creieu que els crupiers, els alts executius i els directors d'hotels seran catalans? Ingenus! Això no és "La Riera"! (O pitjor: potser si que s'hi assemblarà)

En fi, jo estic molt en contra. Molt bé m'hauran de convèncer, per canviar la meva opinió al respecte.

No vull que em transformin Barcelona i la seva àrea metropolitana en un paisatge kistch amb góndoles venecianes, piràmides i lluentons que em faran pensar que visc a Marina d'Or, siudad de vacasiones! (Horror i pavor)

està clar, però, que a mi ningú no em demanarà l'opinió. per això em permeto el luxe de dir-la al meu blog.

Rodalies

Anar a Barcelona en Renfe-rodalies és una odisea.

Quatre hores (dues d'anar, dues de tornar) per fer seixanta quilòmetres, em sona a recochineo.
I malgrat que a mi em soni a recochineo, és així. Gairebé dues hores de Blanes a Barcelona (per problemes a les instal·lacions, van dir per megafonia). I gairebé dues hores de Barcelona a Blanes (per problemes a les instal·lacions, van dir per megafonia).

Tot això per 10 (deu) euros.

Avui tinc el cul quadrat i la mateixa por de conduir que sempre, així que em queden molts anys de tenir el cul quadrat i por de conduir...

I la por de conduir no me l'ha arreglat CAP teràpia.

I ja no sé si estar indignada o resignada.

Si no tingués por de conduir no passaria quatre hores de la meva vida asseguda (per sort) en un vagó de tren atapeït per deu euros, però la brometa em costaria el preu de la benzina + autopista + pàrking + un parell de valerianes.

No sé què és pitjor...

I ja no sé si estar indignada o resignada.

taxes, llenguatges i embolica que fa fort

per què tant de rebombori amb la taxa turística?

quan nosaltres anem "allà" paguem bitllo bitllo i callem! I no pas poc, en segons quins llocs!  i si no, no hi anem.
per què jo, amb els meus impostos, m'he de fer  càrrec de la merda que deixen els turistes que em visiten?


al·lucino amb el "M'agrada" del feisbuc.
sense anar més lluny, l'altre dia vaig posar un "En què estàs pensant"? dient que estava trista i a un munt de gent "li agrada"!

deumeu... què és, el que els agrada? que estigui trista? que hagi escrit que estic trista? volen dir que m'acompanyen en la meva tristor?

suposo que és això darrer.

però, mireu-vos-ho pel cantó "literal" de l'assumpte.

tant que hem evolucionat amb tot i que només puguem dir "m'agrda" o "no m'agrada"

trist... oi?

m'anava a embolicar amb altres temes però passo... no val la pena, així que la tercera part del títol de l'apunt no serveix per res...


com tantes coses!

en fi...
...per cert, totes les imatges són tretes de la xarxa.

:(

És tristíssim que en aquest país surti més a compte matar algú que tocar el piano...

tristíssim!

Poupurri (perquè, com sempre, m'embolico sense voler)

Com cada vegada que hi ha eleccions a prop, em pregunto com es vota en blanc sense afavorir els que no vull ni perjudicar els que més voldria però que no m'acaben de convèncer per votar-los...

Una altra solució és votar els que penso que són menys dolents, i deixar en blanc el vot pel senat, que em sembla que no serveix per res (ja fa molt temps, que m'ho sembla, no ho dic ara perquè m'hagi convençut ningú). Per cert, votar en blanc al senat què seria? 

- no posar cap creueta?
                                                                          
- no posar papereta dins del sobre?
                                                                         
 - posar un paper blanc dins el sobre?
                                                                             
- cap de les anteriors opcions? (en aquest cas... quina és l'opció?)

També es pot  no anar a votar,esclar, però llavors es poden acabar tenint sentiments de culpa per no haver exercit el dret/deure que et legitima per poder protestar després si no t'agrada el que fan els que has votat, o per quedar-te satisfeta si t'encanta allò que fan (això darrer és força improbable... no m'ha passat mai!)

