Aguadulce 2

Deixo informació del portal d'Aguadulce per al Jaume Puig, de Nau Argos, que em comentava que fa anys hi havia passat molts mals moments.

Afortunadament, Jaume, les coses deuen haver canviat molt, la gent és molt amable i estem descansant una mica de mals rollos.

Jo no les tenia totes, quan vam decidir anar a Andalusia, per la mala propaganda que s'ha fet contra els catalans durant tot l'any passat, i he de confessar que gairebé em fa vergonya haver pensat que podiem tenir problemes. La gent del carrer és molt agradable. Bé, hi deu haver de tot, és clar, como en botica, que diuen, però nosaltres estem tenint molta sort.

Menjar-se una poma navegant i sense fer ganyotes

Doncs això: mentre naveguem d'Alacant a La Manga, un es pot menjar una poma (per exemple). De veritat que la navegació obre la gana!

... o afaitar-se... és una altra alternativa. Encara que es perdin els atributs típics de capità, ai! ara li hauré de demanar que es posi un aret d'or a l'orella, encara que no hagi passat el Cabo de Hornos...

Demà baixarem a Cartagena. Com que ignoro si tindré connexió... el darrer petonet des de La Manga. Zona preciosa, que no ho havia dit. De savis és rectificar (jo em pensava que era una cosa semblant a Marina-d-h-or-or, però estava equivocada. És preciós! (no tot, ep, però gran part, sí que ho és)
Apali, com diu el veí (ja està dit).

Què us penseu que no escric, eh? eh? eh? Doncs esteu equivocats! (i equivocades, of course). Sí que escric. Un dia d'aquests penjaré la història del Xat, que me la va enviar l'altre dia, pobra bèstia, que es vedu que ens troba a faltar una micona..

Mar, ja me l'alimentes bé? ("Mi gato no me come")