08 de febrer, 2011

Ni cap ni peus sinó tot el contrari

Hola blog,

fa molts dies que et tinc abandonat, fins i tot la tieta m'ha escrit dient-me "a veure què passa que no escrius".

No és fàcil, després de tant temps, tenir coses per dir. Bé, tenir coses per dir si que és fàcil. El difícil és que algú pugui pensar que aquestes coses són mínimament interessants. El que jo faig i escric és molt simple, tan senzill com la vida que duc.

Em passo el dia sentint a parlar de twitter i altres xarxes socials desconegudes per mi, que he arribat tot just al facebook i encara! Es va quedar obsolet el mIRC i s'estan quedant obsolets els blogs. El facebook ja comença a anar de baixa, també, per molt que sembli que no; aquell invent del fotolog i aquell del myspace, tenen els seus "clients" però d'aquí no passen.

Ha arribat un moment en què em sento tan i tan desbordada de la informació que m'arriba de totes bandes, que necessito fer un stop. I això és el que estic fent. Un stop a tanta informació gratuïta, bona i dolenta, depurada i "a sac".

Sempre m'havia pensat que era d'esquerres, per les idees que tenia. Ara sembla que no, que sóc de centre, tot i que continuo tenint les mateixes idees. No m'ho ha dit ningú, és que me n'adono quan veig que quan les coses es fan a partir del sentit comú, continua havent-hi gent que ho critica. Un exemple? Això dels 80 km/h a les entrades i sortides de les ciutats.

Senyors, no es tracta que la mesura sigui "bona o dolenta". Es tracta que si la mesura s'aplica amb sentit comú, és bona. Però si s'aplica a lo bèstia, hi ha molts moments en què deixa de ser bona per passar a ser absurda.

I això, independentment que ho diguin els els verds, els liles, els vermells o els negres.

Me'n faig creus: no tenim criteri propi: només fem allò que manen els partits, sigui "allò" beneficiós o no. (també caldria veure, beneficiós per qui, però aquesta seria una altra pel·lícula).

Baixo aquí, no tinc cap interès en continuar...

No, no baixo del blog. Baixo del post.

Ens llegim (o no).

26 comentaris:

Júlia ha dit...

L'altre dia vaig llegir Toni Clapés que deia una cosa com ara: sóc progressista de dretes i conservador d'esquerres... Deu ser això, a mi també em passa, i això dels vuitanta per hora i el seu vodevil conseqüent és una mostra més de la ximpleria que ens hem d'empassar per totes bandes. T'agradarà:

http://www.gabrieljaraba.info/gabriel_jaraba_periodista/2011/02/pitoniso-pito-tiembla.html

Ep, i ves posant alguna cosa de tant en tant que, certament, està l'ambient molt ensopit.

Joana ha dit...

Costa destriar la informació que vols. Procuro fullejar un diari o dos i escoltar la ràdio mentre vaig fent.Les xarxes socials (?) ,com la moda, com més eufòria més aviat desapareixeran.
Trec al cap pels blogs perpo reconec que em fa mandra, deu ser que ja vaig de baixa.
una abraçada reina mora i explica coses que a mi m'agraden així...planeres :)

Pilar ha dit...

Tot són eines i entreteniments de l'era de la informació desinformada, que podem utilitzar com i quan ens abelleixi.
Si fos per mi, tots en bicicleta.
Quan tornis a dir quelcom hi entraré tot seguit.

Albert ha dit...

Petonets pirates....

el paseante ha dit...

No t'atabalis amb temes de blogs, de facebook, de mirc... Fes-ho si en tens ganes, i si no agafat una pausa. Les obligacions són dolentes. Les aficions, en canvi, ens omplen.

Joana ha dit...

Estem saturades.... opino el mateix.
Un petó reina.

pigallosa ha dit...

L'eufòria de les xarxes és inversament proporcional a la nostra saturació. De fet no són res més que eines pel nostre entreteniment que podem fer servir quan en tinguem ganes. I no passa res!. Endavant, Montse, que ja hem passat per aquesttes fases altres vegades i encara som aquí, llegint-nos mutuament.
Una abraçada

Clidice ha dit...

m'agrada llegir-te aquesta reflexió :)

Magda ha dit...