En fi... altra vegada un dilema al davant. I mentrestant, anar escoltant les promeses i els discursos de pa sucat amb oli que ens van engegant cada dia. I tots ells van a la seva bola, sense escoltar res del que diuen els altres.

Recordo un acudit que explicaven a casa quan jo era petita, que em feia molta gràcia. De fet em va fer molta gràcia fins que vaig descobrir pels meus propis mitjans  que allò, d'acudit, no en tenia res i vaig viure-ho "en la meva pròpia carn". Es tractava d'un polític que feia un discurs al balcó de l'Ajuntament d'un poble i els prometia un pont pel riu. Un honrat habitant del poble, va aixecar el braç tímidament per dir que en el seu poble no hi havia riu. El polític, sense caure-li la cara de vergonya li va respondre que no es preocupés, que si no hi havia riu ell també els en proporcionaria un.

I després una veu que se li pot dir riu, se li pot dir trasvassament, se li pot dir aeroport, carretera, desdoblament, autopista, subsidi, fot-li X. Promet el que et sembli i quan t'escullin fes el que et doni la gana: total, ningú et demanarà mai comptes de res!

No puc entendre que el sr. Rajoy ens estimi tant, ara que necessita el nostre vot, quan fa quatre dies es passejava per tot Espanya demanant el vot contra Catalunya.

No puc entendre que a  la sra. Chacon  no li caigui la cara per terra quan ara resulta que està orgullosa de ser catalana, si fa quatre dies deia que ella era espanyola, no fos cas que la fotessin fora del partit... també estava orgullosa dels resultats sobre l'estatut al tribunal constitucional. Manda huevos!

No puc entendre que el sr. Duran faci el seu discurs mirant a dreta i esquerra i protestant "és que no em deixen parlaaaaar", com si estigués al pati de la guarderia i la moderadora fos l'educadora. Patètic!

No puc entendre que tot un senyor historiador com Alfred Bosch (gran escriptor) s'hagi apuntat a un carro que no li pertoca... perquè bona voluntat ja en té, ja... però, francament, no el veig, de corrupte. I en política, em sembla que si no saps corrompre't (i ràpid) no ets ningú.

I que em perdonin els (poquíssims) polítics que no són corruptes (segurament els podríem comptar amb els dits d'una mà).

Com deia aquell.. és que és es colmo!

i bé... què hem de fer, doncs?

podria dir-ne unes quantes, però...

Podria dir moltes coses, totes elles comentades a cor que vols a través de tots els mitjans haguts i per haver.

Podria fer-me ressò del casament reial (i real) que avui han seguit una bona colla de persones. Una bona colla nombrosíssima, ep! Jo confesso que, entre el tai-xi, sortir a comprar, la passejada de la Taca i portar el Xat al veterinari, que el Jordi se l'ha quedat per fer-li una analítica (pobret Xat, li va fer reacció una vacuna i està fotudet); entremig, mentre feia un cafetó de mig matí - encara que ja hauria estat hora de fer el vermut, molt més que el cafetó de mig matí - he posat un momentet la tele per veure com anava la núvia.

I la núvia anava molt bonica. I més, comparada amb la seva difunta sogra, que quan es va casar, semblava un pastisset de nata. Un cop vista la núvia he tancat la tele i he continuat amb les meves coses.

I ara podria parlar i opinar sobre tot el que s'està esdevenint (massa notícies hi ha al món i les sabem totes, la qual cosa ens omple d'un saber que potser ni tan sols desitjaríem tenir, car hi ha assumptes que valdria més ignorar, pel bé de les nostres neurones)... però només en diré una: una de trivial, frívola i absurda, que no desemboca en res, que no té cap mena de transcendència política, social ni de cap mena.

No us FOT, entrar en un local tipus bar o restaurant,  ple de soroll humà, i que tinguin la tele posada a tota pastilla (per una banda) i/o que soni música ambiental?(per l'altra banda)  (de vegades conviuen ambdues coses).

No us MOLESTA?

imatge de google

aix, deu ser que em faig gran.

