Propòsits

No emprenyar-me quan sento parlar polítics.

Deixar que els esdeveniments  llisquin suaument per la meva vida sense immutar-me (gaire)

Continuar escrivint encara que per publicar alguna cosa passin dos anys. Fins i tot encara que no se'n publiqui mai cap.

Seguir amb el blog, en plena era de trendingtopics, als quals mai no he entrat.

Continuar tenint un telèfon mòbil que només serveix per trucar, ser trucada, fer sms's i rebre'n i - com a molt- fer alguna mala foto.

Deixar de tenyir-me els cabells  (és que això, per mi, és tan difícil que crec que no ho arribaré a aconseguir fins que sigui al calaix; al cap i a la fi ara ja em tenyeixo gairebé de blanc... que ja lliga i a més a més, mola!)

Tornar-me a matricular a italià, perquè estic disfrutant molt i fins i tot n'estic gaudint!

Tornar a matricular-me a tai xi (això també és difícil... és taaaaaaaaaaaan avorrit... però això ja us ho havia dit alguna vegada)

Continuar fumant-me una cigarreta en ocasions especials, deixant que tot el que em diuen quan ho faig em rellisqui del tot.

Seguir pensant que un dia o altre tornaré a la Universitat... si no m'he mort abans

Continuar respectant la diversitat de maneres de fer  de tots els nostres fills, sense morir en l'intent.

Estimar els meus com fins ara o, si pot ser, més.

... i més coses que no puc reproduir aquí perquè no és el lloc adequat ÔÔ

imatge baixada d'internet

Sanes (?) conclusions

 he arribat a unes quantes conclusions, a saber:

- Si algun dia es publica el meu llibre de relats (aviat, espero), ja hauré complert amb una de les il·lusions més grans de la meva existència. Si a més a més algú la llegeix, ja seria el "no va más", per no dir que seria l'òstia (amb perdó)

- Després d'aquest fet (si es produeix, i si es produeix aviat, espero) m'oblidaré que algun dia vaig pensar que podia continuar escrivint. Ben mirat, escriure és molt bonic i es pot fer, però no caldria publicar, que surt molt car, i és un pal haver de fer-te propaganda i tot això: la meva professió mai no ha estat aquesta. Jo sóc i seré mestra i psicodallonses fins que em mori (i des que tenia tres anys, que ja manifestava que ho volia ser) i no estic ara per agafar un manuscrit a sota el braç i començar a donar voltes pels editorials a veure qui compra. No, no, i no!

- Aquesta mateixa setmana m'esborraré de la piscina. Per què? Doncs perquè si sóc una persona més aviat hiperactiva, a qui li agrada moure's (molt), com s'entén que pugui romandre una hora en remull, amunt i avall per un carril on som quatre, havent d'esperar per no atropellar, o passar per sota si vull avançar, sense morir en l'intent? No s'entén! I llavors acaba passant el que passa: que a la piscina-piscina, només hi vaig entre tres i quatre dies al mes. Que com que fa mandra avorrir-se com una ostra en remull, acabo anant a la sala de fitness a caminar com una beneita per la cinta (per justificar els gairebé 40 euracos mensuals que em costa ser sòcia de la piscina). I per caminar, ja hi ha el bosc i la platja... no? molt més sa i molt més barat! i al mateix temps, treus la gossa (que al gimnàs no la volen i llavors, quan arribes de la piscina/gimnàs, encara toca treure-la). No,no,no. S'ha acabat! Del tai-xi ja en parlarem, perquè m'hi avorreixo més o menys com a la piscina...

- Em volia desenganxar de l'scrabble.  I ara penso... coi, i per què me n'hauria de desenganxar, si m'ho passo pipa, jugant-hi? eh? eh? eh? per què?

