03 d’abril, 2011

És veritat, que estimo Barcelona!

Ahir, a l'Ateneu de Barcelona  hi va haver la presentació de "Barcelona, t'estimo", llibre en el que també he col·laborat amb un relat curt.

Va ser un acte entranyable, amb la gent de l'Associació de Relataires en Català, associació a la qual pertanyo des de fa un any i que, a part d'ajudar a donar a conèixer als escriptors novells com jo (n'hi ha que ja són força consagrats)  és una boníssima eina per reivindicar la nostra llengua. Ep! he dit novells, no joves, eh? (n'hi ha de joves, també!)

Reivindicar el català sempre és d'agrair; tots sabem la mala època que està travessant. De què em sona, aquesta darrera frase? Em fa l'efecte que ens caldrà sempre, fer aquesta reivindicació, jo que em pensava, allà pels anys vuitanta, que era un tema que la resta d'Espanya ja tenia assolit, comptar amb el català, l'euskera i el gallec com a llengües pròpies al costat del castellà. Però es veu que no, es veu que mai no podem abaixar la guàrdia, quina llàstima...

8 comentaris:

Magda ha dit...

Efectivament, és d'agrair. Gràcies Montse

Fanal blau ha dit...

No podem abaixar la guàrdia...

Moltíssimes felicitats, Montse!
No pares, eh, eh, eh???

:)

Olga Xirinacs ha dit...

Formar part d'aquests grups d'escriptors és construir un monument pedra a pedra; o un bell edifici; o una font en un parc. Així fareu una ciutat literària sencera.
Llum de primavera.

Clidice ha dit...

Tu no pares eh mossa! L'altre dia et llegeixo matant al personal a Santa Bàrbara, ara estimant Barcelona ... L'enhorabona. D'això de la llengua, no sé perquè, diria que no té massa solució, serà que m'he llevat pessimista, ves.

montse ha dit...

Enhorabona, endavant, bona tasca.

Montse ha dit...

Gràcies, Montse!

Clidice, sempre m'han dit que sóc hiperactiva, al final em sembla que tenen raó...

Tant de bo, Olga, gràcies pel teu comentari, saps que és un honor que vinguis "a ca meua".

No paro, no,no,no, fanalet! ;)

Gràcies a tu per passar per aquí, Magda!

el paseante ha dit...

Moltes felicitats. Qui sembra, al final recull.

Montse ha dit...

Paseante, fins ara només recollia algun enciam a l'hort, hehehe... però ja va bé, recollir alguna altra coseta de tant en tant (de tota manera no sé si saps que publicar és caríiiiiiiiiiiissim, si no ets un escriptor reconegut)

Gràcies per continuar passant per aquí, passejdor!