Podria parlar de tantes coses... però no cal, tothom en parla!

Ingènua o burra directament?

Ja està: ja se m'han desem(mas)carat.
Quan els del tripartit donaven càrrecs als seus germans i familiars, tot eren escarafalls.
Ara, ells, fan exactament el mateix.
I no els cau la cara de vergonya, de la mateixa manera que no els la queia als altres.
I és que no n'hi ha, de vergonya, en aquests assumptes.

Apa.

Sóc burra directament. Sempre m'enganyen, siguin els uns, siguin els altres.

De mal en pitjor

Un dilluns passat per aigua ens dóna la benvinguda. Una baixada de temperatures - anunciada - ens treu la il·lusió que ja érem gairebé a l'estiu (jo ja m'havia donat fins i tot un banyet al mar) i ens fa recuperar jaquetes i foulards de l'armari.

Per la ràdio les notícies són les de sempre - darrerament sempre són semblants, les notícies - i, després de la parrafada d'ahir, que em va sortir una cosa una mica sense solta, m'adono que això tampoc no ha canviat, al contrari. És clar, com havia de canviar, en una sola nit? però és que he sentit els tertulians del programa d'en Basté i m'ha tornat a agafar mitja por, per no dir por sencera. Bé, no són els tertulians, només, evidentment. És tot el que m'envolta! però quan sents gent que parla bé...

Les dretes s'estan tornant a aixecar. Sobre tot les extremes dretes.

Les esquerres no saben massa per on naveguen (o si ho saben, no m'ho demostren).

Els partits de centre sembla que no tinguin cabuda en el nostre país, actualment (ni al nostre petit país ni al país gran que ens engloba i que no ens deixa anar malgrat que li fem una nosa tremenda).


El concepte de democràcia que tots teníem al cap està canviant de dia en dia i qualsevol cosa que no agrada - sigui al partit que sigui- s'afanyen a dir que és antidemocràtic o anticonstitucional.

imatge trobada a google

Ens canvien les regles del joc cada dia i  ens venen la moto mentre van marejant la perdiu.

Ja ho sé, que la culpa no és "només" dels altres. Ja ho estic dient: també és nostra. Però... què podem fer? què hem de fer?

Que hem de fer alguna cosa és claríssim, ja ho sé, però... de quina manera pacífica i sense extremismes es pot arribar a fer alguna cosa per estabilitzar una situació tan inestable?

Què en penseu?

AUXILI, no em deixen processar!

imatge treta de google (http://img40.imagefra.me/img/img40/2/9/18/f_new38ku3s8fm_773f2eb.jpg)

Sento les notícies de Rac1 mentre m'acabo , a glopets petits perquè duri més, el cafè amb llet.

Cinema en català. Es veu que alguns diaris acusen Montilla de "imponer el catalán en los cines"... de moment jo us puc dir que no he trobat NI UN cinema on es pugui veure "Avatar" en català. I no serà perquè aquesta peli (que encara no he vist i no sé si veuré) tingui pèrdues, precisament... ç

Hi ha hagut un terratrèmol amb conseqüències desastroses i catastròfiques (és la mateixa cosa, un desastre que una catàstrofe? és el que ha dit el presentador que ha llegit la notícia) no he sentit on. Hauré d'esperar el proper butlletí que ja "em pillarà" al cotxe, anant a treballar.

Harrisson Ford ha decidit treure's tots els miralls de sobre. Bé, de sobre, no. De casa seva. Per no veure's. És que es veu que l'home ja té una edat i es deu recordar a ell mateix en els temps de l'arca perduda i tal... em sembla que fa bé.

Però jo no treuré els miralls de casa meva. Penso que, per l'edat que tinc, faig prou goig, què caram! I la vida són quatre dies i si no em veig no em coneixeré i em queden, això: quatre dies mal comptats per conèixer-me millor! i vull tenir controlades les arruguetes, els cabells blancs, la panxeta, els genolls que "sembla" que funcionen però que es lleven al matí més rovellats que un cargol sota la pluja (un "turnillu")...