- L'italià em continua fascinant, així que m'agrada fer els deures, estudiar, i sobre tot, sobre tot, cantar les cançons italianes (taaaaaaaaan rematadament romanticones i quiques, que m'encannnnnnnnnnnten) (ho faig quan vaig al cotxe o quan estic sola, no fotem, no vaig cantant pel carrer ni ho faig quan hi ha algú més a casa... bé, amb la Taca i amb el Xat, sí que m'hi atreveixo, que aquests "no es xiven")





- La Frac deixa el blog i el feisbuc. Una de les raons que dóna per fer-ho és "tinc ganes de llegir els clàssics" (entre altres raons, evidentment). Doncs a mi em passa el mateix (però de moment no vull deixar el blog ni el feisbuc)... tinc ganes de llegir/rellegir els clàssics i els no clàssics. Els llibres que sempre m'hauria vingut de gust llegir i, per falta de temps, o els he llegit de pressa i corrents i sense païr-los, o no els he arribat a llegir. Tot ahir que hi donava voltes, al tema. Per què coi he d'escriure, amb el moltíssim que tinc per llegir? Per què coi he de posar-me límits de temps per escriure tal o qual cosa, si el que em ve realment de gust és estirar-me al sofà llegint mentre escolto els mils de cd's que mai no tinc temps d'escoltar i assaborir?

He dit.
I m'he deixat unes quantes coses al teclat, però ara, el que em ve realment de gust, és acabar una partida de scrabble que tinc començada amb un venessolà que viu a Girona i que m'està fotent una pallissa de por (però encara puc remuntar la partida: es tracta que em surtin bones lletres... creuo els dits)

Avui començo

Avui he posat ordre al material que he de fer servir per escriure la meva novel·la. Començaria a escriure ara mateix però no puc. Necessito tota la concentració del món i d'aquí a mitja horeta em portaran en Martí. Ep, no és una excusa, és una constatació de realitats contingents.

Penso gaudir (i disfrutar) tota la tarda d'en Martí. La novel·la pot esperar, evidentment, després de tants anys esperant!!!

Diuen que la primera frase d'una novel·la pot determinar les ganes de llegir-la o d'oblidar-la per sempre, veritat? doncs bé: jo la començaré pel mig, així no determinarem res fins que sigui el moment de determinar.

Per escriure el que vull em cal retrocedir en el temps i en l'espai. Penso que pot ser una bona catarsi. O no. En qualsevol cas, sempre hi ha ferides que es tanquen, i ferides que es tornen a obrir. Veurem...potser és qüestió de no deixar la fluoxetina... encara. I a veure què passa amb els camions...

 imatge de google(http://bligoo.com/media/users/0/17993/images/public/195/Escribir-no-es-un-verbo.jpg)

I ja callo. Vaig a preparar les joguines i els llapis de colors i els llibrets del Teo i la pilota de futbol i les capsetes de tresors i a veure si queden petits suïsos i galetes (aideumeu, a veure si ara no en tindré i hauré de baixar a comprar-ne) i... vaig a posar-me "guapa" pel meu nét!!!

Se m'ha fet tard

 Tinc un dia d'aquells de pensar, reflexionar (que en el meu cas vol dir donar voltes a alguna cosa que em capfica  fins que m'agafa mal de cap), recordar...

He tret la Taca, ara que ja puc caminar una estona sense que el genoll s'inflami - deu minuts, no us penseu, però a poc a poc anirem fent més cada vegada -  i cal posar rentadora, planxar, passar l'aspirador, descongelar alguna cosa per dinar (ostreeeeeeeeeeees, gairebé me n'oblido) i començar a embolicar paquets i paquetets (això fa il·lusió) per ajudar a Ses Majestats, que no tinguin tanta feina el dia 5, que van molt cansats de tanta cavalcada.

Si hi ha algun projecte - digueu-li propòsit - per aquest any, aquest és intentar que les persones que tinc al voltant obtinguin de mi una mica més d'atenció que l'any passat. Sobre tot, una. O dues. Bé, no. Vàries persones. Però una en especial. No tinc clar quant de temps més li podré dedicar, val més que l'aprofiti...

I els altres propòsits, els de sempre, són com sempre: intentar tornar a fer anglès (ai) , escriure més i més tranquil·lament (ai), reemprendre la natació a la que el metge em dóni l'alta, menjar sa altra vegada  malgrat la màquina de pa (que per cert, fa un pa bonísssssim, que dificulta qualsevol bon propòsit, encara que no el fa impossible), cuidar més les amistats (sort que em coneixen, perquè sóc força impresentable, en aquest sentit... però com que em coneixen i m'estimen i saben que jo també els/les estimo...)

De la situació econòmica-política i social del nostre país millor no parlar-ne - de moment- perquè la decepció és tanta i tan grossa que ja no em queden ni adjectius per qualificar-la ni energies per lluitar-hi!

se m'ha fet tard, començarem per la rentadora...

NADAL

REFLEXIÓ D'ESTAR PER CASA. EM PREOCUPA. HI PENSO.