I jo què sé de xarxes... Només sé que m'agrada que hi siguis.

Isabel ha dit...

ens llegim, Montse... i per molts anys!

Deric ha dit...

no et preocupis, a mi també em passa que em sento desbordat per les noves tecnologies, fa poc vaig fer-me un twitter i ara resulta que ja està passat de moda... tinc la sensació d'anar a remolc. També tinc la sensació que l'época dels blogs ja ha passat a la història però m'hi resisteixo a abandonar-la. Seré un carcamal informàtic?

fanal blau ha dit...

aquest hola blog em fa pensar en la jaka, però ara vinc de cal tibau i t'he trobat allà.
Molt bona nit, dona inquieta!

Anònim ha dit...

TOT PLEGAT,UN ENTRETENIMENT I RES MES,NI INFORMACIO NI CULTURETA.NI PABROTS EN VINAGRE, PERO AIXO SI ,UNA MANERA AGRADABLE DE INTER-COMUNICARNOS...BE AIXO CREC JO.
JUGANT

Montse ha dit...

Júlia, m'encanta, el blog on m'has enviat! i a mi també "m'enjoveneix", com diu ell mateix a un dels seus comentaristes.

Aquí estem, noia, anirem posant alguna coseta de tant en tant. Si llegeixes la darrera entrada veuràs que he caigut en allò de la vanitas vanitatis...

Montse ha dit...

Joana, mandregem, mandregem, però no deixem de llegir-nos i això és bo! Una abraçada (digues als de la redacció de Gidona que necessiten una correctora de català... o presenta-t'hi tu, suposo que ja saps per què ho dic... lo teu és el millor de la revista, de llarg, llarg, llarg!!!)

Montse ha dit...

Pilar, si fos per mi, tots a peu! (en bicicleta, si no hi ha cotxes!)
ja ho veus, aquí estem, intentaré no deixar gaire temps entre post i post. UN petó i gràcies per venir!

Montse ha dit...

Ui, Albert, el dia que us enganxi!!!! piratejarem força! (ai, que si em llegeix la Sinde interpretarà jo què sé què!) hehehe...

Montse ha dit...

Paseante, omplim-nos d'aficions, doncs! petonets passejadors!!

Montse ha dit...

Joana, no ens hauríem de saturar, hauríem de saber posar el fre; estic seguríssima que ja el sabem posar, però de vegades costa! Petons, reina del Maresme.

Montse ha dit...

Pigallosa, no sé qui ets, però em recordes un parell de persones (una, és una cosina que tinc, que no estic segura que em llegeixi i l'altra és... una tarragonina que... podria ser) és igual. Continuarem llegint-nos fins que ens facin fora! Un petonet.

Montse ha dit...

I a mi m'agrada llegir-te a tu sempre, Clidice, de fet quan sigui gran vull ser com alguns dels blogaires que conec...

petonets!

Montse ha dit...

Gràcies, Magda, em sembla que no defallirem mai, tal com deia més amunt... estarem per aquí fins que ens fotin fora! UNa abraçada!

Montse ha dit...

Per molts més anys, Isabel, ja veus que els temps han canviat, però nosaltres... nosaltres hem canviat TANT? diria que no...

Montse ha dit...

Estimat Carcamal informàtic, no em diguis que el twiter ja s'ha passat de moda, que no m'ho puc creure!!!
el que deia: no cal que ens atabalem. Agafem-nos-ho amb tota la calma.
Ohmmmmmmmmmmmm

Montse ha dit...

Fanalet, cada vegada sóc més quieteta (deuen ser els anys, hehehe) però quant a escriure, llegir, llegir-vos i admirar-vos, d'això no pararé mai! petons, guapa!

Montse ha dit...

Jugant, perddona que l'altre dia no et vaig contestar, a ca l'àvia... diguem que els nois no han resolt el problema del nom "del tot", però han trobat una fórmula intermitja (ni pa tí ni pa mí) ja t'ho explicaré per email, d'acord?

Un petó, guapa!