Doncs res, que no, que el Harrisson Ford NO fa bé!!! de cap manera!

ep! el terratrèmol ha estat a Haití. Ho acaba de dir en Basté. Em sap greu. Però em donen tantes notícies a l'hora que no tinc temps de païr-ne cap. Ajuntar Indiana Jones amb Montilla, amb Avatar, amb el Camp Nou, amb l'incendi d'Horta de Sant Joan i amb el trerratrèmol de Haití.. mentre em parlen de les rebaixes de El Corte Inglés o si vull veure la Mediterrània, que he d'anar a veure l'obra social de Caixa catalunya... ostres... i que he de comprar a Carrefour, perquè aquest hivern em va bé i que La Molina és esport, diversió i no sé què més i que aconsegueixi un Opel Corsa i...

Auxiliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!

Sant Tornem-hi.

Ara ho deia a ca la iruna.

Fa dos dies que tinc els diaris castigats: només els hi llegeixo les necrològiques (no fos cas que se'm morís algun conegut i no me n'assabentés) i l'horòscop (mai se sap). I a tot estirar, llegeixo la programació de les diferents teles, a veure si hi ha alguna cosa de bo (no es dóna el cas, fora d'alguna pel·lícula que fan en hores intempestives que la gent  no gaire normal ja dormim). Ah! i faig els mots encreuats.

Que per què? doncs perquè no hi ha dret:

Quan no es barallen per una cosa, es barallen per una altra. Fins i tot per "si les coses s'han fet més ben fetes a Osona o a Rocatitiua dels Apis" Que la gent del poble no som així, que no tenim tants miraments ni tants problemes, home!
I "els altres"...

Quina mena d'exemple ens dónen, tots plegats?

_________________________________


Aps: amb les crosses es camina de fàbula. Espero caminar-hi un parell de dies i deixar-les!

Això de l'artroscopia és un gran invent!


p.d.- Moltíssimes gràcies als i les que m'heu desitjat sort via blog, via email o via sms... em sembla que me l'heu donat! Us estimo!!!
_________________
imatges: de la xarxa.

quina barra!

Quina barra!!!!!!!!!!!!!

Ens truca Telefonica fa uns quants dies i ens proposa que paguem 4 euros més al mes per augmentar la velocitat del nostre ADSL (o la velocitat de connexió o el que sigui que fa funcionar la línia ADSL).

Els diem que nosaltres tenim 6 megas contractats i que amb això ja fem. Immediatament, al cap d'unes hores se'ns ralentitza la línia "un piló". Després vaig tenir el problema de Houston que s'havia de resoldre i que s'ha resolt gràcies a que he fet un formateig de C, perdent no sé quants llençols d'aquells de la bugada que dèiem. Ahir em va ajudar en Ferran a fer "el pitjor" i després, amb santa paciència, que NO és la millor de les meves virtuts, vaig anar configurant tot el que havia quedat desconfigurat, vaig anar posant programes, etc,etc,etc. He perdut, val a dir-ho, una pila d'adreces de correu vostres, així que, si no és gaire molèstia, em podríeu enviar un correu a mmontsem@gmail.com o bé a mmontsem@telefonica.net, per tal que jo recuperi les adreces que em falten, que són mooooooooltes!

Però la barra la té Telefonica, que, en fer, ara fa una estona, un test de velocitat, perquè ens moríem esperant que  s'obrissin les webs i tot això... va i em surt aquesta pantalleta que copio i enganxo a sota. És a dir: se li contracten 6 megas (megues? meigues?)
però només ens en dónen 5.1 i es queden tan frescos i ens diuen que la velocitat és la correcta. Manda huevos.

I no ens dóna la gana de pagar quatre euros més, perquè ... perquè... per "puntillu"!

Au, doncs, que qui li faci ilu que jo continui tenint la seva adreça (a mi em faria ilu tenir totes les que tenia, però no les puc controlar, s'han fos) que m'enviï un email, sisplau, porfaplis! i així us tornaré a tenir controlats  :D

 

Velocidad efectiva medida:

5.1 Mb/196Kb

Velocidad máxima contratada

6 Mb/320Kb

¡Velocidad Correcta!