La nit de Nadal és nit d'alegria, diuen.

No saben, els que ho diuen, que hi ha qui celebrarà el Nadal en un pis-patera, envoltat de compatriotes que es necessiten mútuament perquè tenen les seves famílies a mils de quilòmetres?

No ho saben, els que ho diuen, que aquest vespre els locutoris i cybers - que han crescut com a bolets a casa nostra - s'ompliran d'immigrants que desitgen felicitar el Nadal als seus pares, als seus marits o dones, als seus fills... a través d'una web cam d'un ordinador que fa pudor de suat, en lloc de poder abraçar-los al costat d'un pessebre, un arbre de Nadal ple de boles de colors o de qualsevol familiar o amic disfressat de Santa Claus, mentre a la taula fumeja una bona escudella o un besuc al forn, un capó farcit i plates a vessar de torrons i neules?

No ho acabo de veure, que sigui nit d'alegria, quan veig aquesta cara de la moneda... i malgrat tot, em dic, Arare, no hi pensis, o pensa-hi i intenta posar-hi el teu granet de sorra, però no t'hi obsessionis, perquè potser per aquest mal encara no s'ha trobat la vacuna.

Haurem de continuar lluitant per trobar-la... si ens deixen.

________________________________________

BLOCAIRE INVISIBLE. Pista 4.
Ahir vaig cometre un error garrafal amb les meves manifestacions - massa explícites - al meu blocaire invisible, je suis desolée, que diria si fos francesa. Però com que "els altres" no ho sabeu, continuaré - impasible - posant algunes pistes, a veure si l'endevineu. I aniré pensant què li puc regalar a una persona que té un blog carregat de qualitat, amb molt i molt de pes. I aquesta és la meva pista, avui. Ell ja prou que ho sap, ai, Arare, quin desastre informàtic estàs feta!
________________________________________

CANÇÓ DE NADAL
La meva nadala d'avui és - per mi- no la millor, però potser la més popular arreu del món. Deixaré només una versió, amb els meus millors desitjos per tots i totes, perquè aquesta nit i el dia de demà sigueu una mica més feliços que abans, però que aquesta felicitat duri i duri, com allò de les piles del conillet aquell. Ignoro si es pot fer publicitat als blogs, per això no les anomeno. I perquè fa poc nadalenc, ves!

________________________________________

BON PROPÒSIT
No sé per quants dies em podré aguantar sense escriure, però prometo intentar deixar-vos en pau al menys tres dies... això no vol dir que no escrigui a ca l'àvia... o a Liter-a-tres... o que escrigui per mi. Els que som a Blogville sabem que costa molt passar un dia sense escriure, com era allò "nulla dies sine linea"?
__________________________________________

BON NADAL!

Llista de projectes semi-importants o llista de xorradetes.

Llista de xorradetes (La llista de projectes importants és una mica privada, així que no la ventilarem al blog)


1.- Tornar a engegar amb el gym ( ja saps que com menys hi vas, menys hi vas)
2.- Estudiar anglès una hora al dia (Encara que sigui amb la Nintendo que s'està morint de riure a la prestatgeria) 3.- Deixar-me créixer una mica els cabells (al menys alguna grenya) 4.- Menjar sa altra vegada (després de la treva nadalenca que t'ha fet amagar la bàscula sota el llit perquè no es queixi dient-te quan hi pugis "D'una en una, si us plau") 5.- Escriure una estona cada dia (sense pietat)

6.- Somriure davant les adversitats adverses (ep, aquesta costa molt!)
7.- Llegir la inacabable muntanya de llibres que tens damunt la tauleta de nit (que ja cauen, de tanta acumulació)

8.- Llegir més poesia dels poetes clàssics (també. Que no tot s'acaba amb els blogaires de la xarxa, reina mora)


9.- Recuperar els discs de vinil (primer cal comprar-se l'agulla per al toca-discos, que en Manel et va dir on fer-ho i encara no ho has fet)


10.- Continuar traient la Taca a fer pipí a les 7 del matí (t'hi vas comprometre, volies un gos i ara t'hauràs d'aguantar. I tampoc no costa tant. Nocostatant,nocostatant,nocostatant,nocostatant,etc)

I vosaltres, per què no m'expliqueu els vostres propòsits -xorradeta per a aquest any que acaba de començar? us animeu? Hale hop!