29 d’abril, 2011

podria dir-ne unes quantes, però...

Podria dir moltes coses, totes elles comentades a cor que vols a través de tots els mitjans haguts i per haver.

Podria fer-me ressò del casament reial (i real) que avui han seguit una bona colla de persones. Una bona colla nombrosíssima, ep! Jo confesso que, entre el tai-xi, sortir a comprar, la passejada de la Taca i portar el Xat al veterinari, que el Jordi se l'ha quedat per fer-li una analítica (pobret Xat, li va fer reacció una vacuna i està fotudet); entremig, mentre feia un cafetó de mig matí - encara que ja hauria estat hora de fer el vermut, molt més que el cafetó de mig matí - he posat un momentet la tele per veure com anava la núvia.

I la núvia anava molt bonica. I més, comparada amb la seva difunta sogra, que quan es va casar, semblava un pastisset de nata. Un cop vista la núvia he tancat la tele i he continuat amb les meves coses.

I ara podria parlar i opinar sobre tot el que s'està esdevenint (massa notícies hi ha al món i les sabem totes, la qual cosa ens omple d'un saber que potser ni tan sols desitjaríem tenir, car hi ha assumptes que valdria més ignorar, pel bé de les nostres neurones)... però només en diré una: una de trivial, frívola i absurda, que no desemboca en res, que no té cap mena de transcendència política, social ni de cap mena.

No us FOT, entrar en un local tipus bar o restaurant,  ple de soroll humà, i que tinguin la tele posada a tota pastilla (per una banda) i/o que soni música ambiental?(per l'altra banda)  (de vegades conviuen ambdues coses).

No us MOLESTA?

imatge de google

aix, deu ser que em faig gran.

Podria parlar de tantes coses... però no cal, tothom en parla!

27 d’abril, 2011

És ben bé queeeee...

... jo, que no havia estat mai futbolera...

VISCA EL BARÇA!

Messi,Messi,Messiiiiiiiiiiiiii!!!!

aix...

papa... ho has vist? eh? eh? eh?


Si senyor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

25 d’abril, 2011

Divina de la muerte

Dedicat, amb tot el meu afecte, a totes les que m'heu dit "estàs divina" (o semblant)


Gràcies, Maitena, perquè sempre trobo alguna vinyeta que tracta els temes quotidians amb molt bon humor!

Vigileu amb les mones, que no us facin mal!!

24 d’abril, 2011

DOS!!!

Dos, i a familiars.

Això de no ser mediàtics es nota massa, l'any que ve haurem d'anar a fer barrila a les ràdios i a les televisions, perquè sinó no ens menjarem ni una rosca, tchts,tchts...



I és que com la família no hi ha res, creieu-me!!!
Cosines, cosins, us estimo!!!!

Aiiiii, la famíliaaaaaaaaaaaaa

23 d’abril, 2011

Una rosa és una rosa

I ara m'adono que no he dit quin era el meu blogaire invisible de Sant Jordi!

Quin cap, el meu!

Aquest és el blogaire a qui li he regalat el llibre (físicament, perquè una és clàssica): GINKO, i que s'ha anat "destapant" aquest darrers dies amb els missatges a les seves blogaires "rosaires", però que diu que està en una etapa no massa inspirada, per això darrerament escrivia poquet. I jo, des d'aquí, l'animo a que escrigui més, que així, tots aquells que encara no el llegíem, el podrem anar descobrint. Que tinguis una bona diada de Sant Jordi, Gerard!

I aquí, el meu blogaire invisible "rosaire", o sigui, el que m'ha regalat a mi la rosa i que gairebé m'ha fet emocionar per l'originalitat de la rosa en qüestió, que us mostro aquí, tota orgullosa:


Mil i escaig de gràcies, Robertinhos!

I aquí us deixo una cançó que ja he deixat altres vegades (amb tants anys de blog, una es repeteix...) per desitjar-vos que passeu el millor Sant Jordi d'aquest any! ;)



I, com que no podria ser d'una altra manera, vull donar les gràcies al Veídedalt per la seva iniciativa, una vegada més. Gràcies, Veí!

