15 de setembre, 2015

La ditxosa foto

Oh, vaja, he pogut!

Bé, doncs, ja està, ara ja sé com pujar les fotos. No ho puc fer directment, "com abans". He de guardar-me les fotos que vulgui pujar en una carpeta, i des d'allà, cap problema.

Un bon amic em diu que no se'm veuen els ulls. Ja ho sé: no és coqueteria, és, senzillament, que tenia el sol de cara. I com picava!

Cada dia em faig el ferm propòsit de no escoltar-me allò que em fa mal, però no ho puc complir. Avui, veient els tuits dels que, com jo, estem totalment en contra del maltractament animal, gairebé em poso a plorar quan he pogut constatar que un bàrbar "ha guanyat" perquè ha aconseguit rematar el famós "Toro de la Vega", a Tordesillas.

Feia la mateixa cara que faria algú que acaba d'obtenir el seu títol universitari... (un horror, he pensat jo. Un assassí d'animalons).

Quin país!

No vull pertànyer a un país cruel, que encara va dient aquella bajanada de "el toro no sufre". I el mateix, va pels correbous. No ho puc entendre, de cap de les maneres!

Coses bones: escric força i en aquest sentit... "anem bé". I fins aquí puc llegir, de moment.

I ara, música i a teclejar!

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Molts mitjans de comunicació espanyols van criticar la Via cap a la República Catalana.
Va ser una festa, els que hi érem ho vàrem comprovar.
Tordesillas és un infern d'odi cap a un animalindefens.
Sort que hi ha molta gent contrària a aquell salvatgisme. Tant de bo s'acabin els toros a Espanya i els correbous a Catalunya.
Lo riu és vida, el correbou és mort.

Montse ha dit...

Hola Xavier, efectivament, va ser una festassa! Llàstima que els partits continuïn fent partidisme... no sé pas si ens en sortirem. Jo penso lluitar, no pas amb ungles i dents, sinó amb somriures i cants, com diu en Llach. A veure si tenim sort.

Hi ha molta gent que lluita amb poemes... jo no en sé, ja m'agradaria.

Lo riu és vida, si senyor! :)

M. Roser ha dit...

Ai, el pobre "toro", he vist la notícia mentre dinava i se m'ha remogut tot...No sé com poden ser tan salvatges i diuen que fins ara ha viscut a cos de rei, per què després puguin tenir la satisfacció quatre brètols de matar-lo a cops de llança???
Encara que no siguin tan cruels , tampoc m'agraden els correbous...Tot el què sigui gaudir maltractant o veient com es maltracta un animal demostra que els humans encara som més animals que ells!!!
Ves per on, al rematador li han tret el trofeu per saltar-se alguna "normativa"...

Tos hauríem de gaudir fent feliços a persones i animals, que també són éssers vius!!!

Montse ha dit...

M.Roser, repeteixo: no vull formar part d'aquesta societat cruel i inhumana!

fanal blau ha dit...

Hi ha coses que són incomprensibles, i de coses que ens fan mal en continuarem escoltant, malauradament. Però no escoltar-les, no sigui probablement la solució. Jo tampoc vull formar part d'aquesta societat cruel i inhumana, i en la mida que puc provo de que no m'atrapi i m'insensibilitzi.
Per tant, cal continuar denunciant, des del nostre espai, encara que sigui minúscul.

Tu has fet un pacte amb el diable?
Estàs guapíssima!
Una abraçadeta montse-arare!

josep estruel ha dit...

Montse, nosaltres fa 11 anys que vivim aquí, abans vivíem a Barcelona, d'on som, doncs havien diumenges que havia més gent al carrer protestant que a dins de la Plaça. És una aberració irracional que no té cabuda en la societat del S XXI.

En relació amb això que dieu de la Via és normal que els diaris "castissos" o no parlin" o diguin mentides". Hi ha una cosa que em fa gràcia. Diuen que són unes simples eleccions autonòmiques, alguns d'ells anomenen regionals. Però parlen amb la alemanya, amb l'anglès i fins amb l'Obama. Una mica estrany, no? Els Partits continuin Fent partidisme, és veritat. Montse, jo també me n'adono, però només vull que ens portin, després ja canviarem, si cal. Hi ha alguna cosa que em dóna més por. Nosaltres!!. Veig que la gent es creu que això ja està fet, i no és veritat, costarà i llavors ve la meva por. la gent no s'avorrirà, o es desencantará? ...
Una abraçada.

Teresa Duch ha dit...

Montse, ignorància pura la d'aquest assassí i tots els que l'aclamaven. Em sap greu dir-ho - semblaré etnicista - però els falta evolucionar molt a aquesta gent, per entendre moltes coses, però aquesta de l'altre dia clama al cel.
Feia un sol de justícia a les 5 de la tarda, així que les ulleres estan ben justificades. Potser tots els del SÍ anàvem amb ulleres... ah no, que els que hi érem érem tots del sí, que feiem campanya, van dir.

Teresa Duch ha dit...

Ah, i m'alegro d'aquesta freqüència postística amb què has tornat!