 

El banc aquell... si no fos...

Hay que operar... pero no corre prisa.

Sort! perquè com aquell que diu, acabo d'arribar de vacances, començo a la feina i si vaig i els dic que estaré de baixa primer per un genoll i després per l'altre igual em miren de biaix!

Bé, doncs, el que ja em pensava. Hi ha vida amb els meniscus trencats, però sempre fa menys mal que no ho estiguin (obvi). Prohibit l'aeròbic, el córrer, caminar a lo bèstia i altres esports d'alt risc per una iaiona.

"Pulutant": s'ha acabat el gym, s'ha acabat posar-se a fer la cabra boja amb la Taca per la muntanya de Sant Joan o per la sorra (ui, la sorra es veu que és el pitjor) i comença l'etapa d'anar a collir floretes i contemplar el paisatge, d'anar a nedar (esquena i crawll, res de braça, la braça prohibidíssima) i d'anar-se pensant que un dia o altre acabaré amb els dos genolls passats pel quiròfan.  I la Taca haurà de córrer tota sola mentre jo la miro (snif) i ja no podré fer carreres amb ella per les escales que pugen de Cala Bona fins a la carretera i ja no... i ja no... i ja no...

ostres

si no fos...

Finançament, meniscs i carretons arnats

Sento la història del finançament de partits, sento que ara xerren i xerren contra Àngel Colom, un senyor amb qui vaig compartir estudis de magisteri en el seu dia, encara que ell feia un curs inferior al meu. Però tinc fotos d'una excursió a Rupit, amb una colla de sis o set persones, entre elles, l'Angel Colom. Aquesta només és una anècdota, evidentment i no té res a veure amb el que estan parlant.

Francament: en el tema de finançament de partits no hi entenc un borrall i no tinc ni idea de què està bé i què està malament, així que no puc opinar, només que suposo que tots els partits deuen fer el que poden per treure diners d'allà on poden. No sé si això és moral o immoral, tots fem el que podem per treure diners d'allà on podem per sobreviure en aquest món de mones (ja, ja sé que no és el mateix, ja ho sé, coi, només dic que el tema dels diners és molt complexe)

Coloms apart, aquesta menda té trencats els dos meniscs interns dels dos genolls. O sigui: tinc trencats el cent per cent dels meniscs interns que hom i don pot tenir. Quina sort, eh? ÔÔ

Encara no sé què em faran (glups) però suposo que alguna cosa hauran de fer, perquè de moment a mi em fa mal tot l'esquelet, ja no sols els genolls, es veu que és un tema de compensació.
No, si al final tindrà raó l'Artur, que diu que a certes edats som uns carretons arnats (ep, d'arnes jo no en tinc, eh? Encara no!)

arggggggg... vaig a passar l'aspiradora, snif, gññññ

Ahh, perdó, em deixva el més important: BENVINGUTS A L'OCTUBRE
____________

Quin cansament

Imatge: http://espaiobertsocialista.files.wordpress.com/2008/01/20070522155625-forges-politicos.gif

Avui he sortit de casa a les vuit del matí i he tornat a les deu de la nit. Estic cansada. Però m'he passat força estona al cotxe, amb la ràdio posada. He sentit notícies, entrevistes, programes d'humor, alguna cançó... però el que m'ha tornat a quedar clar - com sempre- és que tenim uns polítics que són tots una colla d'impresentables. Tots, sense excepcions. Els d'aquí i els d'allà, els de dretes i els d'esquerres, per mi no hi ha un pam de net i tinc la impressió - altra vegada- que m'estan estafant. Si no som capaços d'estar units els de dretes, els d'esquerres, els de dalt, els de baix i els del mig per enfrontar-nos als temps difícils, si no som capaços de respectar allò que fan bé els uns o els altres només perquè són "de l'equip contrari", no serem capaços de tirar endavant mai més.

Quina llàstima.