Compartim una mica la novel·la? va!

Fa fred, però això no és una novetat.

Estic ficada dins la meva pròpia escriptura i m'hi faig un embolic. Això tampoc no és cap novetat. Els personatges em critiquen durament; hi ha qui se'm rebel·la perquè potser voldria més protagonisme. Hi ha qui s'amaga pudorosament darrere un nom fals o darrere una estructura sintàctica, que em demana a crits que li protegeixi la identitat. Si no hi ha més remei... però amaga'm, amaga'm.

I és que jo no sé escriure del que desconec. Malgrat tot, no sé com acabarà, tot plegat, perquè fins ara no ha fet res més que començar.

El llenguatge flueix tranquil·lament però les idees es retorcen al meu cap i molts cops es burlen de mi.

Us ha passat mai, una cosa semblant, quan escriviu?

Ara pararé una estona per fer un cafè. El podem compartir, si voleu.
I més tard caldrà arreglar-se per sortir: hi ha dinar familiar amb membres de la família dels que no ens hem vist des de les festes de Nadal. Ens fa il·lusió, anar-nos trobant dues o tres vegades al llarg de l'any. Ens estimem.
Us deixo la famosa polonesa "Heroica" de Chopin, per Arthur Rubinstein.

Bon diumenge!