21 de febrer, 2010

5 hores amb Wagner

De les quatre hores i cinquanta minuts que he passat amb Wagner aquesta tarda, us deixo un tastet de 10 minuts...



El video aquest de la Jessye Norman és una pena, però es menja un parell de les darreres notes, malgrat que és una meravella tot ell, fins a la última nota que es pot sentir... tant de bo no l'haguessin tallat.

Avui l'hem sentit per la Deborah Voigt, de qui us deixo una versió.



L'òpera és Tristan i Isolda, by Richard Wagner.

Jo no sé si sóc massa wagneriana. Suposo que podria acabar sent-ho molt, només es tracta d'anar escoltant, com allò de la tònica.

M'ha costat força "entrar-hi", ho he de confessar.

Fa anys vaig anar a veure "Els mestres cantors" i hi vaig entrar molt més fàcilment.

Tristan i Isolda - per mi- no és una òpera fàcil. El primer acte m'ha semblat llarg, llarguíssim. El segon acte m'ha agradat una mica més, hi ha un duo que dura tres quarts d'hora, que suposo que els cantants han de quedar súper esgotats. Aquí, tot i que també se m'ha fet una mica llarg, ja estava una mica més familiaritzada. I el tercer acte, tot ell, m'ha emocionat fins a la llàgrima.

Val a dir que com més poesia llegeixo, més poesia vull llegir i que com més òpera escolto, més òpera vull escoltar... no sé si deu ser greu!

5 comentaris:

zel ha dit...

Jejejeje, jo en sóc una a qui no agraden els memes, noia, m'apunto a gairebé tot, però els memes em pesen...

Un petonàs estimada del meu cor!

- assumpta - ha dit...

Estic amb tu, com més ópera escolto, més m'agrada!

Arare ha dit...

Zel, jo tampoc no en sóc fan, però de tant en tant... caic!

Arare ha dit...

assumpta, l'Oriol Martorell ens deia que perquè ens agradés la música només calia que l'escoltéssim... i si no, fixa't tu com ens van fent entrar les músiques que els interessa, a través dels mitjans!!!

Arare ha dit...

assumpta: vull dir la música que els interessa "vendre", o "que ens baixem" o... ja ens entenem!