08 de febrer, 2010

Avui començo

Avui he posat ordre al material que he de fer servir per escriure la meva novel·la. Començaria a escriure ara mateix però no puc. Necessito tota la concentració del món i d'aquí a mitja horeta em portaran en Martí. Ep, no és una excusa, és una constatació de realitats contingents.

Penso gaudir (i disfrutar) tota la tarda d'en Martí. La novel·la pot esperar, evidentment, després de tants anys esperant!!!

Diuen que la primera frase d'una novel·la pot determinar les ganes de llegir-la o d'oblidar-la per sempre, veritat? doncs bé: jo la començaré pel mig, així no determinarem res fins que sigui el moment de determinar.

Per escriure el que vull em cal retrocedir en el temps i en l'espai. Penso que pot ser una bona catarsi. O no. En qualsevol cas, sempre hi ha ferides que es tanquen, i ferides que es tornen a obrir. Veurem...potser és qüestió de no deixar la fluoxetina... encara. I a veure què passa amb els camions...

 imatge de google(http://bligoo.com/media/users/0/17993/images/public/195/Escribir-no-es-un-verbo.jpg)

I ja callo. Vaig a preparar les joguines i els llapis de colors i els llibrets del Teo i la pilota de futbol i les capsetes de tresors i a veure si queden petits suïsos i galetes (aideumeu, a veure si ara no en tindré i hauré de baixar a comprar-ne) i... vaig a posar-me "guapa" pel meu nét!!!


24 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

PREPARA'T, ara sabràs com t'absorveix escriure una novel·la. Ja ens aniràs deixant fer-ne un tast.

SM ha dit...

Que la força t'acompanyi! Pensa que el més difícil no és començar-la sinó acabar-la!!

Eulàlia ha dit...

ei
la realitat és a les teves paraules.
em ciber-transporto

Magda ha dit...

No puc demanar que ens mimis als teus seguidors com ho fas amb el Martí, deu me'n guard, però com si fossin els nostres petits suïssos, ens donaràs algun tastet del que escriguis?

Eli ha dit...

Oh, aquest new look em fa venir ganes de canviar-lo a mi!
Una novel·la???
Carai... quin nivelón!!!!
Doncs quan la tinguis enllestida, ens ho dius eh???

Jo la voldré dedicada!
;-D

poesiaula ha dit...

Vols dir que no tens la novel·la embastada? em sembla que només l'has de dotar de tinta...

Que tot vagi bé!
IBM

el gatot ha dit...

sort i paciència...

i un petonàs de molts d'ànims!

Clidice ha dit...

si t'engalanes d'aquesta manera, cap nét se't podria resistir :) fas bé d'escriure-la pel mig, així pots decidir que el darrera vagi al davant i viceversa ;)

Joana ha dit...

Segur que tens moltes coses per explicar . I això de començar-la pel mig està molt bé.I el títolo' ara o un cop l'hagis enllestit?
Que tinguis una bona tarda amb en martí!

el pensador ha dit...

I en això que un servidor que fa temps no es prolifera per la xarxa, va i clica allà on hi tenia un enllaç posat.

I en això que s’obre una pantalla de tons ocres, marrons, granats i verds.

I en això que exclamo: “Collons! Ja no va” i instintivament clico a la fletxeta d’anar enrere.

I en això que m’hi fixo millor i torno a clicar a sobre de l’enllaç aquell on jo volia anar.

I en això que va, i sant tornem-hi. Altre cop que se m’obre la pantalleta de tons ocres, marrons, granats i verds.

I en això que en anar a cercar de nou la fletxeta de tornar enrere, passo el ratolí per damunt del marge superior dret i carai! llegeixo: “DES DEL MEU MAR”

I en això que em dic a mi mateix: “Tros d’ase, que no ho veus que ja estaves allà on eres” i vaig i passo a llegir el post, mentre encara remugant em segueixo dient: “no hauria de deixar passar tant de temps entre visita i visita”.

I ara ja un cop llegit, potser que això d’escriure novel·les ho deixi més aviat per a tu, oi? ;-)

Un petó i fins aviat.

- assumpta - ha dit...

Que les paraules t'acompanyin en aquest dolç viatge!

Estic seguríssima que sortirà bé. Saps com transmetre les sensacions i les emocions, i això no és fàcil.

T'envio un petonet i un sac de bona sort!!!
;)

pepi ha dit...

Hola Arare:
Estic segura que tens moltes coses per escriure. Ja m'agradaria a mi.
Que tinguis una bona tarda amb el nen.

Petonicos

Deric ha dit...

quins nervis la responsabilitat de començar un nou projecte!
No sé és la primera frase la que ho determina, potser seria dir massa, però les primeres pàgines sí que són les que han d'enganxar i fer que t'entrin ganes de continuar llegint.

Anna ha dit...

Molt bé! Segur que te'n surts comencis per on comencis.

Jo ho vaig fer fa uns anys, i sempre penso que n'he de fer alguna cosa, però la pobre novel·la, allà esta, desadeta, esperant no se sap que...

Per cert felicitats per aquesta nova imatge que has donat al bloc, ja m'explicaràs com ho has fet, he,he,he. Jo em miro les plantilles i sempre son les mateixes...

Molta sort en aquest projecte.
Petonets!

Carme ha dit...

Quina enveja, començo avui! Jo ja he començat fa dies i la tinc abandonada... mira que encara em faràs venir ganes de tornar-hi!

