Ahora si que me voy... ¡hasta el año que viene, amigos!
Feliç Any Nou
Feliz Año Nuevo
Kurisumasu Omedeto
Feliz Ano Novo
Urte berri On
Hauskaa Joulua
Bonne Année
Felice Anno Nuovo
Godt Nyttår
Bona annada
¡Sed felices, amigos y amigas!
... i BON NADAL!!! ... y ¡FELIZ NAVIDAD! *
* ("mangado" en el blog de Vert)
gracias, Vert ;)
El dibujito lo he bajado de la red, pertenece a una niña llamada Marina (al César lo que es del César)
El dia que s'acabava l'escola, sortíem esvalotats. Eren temps en els quals "l'amic invisible" no existia i Papà Noël era un personatge estranger, perquè a casa nostra ja hi havia els Reis de l'Orient i a Catalunya, el tió, aquest tronc màgic que caga la nit de Nadal i que els llepafils no li havien dit mai "caga tió" sinó "raja tió" perquè el verb cagar els feia mal a les orelles. Començavem a alimentar el tió el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Santa Llúcia és la patrona de les modistes i cosidores i a mi em feia certa basarda perquè ens la presentaven amb els ulls a dins d'un plat (ai uix), però li perdonava la manca de pudor d'anar amb els ulls enlaire perquè aquell mateix dia, a casa, es feia inventari de les figuretes del pessebre i, pare, mare, àvia i jo, sortíem a la Fira de Santa Llúcia, als voltants de la Catedral, per comprar les figuretes o els ponts, el pou, la caseta o la muntanya de suro que faltava des de l'any anterior, ja perquè s'havia trencat (les figuretes eren de fang) ja perquè s'havia perdut quan netejavem el lloc on havia estat situat el pessebre, feina que es feia el dia 2 de febrer, festa de la Candelera.
La diada de Santa Llúcia era Festa Major. Sortíem tots quatre i, després d'haver comprat el que ens faltava, feiem un volt pel Portal de l'Àngel, que lluïa amb llums de Nadal i encara s'hi podia passejar tranquil·lament. Feia fred i les bufandes, les gorres i els guants eren la indumentària perfecta. També anàvem a berenar a Can Jorba (ara forma part de El Corte Inglés, aixxx) i la mare i l'àvia es prenien un suís, el pare un cafè i jo un cacaolat que, amb sort, no acabava damunt l'abric. Si aconseguia no fotre-me'l per sobre, doncs, no hi havia bronca i regnava la pau a la família.
Per tornar a casa agafàvem un taxi, luxe asiàtic, donat que en aquells temps, per tornar a casa s'havia d'agafar un autobús (que li deien el Tac, vagi vostè a saber per què) i que ens deixava a un descampat que encara no es deia Guineueta. Des d'allà encara tocava caminar gairebé un quilòmetre. per això, agafar un taxi, que ens deixava a la mateixa porta de casa, era tot un esdeveniment.
M'agradava arribar i cridar el nom del gat:
-Rufino!
Era un gat que semblava un gos, ja que quan el cridaves, venia...
Continuarà.
* Els RRMM em van portar una nina com la del video, la de la gorreta. Es deia Cristina i si l'agafaves de les mans, caminava. (Tots tenim un passat, repeteixo again)
Iruna tiene cerca/Té a prop
La eternidad del instante
Zoé Valdés
(que no he leído. Diría que no le he leido nada, a Zoe Valdés, quizá va siendo hora de que lo haga, ¿no? ¿Qué opinas, Iruna, te está gustando? ¿Vale la pena que me ponga?)
Vert tiene cerca/Té a prop:
Historia de Barcelona (Alicia Sanchez y Maria Pomes)
Las Leyes de La Simplicidad (John Maeda)
y- El Diario de Tapas Rojas (Antonia Cortijos, creo)
(Me temo, Vertito, que no he leído ninguno de ellos. Ya me dirás si vale la pena que los pida en la biblioteca o que me compre alguno, ¿vale? ja saps que a tu et faig molt de cas, jo)
Y ya está. O no, pero pos juro que no voy a seguir analizando. Ha sido un trabajo agradable e interesante de aquellos que no sirven para nada. (Como lo que yo suelo hacer)
I ja està. O no, però us juro que no continuaré analitzant. Ha estat un treball agradable i interessant, d’aquells que no serveixen per a res. (Com gairebé tot el que jo fair amb freqüència)
Un petó./Un beso.
El dictador ha muerto.
Un saludo muy cordial a los chilenos.
Canta: Víctor Jara, asesinado durante la dictadura...
I després, la pluja i el sol que se'ns allunyen per deixar entrar la nit.