22 d’abril, 2011

El meu Sant Jordi d'enguany

Demà, des d'aproximadament les 17 h fins a les 20 h (aprox, ja dic) plogui o nevi, aquesta blogaire serà a la paradeta de l'ARC (Associació de Relataires en Català), situada a la Rambla de Catalunya, 12.

A més a més dels llibres que s'han publicat a través de la mateixa ARC, els diversos autors podran/podrem exposar i, si hi ha sort, també vendre, els llibres que hagin/haguem publicat fora de l'associació. Un detall que diu molt en favor de la nostra cultura i que dóna una bona imatge que ARC no és una associació amb ànim de lucre i que, ho repeteixo una vegada més, fa un gran favor a la cultura de casa nostra.

Amb molta il·lusió, us hi espero!

Si plou potser em trobareu dins d'un "traje d'aigua" o sota un mega-paraigua, hehehe... esperem que, en tot cas, el que faci siguin petits ruixadets esporàdics o allò que anomenem "caps de núvol". Ja veurem...

El meu blogaire invisible de Sant Jordi ja té el seu llibre. És aquest:

... i diu que li ha fet força il·lusió, de la qual cosa me n'alegro molt.

Darrera hora: em sembla que ja he trobat el blogaire que m'ha de regalar una rosa!!! (però el misteri continuarà fins que ho sàpiga de bo de bo)
Que tingueu un feliç Sant Jordi!

Compreu força lllibres  i regaleu força roses (les roses dels jardins són les més boniques i oloroses... algú ho havia de dir)

21 d’abril, 2011

Sant Jordi a Blogville. Pistes 9 i 10.

Pista 9)  El meu blogaire invisible de Sant Jordi és una mica gandulot, perquè no escriu al seu blog des del mes de desembre!

Pista 10) Aquesta pista anul·la l'anterior. Fa dos dies que ha ressucitat!

20 d’abril, 2011

Unes preguntetes de no res i Sant Jordi a Blogville. Pistes 7 i 8

Pista 7.- El meu blogaire invisible de Sant Jordi ja sap qui sóc i està molt content que jo sigui la seva blogaire invisible de Sant Jordi.

Pista 8.- O sigui que ara les pistes ja no són per ell sinó per als altres!

___________________________________

llàstima que la gent no hi és, que hi ha moltíssims blogaires que han sortit de Setmana Santa, tchts,tchts... quedem quatre gats, a casa!

____________________________________

D'això... vosaltres, els blogaires de tota la vida, teniu twitter?


________________________________________

 
Jo és que no m'acabo de decidir; ja estic prou embolicada amb el blog i el facebook! a més... em dóna la sensació que el twitter és una esclavitud!

___________________________________________

 
Ho és????

______________________________________________

Com dic, a mi ja m'ha arribat aquest moment, a saber:


En fi... Bon dimecres!

19 d’abril, 2011

Sant Jordi a Blogville. Pistes 5 i 6.

Pista 5--->El meu blogaire invisible si no ho fa allà, no ho fa enlloc!!!!

Pista 6---> si sent aquesta cançó potser li agafa un cobriment de cor. No suporta segons quin tipus de "bitxos".



i em sembla que ja m'ha clisat! (jo, en canvi, no tinc ni idea de qui em regalarà una rosa, apart del meu capità, és clar!

Sant Jordi a Blogville. Pista... hmmm, per on vaig? 4?

No sé si al meu blogaire invisible de Sant Jordi li deu agradar...


Doncs això: va de noms.

17 d’abril, 2011

Sant Jordi Blogaire a Blogville. Pista 3.

El meu Blogaire invisible de Sant Jordi es diu igual que un dels meus fills.

I des d'aquí li desitjo un bon diumenge.

Aquesta és curteta

12 d’abril, 2011

Sant Jordi 2011 a Blogville: Roses i llibres- Pista 1

Com que veig que el veí ja ha començat a donar pistes, jo també ho faré.

Pista núm. 1:  Al meu blogaire invisible de Sant Jordi no el coneixia de res.

La cançó que poso, la poso perquè m'agrada i perquè el títol té a veure amb la meva pista. No la poso per res més, ni té res a veure amb el meu blogaire invisible de Sant Jordi.

