14 de febrer, 2010

Compartim una mica la novel·la? va!

Fa fred, però això no és una novetat.

Estic ficada dins la meva pròpia escriptura i m'hi faig un embolic. Això tampoc no és cap novetat. Els personatges em critiquen durament; hi ha qui se'm rebel·la perquè potser voldria més protagonisme. Hi ha qui s'amaga pudorosament darrere un nom fals o darrere una estructura sintàctica, que em demana a crits que li protegeixi la identitat. Si no hi ha més remei... però amaga'm, amaga'm.

I és que jo no sé escriure del que desconec. Malgrat tot, no sé com acabarà, tot plegat, perquè fins ara no ha fet res més que començar.

El llenguatge flueix tranquil·lament però les idees es retorcen al meu cap i molts cops es burlen de mi.

Us ha passat mai, una cosa semblant, quan escriviu?

Ara pararé una estona per fer un cafè. El podem compartir, si voleu.
I més tard caldrà arreglar-se per sortir: hi ha dinar familiar amb membres de la família dels que no ens hem vist des de les festes de Nadal. Ens fa il·lusió, anar-nos trobant dues o tres vegades al llarg de l'any. Ens estimem.
Us deixo la famosa polonesa "Heroica" de Chopin, per Arthur Rubinstein.

Bon diumenge!

19 comentaris:

TORO SALVAJE ha dit...

No he escrit mai una novel·la.
Sento no poder ajudar-te.

Petons.

poesiaula ha dit...

Jo tampoc; recorda, però, que existeix l'assassinat com a recurs quan algú et molesta massa. Ara bé, si mates a tots els personatges, et quedes sense novel·la. I nosaltres també.
Bon diumenge i àgil setmana.
Escolto amb gust en Rubinstein
Ibm

fanal blau ha dit...

Jo tampoc n'he escrit cap, potser quan sigui gran...;)
Però tots i totes els que escrivim o intentem fer-ho, ben segur que ens emboliquem amb la pròpia esciptura.
Tú, sense pressa, anirà sortint...veuràs!
Va, paro, i vinc a fer un cafè mentre escoltem la Heroica...
Petó, Arare!

Glòria ha dit...

Saps que ja m'ha despertat la curiositat? El saber més i més de quan llegeixes?
Espero la novel·la.!
Bon i fresc diumenge, Arare.

Carme ha dit...

Si sabessis com t'entenc... jo tampoc sé escriure del que no conec, ami també els personatges se'm rebel·len sempre... Jo ho he intentat i intentat i el meu embolic ha estat tant potent que cada cop m'he encallat sense remei. Però a la tercer a va la vençuda, oi? A veure si ara...

Bona feina, Arare, vinga, endavant! Ja l'esperem!

fenice ha dit...

Tens raó Arare, això del no saber escriure del que no es coneix em martiritza.Al curs d'Escriptura de l'Ateneu m'he adonat que mai arribaré a ser escriptora perquè... no m'agraden els gin-tonics!
Però a poc a poc te'n sortiràs, ja ho veuràs. I si no, escrius del que coneixes, que ja ens agrada a tots els teus seguidors!

Magda ha dit...

Has creat un bons personatges, felicitats. Saben ser independents i revelar-se. Ara el problema és teu per conduir-los. Seria més fàcil si els haguessis fet somiosos, però clar, llavors perdria qualitat...

Magda ha dit...

Gubs, "donde dije somiosos digo submisos"

Clidice ha dit...

ves amb compte, si t'enamores d'ells i els deixes fer la seva potser no faràs una novel·la, però et pots acabar divertint i tot :D

p ha dit...

Si els personatges agafen vida pròpia, deu ser bon senyal; sempre que sàpiguen qui mana, és clar.
Però, per què dius que escrius sobre el que no coneixes?

Va, ànims!

Arare ha dit...

p, no escric sobre el que no conec; precisament, escric sobre el que conec, per això em fa por que no interessi... el que dic és que se'm fa molt difícil si haig d'escriure sobre el que no conec. O sigui que sóc incapaç d'escriure fantasia. Això és el que vull dir!

ànims agafats :)

Arare ha dit...

Clidice, sempre m'enamoro dels personatges a qui dono vida... aquí hi ha un problema: em costa que siguin dolents. Mai no tinc un malo-malísimo, aix...
:)

però espero anar-me'n sortint!

divertir-me, em diverteixo de totes les maneres, tant si crec que pot agrdar "al lector" com si no. Aquí està la gràcia: que no crec que me la publiquin mai però m'és igual: ha de sortir!!!

Arare ha dit...

Magda, algun personatge hauria de ser submís, ja el "posaré a caldo", jajaja...

Arare ha dit...

Si, Carme, però tu fas poesia!!!

i jo en sóc incapaç, ai...

Arare ha dit...

Glòria, al menys que la pugueu llegir els amics ;)

Arare ha dit...

fanal blau, potser val més la pena que escoltem música i prenguem cafès, jajajaja... és broma.

Cal treballarrrrr!!!

Arare ha dit...

que contundent, IBM! maremevaaaa

Arare ha dit...

Toro, no has escrit novel·les però si que escrius poemes. Quina envegetaaaaaaaa!
:)

Arare ha dit...

Ui... Fenice!!! que anava de baix cap amunt i m'he saltat el teu comentari, perdona!!
No acabo d'entendre això del gin tonic! si no t'agrada el gintònic no pots escriure bé? Doncs a mi tampoc m'agrada, jajajaj! no puc ser escriptora!!!

Una abraçada, guapa!