28 de setembre, 2015

Junts ho acabarem fent possible

No estic eufòrica, però sí que estic contenta.


No podrem fer una declaració unilateral d'independència, perquè per fer-la hauríem necessitat una majoria molt més... majoritària.

I ara us diré el que penso:

Malgrat que he confiat en el Sr. Mas, perquè, de moment, és dels pocs polítics que ha anat fent tot el que anava dient que faria, sóc molt conscient que està pagant per tota la corrupció que - desenganyem-nos- hi ha hagut o encara hi ha al seu partit. I això, ens agradi o no, és així. Hi he confiat i no m'ha decebut, però hi ha coses que no les podem obviar, perquè estan aquí.

Crec, humilment, que si el Sr.Mas continua sent conseqüent amb tot el que ha fet i dit fins ara, des que es va posar al costat dels que, des del 2010 vam començar a dir que som una nació, nosaltres decidim, el 2011 vàrem fer una manifestació totalment espontània, demanant que Catalunya fos un nou estat d'Europa, el 2012, 2013 i 2014 vam anar augmentant en nombre...

Humilment crec, deia, que ara el Sr. Mas hauria de fer una passa de costat - que no enrere- i deixar que Junts pel Si i la Cup poguéssim sumar,  escollir un altre president i que les aspiracions de tants i tants catalans, poguessin tirar endavant.

Amb consensos, amb diàlegs (res a veure amb terceres vies obsoletes)...

A poc a poc i bona lletra, però amb el cap ben alt, sense deixar-nos intimidar ni trepitjar, però amb contundència

Això és el que penso.

Visca Catalunya!

Visca la democràcia!


21 de setembre, 2015

Polítics com a bolets als mercats

Jo no podria ser candidata "de veritat" a cap partit!

Ho tinc comprovat: cada vegada que hi ha hagut eleccions - no sé per què- a plaça surten polítics com a bolets!

Per què deu ser?

Avui tocava un polític de Ciutadans, amb el seu millor somriure, parlant en català i repartint paperetes, amb aquestes paraules "Vol lluitar contra la corrupció?"

Suposo que el que esperava, amb aquestes paraules, era que el que rebia la papereta respongués:  "Amén".

Jo hagués preferit que no es dirigís a mi, però, innocentment (innocentment?) ho ha fet.  I no li he dit "Amén".

Li he dit que ni parlar-ne i que jo a ells no els votaria mai. 

Educadament, m'ha dit "I jo que li respecto".

"I jo que també", he contestat.

I només li faltava dir-me "Ite, missa est". 

Però no ho ha fet, per sort per mi.

Si jo, en lloc de ser candidata virtual, ho fos "de veritat", no estaria per la labor d'anar a increpar ningú a cap mercat. I em faria una mandra tremenda, haver de fer debats o aguantar les impertinències dels candidats d'altres forces polítiques que no fossin la meva.

Ni tinc paciència, ni ganes d'aguantar res.

Així que, d'avui fins al 27S, ja no vull veure debats, ni mítings, ni vull que m'increpin pel carrer, ni vull saber res més de ningú, perquè ja fa mesos que tinc el meu vot decidit i ja no em faran canviar d'opinió, es posin com es posin...

Tot i així, ahir vaig constatar que si no ho tingués TAN decidit... votaria la CUP. Només que... agradant-me molt, em falten paràmeters, no puc acabar de combregar amb tot. Però seriosament: "Chapeau" per les diverses persones de la CUP que he vist en diferents debats, de les quals m'ha impressionat la seva bona educació i les seves respostes contundents i brillants, sense escarafalls de cap mena. Repeteixo: Chapeau!

I a respectar democràticament el que surti a les urnes.

20 de setembre, 2015

La família i uns quants més



Això és una família nombrosa!

I encara no hi són tots!

Bon el que queda del cap de setmana!

16 de setembre, 2015

Barcelona

Aquesta tarda he estat a Barcelona. Anava a casa d'una amiga que viu al bell mig de Ciutat Vella.

M'ha sobtat veure tants guiris al meu voltant, fins i tot m'he aclaparat una mica. Em sentia estrangera, en certs moments.

Aquest estat ha durat poc. Fins que he arribat a casa d'ella, hem pres un cafetó, hem esperat les altres i hem treballat en un projecte comú durant un bon parell d'hores.

El cafè i la companyia, així com la feina que hem fet,  m'han ajudat a espabilar-me i a treure'm aquella sensació tan... estranya.

Vaig néixer a Barcelona! Hi vaig viure 34 anys! I tanmateix... l'he trobat distant.

Ja sóc de poble, jo!




15 de setembre, 2015

Bona nit, ànimes



Avui he entrat, després de no fer-ho en tot l'estiu, al blog de l'Elfrelang. Li he dit que copiaria aquí tot el que ha dit, perquè no té desperdici. Però prefereixo que hi aneu vosaltres mateixos, si us ve de gust.

Del blog de l'Elfre, he anat a parar al de l'Eduard Cabús, a qui segueixo per twitter. Us animo a que llegiu el seu article sobre les "Il·legalitats del Govern espanyol".

Val la pena, creieu-me.

