29 de setembre, 2012
27 de setembre, 2012
?¿?¿?¿
Ànimes caritatives que sabeu com funciona la nova modalitat de blogger:
Com es canvia la foto del títol del blog?
Va, Miquel, que tu la canvies molt sovint... explica-m'ho!
Gràciesssssssss
Com es canvia la foto del títol del blog?
Va, Miquel, que tu la canvies molt sovint... explica-m'ho!
Gràciesssssssss
23 de setembre, 2012
A cop de tuit
un dia parlava amb un senyor molt vell (més de cent) i li vaig preguntar:
- Com us ho heu fet, per arribar als 103?
- Amb molta paciència - em respongué.
Aquest any en complirà 104.
Un altre dia, un senyor també força vellet estava parlant amb el capità i aquest li explicava alguna cosa de feina. L'home no el va entendre i el capità li va dir:
- No pateixi, li ho repetiré. Ens fem grans i de vegades no acabem d'entendre les coses.
L'home li va replicar:
- No. No ens fem grans. Tu ja ho ets, de gran. i jo sóc vell!
No tenia pas intenció de parlar de grans ni de vells, o si, però en el sentit que com més gran em faig més em desborda i m'aclapara el cop de tuit, la notícia llampec, les declaracions de polítics, homes d'estat, esportistes, intel·lectuals i persones-normals que no callen, no callen, no callen (no callem)... els diaris, la ràdio, la tele... tot, tot, tot, supeditat a la rapidesa, a no poder parar mai, mai, mai!
PROU!
sisplau...
deixeu-me pensar, deixeu-me pair... deixeu-me viure lentament, jo que no he parat mai i que ara reivindico la meva pròpia lentitud i trobar la paciència en algun forat de l'espai vital...
sisplau!
- Com us ho heu fet, per arribar als 103?
- Amb molta paciència - em respongué.
Aquest any en complirà 104.
Un altre dia, un senyor també força vellet estava parlant amb el capità i aquest li explicava alguna cosa de feina. L'home no el va entendre i el capità li va dir:
- No pateixi, li ho repetiré. Ens fem grans i de vegades no acabem d'entendre les coses.
L'home li va replicar:
- No. No ens fem grans. Tu ja ho ets, de gran. i jo sóc vell!
No tenia pas intenció de parlar de grans ni de vells, o si, però en el sentit que com més gran em faig més em desborda i m'aclapara el cop de tuit, la notícia llampec, les declaracions de polítics, homes d'estat, esportistes, intel·lectuals i persones-normals que no callen, no callen, no callen (no callem)... els diaris, la ràdio, la tele... tot, tot, tot, supeditat a la rapidesa, a no poder parar mai, mai, mai!
PROU!
sisplau...
deixeu-me pensar, deixeu-me pair... deixeu-me viure lentament, jo que no he parat mai i que ara reivindico la meva pròpia lentitud i trobar la paciència en algun forat de l'espai vital...
sisplau!
22 de setembre, 2012
Canvio de xip, perquè si no ho faig acabaré malament del cap, que és del pitjor lloc que es pot acabar malament (veges tu, que diria la meva amiga valenciana, ara em sortia < el pitjor "puestu" >. Estar malament del cap és del pitjor "puestu" que pots estar malament!)
El dia que va venir el mecànic amb la peça pel Blauet, allà a Valence, que jo comentava: "ja ha arribat la peça, eureka!" (o una cosa semblant)... ai las! un cop muntada la peça nova, en uns minuts es va tornar a trencar, així que el Blauet no va poder sortir de Valence perquè no li funcionava el motor. L'A. ens va venir a buscar amb el cotxe i així va acabar un viatge que hauria estat perfecte (ho havia estat fins aleshores).
Una vegada a casa, jo m'hi vaig endinsar amb els cinc sentits, però el capità tenia la ment "allà". Dues setmanes llargues, ha tardat el "mécanicien" (ara no sé si hi ha alguna h intercalada a la paraula mécanicien, ja ho esbrinaré quan comenci a l'escola d'idiomes). Dues setmanes, gairebé tres. Finalment, motor arreglat. Entremig, manifestació, lectura de la constitució, matrícula a l'EOI, afers per Barcelona (que no han acabat), controls varis de la besàvia (que encara no han acabat), començament de curs, apuntar-me a un curs virtual de formació permanent del professorat (un dia empaperaré una habitació amb els títols, titolets i certificats col·leccionats al llarg de la vida, pot ser divertit) etc,etc,etc. Rutineta de tardor, amanida per un estat "especial" respecte a la meva estimada Catalunya. Em sembla que per mi és temps de "no escoltar ningú més que el meu propi cor" (queda molt ridícul, dit així, però és que n'estic farta, dels discursos, d'una i altra banda).
