Hola blog,
fa molts dies que et tinc abandonat, fins i tot la tieta m'ha escrit dient-me "a veure què passa que no escrius".
No és fàcil, després de tant temps, tenir coses per dir. Bé, tenir coses per dir si que és fàcil. El difícil és que algú pugui pensar que aquestes coses són mínimament interessants. El que jo faig i escric és molt simple, tan senzill com la vida que duc.
Em passo el dia sentint a parlar de twitter i altres xarxes socials desconegudes per mi, que he arribat tot just al facebook i encara! Es va quedar obsolet el mIRC i s'estan quedant obsolets els blogs. El facebook ja comença a anar de baixa, també, per molt que sembli que no; aquell invent del fotolog i aquell del myspace, tenen els seus "clients" però d'aquí no passen.
Ha arribat un moment en què em sento tan i tan desbordada de la informació que m'arriba de totes bandes, que necessito fer un stop. I això és el que estic fent. Un stop a tanta informació gratuïta, bona i dolenta, depurada i "a sac".
Sempre m'havia pensat que era d'esquerres, per les idees que tenia. Ara sembla que no, que sóc de centre, tot i que continuo tenint les mateixes idees. No m'ho ha dit ningú, és que me n'adono quan veig que quan les coses es fan a partir del sentit comú, continua havent-hi gent que ho critica. Un exemple? Això dels 80 km/h a les entrades i sortides de les ciutats.
Senyors, no es tracta que la mesura sigui "bona o dolenta". Es tracta que si la mesura s'aplica amb sentit comú, és bona. Però si s'aplica a lo bèstia, hi ha molts moments en què deixa de ser bona per passar a ser absurda.
I això, independentment que ho diguin els els verds, els liles, els vermells o els negres.
Me'n faig creus: no tenim criteri propi: només fem allò que manen els partits, sigui "allò" beneficiós o no. (també caldria veure, beneficiós per qui, però aquesta seria una altra pel·lícula).
Baixo aquí, no tinc cap interès en continuar...
No, no baixo del blog. Baixo del post.
Ens llegim (o no).
Entrades
