Sóc aquí

Ahir vaig felicitar els Joseps, Josepes, Josefines, Fines, Peps, Pepes, Pepites, Pitus, Pites... al facebook, però no vaig entrar "aquí". Doneu-vos per felicitats, tots plegats, perquè tots els sants tenen vuitada i només estem al dia després, així que encara toca!

El Gatot ha tingut la virtut de despertar-me de la meva letàrgia. Letàrgia primaveral, diria jo. Ui, què passa, que letàrgia no és correcte? (em surt en vermell)... letargia...letargia

Ahhhhhhh! és que no va accentuat!

Tinc molta, molta son, tinc molta molta fluixesa, tinc molt poques, molt poques ganes d'estudiar, de "fer". Només voldria dormir, hauria de prendre alguna cosa? O potser amb dormir una mica més em passarien tots els mals?

Ahir vaig fer-me sòcia de l'ANC. Com tanta i tanta gent que fa el mateix que jo. o potser sóc jo, que faig el mateix que ells? Sóc totalment gregària! quin fàstic! Va ser sentir el Girauta que carregava contra la Forcadell, que em van agafar unes fortíssimes ganes de fer-me sòcia, que fins ahir, era simpatitzant i prou.

Digueu-me gregària, digueu-me que faig allò que fa tothom, au, va, digueu-m'ho!

Doncs si: perquè estic fins als nassos de tot plegat.

Tinc molta pressa! (i la pressa és mala consellera)...

Ahir la Nit va complir un any i jo vaig tornar a experimentar allò que experimentem tots: que el temps passa tan de pressa i que no hi podem fer res...

Aprofito l'avinentesa de la meva tornada després d'uns quants dies, per comentar-vos que aquest estiu seré àvia per... sisena/setena vegada (perquè en vénen dos, quin iuiu!) Estic molt, molt contenta!

O sigui que, per una banda, fluixera, letargia, indignació... per l'altra banda, tal com manen els cànons de les persones paradoxals com jo, felicitat perquè la vida va continuant.

 

imatge primaveral de la xarxa.

Quo vadis, Catalunya?

Aviat vindrà la primavera

Bé, després d'aquests dies de calma i meditació, podria tornar la mala llet, però prefereixo que no torni.
Que per què podria tornar? motius no me'n falten, ni a vosaltres tampoc.

Com a ciutadana espanyola (que encara sóc, mal em pesi), em sento maltractada, vituperada i vilipendiada per molts. Resulta que contribueixo a que una colla de facinerosos (d'aquí, d'allà i de tot arreu) tinguin uns sous que els permetin viure en una altra galàxia, i que, per tant, no baixin mai a la nostra.
Resulta que contribueixo a que una colla de paràsits (d'aquí, d'allà i de tot arreu) facin servir els meus impostos per fer-se els seus "raconets" per al dia de demà.

I el dia de demà, jo, què? eh? eh? eh?

En fi... nasíos pa sufrí, que deia aquell... o que ho portava tatuat al braç... o, jo què sé!

Va, que aviat serà aquí la primavera! Apa, que no ha estat res, endavant les atxes.

Una miqueta d'esperança primaveral? lereleré!


Teniu Estopa!