Wue tinguis sort i paciència i constància, que és el que a mi em falta.

paraula de comprovació alpark... no serà que has anat al parc amb el Martí?

Rita ha dit...

Doncs ànims i sort en aquest nou projecte!

Ja ens aniràs informant capítol per capítol espero... :-)
Petons, maca!

Olga Xirinacs ha dit...

Felicitats, Arare, i que els déus orientin la teva barca literària.

Però sisplau, no ens posis aquest color de paper i lletra, que costen molt de llegir i he de fer un esforç; s'ha de facilitar la comunicació amb el lector: lletra ben marcada sobre fons clar.

¡Endavant i bona mar!

jaka ha dit...

Petonets Arare i endavant !!!

Esther ha dit...

uoooooooo endavant, endavant, endavant Capitana!!!!! aiiiisss quina emoció!

Arare ha dit...

Esther, a veure si podré començar i acabar :) (tant de bo no se'm quedi a mig camí)

jaka, gràcies pels ànims!

Ostres, Olga, jo ho veig força bé... per veure la lletra més grossa (no la puc canviar de tamany, amb aquesta plantilla nova)ves a "Visualitza" (o a Ver, si fas servir l'Explorer) i de totes les possibilitats, li dius "veure el text més gran". Quant al color, l'he posat lleugerament més fosc, però si realment els que em llegiu heu de fer un esforç per fer-ho, prometo tornar a canviar de plantilla, perquè no pot ser. És veritat que per comunicar-se cal un bon canal comunicatiu i no és la meva intenció posar-vos-ho més difícil, al contrari! Prova-ho i si continues tenint dificultats, ho arreglem canviant la plantilla! (fet!)

Rita, capítol per capítol, no ho sé... potser us mantindré informats de com va la feina, però no sé si seré capaç de compartir-ho fins que ho acabi, perquè em fa moltíssima vergonya!!! ho he dit "en públic" perquè així m'obligo una mica, com aquell que diu que vol deixar de fumar. és una ajuda per posar-m'hi sense contemplacions i no demorar-ho més! gràcies pels ànims!

Carme, és que a mi sempre m'ha passat el mateix. En tinc una a mitges, però és tota una altra cosa. La que ara tinc al cap és més difícil i més fàcil alhora, no sé com anirà, és una mica contradictori, ja veurem...

Anna, intenta-ho, potser te la publiquen! :)

Pepi, coses per dir en tenim tots, el problema és saber-ho explicar i que tingui interès per als lectors... i això, només els escriptors que en viuen saben com costa! jo sóc una simple aficionada a qui li agrada escriure. Potser serà una novel·la per mi i per "vosaltres", no sé pas si mai veurè la llum en paper, jejeje... això si aconsegueixo acabar-la, que tot just l'acabo de començar!

Ui, Deric, tu en això ja hi tens experiència... ja veurem com m'anirà, fins ara saps que només he escrit relats curts, en fi, ja veurem...

Gràcies, -assumpta, per les teves bones vibracions. On vera, que diuen a França...

ui, Pensador, que l'altre dia vaig entrar a Relatsencatalà i vaig veure que ets un dels més prolífics! quina enveja em fas... jo sóc un desastre, però ja veurem, ara estic molt animada!!en parlem aquell dia de març? ;)

Joana, la tarda amb en Martí va ser deliciosament "intensa", jejeje, el títol encara no el sé, suposo que sorgirà solet mentre vagi escrivint :)

Clidice, en aquest cas l'ordre és força indiferent, però encara no sé com ho muntaré. De moment ja tinc unes quantes frases. "pasito a pasito".

Ai, Gatot, que lña paciència no és pas la meva millor virtut (i així em va) però gràcies! caricietes entre les orelles!

IBM, en tinc una d'embastada, mil cops començada i destruïda, però que dorm el son dels justos en un calaix. Però aquesta no. Aquesta és un nou projecte, ja veuremmmmmm...

Eli, és una plantilla que no està treta de Blogger, però veig que dóna problemes a algunes persones, si és així, si costa de llegir, la tornaré a canviar per una de menys maca i més clara. Nivelón! jejejejje, m'agrada la paraula, me la quedo ;)

Magda, quan en tingui un bocinet us en faré un tastet. Però em farà molta vergonya... de moment només tinc quatre frases i mitja, jejeje... i intentaré mimar-vos igual que fins ara, eh? :)

Eulàlia, m'agrada la idea del ciber transport :)

SM, ho tinc claaaaaaaar! jejeje

Francesc, com ja he dit, un tast, d'acord, però quan en tingui una mica, no? :D ja m'imagino que serà absorbent. Potser massa i tot!


GRÀCIES A TOTHOM PELS ÀNIMS!

jaka ha dit...

Arare, parlant de la nova plantilla... no està mal però hi trobo ha faltar el teu mar.

Petonets,

jaka ha dit...

També hi ha un altra manera de veure la lletra mes gran, amb la tecla Ctrl i la rodeta del ratolí la pots fer tant gran com vulguis.

Fins aviat,

fanal blau ha dit...

Espero el que et calgui...però et llegiré segur, i de bon grat!
Óleminiña!!!
:)

M'ofereixo com a lectora d'esborranys! No és broma!

Tu creus que m'aniria bé comprometre'm amb l'audiència per deixar de fumar??? :(

Una abraçada, Arare!

el paseante ha dit...

M'agradaria llegir-ne algun capítol. Si et ve de gust enviar-me'l...