Molt Bona entrada a l'any 2017!

Molt bona entrada a l'Any 2017.

i

Molt bona sortida...  d'allà on vulgueu sortir.


Matí diferent, avui: és la primera vegada a la vida que, el dia 31, me'n vaig al Montseny, a celebrar que demà la vida continua, i a demanar, des de l'aire pur, totes aquelles coses bones que desitjo.

I us desitjo.

Foto: A Les Agudes (Montseny), el 31 de desembre de 2016

Nadal i els absents

Per a tots aquells éssers estimats que ja no hi són.

Allà on sigueu, sapigueu que a la nostra taula de Nadal, sempre hi sou recordats.

Josep, Teresina, Manolo, Lauro, Miquel, Jaumet, Roser, Salvador...

...Leonard...

Caga, tió!

Tió,
Caga torró
D'avellana, d'avellana

Tió,
Caga torró
D'avellana i de pinyó

Si no vols cagar per mi,
Caga per Nostre Senyor!

Hi ha mil versions, però aquesta la cantava el meu pare, amb una de les músiques de "La Patum", com a bon berguedà.

Els nens d'avui en dia, ara ho deia en un comentari a un altre blog, són molt, molt, molt espavilats!

Arriben a 8 o 9 anys i, tot i tenir dubtes... creuen!

A no ser queeeee... ja faci temps que són uns descreguts, però fan la gara gara als pares, avis, oncles, ties, tietes i altra fauna familiar, per tal que aquests, els grans, no perdin la il·lusió.

I si no... penseu-hi bé.

Felicito els amos d'aquest tió! El de casa s'hi assembla, però no és tan complet. Consti a les actes que m'ha costat moooooolt trobar una imatge d'un tió "normal". O sigui, que no tingui cara, ulls, nas i

 no-se-quantes-coses-més. 

imatge trobada a:

https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSlh3TBzwgRUb_qpIgD43c7b_eoN7qtHE81vs0qS2ElpwweGsEhXA

Transports

Avui sentia  a la ràdio que a Barcelona volen regalar un tiquet per agafar el transport públic gratuït durant tres anys, a aquells que tinguin un vehicle contaminant i el facin desballestar (existeix, aquesta paraula, en català?) pels que el facin destruir, vaja...

 Això seria vàlid només per a la "zona 1".

Em semblaria una molt bona idea si:

A) Tinguéssim uns transports públics que poguéssin absorbir tot el gruix de persones que els necessita (metro, autobusos, tramvies, rodalies)...

B) Tothom  que ho necessités, visqués a la "zona 1", perquè tinguem en compte que molta gent no viu només "a la zona 1". Molta gent ve d'una miqueta (només una miqueta) més lluny. I per arribar a Barcelona, necessita agafar un tren. Un tren que no funciona sempre bé. Per ser més exactes, diríem que gairebé sempre funciona malament, pels problemes que tots sabem, derivats del nostre victimisme (segons alguns). O bé, derivats de la manca d'inversió (segons la gent normal).

Davant d'aquesta  notícia (?¿) em pregunto, si mai s'arriba a posar en marxa, què passarà amb la gent que, no treballant a Barcelona, i no vivint a la "zona 1", necessitem viatjar a Barcelona per anar al metge, de compres, al teatre, a visitar fills o néts, o ambdues coses... aquests... què hem de fer? Pagar?

Amb molt de gust!

Però pagarem quan

TOT FUNCIONI!!!

imatge trobada a google.

Aniversari

 PER MOLTS ANYS, TIETA!!!

Que en compleixis molts més i que et mantinguis sempre  tan activa!

Recordes la foto? És un dinar de cosines de fa pocs anyets... tu continues igual!!! 

I ara, la cançó!

Àustria, Rússia, Prússia

Proveu de dir-ho uns quants a l'hora, fent tres grups. Un grup diu Àustria, l'altre grup diu Rússia i l'altre grup diu Prússia.

Les mestres saben/sabem que surt un esternut d'aquells que necessiten mocador dels d'abans!

Àustria ha estat sensata: un 53% ha votat l'opció "bona"... almenys a simple vista.

Em feia molta por que sortís l'extrema dreta. Molta por.

Vaig a veure un capítol de "Madam Secretary". Des que se'ns va acabar "Downton Abbey", que era una petita joia, em sento "orfe" de sèries...

Qui no es consola és perquè no vol

3 de desembre

Sembla mentida, però ja fa 10 setmanes de l'operació: 70 dies!

Porto vint sessions de rehabilitació, semblava que mai no hauria de recuperar la mobilitat, i tanmateix, ja n'he recuperat una bona part; em semblava que, quan la fisio em feia rehabilitació passiva (perquè només em movia ella, jo no havia de fer res), allò no serviria per a gaire. Com n'estava, d'equivocada! Al cap d'un parell de dies, ja podia pelar la fruita; al cap de tres o quatre dies, ja podia escriure amb la mà dreta, sense problemes. Tres o quatre dies més, i em vaig poder rentar el cap sense ajuda (per assecar-lo ja era una altra història)...

Conclusió: ara que ja fa quinze dies que faig rehabilitació activa (faig els exercicis que em diuen, allà i també a casa), m'adono que no tardaré gaire més a poder-ho fer quasi tot. 

El meu objectiu, de moment, és "petitet": que em pugui recollir els cabells, cordar els sostenidors sense fer trampes (trampa: cordar-los al davant i fer-los la volta), que ja no em faci mal si se'm carrega massa el braç perquè "em passo"...

Amb una mica de sort, després de festes, intentaré tornar al gym, encara que no faci classes. Anar a la sala de màquines (que no m'agrada gens), i poder treballar tot el que em torni el to muscular perdut... i que no impliqui sobrecàrrega del braç dret!

Actualment, camino (una mica), però no és suficient. De tota manera, el traumatòleg em va comentar, davant les meves lamentacions sobre la mala sort que havia tingut:

"Usted sabe qué habrían hecho, hace 25 o 30 años, con una mujer de su edad? Vestirla de negro, hacerle un moño con una redecilla y sentarla a la puerta de casa, para que hablara con las vecinas"...

I té raó: a quina edat envellim, actualment?

Jo penso viure moooooolt de temps! Encara he de donar molta guerra!

Oh, vaja, sembla que en Luisito Suárez acaba de fer un gol (el primero del clásico, sento que diuen)... què més volem? Com diu el meu amic Carles, ara el Barça n'hauria de fer un parell més per quedar-nos tranquils!

Que tingueu un bon aqüeducte!

Caminant pel Montseny, fa poc més d'una setmana...