El capità, en aquests moments, està "baixant" des de Valence, amb el seu fill A. (que s'avorreix com una ostra, perquè no és el mateix navegar per rius i canals que enfrontar-se a reptes increïbles pel mar)... amb una mica de sort, tres o quatre dies i a casa. A no ser que a Frontignan es trobin amb una tramuntanada d'aquelles que... però no cridem el mal temps, que ja vindrà tot solet.
Des de dijous visc amb la taca i el Xat (i no puc pas dir que estigui malament, ep!, però es troba a faltar, la companyia de qui fa vint-i-quatre anys que és al teu costat i de qui t'has separat a penes dues nits en tots aquests anys). Ahir em van portar l'Apu perquè la família feia una excursió on no admeten gossos. Així doncs, des d'ahir a la tarda visc amb la taca, el Xat i l'Apu. Aquest matí quan he sortit amb tots dos gossos, un a cada banda, em donava la sensació que estava esquiant. Quina força fan, els dos a l'hora, maremeva! avui ja no caldria anar a fer fitness (en el cas que hi anés) perquè els he hagut d'aguantar a pols fins que els he pogut deixar "sueltos" al bosquet.
I ara toca preparar el dinar i anar a buscar la besàvia; potser a la tarda me n'aniré de botigues (a mirar, només a mirar, que l'economia no està per romanços)...
El dia que va venir el mecànic amb la peça pel Blauet, allà a Valence, que jo comentava: "ja ha arribat la peça, eureka!" (o una cosa semblant)... ai las! un cop muntada la peça nova, en uns minuts es va tornar a trencar, així que el Blauet no va poder sortir de Valence perquè no li funcionava el motor. L'A. ens va venir a buscar amb el cotxe i així va acabar un viatge que hauria estat perfecte (ho havia estat fins aleshores).
Una vegada a casa, jo m'hi vaig endinsar amb els cinc sentits, però el capità tenia la ment "allà". Dues setmanes llargues, ha tardat el "mécanicien" (ara no sé si hi ha alguna h intercalada a la paraula mécanicien, ja ho esbrinaré quan comenci a l'escola d'idiomes). Dues setmanes, gairebé tres. Finalment, motor arreglat. Entremig, manifestació, lectura de la constitució, matrícula a l'EOI, afers per Barcelona (que no han acabat), controls varis de la besàvia (que encara no han acabat), començament de curs, apuntar-me a un curs virtual de formació permanent del professorat (un dia empaperaré una habitació amb els títols, titolets i certificats col·leccionats al llarg de la vida, pot ser divertit) etc,etc,etc. Rutineta de tardor, amanida per un estat "especial" respecte a la meva estimada Catalunya. Em sembla que per mi és temps de "no escoltar ningú més que el meu propi cor" (queda molt ridícul, dit així, però és que n'estic farta, dels discursos, d'una i altra banda).
El capità, en aquests moments, està "baixant" des de Valence, amb el seu fill A. (que s'avorreix com una ostra, perquè no és el mateix navegar per rius i canals que enfrontar-se a reptes increïbles pel mar)... amb una mica de sort, tres o quatre dies i a casa. A no ser que a Frontignan es trobin amb una tramuntanada d'aquelles que... però no cridem el mal temps, que ja vindrà tot solet.
Des de dijous visc amb la taca i el Xat (i no puc pas dir que estigui malament, ep!, però es troba a faltar, la companyia de qui fa vint-i-quatre anys que és al teu costat i de qui t'has separat a penes dues nits en tots aquests anys). Ahir em van portar l'Apu perquè la família feia una excursió on no admeten gossos. Així doncs, des d'ahir a la tarda visc amb la taca, el Xat i l'Apu. Aquest matí quan he sortit amb tots dos gossos, un a cada banda, em donava la sensació que estava esquiant. Quina força fan, els dos a l'hora, maremeva! avui ja no caldria anar a fer fitness (en el cas que hi anés) perquè els he hagut d'aguantar a pols fins que els he pogut deixar "sueltos" al bosquet.
I ara toca preparar el dinar i anar a buscar la besàvia; potser a la tarda me n'aniré de botigues (a mirar, només a mirar, que l'economia no està per romanços)...