I ara, bona nit, ànimes! (frase  recurrent de l'Anna Maria Villalonga)

La ditxosa foto

Oh, vaja, he pogut!

Bé, doncs, ja està, ara ja sé com pujar les fotos. No ho puc fer directment, "com abans". He de guardar-me les fotos que vulgui pujar en una carpeta, i des d'allà, cap problema.

Un bon amic em diu que no se'm veuen els ulls. Ja ho sé: no és coqueteria, és, senzillament, que tenia el sol de cara. I com picava!

Cada dia em faig el ferm propòsit de no escoltar-me allò que em fa mal, però no ho puc complir. Avui, veient els tuits dels que, com jo, estem totalment en contra del maltractament animal, gairebé em poso a plorar quan he pogut constatar que un bàrbar "ha guanyat" perquè ha aconseguit rematar el famós "Toro de la Vega", a Tordesillas.

Feia la mateixa cara que faria algú que acaba d'obtenir el seu títol universitari... (un horror, he pensat jo. Un assassí d'animalons).

Quin país!

No vull pertànyer a un país cruel, que encara va dient aquella bajanada de "el toro no sufre". I el mateix, va pels correbous. No ho puc entendre, de cap de les maneres!

Coses bones: escric força i en aquest sentit... "anem bé". I fins aquí puc llegir, de moment.

I ara, música i a teclejar!

14 de setembre, 2015

Entrevistadors agressius

Algú va veure, ahir al vespre,  a La6, l'entrevista d'Ana Pastor al President Mas?

Quan jo era petita, i després joveneta, i després més gran, i després madura i ara, a les portes de la tercera edat, el que comptava, a l'hora de relacionar-se amb els altres, era la bona educació, el saber fer, el saber estar, el saber escoltar i el ser professional.

Avui en dia, per vendre, el que compta és la mala educació, la pressa, el no escoltar, el no deixar respondre i l'agressivitat.

Com més "educada" és una persona, més vocabulari tindrà. Però si aquest vocabulari ratlla l'agressió, per mí, que sóc una mòmia (però una mòmia activa, que ningú no es confongui), continua sent UNA  PERSONA MAL EDUCADA.

En fi, ja callo, que ja fa dos dies seguits que xerro i això no pot ser (gaire) bo!

Quetingueu - els que en teniu- una molt bona entrada al cole, a l'insti, a la guarde... o a qualsevol tipus de feina!

p.d. definitivament, no puc enviar fotos. Torno a intentar-ho, que no sigui dit...doncs no hi ha hagut sort!


13 de setembre, 2015

Candidatures

Hola blog!

Fa mitja hora que estic intentant pujar una foto i no hi ha manera. I és que em sembla que, amb tot el temps que fa que et tenia abandonat, alguna cosa deu haver canviat o se m'han oblidat els mecanismes, perquè no trobo la foto que vull pujar. No serà que encara no he acabat de dominar l'entorn Apple/Mac i la meva memòria de la tercera edat es va quedar encallada al Windows? Tot podria ser!

No desesperem, i continuem intentant-ho!

Ja no sé quin sentit té, aquest blog, perquè, francament, mai no tinc ganes de posar-me a escriure-hi.  Suposo que, des del 2004, que vaig començar mb el blog vinculat al messenger, les coses han canviat tantíssim, que a mi se m'ha quedat "curt". Pel que té la vida d'acceleració constant. Però deixem-nos d'anàlisis i anem al gra, o no direm res.

Sóc candidata per "Junts pel Sí". No sé quin núm. tinc, ni idea, però vaig decidir apuntar-m'hi per allò d'ajudar a donar l'empenta, ni que sigui de manera simbòlica (pobres de nosaltres, si jo hagués de ser al Parlament, hahahaha!)



Avui he sentit que els de la CUP s'han queixat que els de Junts pel Si s'han apropiat (ens hem apropiat?) de la Via lliure. Quina bajanada! Si anem tots al mateix vaixell, amb què em surten, aquests, ara?

És com si estiguéssim al pati, a la cua per agafar el berenar. Hi ha unes quantes fileres. Els uns, volen pa amb xocolata, els altres, volen un croisant. Els de més enllà també volen pa amb xocolata, però la xocolata la volen amb llet.

-Tu, aparta't d'aquesta filera i posa't a l'altra, que aquest berenar és per mi!

- Però de què vas? El berenar és per tots! Si el que vols és xocolata negra, demana-ho quan arribis, però de moment tant se val, qui hi hagi a la cua, no trobes? A més, qui et diu a tu que jo la vull amb llet o negra? Jo, el que vull és arribar al berenar. Després decidiré si vull xocolata negra o amb llet. Segurament, agafaré la que tingui menys additius. Però de moment, tu, fem la filera i arribem-hi o ens quedarem sense res o amb les engrunes dels croisants!

En fi, ja coneixeu la meva filosofia d'espardenya.

L'estiu ha anat. No us sé dir si bé o malament: ha fet una calor tan intensa que hi havia dies que em pensava que em desfaria com un glaçó...

Hi ha moltes coses. Ja dic: massa coses per parlar-ne seriosament, i francament, no en tinc ganes!