11 d’abril, 2011

Punts de vista

Quan surto a caminar amb la Taca faig diversos circuits: aquells que em permeten caminar sense fer-me malbé el genoll operat i el que encara em queda per operar però que tampoc no està massa catòlic. Un dels circuits consisteix a pujar al castell de Sant Joan (xino-xano) i endinsar-me en el bosquet de més avall per, així, deixar-la anar i que campi per les seves. Jo, normalment, escolto la ràdio, o, de vegades, escolto música.


No sé per quins set sous, hi ha trams en els quals no puc sintonitzar ni RAC1 ni Catalunya Ràdio i llavors camino buscant alguna emissora que es senti sense soroll blanc d'aquell tan farragós. Normalment, acabo escoltant, per una estona - fins que puc tornar a sentir bé les cadenes catalanes- qualsevol emissora de la resta d'Espanya.


Tot això ho dic perquè avui he sentit diverses opinions sobre la consulta d'ahir, consulta sobre el DRET A DECIDIR i no pas sobre l'independentisme. Si, molt bé, el resultat final serà l'independentisme, però la consulta no era per això sinó pel DRET A DECIDIR.

Em faig creus dels comentaris que he sentit. No els reproduiré aquí perquè no tinc ni el vocabulari adequat ni les ganes de posar-m'hi. El que si que faré, és enllaçar-vos amb el post de "Abogada en Barcelona", que dóna unes explicacions respecte a la legalitat o il·legalitat d'aquestes eleccions, que és una delícia. Tant de bo ho poguessin llegir tota aquesta gent que he sentit avui, perquè sembla que haguem comès un crim!

          Aquí el teniu

Quan torni a néixer...

... es veu que el meu avi la cantava...

avui he vist Pagliacci i també Cavalleria rusticana.

Aquí Ridi, pagliacco... (Leoncavallo)


Crec que quan torni a néixer seré cantant d'òpera. Espero ser mezzo o soprano. Com a molt, contralt. No seré pas un tenor ni un baríton ni un baix. Espero! (a no ser que neixi home...)

Aquí l'intermezzo de Cavalleria rusticana (Mascagni)


Benmirat, també podria ser director d'orquestra... o directora, és clar.

Somniar és baratet...(fins que se n'adonin els d'Hisenda)

10 d’abril, 2011

Allò que tal vegada s'hauria esdevingut

Avui compliries anys i segurament ho celebraríem amb un pastís amb 59 espelmes.


I, saps què? el més segur és que haguéssim sortit de bon matí, tal com hem fet el teu bon amic i actual marit meu i jo, per votar SI al dret a decidir per nosaltres mateixos allò que volem per al nostre petit país.


06 d’abril, 2011

Immoralitats

Així s'ho agafava el Buenafuente, segurament, per allò que les bestieses, amb bon humor, són més digeribles...

però a mi encara no se me n'ha anat la mala llet. Es pot ser més immoral?



I com diu aquell, no hase falta desir nada más...

03 d’abril, 2011

És veritat, que estimo Barcelona!

Ahir, a l'Ateneu de Barcelona  hi va haver la presentació de "Barcelona, t'estimo", llibre en el que també he col·laborat amb un relat curt.

Va ser un acte entranyable, amb la gent de l'Associació de Relataires en Català, associació a la qual pertanyo des de fa un any i que, a part d'ajudar a donar a conèixer als escriptors novells com jo (n'hi ha que ja són força consagrats)  és una boníssima eina per reivindicar la nostra llengua. Ep! he dit novells, no joves, eh? (n'hi ha de joves, també!)

Reivindicar el català sempre és d'agrair; tots sabem la mala època que està travessant. De què em sona, aquesta darrera frase? Em fa l'efecte que ens caldrà sempre, fer aquesta reivindicació, jo que em pensava, allà pels anys vuitanta, que era un tema que la resta d'Espanya ja tenia assolit, comptar amb el català, l'euskera i el gallec com a llengües pròpies al costat del castellà. Però es veu que no, es veu que mai no podem abaixar la guàrdia, quina llàstima...