Labels:
Coses meves/cosas mías
La Nura navegant per França
20 de setembre, 2012
Vaja, uns dies sense entrar i m'han canviat la configuració del blog! (ja m'ho anaven advertint, però jo no en feia ni cas) tchts,tchts...
Bé, com que es passen pel forro el que diu la Constitució, perquè sembla que només cal que la compleixin uns quants (els altres poden fer el que els roti) passo de seguir analitzant-la. Consti a les actes que me l'he llegit tota; cadascú la deu interpretar segons la seva manera de pensar. Deu ser això.
Estic trista, políticament parlant.
I sé - segur- que les coses no quedaran així.
Prefereixo no aprofundir-hi, ara per ara.
Necessito, també, uns dies de reflexió (no tan sols políticament parlant)...
però ja sabeu que no marxo. Només estic en stand bye (es diu així, oi?)
Núvols a l'ambient de casa nostra.
No tots tan bells com aquests...
Bé, com que es passen pel forro el que diu la Constitució, perquè sembla que només cal que la compleixin uns quants (els altres poden fer el que els roti) passo de seguir analitzant-la. Consti a les actes que me l'he llegit tota; cadascú la deu interpretar segons la seva manera de pensar. Deu ser això.
Estic trista, políticament parlant.
I sé - segur- que les coses no quedaran així.
Prefereixo no aprofundir-hi, ara per ara.
Necessito, també, uns dies de reflexió (no tan sols políticament parlant)...
però ja sabeu que no marxo. Només estic en stand bye (es diu així, oi?)
Núvols a l'ambient de casa nostra.
No tots tan bells com aquests...
15 de setembre, 2012
La Constitució (1)
Sra. Soraya, prengui nota:
Preàmbul:
La Nació espanyola, amb el desig d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri l'imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.
Protegir a TOTS els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, LES SEVES CULTURES I TRADICIONS, LLENGÜES I INSTITUCIONS.
Promoure el progrés de la cultura i de l'economia per tal d'assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
Establir una societat DEMOCRÀTICA avançada, i
Col·laborar a l'enfortiment d'unes RELACIONS PACÍFIQUES i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra.
En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent
CONSTITUCIÓ
(continuarà)
Preàmbul:
La Nació espanyola, amb el desig d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri l'imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.
Protegir a TOTS els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, LES SEVES CULTURES I TRADICIONS, LLENGÜES I INSTITUCIONS.
Promoure el progrés de la cultura i de l'economia per tal d'assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
Establir una societat DEMOCRÀTICA avançada, i
Col·laborar a l'enfortiment d'unes RELACIONS PACÍFIQUES i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la terra.
En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent
CONSTITUCIÓ
(continuarà)
sense voler desmerèixer ningú, a mi aquesta versió encara m'agrada més...
13 de setembre, 2012
Alea jacta est.
Podria penjar les fotos si el meu fill me les enviés... crec que en corren algunes pel feisbuc, però és igual. Vaig sentir-m'hi molt bé, vaig fer un recorregut estàtic, però va ser preciós. Estàtic perquè no ens podíem moure; senyal de la gran quantitat de persones /metre quadrat que trepitjàvem el Passeig de Gràcia i que s'allargava cap als voltants... no em vaig poder trobar amb gent amb qui havia mig "quedat", però en canvi vaig veure'n d'altra a qui no esperava veure. Genial! Vaig sentir la mateixa emoció que quan, fa tants anys, demanàvem Amnistia, llibertat i estatut d'autonomia.
Al costat nostre hi havia un grup de castellers de Vic que ens van fer posar la pell de gallina quan van aixecar el seu castell... m'agafaven ganes de sumar-me al seu esforç. Crec que amb les mirades dels que érem al seu voltant ja ho van notar. El meu fill té un vídeo i espero que me'l passi... m'agradaria penjar-lo (els vam demanar permís per fer-ho)...
Veurem en què acaba, tot plegat, vistes les respostes/no respostes dels que no ens volen, però tampoc ens volen deixar anar.
He preferit deixar un dia entremig i parlar-ne des del refredament de les emocions; és més segur (per la meva estabilitat psíquica, si més no).
Alea jacta est.
i demà em vaig a matricular de francès a l'escola oficial d'idiomes. M'han fet passar directament a tercer, estic contenta.
11 de setembre, 2012
01 de setembre, 2012
Marxem!
Marxem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)